Xavier Guarque
9 de desembre de 2014 12:32 h
Fons de pensions... e.p.r.
El 1997, el Congrés dels Diputts, propost de CIU i per un recomnció nterior del Bnc Mundil, v crer el “Fons de Reserv de les pensions de l Segurett Socil” (Pcte de Toledo) per estbilitzr i grntir les necessitts del sistem públic de pensions en front dels lt-i-bixos dels efectes dels cicles econòmics i pels cnvis en les condicions lborls i empresrils. Des de que es v poder fer efectiu, cd ny -fins el 2011- es v nr proveint segons les previsions fins rribr ls més de 66.000 milions d'euros.
Llegir-ne més
Cap comentari
Help Catalonia
9 de desembre de 2014 12:25 h
Manifest d'un "Doble Polaco"
Vig néixer el 1984 Prís d’un pre ctlà i un mre polones, mbdós esdevinguts ciutdns frncesos. El meu pre teni tres nys qun ell i l sev fmíli vn deixr Brcelon per ró de les seves idees. Durnt molt temps, he estt frncès per defecte. Però les meves rrels continuven vives en mi. Anàvem sovint veure cosins Polòni, menys sovint Ctluny: grn prt de l nostr fmíli estv escmpd per diversos pïsos del món. L mev dolescènci v pssr i em preguntv mil coses: er frncès? ctlà? polonès? europeu? O er un típic mericà? Qun vig cbr els meus estudis, vig posr el meu currículum Internet mb l indicció que prlo polonès i vig rebre ofertes de trebll Vrsòvi i Crcòvi.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de desembre de 2014 20:45 h
Ja no queden més vies
Un ide que, com l pólvor, h difós l'usuri de Twitter @elsomtent quests dies per les xrxes socils i per les columnes d'opinió dels diris digitls és l Vi Clver. És dir, que durnt l cmpny de les eleccions ctlnes ERC i CiU nunciïn que no es presentrn les eleccions l Congreso de l proper trdor per conseguir un ltíssim bstenció que evidenciï el conflicte l món. Un ide que com mínim ningú hvi explicitt, més que res perquè l trdor de 2015 és encr nys llum. L Vi Clver propos que un punt del full de rut pctt entre republicns i convergents sigui l renúnci ls comicis espnyols.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
8 de desembre de 2014 19:16 h
Èxit a les eleccions sindicals, fins i tot per a l’STEI Intersindical
Després d’unes eleccions qulssevol, és norml que sorgeixin nlistes dojo, i que cdscú fci l sev nàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretnes, esquerrnes, empàtiques, ntipàtiques... fins i tot poden rribr ser envejoses. Des de l mev tli jubild, i des de l mev escss cpcitt per entendre i predir l relitt polític i sindicl, vull portr l mev nàlisi dels resultts electorls. En primer lloc, he de dir que som filit l’STEI des de l sev fundció, de l qul cos n’estic ben orgullós.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de desembre de 2014 11:50 h
S.O.S. estació internacional de Portbou. Portbou també és Catalunya
A Portbou tenim plntejt un greu problem : l qüestió dels ccessos, tercermundistes l’estció interncionl, mb un escl molt complicd i les dificultts per pujr l tren, cus de tenir unes ndnes mss bixes, no dptdes persones grns i mb problemes de mobilitt. Això és un problem estructurl, molt seriós, per Portbou, j que l municipi existeix un poblció molt envellid i, en conseqüènci, grn prt de portbouencs no poden ccedir, mb normlitt, l tren. A més, quest fet represent un greuge comprtiu de cr millorr l’ofert turístic de l poblció El més contrdictori del cs és que un tnt per cent forç elevt de ciutdns de Portbou no pot utilitzr, l’indispensble i necessri, servei de trnsport públic ferroviri; però desprès se’ns diu, des de les diverses dministrcions responsbles, que no es f servir prou el tren.
Llegir-ne més
Help Catalonia
8 de desembre de 2014 11:38 h
Festival del Tibet i manifestació a Barcelona
El Festivl del Tibet i dels Drets Humns s'h orgnitzt per commemorr el 20é Aniversri de l Fundció Cs del Tibet de Brcelon. V començr el psst 6 de desembre mb l'inugurció del Mndl del Bud de l Medicin dirigid pels monjos de Gden Jngtse Tsw Khngtsen. Tmbé h comptt mb l presènci del dissident cec xinès Chen Gungchen. Dels ctes convocts destquen l mnifestció del 10 de desembre, coincidint mb el "Di dels Drets Humns", i l conferènci, el jorn següent, sobre "Drets Humns l Tibet i l Xin" conjuntment mb José Elís Esteve Moltó, el dvoct que v redctr les querelles contr líders xinesos pel genocidi del poble tibetà.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
8 de desembre de 2014 00:00 h
Com deixar-ho de veres (#ViaClaver)
Pel que sé de les converses l vor del foc, el meu vi, mort quinze nys bns de l mev prició en quest món, er un home de sòlides conviccions i de cràcter expeditiu. En l memòri fmilir dels qui l’hem succeït h quedt fixt el record de com frontà els primers coquetejos d’un dels seus fills mb el tbc: el convidà fumr conjuntment un hvà empssnt-se el fum i el resultt, en form d mreig i vomitd descomunl el v immunitzr per l rest de l sev vid. Actur l’vnçd, preventivment, és sense dubte el més intel·ligent, perquè després cost molt deixr-ho, especilment si, tot i el ml rebut durnt dècdes, hi h qui li h cbt gfnt fins i tot el gust, vivint cos de rei cnvi de servir els qui tots sbem.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 de desembre de 2014 20:12 h
El Segador
Avui, mentre enronen sobre les drreres enquestes que s’hn publict i de les quls els v prlr hir en Guifré, permetin-me que els costi el testimoni més personl d’llò que percebo l crrer. Aquest setmn el president Ms h nt veure el musicl del progrm Polòni, títol personl. D’quest visit culturl n’h trnscendit que qun v entrr l tetre, el públic es v bolcr crits d’independènci. Durnt l conferènci d’Oriol Junquers, el moment que v rrencr més pssions fou el clm independentist que es v sentir qun es v donr l mà mb Artur Ms.
Llegir-ne més
Manel Mayor
7 de desembre de 2014 16:31 h
NO VAL A BADAR
Jo diri que j n’hi h prou de dir bestieses i el que hem de fer, és nr per fein. Ar i en quests moments, el més importnt és l unitt, que no l uniformitt, però lert, no tenim ps tot el temps del món, molt l contrri, tenim press, molt press, per treure’ns quest dogl del coll i espolsr-nos el jou que ens té fermts l poder d’un estt, que ens mltrct de totes les mneres possibles i no ens vol deixr ser el que som, mentrestnt, els que no volen deixr l mom, s’esplien gust. El senyor Durn i Lleid, no pot estr un setmn seguid, sense dir-ne lgun de gross i drrerment les diu de l’lçd d’un cmpnr.
Llegir-ne més
Vicent Luna
7 de desembre de 2014 12:42 h
L'obsessió secular de Castella (i 2)
En l primer prt d’quest rticle comentàvem que v ser prtir del segle XVI qun els diferents pobles que formven l’Imperi Espnyol, quell que mi es poni el sol, començren llurs processos d’independènci, com r: Flndes, Portugl, Colòmbi, Prgui, Veneçuel, Argentin, Xile, Perú, Cost Ric, El Slvdor, Guteml, Hondures, Nicrgu, Pnmà i l Repúblic Dominicn. I fegíem que un del motius, entre ltres, pels quls portà quests pobles lluitr per l seu llibertt, i que està plés ens llurs himnes ncionls, fou l mner de fer, l’obsessió que sempre h tingut Cstell per imposr l seu identitt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs