2 de maig de 2014 20:01 h
En 1939, es v publicr Ctluñ Espñol de Felipe Ferrer Clbetó. Er un ny zero, un no res, perquè no v quedr rstre públic de l Generlitt Republicn. Si seguim l hemerotec de L Vngurdi, en Ferrer, preix com vicesecretri de Fomento del Trbjo Ncionl el 13 de febrer de 1931. El 9 de juliol de 1932 com secretri del Ptront de l'escol de teixits de punt de Cnet de Mr. El 15 de mrç de 1934 s'inform que frà un conferènci en el locl del Centre Trdicionlist (Derech de Ctluñ). El 20 de desembre, que v publicr Ncionlismo económico espñol mb un pròleg de José Clvo Sotelo.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 17:35 h
Com l totlitt de pobles del món, els ctlns tenim punts forts i febles. Entre les nostres febleses ncionls està, indubtblement, l de no sber ser prou durs. Des dels mítics dies de l “venjnç ctln” Grèci, sembl com si tots plegts hguéssim perdut pistond. De l grn plet de sentiments humns pocs són tn bsoluts, genuïns i profunds com el desig de justíci. I si de debò ens indign l injustíci i l’opressió, hi h un moment l vid que hurem de mostrr-nos ferms, durs, inflexibles i àdhuc intrnsigents.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 09:52 h
En l sèrie House of Crds, el seu protgonist, un Frnk J. Underwood interprett mgistrlment per Kevin Spcey, empetiteix el mteix Mquivel mb les seves enrevessdes mniobres polítiques. Encr més. No es trct tnt de conspircions de desptx com d’rtificis en què l clveguer s’esdevé l’utopist que port ls seus objectius polítics de l mner més direct. Ho f sense recnces ni morlitt: si cl, mb el crim, i si pot, mb les seves pròpies mns. I en les digressions del guió, el protgonist s’dreç l públic mb un bon repertori de cinisme.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 00:00 h
H de ser molt dur viure com espectdor quests moments de l nostr històri col.lectiv. El meu cs no és excepcionl: vui en di són molts els qui en quests moments en què el procés de trnsició ncionl pren velocitt, desitgen implicr-se d’un o ltr form en inicitives col.lectives que sumen cr l llibertt de l nostr nció. Cd cop es f més evident l guerr brut dels poders de l'estt espnyol en contr de Ctluny. És un intent d'norrer l nostre nció per tots els mitjns: lleis retrògrdes, escnyment econòmic generdor de retlldes i empobriment, mnipulció i control dels mitjns informtius.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 00:00 h
Decí el escritor y crítico literrio Jules Renrd, “De vez en cundo di l verdd pr que te cren cundo mientes”. Vivimos en un pís donde: L clse obrer no tiene obrs. L clse medi no tiene medios. Y l clse lt no tiene clse. Todo es y un exgerción de despropósitos, y no se sbe que l cricturizción en los lmentos es un presgio de pronto olvido. Sino que se lo dign l primer secretrio del PSC, Pere Nvrro, que h segurdo este lunes que l gresión que sufrió por prte de un mujer ls puerts de l iglesi de Terrss, es un síntom del "clim de crispción" polític ctul.
Llegir-ne més
1 de maig de 2014 20:19 h
Pere Nvrro, president del PSC, v tenir un contrtemps, el diumenge, 27 d’bril; qun cudi un cte privt, un don se li v costr i li v dir: fill de put! (no sé si ho v fer en ctlà o en cstellà) i li v etzibr un cop de puny. En quell moment, Pere Nvrro v optr per deixr-l mrxr sense denuncir-l, posteriorment i cus de pressions rebudes segurment, ho h fet, però qun he escrit quest comentri encr no se sbi qui er l don, ni quines possibles motivcions teni.
Llegir-ne més
1 de maig de 2014 20:12 h
El Mundo publicv diumenge que deu jutges estven elbornt un Constitució Ctln, i donven entendre que er un encàrrec de CiU i ERC, tot induint l indignció populr per quest “il·leglitt”. Sntigo Vidl h confirmt que hi h un grup de deu experts que de mutu propi estn trebllnt en un esborrny de Constitució Ctln que voldrien fer públic després del 9N. Aquest inicitiv privd h rebut el suport de diversos diputts de CiU, ERC, ICV i CUP, que estn l cs, i f mesos que hi estn trebllnt. Mlgrt no poder concretr mss, el jutge Vidl h volgut deixr clr que quest redcció no és fruit de l’encàrrec del govern ni del Prlment, i que el text finl serà completment diferent que el text de l Constitució Espnyol.
Llegir-ne més
1 de maig de 2014 19:35 h
Hol José Mrí! T'escric, des de l humilitt però des de l indignció que, de ben segur, sent r mteix l mjor prt del poble de Ctluny, sobre les teves drreres declrcions l diri de l cvern mediàtic mdrileny ABC, on hs prlt de Ctluny i el nostre dret decidir, inlienble i consubstncil qulsevol poble del món. Curiós que les fcis en un diri d’rrel frnquist, el qul h desmentit les teves excuses RAC1“ipso fcto”,! Rom no pg trïdors... En primer lloc, dius que volem votr per cbr mb l democràci, cos que és un oxímoron, per si no te n'hs dont.
Llegir-ne més
1 de maig de 2014 12:59 h
L’ny 2007, l ciutt de Rosrito teni un 70% de l sev polici implicd en csos de corrupció. I, el 30% restnt incpcitd per poder fer front l nrcotràfic que ssol des de f nys l fronter entre Mèxic i els Estts Units. Les loclitts de l Bix Clifòrni eren presentdes l prems “de dlt”, des de Sn Diego Los Angeles, com un reminiscènci de les ciutts sense llei l’oest del continent mericà. Això, “per molt que Clifòrni hi hgués més morts, però quí tot es mgnificv”, s’exclmv Jun Pblo Sebstián, periodist de l’Ecos de Rosrito.
Llegir-ne més
1 de maig de 2014 01:11 h
(Publict "El Punt Avui" el 22-Abr-14) A hores d’r disposem d’un immens rgumentri en fvor de l independènci del nostre pís, bst en rons identitàries i econòmiques, suficient per convèncer qulsevol observdor no esbiixt de l relitt. Però és que bnd d’questes rons, n’hi h moltes ltres, lgunes de les quls es llisten quí sot i en el proper rticle, que tmbé recolzen l conveniènci de l independènci del nostre pís, independentment de quin sigui exctment el model socil que cbi doptnt.
Llegir-ne més
