4 de maig de 2014 21:20 h
I un bon diumenge de principis de mig, qun les flors de primver comencen fer-se veure, un de les principls cpçleres escoceses, el Sundy Herld, public un portd de disseny on es posicion rotundment fvor de l independènci d’Escòci. És el primer mitjà d’quest pís que ho f. Els fvorbles l “yes” tornen optr per cremr un crtutx gros qutre mesos i mig vist del referèndum definitiu. El drrer tro cremt hvi estt l presentció del Llibre blnc per l Independènci, on es desgrn com seri el futur Estt escocès.
Llegir-ne més
4 de maig de 2014 13:09 h
Ar i quí cs nostr, Ctluny, cl urgentment controlr l vend i l comercilitzció de gnivets; és dir, d’rmes blnques. És necessri, és vitl que les botigues, els comerços que en venen -hurien de ser comerços especilitzts i exclusius -portin un registre de vendes : qui els hi hn venut, i totes les ddes del comprdor (de l mteix mner que es f mb les rmes de foc) desprès, quests comerços pertinents hurien de pssr els llistts/registres de vend ls Mossos d'Esqudr i l Jutjt de Guàrdi .
Llegir-ne més
4 de maig de 2014 13:05 h
Des del moment que, dintre de l'Estt, lgú h de cnvir l mner de prlr hbitul cs, l crrer, entre les seves relcions, per comunicr-se en un ltre lloc que no sigui cs sev, és que pss lgun cos. Un ndlús, un rgonès, un extremeny, fint i tot, poden mntenir els seus ccents diferents de l sev prl hbitul per prlr en qulsevol lloc de Espñ que no sigui el propi, mentre que un ctlà h de cnvir rdiclment de llengu en l mteix situció. Encr que ixò tmbé pss entre nosltres mteix qun, j que som bilingues, instintivment cnviem qun sbem que el contertuli prl cstellà, o directment quest interromp mb un “perdón ?”, moltes vegdes no perque el diàleg pugui ser perfecte, si no més vit com cte de submissió qui és creu usuri i propietri d'un únic mner de prlr que hi pot hver Espñ.
Llegir-ne més
4 de maig de 2014 00:00 h
D'ençà del 12 de desembre de l'ny psst, qun qutre grups del Prlment de Ctluny, representnts d'un clr mjori del pís, vn cordr l pregunt i l dt de l Consult, s'h discutit molt sobre l'efecte concret que l introducció d'un doble qüestió podi provocr en el resultt finl. Cl dir, com prèvi, que quest pregunt complex (doble o encdend, com es vulgui), d'entrd, v fer possible l'cord, segons sembl, impossible dvnt d'un pregunt dicotòmic i més clr com l que defensv inicilment el sobirnisme estricte.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 23:09 h
Avui és un d’quells dies que l’ctulitt sobirnist és tn mins que f mndr prlr-ne. I més si les poques coses que ens rriben son unes declrcions d'hir de l flmnt ssocició ntisobirnist Societt Civil Ctln: “Esquerr Republicn no és d'esquerr, és feixisme pur”. Només els v fltr equiprr Junquers mb el führer. I qui v comprr quest discurs? Les declrcions es fn 13TV, que com j sben és un de les cdenes de l’odi -i propiett de l'Esglési espnyol. És significtiu i identifictiu de quin és l ideologi d’quest entitt el fet que segueixi el mteix ptró de màrqueting que C’s, PP, Vox o d’ltres prtits que flirtegen mb el frnquisme.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 17:55 h
”Tots els que estudien un crrer hurien de mrxr uns nys trebllr l'estrnger” deien quest mtí un prell de joves que esmorzven l tul del costt. Fins quí, bé. El que no comprteixo és l segon prt del diàleg: “No entenc com poden hver-hi profes o metges que no s'hgin mogut mi del poble, ixí ens vn les coses” A veure, tots sbem que el jovent té un munt de motius per mrxr trebllr l'estrnger, formr-se i, si els ve de gust, quedr-s'hi viure. Per més greu que ens sàpig penso que no tenim cp dret demnr-los que no ho fcin, sobretot si tenim en compte el pnorm que els hem deixt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 15:32 h
Per què serà que en l nostr, complicd, societt ctul l bon gent cd di pteix més, i es mor més jove; per contr, els corruptes, els poc-soltes i el poderosos- més enllà de l clsse polític -cd di estn més blidts i, pràcticment, girebé mi es moren bns dels vuitnt ? De fet, es pot prlr clrment que vivim en un societt injust, però, sobretot, cncerígen . Ar i quí, el càncer no és només quelcom relciont mb l biologi o l ciènci mèdic, en què sev l solució huri de pssr per l clsse mèdic i científic, sinó que tmbé és quelcom terriblement socil.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 13:10 h
L'mor, quell sentiment que et f perdre l noció del temps qun estàs mb l person que estimes. Aquell estt cttònic, purment idelitzt, en el qul et trobes còmode i feliç. Moment en el que res del món t'import més que ell i en el que els vostres cossos, àvids de l certes del vostre mor, intenten plsmr els sentiments en l person estimd. El cor dón l'ordre l cos de convertir el seu sentiment eteri en un evidènci crnl, en un demostrció de l'mor que sents per quell person. Estimr en cos i ànim és l convicció que el nostre mor gudeix de l pures que el f ser el sentiment humà per excel·lènci, el sentiment pel qul donries tot cnvi d'estr junts.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 00:00 h
L primer ond del 2014 del Bròmetre d'Opinió Polític del CEO h servit per rtificr l decntció clrment mjoritàri de l societt ctln en fvor de l independènci de Ctluny. Confirm l impressió que tot el peix és venut des de f un prell d'nys i que, r, cl bussejr molt en les ddes per extreure'n conclusions gire originls. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destcdes. Com sempre, qulsevol considerció sobre l'enquest h de prtir de l comprció mb els estudis nteriors. Només les tendències són demoscòpicment il·lustrtives de l relitt.
Llegir-ne més
2 de maig de 2014 20:12 h
L'rticle del setmnri britànic The Economist sobre l situció polític Ctluny no dón un visió proper l versió de Mdrid, que és minimitzr-lo de portes enfor, l qul cos j és un derrot per l'executiu del PP. Ans l contrri, firm que és un dels problemes més espinosos que h d'frontr Espny i que de moment Rjoy no trob l solució. Ar bé, tmpoc escombr cp Ctluny i dón entendre que tots els ctors que no siguin Ms o Rjoy estn rdiclitzts. En generl dón un visió lrmist de l relitt, destcnt el possible xoc de trens si no se celebr l consult.
Llegir-ne més
