9 de desembre de 2014 19:21 h
Pel que es veu, el 80,91% (1.897.274 persones) que vn votr Sí i Sí, no deuen ser res per lguns que estn en el govern de Ctluny. Deuen pensr, que lguns j s'hn cnst, que ixò v de bix, que poden seguir fen tetre, engny i que poden esperr millors temps electorls i seguir fen pctes mb el ncionlisme espnyol disfresst de federlisme. El poble que es v mnifestr el 2012 er Ctluny nou estt d'Europ. Els que vn fer un vi o cden humn el 2013 ho vn fer per l independènci. L ve bix en quest 2014 v ser un victòri per l independènci.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2014 17:15 h
Després de les corresponents conferències del president Ms i del cp de l’oposició Junquers. r pertoc prlr-ne per rribr un entes. Des d’leshores, però, les opinions i vlorcions sobre mbdues propostes hn omplert línies i més línies. Enmig, l demoscòpi h continut oferint ddes sobre les intencions de vot dels ctlns en unes eleccions nticipdes i, tenint en compte que l cuin dels mitjns trebll dojo, hi h lguns spectes que vl l pen de comentr. Per començr, l’enquest encrregd per L Vngurdi nunci que CiU i ERC no sumen mjori bsolut l Prlment ni mb llist únic ni per seprt i que necessitrien del concurs de l CUP per conseguir 75 diputts, prou mjori com per seguir endvnt mb el procés.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2014 16:44 h
Desprès de les dues, històriques, conferències polítiques de les drreres setmnes- m’estic referint les de l’Artur Ms i l’Oriol Junqueres celebrdes l cpitl de l nostr nció ctln- h rribt l’hor de l’esforç i l generositt, l qul cos huri d’implicr, h d’implicr un cord indispensble per tl d’encrrilr mb grnties el trm del procés més dificultós . A Ctluny h rribt l’hor de l polític en mjúscules . A Ctluny h rribt l’hor de conjugr,mb molt precisió, el seny i l rux, per tl de convèncer els indecisos.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2014 16:33 h
Les Normes de Cstelló foren el resultt d’un grn esforç per normlitzr el vlencià. Són el consens per tombr totes les brreres per l’ús norml i l’ensenyment de l nostr llengu, per que deixr de ser “el problem” que encr hui és l principl ein de l cstellnitzció. És signren públicment el 21 de desembre de 1932 l Cs Mtutno del crrer de Cvllers de Cstelló de l Pln, l’ntig seu de l Societt Cstellonenc de Cultur. Aquest cord tmbé represent l forç de les comrques i ciutts del pís on el vlencià és l crrer, l relitt del pís visible i els cords, distncits de les tensions provincines que es disfressen de “vlencini” l Cp i Csl i els seus voltnts, més possibles.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2014 12:32 h
El 1997, el Congrés dels Diputts, propost de CIU i per un recomnció nterior del Bnc Mundil, v crer el “Fons de Reserv de les pensions de l Segurett Socil” (Pcte de Toledo) per estbilitzr i grntir les necessitts del sistem públic de pensions en front dels lt-i-bixos dels efectes dels cicles econòmics i pels cnvis en les condicions lborls i empresrils. Des de que es v poder fer efectiu, cd ny -fins el 2011- es v nr proveint segons les previsions fins rribr ls més de 66.000 milions d'euros.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2014 12:25 h
Vig néixer el 1984 Prís d’un pre ctlà i un mre polones, mbdós esdevinguts ciutdns frncesos. El meu pre teni tres nys qun ell i l sev fmíli vn deixr Brcelon per ró de les seves idees. Durnt molt temps, he estt frncès per defecte. Però les meves rrels continuven vives en mi. Anàvem sovint veure cosins Polòni, menys sovint Ctluny: grn prt de l nostr fmíli estv escmpd per diversos pïsos del món. L mev dolescènci v pssr i em preguntv mil coses: er frncès? ctlà? polonès? europeu? O er un típic mericà? Qun vig cbr els meus estudis, vig posr el meu currículum Internet mb l indicció que prlo polonès i vig rebre ofertes de trebll Vrsòvi i Crcòvi.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2014 20:45 h
Un ide que, com l pólvor, h difós l'usuri de Twitter @elsomtent quests dies per les xrxes socils i per les columnes d'opinió dels diris digitls és l Vi Clver. És dir, que durnt l cmpny de les eleccions ctlnes ERC i CiU nunciïn que no es presentrn les eleccions l Congreso de l proper trdor per conseguir un ltíssim bstenció que evidenciï el conflicte l món. Un ide que com mínim ningú hvi explicitt, més que res perquè l trdor de 2015 és encr nys llum. L Vi Clver propos que un punt del full de rut pctt entre republicns i convergents sigui l renúnci ls comicis espnyols.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2014 19:16 h
Després d’unes eleccions qulssevol, és norml que sorgeixin nlistes dojo, i que cdscú fci l sev nàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretnes, esquerrnes, empàtiques, ntipàtiques... fins i tot poden rribr ser envejoses. Des de l mev tli jubild, i des de l mev escss cpcitt per entendre i predir l relitt polític i sindicl, vull portr l mev nàlisi dels resultts electorls. En primer lloc, he de dir que som filit l’STEI des de l sev fundció, de l qul cos n’estic ben orgullós.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2014 11:50 h
A Portbou tenim plntejt un greu problem : l qüestió dels ccessos, tercermundistes l’estció interncionl, mb un escl molt complicd i les dificultts per pujr l tren, cus de tenir unes ndnes mss bixes, no dptdes persones grns i mb problemes de mobilitt. Això és un problem estructurl, molt seriós, per Portbou, j que l municipi existeix un poblció molt envellid i, en conseqüènci, grn prt de portbouencs no poden ccedir, mb normlitt, l tren. A més, quest fet represent un greuge comprtiu de cr millorr l’ofert turístic de l poblció El més contrdictori del cs és que un tnt per cent forç elevt de ciutdns de Portbou no pot utilitzr, l’indispensble i necessri, servei de trnsport públic ferroviri; però desprès se’ns diu, des de les diverses dministrcions responsbles, que no es f servir prou el tren.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2014 11:38 h
El Festivl del Tibet i dels Drets Humns s'h orgnitzt per commemorr el 20é Aniversri de l Fundció Cs del Tibet de Brcelon. V començr el psst 6 de desembre mb l'inugurció del Mndl del Bud de l Medicin dirigid pels monjos de Gden Jngtse Tsw Khngtsen. Tmbé h comptt mb l presènci del dissident cec xinès Chen Gungchen. Dels ctes convocts destquen l mnifestció del 10 de desembre, coincidint mb el "Di dels Drets Humns", i l conferènci, el jorn següent, sobre "Drets Humns l Tibet i l Xin" conjuntment mb José Elís Esteve Moltó, el dvoct que v redctr les querelles contr líders xinesos pel genocidi del poble tibetà.
Llegir-ne més
