31 de juliol de 2014 00:00 h
Les comrques gironines, per ubicció i per històri, hn tingut l turisme com el seu principl focus de dinmitzció econòmic. L industri de serveis és l més potent l demrcció de Giron però per mntenir quest lidertge s’h hgut de tendir, en els drrers nys, cp l reinvenció del sector. I quest repte s’està conseguint. El turisme j no es concentr només en els municipis del litorl i no es limit únicment l ofert de sol i pltj. El ventll d’ctius s’h mplit notblement i r hi h moltes poblcions d’interior o comrques que no tenen cost que tmbé representen un reclm per visitnts.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 20:12 h
Pedro Sánchez (PSOE) inugurv el di mb un sentenci lpidàri que dei “estri bé que Ms retirés vui l dt i l pregunt”. Segurment ho fei inspirt per el titulr de El Pís “Ms suviz su postur nte un reunión mrcd por el cso Pujol”. Vergonyós, però bstnt irrellevnt. Avui el president Ms cremv un nov etp del procés reunint-se mb Mrino Rjoy l Monclo, on h rebut un dels drrers “no” de l’Estt espnyol, bns d’encrr el drrer revolt que ens conduirà l xoc de trens. “Si no hi h cord mb l’Estt, ho frem de mner legl.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 18:25 h
L prepotènci dels representnts de l’Estt espnyol, sembl que no té límits ni turdor, cos que els port fer uns ctúfols impressionnts i uns ridículs espntosos. J quest mtí, m’rribv l informció, tll com si diguéssim d’peritiu, l’ctul gui espiritul del socilisme espnyol, j deixv nr l primer perl de grn visionri polític mundil, dei ni més ni menys, que estri bé que Ms nunciés que retir l pregunt i l dt. Al llegir ixò, el primer que se’m cut és: viu l món rel quest persontge? I seguidment penso, com és possible que lgú mb tnt poc criteri, estigui en un lloc tnt importnt.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 16:41 h
L gimnst dón suport L’Esport per l Independènci F qutre nys, Mélodie Pulgrin v deixr Mrtorell i v vitjr ls Estts Units per estudir i continur prcticnt l gimnàstic l Universitt de Denver, on s’h grdut en Biologi i Psicologi. Tot i que j hvi tingut diversos conflictes mb l federció espnyol, v vitjr Colordo sense plntejr-se l independènci. Des de l distànci, observnt el que pssv l nostre pís, h quedt convençud que l’únic mner que tenim els ctlns de sentir-nos vlorts és mb un estt independent.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 13:05 h
1/. Aquest criminl virus, d’origen fricà, que j h mort girebé 1000 persones, i que j h rribt Nigèri -el pís més poblt de l’Àfric- podri rribr Europ i en concret, cs nostr, Ctluny ? L’rticle del Diri “The Dily Telegrph” us en djunto el link i us recomno que el llegiu –cldri fer-ne molt difusió- es pregunt si quest virus podri j hver rribt l Regne Unit. Tmbé us recomno que llegiu mb tenció l’rticle de “Le Monde” sobre el tem en concret .
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 10:33 h
L declrció del j “Gens Honorble” expresident de l Generlitt, Jordi Pujol, en l que firm hver mntingut ocult en un prdís fiscl un fortun de diversos milions d’euros, h supost un utèntic scsejd l pnorm político-mediàtic ctlà i, per llàstim d’quells que només veuen pls les rodes l procés, espnyol. Sembl ser que el grn referent del centredret ctlnist (i l vegd grn home d’Estt) no h vist, en 34 nys, el moment de pgr impostos pels rendiments de l sev fortun com si que hn hgut de fer els 7 milions de conciutdns ls que dei representr durnt 23 nys l cpdvnt del govern de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2014 00:00 h
El 23 de mig de 1618, els representnts de l’emperdor són llnçts des d’un finestr del cstell de Prg. Aquest fmos defenestrció provoc l’inici de l Guerr dels Trent Anys. Poc després, mb l btll de l Muntny Blnc (1620), els Hbsburg ustrícs imposen el ctolicisme i l’lemny ls protestnts txecs. L’ocupció de Bohèmi es perllongrà durnt 300 nys. Exctment, fins 1918. Aquell Guerr dels Trent Anys té -entre d’ltres spectes- un dimensió religios. I els lemnys n’prenen que l’experiènci individul de Déu no h de ser motiu de confrontció socil, polític o militr.
Llegir-ne més
29 de juliol de 2014 22:53 h
Mrino Rjoy es reunirà quest dimecres mb Artur Ms per primer cop en l'últim ny després d'un llrg estir-i-rrons, d'oferir diàleg sense donr-lo i de no moure un dit per gunyr l confinç dels ctlns encr que fos trd. L reunió que ho dinmit tot v ser l de setembre de 2012, mb el cop de port l pcte fiscl. Amb tot, el president Rjoy tindrà un últim oportunitt per demostrr ser un bon estdist mb el seu homòleg ctlà. És l'últim tren que pot rribr lgun destinció per Espny. El següent j xocrà mb el ctlà, que circul grn velocitt per l mteix vi en direcció oposd.
Llegir-ne més
29 de juliol de 2014 20:28 h
De Kotor veneci, mb un teclt limitt l meu idiom. Vig escriure un petit text perque el govern de Ctluny, els ciutdns, etc. reflexionin sobre unes prules i uns fets. En Kotor, prlven de l moned i l ncionlitt. Un pis, un ncio. Deien que tenien com moned l'euro i no estven l Unio Europe. Deien que Montenegro tenien l doble ncionlitt. Vj, els ncionlistes espnyols hurien d'pendre d'quest pis i, nosltres ens huriem de treure l por, i nr endvnt, cp l llibertt, cp l'utodetermincio, cp l construccio de l'estt ctl.
Llegir-ne més
29 de juliol de 2014 17:47 h
Vig començr escriure quest rticle, diumenge l nit, però er trd, teni son i vig decidir deixr-ho per l’endemà. L’endemà o sigui hir, per circumstàncies que no venen l cs, doncs no ho vig fer i vui ho he tornt gfr. Tmbé voldri deix clr del tot, que ni soc militnt de convergènci, ni tnt sols n’he estt mi votnt, sempre hvi tingut, ixò si, un cert dmirció pel President Jordi Pujol. Jo tmbé, l igul que Crme Forcdell, tmbé crec que el cs de l confessió de Jordi Pujol, no frà trontollr el procés, per molt que des de l’ltiplà i de Ctluny estnt, mitjnçnt els grns diris, ens ho vulguin fer creure.
Llegir-ne més
