24 de juliol de 2014 21:06 h
Si els fn més burros els fn de plàstic, però d’quell tnt dolent que j no es pot ni reciclr. Aquest frse tnt “bonic”, v dirigid quests que diuen que son “libres e Igules”, uns elements similrs, quelles ltres llumeneres neofeixistes nomendes Fes. Jo els hi diri d’entrd, que deixin de fer el dropo i que no les diguin de l’lçd d’un cmpnr, com que veig que d’entrd, si més no ho prenten, que l sev cultur deix molt que desitjr, els hi diré tll de pedgogi culturl, que les víctimes de robtori som nosltres i bns d’entrr en mtèri els hi he de mnifestr, perquè no m’ho puc ps quedr dins, que l sev llibertt no m’interess el més mínim i que d’iguls res de res, mirin ens ssemblem tnt, com un ou i un cstny.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2014 20:12 h
“Ens volen robr Ctluny” és l frse més impctnt i divertid que hem sentit vui de l boc d’un diputd del PP i, com no, de l FAES, l mteix Fundció per l que h trebllt l’utor de les blnces fiscls espnyoles fetes ull. Cyetn Álvrez de Toledo h firmt que els ctlns volen robr Ctluny. Això és el mteix que dir que jo m’he robt mi mteix. Per intentr posr lgun fonment quest estrny sentènci, l impulsor del mnifest Libres e igules h dit que el ctlnisme utilitz rguments predemocràtics i fl·lços.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2014 17:33 h
No sé si és un vici o bé un deixdes, però vegdes dono coses per sbudes, mlgrt no les hgi esmentt o no ho hgi fet del tot. Per ixò voldri començr dient, que mlgrt que m’estimi molt l mev llengu i l mev cultur i em senti profundment ctlà, no soc ps cp tlibà que vulgui imposr l ctlnitt per decret, ni tmpoc obligr que tothom ssimili per pebrots, l mev llengu i l mev cultur. Un cop deixt quest specte suficientment clr, voldri fegir que tinc respecte per tot quell que tmbé el té per mi i pels meus, per ixò no us h de sonr gens ni mic estrny, que respecti l màxim tots quells, que només volen ser i sentir-se espnyols i que fins i tot els hi f molt recnç ixò de l independènci i s’estimrien més continur units Espny.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2014 15:30 h
Amb l meitt de l’import que clculen es cobriri el dèficit pressupostri de l Generlitt i en sobrri per pujr sous ls funcionris ctlns. De l lectur de l’informe de ls cuents s’rrib un primer conclusió: el dèficit fiscl de Ctluny és reconegut com un relitt. Mlgrt l’enrenou mediàtic, el que r public l’Estt és un diferènci poc importnt en relció l que h clcult l Generlitt. Després de mig ny d’enginyeri fiscl intentnt presentr un resultt que convingués ls seus propòsits, mig ny clculnt i tornnt clculr per mquillr el dèficit fiscl ctlà, result que troben un xifr escndlos: 8.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2014 00:00 h
És gros que, tl i com us dei en l'punt nterior d'quest sèrie, quells qui viuen en un comunitt utònom mb sldo fiscl positiu, és dir, que rep globlment en inversió de l'Estt més del que port vi impostos, trctin de mntinguts ls qui recuperen 57 cèntims per cd euro que posen l cix comun. Però en fi, què hi frem, encr que el ministre Fernández Díz voldri, mb l fmíli no ens brllrem; si més no, per ixò. Però nem l segon rgument fort de l convers de cp de setmn mb els cosins rgonesos: negtiv obert, frontl, bsolut, permetre que en cs de seprció un prt dels ctlns puguin gudir de doble ncionlitt.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2014 22:08 h
No cli ser Nostrdmus per preveure uns números 'fvorbles' Ctluny en les blnces fiscls que h presentt quest dimecres Cristóbl Montoro. Tot i que un dèficit de 8.500 milions d'euros (més del 4% del PIB) j seri ró prou de pes per convèncer molts sobre les bondts de l independènci, és girebé l meitt de l xifr que clcul l Generlitt. Un combinció que vol derrocr un dels pilrs sobre els quls se sostent el sobirnisme ctlà. Siguin unes xifres tergiversdes o no -el govern i lguns experts ctlns j qüestionen l vlides del mètode utilitzt-, és l'rgument mb què Espny pretén tllr l'hemorràgi seprtist mes i mig de l V de l'ANC.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2014 21:08 h
Si pensu que trobreu un respost concret quest pregunt, j podeu cbr de llegir. No l trobreu, especilment si no l voleu trobr. En cnvi, si estu disposts trobr l respost vosltres mteixos, podeu continur llegint. Aquest escrit me l’h suggerit un entrevist que sorti l diri Últim Hor, Felipe de Vicente, president de l’Associció Ncionl de Ctedràtics d’Institut. Aquest home, pertnyent l cst dels ctedràtics, ssegurv que “el sistem f igües clríssimment des de l LOGSE”.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2014 19:02 h
No sé si cusr RAC1 i el progrm "El Món RAC1" mb el seu director d'estiu Dvid Jobé de provocdors en fitxr cert tertulià, o j els hi està bé escoltr insults contr tot el que soni ctlà, doncs ixí com bons vsslls frn content l "Comte". Últimment en donr les xifres d'udiènci de les ràdios sempre surt l RAC1 en primer lloc, dvnt de Ctluny Ràdio. Sempre he penst que questes ddes d'udiènci de ràdios i televisions, són dondes filnt molt prim i mb el dubte de l sev veritt.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2014 17:30 h
Tot veient l mnipulció brroer, que en fn els “Montoro bois”, de les blnces fiscls, cpitnejts pel senyor de l Fuente, encr llegeixo que hi h veus mb un bon fe impctnt, que diuen que hi h dues mneres de fer-les, bsnt-se en el flux monetri o bé en el flux de benefici. Abns de donr l mev modest opinió, vull donr l d’un economist de grn prestigi, l ideologi del qul no té res veure mb l mev. L’esmentt economist diu efectivment, que només hi h dues mneres de clculr les blnces fiscls, bé o mlment i fegeix que per lògic l mner idòni o dient per clculr-les, es l de flux monetri.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2014 16:23 h
L ciutt de Giron v tornr ser protgonist el psst cp de setmn de l’11, 12 i 13 de juliol, mb motiu de les excel•lents jorndes “Ctluny vol viure mb llibertt i mb dignitt” orgnitzdes pel Punt Avui. L Florènci ctln v tornr ser cpitl, v tornr gudir i fer gudir els visitnts; i, sobretot, encpçlr el rànquing del ptriotisme cívic i l ctlnitt integrdor, en unes reeixides jorndes -j es el tercer ny que se celebren- en què tot Ctluny es v sentit ben representd.
Llegir-ne més
