31 de juliol de 2014 13:22 h
A Portbou tenim plntejt un greu problem socil que cl frontr : les dificultts per pujr l tren, cus de tenir unes ndnes mss bixes, no dptdes persones grns i mb problemes de mobilitt. De fet, és inexplicble que Coler, Llnçà i Viljuïg, j f temps, es vren fer unes obres per elevr les ndnes i, per contr, Portbou no s’h fet res. Què en pens Adif i el Deprtment de Territori i Sostenibilitt d’quest flgrnt discriminció? Això és un problem estructurl, molt seriós, per Portbou, j que l municipi existeix un poblció molt envellid i, en conseqüènci, grn prt de portbouencs no poden ccedir, mb normlitt, l tren.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2014 09:23 h
En diversos rticles publicts [1] ls drrers dos nys i especilment prtir de l posd en mrx de l Pltform pel Dret Decidir, hem intentt nr explicitnt el que considerem que és el Dret Decidir (DD), com rticulr-ho nivell de Pís Vlencià, com el PV és el subjecte polític mb dret per exercir-lo i com, de mner dilèctic, podem convertir-nos en subjecte polític mitjnçnt el seu exercici. Convé clrir que tnt el Pís com el DD, ho són solment en potenci, fins que ens decidim exercir com tl i exercir-lo.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2014 00:00 h
L confessió de Jordi Pujol h obert un veritble temps dels friseus en el dependentisme ctlà. Anem pms. Alguns s’hn post immeditment demnr responsbilitts com si l sev motxill no fos més pesnt que l que cl per pujr l’Everest. És senzillment impressionnt. L primer, l’Alici Sánchez Cmcho, representnt Ctluny d’un prtit que ens vol units l preu que sigui l’Espny, pís on els seus cumulen milers de csos de corrupció, molts d’ells judicilitzts. L mteix que s’h presst eixigir un comissió d’investigció l Prlment de Ctluny; l mteix que es v negr comprèixer dvnt l cmbr ctln qun v ser requirid explicr el seu munttge per extreure informció l’exdon de Jordi Pujol junior.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2014 00:00 h
Les comrques gironines, per ubicció i per històri, hn tingut l turisme com el seu principl focus de dinmitzció econòmic. L industri de serveis és l més potent l demrcció de Giron però per mntenir quest lidertge s’h hgut de tendir, en els drrers nys, cp l reinvenció del sector. I quest repte s’està conseguint. El turisme j no es concentr només en els municipis del litorl i no es limit únicment l ofert de sol i pltj. El ventll d’ctius s’h mplit notblement i r hi h moltes poblcions d’interior o comrques que no tenen cost que tmbé representen un reclm per visitnts.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 20:12 h
Pedro Sánchez (PSOE) inugurv el di mb un sentenci lpidàri que dei “estri bé que Ms retirés vui l dt i l pregunt”. Segurment ho fei inspirt per el titulr de El Pís “Ms suviz su postur nte un reunión mrcd por el cso Pujol”. Vergonyós, però bstnt irrellevnt. Avui el president Ms cremv un nov etp del procés reunint-se mb Mrino Rjoy l Monclo, on h rebut un dels drrers “no” de l’Estt espnyol, bns d’encrr el drrer revolt que ens conduirà l xoc de trens. “Si no hi h cord mb l’Estt, ho frem de mner legl.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 18:25 h
L prepotènci dels representnts de l’Estt espnyol, sembl que no té límits ni turdor, cos que els port fer uns ctúfols impressionnts i uns ridículs espntosos. J quest mtí, m’rribv l informció, tll com si diguéssim d’peritiu, l’ctul gui espiritul del socilisme espnyol, j deixv nr l primer perl de grn visionri polític mundil, dei ni més ni menys, que estri bé que Ms nunciés que retir l pregunt i l dt. Al llegir ixò, el primer que se’m cut és: viu l món rel quest persontge? I seguidment penso, com és possible que lgú mb tnt poc criteri, estigui en un lloc tnt importnt.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 16:41 h
L gimnst dón suport L’Esport per l Independènci F qutre nys, Mélodie Pulgrin v deixr Mrtorell i v vitjr ls Estts Units per estudir i continur prcticnt l gimnàstic l Universitt de Denver, on s’h grdut en Biologi i Psicologi. Tot i que j hvi tingut diversos conflictes mb l federció espnyol, v vitjr Colordo sense plntejr-se l independènci. Des de l distànci, observnt el que pssv l nostre pís, h quedt convençud que l’únic mner que tenim els ctlns de sentir-nos vlorts és mb un estt independent.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 13:05 h
1/. Aquest criminl virus, d’origen fricà, que j h mort girebé 1000 persones, i que j h rribt Nigèri -el pís més poblt de l’Àfric- podri rribr Europ i en concret, cs nostr, Ctluny ? L’rticle del Diri “The Dily Telegrph” us en djunto el link i us recomno que el llegiu –cldri fer-ne molt difusió- es pregunt si quest virus podri j hver rribt l Regne Unit. Tmbé us recomno que llegiu mb tenció l’rticle de “Le Monde” sobre el tem en concret .
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 10:33 h
L declrció del j “Gens Honorble” expresident de l Generlitt, Jordi Pujol, en l que firm hver mntingut ocult en un prdís fiscl un fortun de diversos milions d’euros, h supost un utèntic scsejd l pnorm político-mediàtic ctlà i, per llàstim d’quells que només veuen pls les rodes l procés, espnyol. Sembl ser que el grn referent del centredret ctlnist (i l vegd grn home d’Estt) no h vist, en 34 nys, el moment de pgr impostos pels rendiments de l sev fortun com si que hn hgut de fer els 7 milions de conciutdns ls que dei representr durnt 23 nys l cpdvnt del govern de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 00:00 h
El 23 de mig de 1618, els representnts de l’emperdor són llnçts des d’un finestr del cstell de Prg. Aquest fmos defenestrció provoc l’inici de l Guerr dels Trent Anys. Poc després, mb l btll de l Muntny Blnc (1620), els Hbsburg ustrícs imposen el ctolicisme i l’lemny ls protestnts txecs. L’ocupció de Bohèmi es perllongrà durnt 300 nys. Exctment, fins 1918. Aquell Guerr dels Trent Anys té -entre d’ltres spectes- un dimensió religios. I els lemnys n’prenen que l’experiènci individul de Déu no h de ser motiu de confrontció socil, polític o militr.
Llegir-ne més
