27 de juliol de 2014 23:52 h
S'esfondrrà el procés com un cstell de crtes després d'un cigud de CiU en pict rrn de l'escàndol Pujol? Imginnt un cigud electorl convergent encr més pronuncid i un relleu en el lidertge per prt d'Esquerr, l'equilibri de forces es podri trencr, els republicns podrien precipitr-se per l pressió de les bses i l'expecttiv de l ciutdni, i tot podri nr-se'n en orris. O bé Junquers, conscient de quins hn estt els tlons d'quil·les dels moviments socils i polítics l llrg dels temps, podri pssr d'estudir l històri fer-l.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2014 17:54 h
J l cmpny de primàries, em v cure ftl, ftxend, sobrt, perdonvides, donnt lliçons tort i dret... Aquest és un rdiogrfi, fet de press i corrents, d’un persontge que curt termini pot resultr nefst i que d’entrd demostr un trnnà de ml person, mnipuldor i mb un cultur molt limitd. Els qui em coneixen bé, sben que per mi criticr i tcr l dret i l’extrem dret, és un exercici tremendment fàcil, doncs no hi tinc res en comú, criticr l’esquerr en cnvi, sigui de l ncionlitt que sigui i estigui més o menys descfeïnd, m’és molt més difícil i complict, mlgrt sigui descfeïnd i tot.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2014 19:43 h
Qun Jordi Pujol v deixr l presidènci de l Generlitt, després del drrer pcte mb el PP d’Aznr i de bloquejr les demndes de reform de l’Esttut que venien de fei nys principlment d’ERC i després tmbé del PSC del drrer federlist, Psqul Mrgll, i d’ICV; tothom teni clr, simptitzés mb l figur de Pujol o no, que pssri ls llibres d’històri com un dels presidents més importnts de l Històri Ctluny. 23 nys de mndt, immersió en el món de les utonomies, i l polític d’conseguir diners pidolnt-los Mdrid cnvi de centenrs de pctes mb els prtits de govern espnyols, el “peix l cove”.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2014 00:00 h
'Tu desconfinz me hce desconfir de tí', rez el dicho. En próximos dis hy un importnte encuentro 'de sinceridd' entre Ctluny y Espñ... Est semn Artur Ms, presidente de l Generlitt, h trzdo l list de peticiones que llevrá l Monclo el próximo 30 de julio en su reunión con Mrino Rjoy. En l sesión de control quincenl del Prlmento de Ctluñ el jefe del ejecutivo ctlán h precisdo, que demás de l consult sobernist, tmbién intentrá que el presidente del Gobierno concrete un nuevo modelo de finncición utonómic y se compromet “cumplir” leyes como l de Estbilidd Presupuestri o l de l Dependenci.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 23:09 h
Que durnt el setembre s'hurn de prendre grns decisions no és cp secret. Tots els cmins vn portr un inevitble desenllç l'onze de setembre de 1714 i el cnvi rdicl polític Ctluny posterior, i encr que en circumstàncies diferents el destí tmbé portrà l pís d'quí dos mesos un explosió i un escenri totlment nou. Així, les declcions de Ms d'quest divendres es podrien prendre com rutinàries i buides de contingut, però el fet que sigui el president del Govern qui ho digui obertment mostr que és conscient de l pressió i de les expectcions de l gent.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 19:06 h
Mi hn entès res i hores d’r, encr s’entesten no voler entendre-ho, no volen entendre que el sentiment dels ctlns es ser-ho i sentir-se’n, que un grn prt de nosltres, ni tnt sols ens sentim espnyols, mlgrt surti l tp de cossi, donnt lliçons rreu, i ixò de tp de cossi no es pejortiu, és un epítet que se’m podri plicr mi mteix, mb ixò es pot entendre, que és un form simpàtic i irònic lhor, per expressr un fet. A ell, els seus compnys i els seus seguidors, els hi voldri recordr, que qun els ctlns desprès de l mort del dictdor, reivindicàvem llibertt i democràci, mb l’eslògn , mnisti i esttut d’utonomi, no reivindicàvem ps un descentrlitzció, estàvem reivindicnt l nostr Nció, d’cord, no estàvem reivindicnt directment l nostr independènci, però indirectment si, érem molt conscients, que quell er el primer ps d’un llrg cmí i sbíem que no el podíem fer de cop, lmenys de mner pcífic.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 09:34 h
Soroll. Sobretot soroll. No és difícil endevinr que l llrg de l’estiu l intensitt comunictiv bix. Qulsevol esdeveniment irrellevnt pren l considerció de grn notíci, l rumorologi esdevé ctegori, i les nècdotes inunden l prems. I en “el tem”, repreix l “boir de guerr” en bse trinxeres declrtives i contrdeclrtives. És norml. J sbem que des de f j qutre nys, l qüestió de l independènci s’h fet mb el centre del tuler polític. El pís h evoluciont de mner clr i contundent. Érem un nció i j hem esdevingut, l pràctic, un estt definitivment seprt.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 08:51 h
Un de les circumstàncies de l’ctul moment polític Ctluny que no poden entendre des de Mdrid, és l concreció dins l’imginri col·lectiu ctlà d’un nov form polític, l’Estt propi. Esclus de l vell polític dels persontges i les converses de cfè, o de resturnt, entre figures, l creció d’un univers ltre que el mrc constitucionl espnyol escp, irremeiblement, de l cpcitt mentl dels polítics mdrilenys i, mlurdment, tmbé de l d’un prt dels nostres. Un mite no neix remolc d’un consign o eslògn, per molt fortunts que siguin.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 01:28 h
Aquest pís s’h de netejr, mb l forç de l democràci Frncesc Cmbóen referènci Frnco: "Com si no sentís ni comprengués l situció miserble, desesperd, en què es trob Espny i no pensés més que en l sev victòri, sent l necessitt de recórrer tot el pís (...) com un torero per recollir pludiments, cigrs, brrets i lgun mericn ....... Aquet mteix reflexió l podem plicr l govern de l’estt espnyol encpçlt per Mrino Rjoi, President del PP, prtit eixit de les entrnyes del mes pur frnquisme , que en el seu origen er Alinz Populr lidert per Mnuel Frg Iribrne, signnt de penes de mort mb el dictdor Frnco.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2014 00:00 h
L conjuntur econòmic h supost un greu problem per tothom. Fmílies i empreses s’hn vist fectts per un crisi sense precedents difícil de sotmetre. Ar bé, en els drrers nys d’quest període inicit l 2007 h quedt ples l forç del teixit industril ctlà. El sector h estt clu perquè, mlgrt l crisi ctul, s’hgin supert les xifres bsolutes d’exportcions els drrers tres nys. L'ny 2013 les exportcions de les empreses ctlnes vn situr-se en xifres màximes per tercer ny consecutiu (58.359 milions d'euros).
Llegir-ne més
