14 de desembre de 2014 22:56 h
Enllçts per l Llengu (ExLL) exigeix l Conselleri d’Educció l retird immedit de l consult i l’plicció de l LUEV mb l’objectiu d’estendre l’ensenyment en vlencià, tnt en els progrmes bilingües com en els plurilingües, i convertir-l en l llengu bse de tot el sistem eductiu, tl i com recomnen els experts en l mtèri. L pltform, que grup diverses orgnitzcions que lluiten per l normlitzció del ctlà l Pís Vlencià, Ctluny, Illes Blers, Ctluny Nord, l Frnj de Ponent, l’Alguer i Andorr, hn cordt l següent declrció sobre l consult que es relitzrà ls pres i mres el pròxim 19 de desembre en els centres d’educció infntil i primàri l Pís Vlencià per pronuncir-se sobre l llengu bse, cstellà o vlencià, dels progrmes plurilingües: 1.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2014 20:12 h
En quests dies pre-ndlencs hi regn l clm tens i l poc informció públic reltiv l procés. Rere el teló s’estn relitznt contctes i reunions en secret que frn escltr un bomb informtiv segurment bns del misstge de Cp d’ny del president de l Generlitt. Hi prticip el Govern, ERC, l CUP, ANC i Òmnium, i es prl de pressupostos i d’eleccions plebiscitàries. Molts d’quests contctes estn pssnt despercebuts ls ulls i orelles dels periodistes, que no sben qun i per on els rribrà l notíci, mlgrt que tothom sp que lgun cos pssrà ben vit.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2014 11:06 h
Cstelló de l Pln h estt l'escenri de l commemorció dels 82 nys de les Normes de Cstelló. Les Normes de Cstelló o Normes del 32 són 34 regles ortogràfiques provdes i rtificdes per tl d’doptr «un sistem ortogràfic unitri» per l vlencià dins de l normtiv fbrin de l'Institut d'Estudis Ctlns. Vn ser signdes per un totl de 14 entitts i 47 personlitts. Els tres eixos de l reivindicció foren l defens de l’escol públic i en vlencià, el reclm d’uns mitjns públics i de qulitt en vlencià, i l defens de l unitt i el nom de l llengu.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2014 22:01 h
El ciutdà té l'gend plen de conferències questes setmnes. Després dels ctes de Ms, Junquers i Icet, l setmn vinent serà el torn de Jon Herrer, Crme Forcdell i l CUP. Qulsevol diri que estem en cmpny electorl. No és el cs, però tothom li sembl tn clr que n'hi hurà, que ningú vol començr l curs més trd que l rest o inicir-l contrpeu, sense hver deixt clres les idees forç dels progrmes electorls. L xerrd de l president de l'ANC és un excepció. Amb l llist unitàri lluny és impensble que lgun cr visible de l'Assemble sigui cp cndidtur, ixí que Crme Forcdell h nuncit que el proper dimecres prlrà sobre els pssos que cl donr els propers mesos per encrr l fse finl del procés.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2014 18:00 h
“En Ctluñ hy muchísimos más ctlnes que independentists” Mrino Rjoy Brey, (1955). Político espñol, Presidente del Gobierno de Espñ en l ctulidd. Finliz el ño en curso, y mientrs ERC y CiU (CDC) se cbn de poner de cuerdo sobre l idoneidd de un list únic o seprd pr ls próxims elecciones nticipds en Ctluñ con crácter plebiscitrio, cd ciuddno h visto el proceso sobernist ctlán lo lrgo de este 2014 desde su perspectiv personl. El ciuddno independentist ctlán plnte ese derecho sobre el principio de que el pueblo de Ctluñ es un nción sobern, ludiendo básicmente l interpretción de su histori, cultur, lengu propi y l derecho civil ctlán, y sobre l firmción de que Ctluñ no lcnzrá su máxim plenitud culturl, socil ni económic mientrs forme prte de Espñ.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2014 12:27 h
El temps es or L’or es un dels metlls mes preuts , i que mes solvènci donen l mjori de pïsos; fig quest introducció , perquè Ctluny , tenim un ltre component, que en quests moments de ben segur, es mes preut que l’or, i em fereixo l temps, que els diferents prtits mlbrten i que es brllen, per controlr els esdeveniments que hn de portr Ctluny cp l Independènci , però qun se’n donin compt , j hurn fet trd.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2014 20:12 h
Sory Sáenz h compregut quest divendres per explicr l mteix històri que port un ny intentnt vendre: el cnvi de cicle econòmic, els brots verds i l millor substncil de les rques... Mentrestnt, el ministre Wert es dispos rrnjr l llei per tl que les curses de brus tornin Ctluny, pssnt per sobre del nostre Prlment com j és trdició. A Mdrid tmbé estn emocionts mb l fmos llei mordss, mb l que pretenen retrocedir un mic més en el seu retorn l blnc i negre. I Ctluny, entre negocició i negocició, Durn llenç un tc l conseller Homs en l sev remes postl virtul de divendres.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2014 11:06 h
Sembl que l cos millor un miquet, per l prems de proximitt. Els incipients brots verds que hom veu en el jrdí dels editors semblen suficients, de moment, per remtr un fein inicid el 2006, mb un croquis en blnc i negre i guixt mb llpis, en un quiosc de begudes prop de l plç de Colom, de Mdrid. Només érem dos, tul, en Frncesc Dlmses (leshores president de l’APPEC) i el que firm questes línies (en quell moment nou nt president de Prems Comrcl/ACPC) Sortíem decebuts i empipts d’un reunió l seu d’un ssocició espnyol d’editors de prems periòdic.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2014 22:02 h
Dotze de desembre de 2013. Per sorpres de tothom els prtits pel dret decidir es reuneixen durnt el mtí i compreixen junts, Plu, les dues de l trd per nuncir que hn rribt un cord sobre l dt i l pregunt de l consult, bnd dels propers pssos que se seguirn per fer-l possible. Tot plegt és un fórmul estrny i difícil d'interpretr, en el resultt finl es constten tots els equilibris que s'hn hgut de fer. Per sobre de tot, però, l notíci h sorprès tothom. I, com sempre, h engnyt periodistes, opindors, tertulins i gurús de Twitter -i tmbé declrcions per despistr dels polítics- , que hn fet creure l gent que l'cord està lluny, que no es preguntrà sobre l independènci, que hi hurà pregunt tipus test, o que ICV i UDC s'estn punt de bixr del crro.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2014 20:45 h
Sot l’llu diri de notícies es vn enterrnt constntment els successos nteriors d’un mner continu i permnent. Pssts uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que v ser motiu de portd i del que v protgonitzr efímerment l’ctulitt. Es pot prfrsejr que ‘l urgènci de les novetts v en contr de l importànci dels fets’. Això és més significtiu encr qun pss mb qüestions cbdls que ens hurien d’fectr més enllà de l novett puntul del di i que no s’hurien d’oblidr tn ràpid simplement perquè toc ctulitzr sense prr l prems, l ràdio, els telenotícies i els diris digitls.
Llegir-ne més
