Joan Tardà
6 de maig de 2014 15:03 h
PP ens tomba controlar les empreses tèxtils que esclavitzen a Bangladesh
Esclvitzen Bngldesh i rreu. De fet, f un ny tothom lmentv l trgèdi de Rn Plz: 1.100 morts, 800 orfes i més de 2.000 mil ferits. Què s’h fet d’ençà leshores? L respost és ben fàcil: respecte l millor dels drets lborls dels treblldors de Bngldesh, poc, girebé res, tot i que no er l primer vegd que es vivi un trgèdi d’quest men. L’ny 1911 Nov York 140 treblldores, l mjori de les quls joves immigrnts, vn morir en un incendi d’un fàbric de cmises. Al cp de poc temps, vn produir-se cnvis profunds en l legislció lborl.
Llegir-ne més
4 comentaris
Help Catalonia
6 de maig de 2014 00:00 h
Help Catalonia i l’Europa dels pobles
Mlgrt el meu nom que pot semblr ctlà, sóc ciutdà de l’estt frncès, mb un ctlnitt llunyn que s’explic pels meus vntpssts mllorquins. Tot i l recuperció mev de l llengu ncestrl, dec l complexitt dels meus orígens l voluntt de col·lborr mb Help Ctloni. De fet, sóc cors i occità ; per tnt, sensible l qüestió de les minories ncionls. Com lingüist de l’occità, milito en l revist cdèmic Lingüistic Occitn, i en el lbortori polític Inicitiv per Occitàni. Als occitnistes els interess molt el procés independentist ctlà, per més d’un ró.
Llegir-ne més
Ricard Biel
5 de maig de 2014 23:59 h
Catalans crispants
És interessdment fls que Ctluny hi hgi crispció rrn del procés sobir... independentist, però en cnvi és veritt, un veritt inconscientment obvid, que els ctlns són crispnts, remtdment crispnts, fins l proxisme. I el més crispnt d’quest crispció no és que crispi l convivènci en el sentit que l’espnyolisme i botiflerisme entre ridículment i pervers ens volen fer creure mlgrt l flgrnt evidènci contràri. No. Allò crispnt dels ctlns no és que crispin cp convivènci, sinó que crispen innecessàriment (ergo estúpidment) llò que els convé; crispen el sentit comú en crispr tirnt pedres l procés cp l sev llibertt.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
5 de maig de 2014 20:12 h
Ho viurem per tu, Oriol
Si lgun di en el futur topen mb els testimonitges del Dietri 2014, deixin-me fer constr el nom d’Oriol Ppell. Aquest migdi tornv cs en metro i fent un repssd l compte de twitter he vist l notíci del seu decés. He fet un bot que h espntt els ltres psstgers del vgó. L sorpres h estt mjúscul, per tràgic i inesperd. Oriol Ppell h mort ls trent-un nys cus d’un tc de cor bsurd i injust quest mtind de dilluns. L’Oriol h estt un ctivist enèrgic per l independènci, com ho v ser tmbé l Sílvi Mrtínez, i estic convençut que hgués estt un dels futurs líders d’Esquerr Republicn en un Ctluny independent.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
5 de maig de 2014 18:11 h
Respuesta de un ciudadano de Catalunya a @AliciaSCamacho
Afirmción de Alici Sánchez Cmcho: "¿Sben ustedes que en el siglo XX vinieron más de tres millones del resto de Espñ pr conformr l Ctluñ ctul? Si no hubiern venido, l finl del siglo XX Ctluñ solo tendrí 2.400.000 ctlnes. Grcis esos más de 3 millones de espñoles que vinieron Ctluñ crer su fmili y su futuro, grcis eso hemos construido l Ctluñ ctul" (Alici Sánchez-Cmcho) Respuest de un ciutddno de Ctluny Querid Alici: Mi fmili form prte de esos más de tres millones que vinieron del resto de Espñ Ctluñ.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
5 de maig de 2014 18:11 h
Qui provoca la crispació ?
Continu l repressió lingüístic i polític contr l llengu ctln . El TSJC impos el 25% de cstellà cinc escoles ctlnes perquè només ho demn l fmíli d’un lumne : “ordeno i mndo” en estt pur. De fet l’estrtègi unionist/ssimilcionist és l de minoritzr/nihilr l màxim l nostr estimd llengu ctln i, lhor, provoc el trencment de l cohesió socil . Qui provoc l crispció cs nostr ? Per ltr bnd, Al Pís Vlencià, concretment Dèni, un ciutdà és mençt mb l’ imposició d'un mult de 200 euros per prlr en ctlà l polici.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de maig de 2014 22:21 h
De com i per què Gallardón ha impedit jutjar els nazis
D’ençà que el ministre Gllrdón, gràcies l mjori bsolut del seu prtit, v fer provr en el Congrés l drrer modificció de l Llei Orgànic del Poder Judicil (qunt l’àmbit de l justíci universl, bo i enterrnt-l), els csos oberts rrn de fets considerts Crims Contr l Humnitt o Crims de Guerr hn restt sobresseguts. El govern de Rjoy i el seu ministre Gllrdón no solment pretenien evitr l’enfrontment mb el govern xinès per l cus obert contr dirigents del Prtit Comunist per l repressió l Tibet i estlvir-se mldecps mb el govern mericà per l mort del càmer Couso, li cli enterrr un ltre problem de grn mgnitud per les conseqüències que se’n podien derivr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
4 de maig de 2014 21:20 h
La premsa també vol jugar a influir
I un bon diumenge de principis de mig, qun les flors de primver comencen fer-se veure, un de les principls cpçleres escoceses, el Sundy Herld, public un portd de disseny on es posicion rotundment fvor de l independènci d’Escòci. És el primer mitjà d’quest pís que ho f. Els fvorbles l “yes” tornen optr per cremr un crtutx gros qutre mesos i mig vist del referèndum definitiu. El drrer tro cremt hvi estt l presentció del Llibre blnc per l Independènci, on es desgrn com seri el futur Estt escocès.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de maig de 2014 13:09 h
Cal aturar l’epidèmia de les armes blanques
Ar i quí cs nostr, Ctluny, cl urgentment controlr l vend i l comercilitzció de gnivets; és dir, d’rmes blnques. És necessri, és vitl que les botigues, els comerços que en venen -hurien de ser comerços especilitzts i exclusius -portin un registre de vendes : qui els hi hn venut, i totes les ddes del comprdor (de l mteix mner que es f mb les rmes de foc) desprès, quests comerços pertinents hurien de pssr els llistts/registres de vend ls Mossos d'Esqudr i l Jutjt de Guàrdi .
Llegir-ne més
Xavier Guarque
4 de maig de 2014 13:05 h
Si cal canviar la llengua ...
Des del moment que, dintre de l'Estt, lgú h de cnvir l mner de prlr hbitul cs, l crrer, entre les seves relcions, per comunicr-se en un ltre lloc que no sigui cs sev, és que pss lgun cos. Un ndlús, un rgonès, un extremeny, fint i tot, poden mntenir els seus ccents diferents de l sev prl hbitul per prlr en qulsevol lloc de Espñ que no sigui el propi, mentre que un ctlà h de cnvir rdiclment de llengu en l mteix situció. Encr que ixò tmbé pss entre nosltres mteix qun, j que som bilingues, instintivment cnviem qun sbem que el contertuli prl cstellà, o directment quest interromp mb un “perdón ?”, moltes vegdes no perque el diàleg pugui ser perfecte, si no més vit com cte de submissió qui és creu usuri i propietri d'un únic mner de prlr que hi pot hver Espñ.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs