Manel Mayor
1 d'agost de 2014 13:16 h
FUTBOL PROFESSIONAL
Avui estic de Fest Mjor i em ve bé escriure sobre un tem que m’grd i molt, podríem fins i tot dir que m’pssion, però mlgrt tot, no el considero essencil ni cbdl per l’esdevenidor del nostre Pís, ni tmpoc per el di di, m’estic referint l futbol i més concretment l Brç. Em mervell i em deix stort, que hi hgi gent que tingui por d’ssolir l independènci, pel sol fet, que el Brç pugui deixr de prticipr l llig espnyol. Ostres, ho trobo molt fort, com diu el jovent, quest mner de pensr, trspu com un men de complex d’inferioritt, jo diri que bsurd.
Llegir-ne més
Cap comentari
Màrius Viella
1 d'agost de 2014 11:40 h
Nomes els “coneguts”, tenen comptes a paradisos fiscals ?
Nomes els “coneguts”, tenen comptes prdisos fiscls ? Es sorprenent, que es vulgui cmuflr l relitt que el persontge portv dintre, i que de sobt , qun j colpit l fl·ler del poder , i no sbem si pressiont per lgú que sbi molt mes de lo que es pensv el persontge ,( en quest cs Jordi Pujol), decidit confessr, per ell el seu pect venil; s’hi lgun cos v fer be en el seu mndt, no v fer ltre cos que complir mb l obligció i el compromís per el qul el poble el pgv mb escreix , i si lgun cos v fer mlment, en prt v pgr mb l pèrdu de l presidènci les urnes , però els ciutdns perjudicts de les mles gestions, sempre ens toc pgr les conseqüències tn morls com econòmiques , encr que ells s’hgin enriquit, i ixò no es just.
Llegir-ne més
Joan Tardà
1 d'agost de 2014 10:31 h
Que la Fiscalia General presenti recurs sentència cas Panzer
Us djunto l crt que he dreçt l Fiscl Generl de l’Estt Torres-Dulce demnnt-li que em rebi urgentment per fer-li rribr l demnd que presenti un Recurs de Cssció dvnt del Tribunl Suprem contr l sentènci bsolutòri ls membres d’un l’orgnitzció neonzi en l’noment cs Pnzer. Efectivment, mb urgènci perquè l fiscli té cinc dies hàbils (ens n’nem ls primers dies de setembre per fer-ho). No hi f res que l Guàrdi Civil presentés proves i les rmes de què gudien, l’bsolució s’h fonmentt en l “il·leglitt” de les escoles telefòniques fetes tot i que hvien estt utoritzdes per un jutge.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
1 d'agost de 2014 10:00 h
Per molts anys !
Avui celebr Suïss l sev Fest Ncionl, recordnt el document que l'Agost del 1291 signren els noments "primers cntons" mb l decisió d'judr-se mútument defensr les seves "velles llibertts" com figur literlment en el pergmí, respectnt l individulitt de cd un d'ells. Aquest sentiment d'unió i lhor d'individulitt h estt l bse que h permès l Confederció Suïss d'rribr fins vui mb un estbilitt meritòri. Un nció mb cntons històricment molt diferents, un nció que dispos de qutre idiomes oficils, i que fins i tot l cpitl, Bern, no és mi nomend "cpitl" ( Hupstdt) sinó "ciutt federl" (Bundesstdt).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 de juliol de 2014 22:57 h
Superaran tots els unionistes als independentistes a l'estranger?
A 100 dies justos de l dt màgic, el 9N, no només són els independentistes els qui es volen mobilitzr. Societt Civil Ctln (SCC) orgnitzrà tmbé per l Did un cció per reivindicr l'opció unionist. Ben legítim. A més, l'ctitud és humil, j que el portveu de l'entitt, Joquim Coll, h dmès que no hi esperen molts ssistents. L'cte serà Trrgon, ixí que evitrn confrontcions, diferènci de l bel·ligernt encercld l Sgrd Fmíli del moviment 12-O l'ny psst. L prt de l societt unívocment unionist finlment es començ orgnitzr mb un mínim intel·ligènci.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
31 de juliol de 2014 20:49 h
Colonització i dret a decidir
Vull reflexionr sobre el que indic el títol d’quest escrit. Segons les lleis interncionls els pïsos colonitzts tenen dret l’utodeterminció, és dir, tenen el dret decidir. Ar es trct de sber si pïsos que hn estt colonitzts i que h estt reconegut per l rest de pïsos del món, hn tengut un règim semblnt de govern l que h ptit Ctluny. Si revism el que h psst i pss un estt com Bolívi ens n’donm que hn ocorregut fets clcts, ls que h ptit i pteix el poble ctlà.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
31 de juliol de 2014 16:51 h
El Fòrum de les estafes
Deu nys després, els pitjors pronòstics s’hn complert. L Sindictur de Comptes h conclòs que el Fòrum 2004, bnd de ser un rotund frcàs, tmbé v ser un monumentl estf. Els dos informes sobre les entitts que vn impulsr i gestionr el Fòrum -l'empres Fòrum Universl de les Cultures Brcelon 2004 SA i el Consorci Orgnitzdor del Fòrum Universl de les Cultures Brcelon 2004- són esfereïdors. En ells es denuncien un munt d’irregulritts de tot men i s’evidenci que es v vulnerr l normtiv vigent de mner sistemàtic tnt l'hor de contrctr proveïdors i personl, com d’plicr exempcions fiscls opques ptrocindors i socis, ixí com un erràtic (o presumptment corrupt?) polític d’ugments slrils, pgnt tort i dret grtificcions impensbles per “serveis prestts” no se sp què o qui.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
31 de juliol de 2014 13:22 h
Portbou, Adif i el Departament de Territori
A Portbou tenim plntejt un greu problem socil que cl frontr : les dificultts per pujr l tren, cus de tenir unes ndnes mss bixes, no dptdes persones grns i mb problemes de mobilitt. De fet, és inexplicble que Coler, Llnçà i Viljuïg, j f temps, es vren fer unes obres per elevr les ndnes i, per contr, Portbou no s’h fet res. Què en pens Adif i el Deprtment de Territori i Sostenibilitt d’quest flgrnt discriminció? Això és un problem estructurl, molt seriós, per Portbou, j que l municipi existeix un poblció molt envellid i, en conseqüènci, grn prt de portbouencs no poden ccedir, mb normlitt, l tren.
Llegir-ne més
Antoni Infante
31 de juliol de 2014 09:23 h
No acceptem cap retallada al Dret a Decidir.
En diversos rticles publicts [1] ls drrers dos nys i especilment prtir de l posd en mrx de l Pltform pel Dret Decidir, hem intentt nr explicitnt el que considerem que és el Dret Decidir (DD), com rticulr-ho nivell de Pís Vlencià, com el PV és el subjecte polític mb dret per exercir-lo i com, de mner dilèctic, podem convertir-nos en subjecte polític mitjnçnt el seu exercici. Convé clrir que tnt el Pís com el DD, ho són solment en potenci, fins que ens decidim exercir com tl i exercir-lo.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
31 de juliol de 2014 00:00 h
L’afer Pujol i el temps dels fariseus
L confessió de Jordi Pujol h obert un veritble temps dels friseus en el dependentisme ctlà. Anem pms. Alguns s’hn post immeditment demnr responsbilitts com si l sev motxill no fos més pesnt que l que cl per pujr l’Everest. És senzillment impressionnt. L primer, l’Alici Sánchez Cmcho, representnt Ctluny d’un prtit que ens vol units l preu que sigui l’Espny, pís on els seus cumulen milers de csos de corrupció, molts d’ells judicilitzts. L mteix que s’h presst eixigir un comissió d’investigció l Prlment de Ctluny; l mteix que es v negr comprèixer dvnt l cmbr ctln qun v ser requirid explicr el seu munttge per extreure informció l’exdon de Jordi Pujol junior.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs