6 de maig de 2014 23:01 h
Sorprenent. Molt sorprenent. El president espnyol mb menys ortòri en dècdes, Mrino Rjoy, s'h dignt concedir un entrevist quest dimrts, cos que j és notíci. I ho h fet l Cden SER, on h repetit per enèsim vegd l voluntt de dilogr-ho tot menys l consult ctln. H tornt dir que no pot cceptr-l cus de l negtiv del Congrés el mes psst o del TC l Declrció de Sobirni. Fins i tot es podri entendre de les seves prules que li semblri bé permetre-l, però que des del seu modest càrrec de president d'Espny no té prou poder.
Llegir-ne més
6 de maig de 2014 18:35 h
El prestigiós rottiu britànic Finncil Times propos un tercer vi confederlist que no té res veure mb el que plntej en Durn-Lleid, el PSC o Foment del Trebll. L tercer vi que propos el Finncil Times, confederlist de totes totes, implic trencr mb l constitució espnyol o reformr-l mb profunditt. El problem d’quest reform (segons el títol deu de l mteix crt mgn espnyol) és que implic un procés llrg, feixuc, complict, perillós i, voltes, engnyós. L Tercer vi que propos el Finncil Times és fer possible un veritble període de negocició tres bndes -Brcelon,Mdrid, Brussel•les- i mb el vist-i plu de Berlin i Wshington, per tl de desbloquejr l situció ctul i obrir un utèntic procés de cnvi i discussió polític, que podri durr entre cinc i deu nys.
Llegir-ne més
6 de maig de 2014 16:17 h
L’entrendor del Joventut de Bdlon s’dhereix L’Esport per l Independènci F unes setmnes que Slv Mldondo h rribt ls 55 nys. En f tres que és l’entrendor del Joventut de Bdlon, on bns hvi estt l’judnt de Pedro Mrtínez l’equip júnior. Entremig, h dirigit set clubs diferents en 20 nys: Mnres, Sevill, Vitòri, Ourense, Trrgon, Grn Cnàri i Fuenlbrd. Aquest temps i questes experiències hn servit l tècnic ctlà per fer-li enfortir el sentiment ncionl. L’entrevist mb Slv Mldondo és l tercer d’un sèrie de converses que s’nirn publicnt setmnlment l web www.
Llegir-ne més
6 de maig de 2014 15:03 h
Esclvitzen Bngldesh i rreu. De fet, f un ny tothom lmentv l trgèdi de Rn Plz: 1.100 morts, 800 orfes i més de 2.000 mil ferits. Què s’h fet d’ençà leshores? L respost és ben fàcil: respecte l millor dels drets lborls dels treblldors de Bngldesh, poc, girebé res, tot i que no er l primer vegd que es vivi un trgèdi d’quest men. L’ny 1911 Nov York 140 treblldores, l mjori de les quls joves immigrnts, vn morir en un incendi d’un fàbric de cmises. Al cp de poc temps, vn produir-se cnvis profunds en l legislció lborl.
Llegir-ne més
6 de maig de 2014 00:00 h
Mlgrt el meu nom que pot semblr ctlà, sóc ciutdà de l’estt frncès, mb un ctlnitt llunyn que s’explic pels meus vntpssts mllorquins. Tot i l recuperció mev de l llengu ncestrl, dec l complexitt dels meus orígens l voluntt de col·lborr mb Help Ctloni. De fet, sóc cors i occità ; per tnt, sensible l qüestió de les minories ncionls. Com lingüist de l’occità, milito en l revist cdèmic Lingüistic Occitn, i en el lbortori polític Inicitiv per Occitàni. Als occitnistes els interess molt el procés independentist ctlà, per més d’un ró.
Llegir-ne més
5 de maig de 2014 23:59 h
És interessdment fls que Ctluny hi hgi crispció rrn del procés sobir... independentist, però en cnvi és veritt, un veritt inconscientment obvid, que els ctlns són crispnts, remtdment crispnts, fins l proxisme. I el més crispnt d’quest crispció no és que crispi l convivènci en el sentit que l’espnyolisme i botiflerisme entre ridículment i pervers ens volen fer creure mlgrt l flgrnt evidènci contràri. No. Allò crispnt dels ctlns no és que crispin cp convivènci, sinó que crispen innecessàriment (ergo estúpidment) llò que els convé; crispen el sentit comú en crispr tirnt pedres l procés cp l sev llibertt.
Llegir-ne més
5 de maig de 2014 20:12 h
Si lgun di en el futur topen mb els testimonitges del Dietri 2014, deixin-me fer constr el nom d’Oriol Ppell. Aquest migdi tornv cs en metro i fent un repssd l compte de twitter he vist l notíci del seu decés. He fet un bot que h espntt els ltres psstgers del vgó. L sorpres h estt mjúscul, per tràgic i inesperd. Oriol Ppell h mort ls trent-un nys cus d’un tc de cor bsurd i injust quest mtind de dilluns. L’Oriol h estt un ctivist enèrgic per l independènci, com ho v ser tmbé l Sílvi Mrtínez, i estic convençut que hgués estt un dels futurs líders d’Esquerr Republicn en un Ctluny independent.
Llegir-ne més
5 de maig de 2014 18:11 h
Afirmción de Alici Sánchez Cmcho: "¿Sben ustedes que en el siglo XX vinieron más de tres millones del resto de Espñ pr conformr l Ctluñ ctul? Si no hubiern venido, l finl del siglo XX Ctluñ solo tendrí 2.400.000 ctlnes. Grcis esos más de 3 millones de espñoles que vinieron Ctluñ crer su fmili y su futuro, grcis eso hemos construido l Ctluñ ctul" (Alici Sánchez-Cmcho) Respuest de un ciutddno de Ctluny Querid Alici: Mi fmili form prte de esos más de tres millones que vinieron del resto de Espñ Ctluñ.
Llegir-ne més
5 de maig de 2014 18:11 h
Continu l repressió lingüístic i polític contr l llengu ctln . El TSJC impos el 25% de cstellà cinc escoles ctlnes perquè només ho demn l fmíli d’un lumne : “ordeno i mndo” en estt pur. De fet l’estrtègi unionist/ssimilcionist és l de minoritzr/nihilr l màxim l nostr estimd llengu ctln i, lhor, provoc el trencment de l cohesió socil . Qui provoc l crispció cs nostr ? Per ltr bnd, Al Pís Vlencià, concretment Dèni, un ciutdà és mençt mb l’ imposició d'un mult de 200 euros per prlr en ctlà l polici.
Llegir-ne més
4 de maig de 2014 22:21 h
D’ençà que el ministre Gllrdón, gràcies l mjori bsolut del seu prtit, v fer provr en el Congrés l drrer modificció de l Llei Orgànic del Poder Judicil (qunt l’àmbit de l justíci universl, bo i enterrnt-l), els csos oberts rrn de fets considerts Crims Contr l Humnitt o Crims de Guerr hn restt sobresseguts. El govern de Rjoy i el seu ministre Gllrdón no solment pretenien evitr l’enfrontment mb el govern xinès per l cus obert contr dirigents del Prtit Comunist per l repressió l Tibet i estlvir-se mldecps mb el govern mericà per l mort del càmer Couso, li cli enterrr un ltre problem de grn mgnitud per les conseqüències que se’n podien derivr.
Llegir-ne més
