4 de maig de 2014 00:00 h
D'ençà del 12 de desembre de l'ny psst, qun qutre grups del Prlment de Ctluny, representnts d'un clr mjori del pís, vn cordr l pregunt i l dt de l Consult, s'h discutit molt sobre l'efecte concret que l introducció d'un doble qüestió podi provocr en el resultt finl. Cl dir, com prèvi, que quest pregunt complex (doble o encdend, com es vulgui), d'entrd, v fer possible l'cord, segons sembl, impossible dvnt d'un pregunt dicotòmic i més clr com l que defensv inicilment el sobirnisme estricte.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 23:09 h
Avui és un d’quells dies que l’ctulitt sobirnist és tn mins que f mndr prlr-ne. I més si les poques coses que ens rriben son unes declrcions d'hir de l flmnt ssocició ntisobirnist Societt Civil Ctln: “Esquerr Republicn no és d'esquerr, és feixisme pur”. Només els v fltr equiprr Junquers mb el führer. I qui v comprr quest discurs? Les declrcions es fn 13TV, que com j sben és un de les cdenes de l’odi -i propiett de l'Esglési espnyol. És significtiu i identifictiu de quin és l ideologi d’quest entitt el fet que segueixi el mteix ptró de màrqueting que C’s, PP, Vox o d’ltres prtits que flirtegen mb el frnquisme.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 17:55 h
”Tots els que estudien un crrer hurien de mrxr uns nys trebllr l'estrnger” deien quest mtí un prell de joves que esmorzven l tul del costt. Fins quí, bé. El que no comprteixo és l segon prt del diàleg: “No entenc com poden hver-hi profes o metges que no s'hgin mogut mi del poble, ixí ens vn les coses” A veure, tots sbem que el jovent té un munt de motius per mrxr trebllr l'estrnger, formr-se i, si els ve de gust, quedr-s'hi viure. Per més greu que ens sàpig penso que no tenim cp dret demnr-los que no ho fcin, sobretot si tenim en compte el pnorm que els hem deixt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 15:32 h
Per què serà que en l nostr, complicd, societt ctul l bon gent cd di pteix més, i es mor més jove; per contr, els corruptes, els poc-soltes i el poderosos- més enllà de l clsse polític -cd di estn més blidts i, pràcticment, girebé mi es moren bns dels vuitnt ? De fet, es pot prlr clrment que vivim en un societt injust, però, sobretot, cncerígen . Ar i quí, el càncer no és només quelcom relciont mb l biologi o l ciènci mèdic, en què sev l solució huri de pssr per l clsse mèdic i científic, sinó que tmbé és quelcom terriblement socil.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 13:10 h
L'mor, quell sentiment que et f perdre l noció del temps qun estàs mb l person que estimes. Aquell estt cttònic, purment idelitzt, en el qul et trobes còmode i feliç. Moment en el que res del món t'import més que ell i en el que els vostres cossos, àvids de l certes del vostre mor, intenten plsmr els sentiments en l person estimd. El cor dón l'ordre l cos de convertir el seu sentiment eteri en un evidènci crnl, en un demostrció de l'mor que sents per quell person. Estimr en cos i ànim és l convicció que el nostre mor gudeix de l pures que el f ser el sentiment humà per excel·lènci, el sentiment pel qul donries tot cnvi d'estr junts.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 00:00 h
L primer ond del 2014 del Bròmetre d'Opinió Polític del CEO h servit per rtificr l decntció clrment mjoritàri de l societt ctln en fvor de l independènci de Ctluny. Confirm l impressió que tot el peix és venut des de f un prell d'nys i que, r, cl bussejr molt en les ddes per extreure'n conclusions gire originls. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destcdes. Com sempre, qulsevol considerció sobre l'enquest h de prtir de l comprció mb els estudis nteriors. Només les tendències són demoscòpicment il·lustrtives de l relitt.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 20:12 h
L'rticle del setmnri britànic The Economist sobre l situció polític Ctluny no dón un visió proper l versió de Mdrid, que és minimitzr-lo de portes enfor, l qul cos j és un derrot per l'executiu del PP. Ans l contrri, firm que és un dels problemes més espinosos que h d'frontr Espny i que de moment Rjoy no trob l solució. Ar bé, tmpoc escombr cp Ctluny i dón entendre que tots els ctors que no siguin Ms o Rjoy estn rdiclitzts. En generl dón un visió lrmist de l relitt, destcnt el possible xoc de trens si no se celebr l consult.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 20:01 h
En 1939, es v publicr Ctluñ Espñol de Felipe Ferrer Clbetó. Er un ny zero, un no res, perquè no v quedr rstre públic de l Generlitt Republicn. Si seguim l hemerotec de L Vngurdi, en Ferrer, preix com vicesecretri de Fomento del Trbjo Ncionl el 13 de febrer de 1931. El 9 de juliol de 1932 com secretri del Ptront de l'escol de teixits de punt de Cnet de Mr. El 15 de mrç de 1934 s'inform que frà un conferènci en el locl del Centre Trdicionlist (Derech de Ctluñ). El 20 de desembre, que v publicr Ncionlismo económico espñol mb un pròleg de José Clvo Sotelo.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 17:35 h
Com l totlitt de pobles del món, els ctlns tenim punts forts i febles. Entre les nostres febleses ncionls està, indubtblement, l de no sber ser prou durs. Des dels mítics dies de l “venjnç ctln” Grèci, sembl com si tots plegts hguéssim perdut pistond. De l grn plet de sentiments humns pocs són tn bsoluts, genuïns i profunds com el desig de justíci. I si de debò ens indign l injustíci i l’opressió, hi h un moment l vid que hurem de mostrr-nos ferms, durs, inflexibles i àdhuc intrnsigents.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 09:52 h
En l sèrie House of Crds, el seu protgonist, un Frnk J. Underwood interprett mgistrlment per Kevin Spcey, empetiteix el mteix Mquivel mb les seves enrevessdes mniobres polítiques. Encr més. No es trct tnt de conspircions de desptx com d’rtificis en què l clveguer s’esdevé l’utopist que port ls seus objectius polítics de l mner més direct. Ho f sense recnces ni morlitt: si cl, mb el crim, i si pot, mb les seves pròpies mns. I en les digressions del guió, el protgonist s’dreç l públic mb un bon repertori de cinisme.
Llegir-ne més
