6 de desembre de 2014 23:51 h
L scrosnt Constitució Espnyol h sobreviscut un ny més, però mb el consens com mínim espnyol fet miques per primer vegd en 36 nys. PSOE, IU, UPyD i Podemos s'hn puntt tots un reform, bàsicment cus de l crisi econòmic i de l'independentisme ctlà. I què h dit Rjoy? No. Per vrir, tnc l port tot cnvi i pot pssr l històri com el president que v ferrr-se tnt l Constitució que l v fer sltr pels ires. Depenent del proper ps del procés ctlà, tmbé pot ser recordt el cp de l'executiu que v portr el conflicte mb Ctluny tn l límit que v veure néixer un fronter entre els dos territoris.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 14:30 h
Estic emprenyt, molt emprenyt -no ps per rons polítiques- però de tot mner voldri expressr, mb tot l rotunditt, el meu enuig (quest sí clrment polític) perquè s'cbi, immeditment, quest polèmic tn eixorc, i lhor tn cncerígen, segons l qul en Ms pujolej i en Junquers crotej. Aquest polèmic d’enfrontment de curt vold ( de vol gllinci) entre CiU i ERC, sobre el sexe dels àngels. No, no i no conciutdns de Ctluny, en quests moments no podem perdre el temps mb controvèrsies estèrils.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 13:58 h
Crec que el poble de Ctluny ho v dir clrment, i ni l clsse polític, ni l’opinió publicd, ni tn sols l pròpi gent ctiv en el procés ho cb d’entendre: el 9 de novembre vm votr fvorblement per l independènci. El veredicte fou inpel·lble. Els fctors que enterboleixen l consult (mnc de grnties, bsènci de cens, prohibicions o mences) no li resten vlides, sinó que l reforcen. És més, els ctlns vm decidir j el nostre futur, i ho vm fer desobeint un dels estts europeus més grns. Ens vm utodeterminr mitjnçnt les urnes i l desobediènci, l qul cos no redueix l nostr decisió, sinó que l’mplific.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 13:51 h
Les JERC Figueres sempre hem denunciat la inutilitat de la Constitució espanyola i així ho hem intentat plasmar en aquest video, el qual ens explica que no serveix per gaires més coses que matar mosques o utilitzar-la de ventall. Ja fa temps que sabem que la reforma d' aquesta Constitució és totalment impossible, i en els dies que vivim el nostre únic interès en aquest aspecte és redactar-ne una de nova, útil i justa per al nou país que volem.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 13:12 h
He escuchdo tentmente politicos unionists de los ms rncios, tipo Ros Diez, Albert Riber, Sory,y tertulinos rncios tmbien tipo Ncho Mrtin, etc...Y he hecho el ejercicio de intentr entenderlos y ceptr que tienen rzon. Prometo que me he puesto de su ldo, sus discursos son impecbles, constitucionles. Segun l Ley Espñ es indivisible, Mdrid debe gobernr ls Regiones y dministrr ls competencis que les d, si lo dice l Ley y si lo votron todos los espñoles en l Constitucion post frnquist. Por poner un "pero", los que no hbln ctln, solo les diri que si tnto quieren Espñ y Ctluñ es Espñ, como no se hn preocupdo de dominr el idiom ctln , vsco y gllego, creo que es lgo imperdonble en gente que lo que pretende es gobernrnos y dictrnos, pero en fin, supongo que estn en ello.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 12:46 h
Recentment s’h fegit l llist de desqulificcions del procés sobirnist ctlà un nov comprció interessd que bnlitz novment l cultur polític que es d’esperr dels nostres representnts l Prlment ctlà. L’Albert River, de Ciutdns-Ciuddnos, v dir, i v repetir,mb motiu del debt sobre l propost de consult del 9-N, que ‘Ctluny no és el Sàhr’. Això mteix j ho hvi dit nteriorment, el mes gener de 2013, mb motiu de l’provció de l declrció de sobirni. És un recurs repetitiu, però no v ser l’únic en emprr-lo: Un declrció similr v fer el ministre Mnuel Grcí-Mrgllo, que lgun cos deu entendre de polític exterior, encr no sigui mss pròpi d’un lt responsble diplomàtic.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2014 00:00 h
"Nunc tntos y tn juntos hbímos llegdo tn lejos". Oriol Junquers i Vies. 1969. Historidor, profesor y político ctlán, ctul presidente de Esquerr Republicn de Ctluny. L propuest de Oriol Junquers, en su hoj de rut del Plu de Congressos me preció un firme cto de vlentí. Algunos pueden proclmr que se desmrcó biertmente de l list unitri de Ms, no voy hblr de Antoni Durn i Lleid, no vle l pen, y otros desde fuer de Ctluny, pregonndo que provocó tensión en sectores independentists. Que el pln no cbó de gustrle Crme Forcdell, president de l Asmble Ncionl Ctln (ANC), que está lined con el president y que discutió clordmente con Mrt Rovir.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2014 20:24 h
Sbien que demà 6 de desembre és el di de l Constitució? No ho recordven? No es preocupin, vui l mjori silencios s’h encrregt de recordr-nos-ho mb un brindis l Museu d’Històri de Ctluny. Alíci Sánchez Cmcho h trit quest escenri simbòlic per llençr l’cusció definitiv contr “l tirni de l minori independentist”. Segons ell, tnt Ms com Junquers promouen el pensment únic, celebren derrotes com l del 1714 i no victòries com l de l Constitució, i trenquen l convivènci. Un discurs similr l que vm sentir hir en l’cte orgnitzt per Societt Civil Ctln per celebrr l Constitució tmbé on més de Cmcho tmbé hi v ssistir el cp del PSC, Miquel Icet, i representnts del PP, PSC, C’s i UPyD.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2014 12:01 h
Wert continu cvlcnt de mner desbocd, tot seguint l petj del centrlisme homogeneïtzdor. Ar, mb l presentció d’un nov llei, d’un ncionlisme tn encès com retrògrd, que pretén (tenció, eh!) l “Slvgurd del Ptrimonio Culturl Inmteril”. De fet, dit rs i curt, es trct de lminr les competències de les CCAA, bo i prenent-los llurs àmbits de decisió en quest àmbit de l polític culturl. Perquè (en un Estt norml cldri recordr-ho?) l competènci exclusiv en ptrimoni culturl depèn, en el cs del Principt per exemple, l Generlitt (rticle 127 de l’Esttut).
Llegir-ne més
5 de desembre de 2014 10:31 h
Els mitjns, voltors de polèmic i morbositt, hn exltt l diferènci entre l propost de Ms i l propost de Junquers per conseguir l independènci. L fm mediàtic h tetrlitzt l confrontció i l distànci entre mbdós líders. Ambdues, però, hem de recordr-ho, són propostes, punts de prtid per negocir, i per tnt, subjectes cnvis. Mlgrt l’espectcle periodístic, constto que hi h moltes semblnces i coincidències i, en tot cs –quest és l mev tesi– les diferències són en spectes menys importnts o més secundris, si voleu, que no ps els àmbits dels punts de trobd.
Llegir-ne més