6 de gener de 2015 12:32 h
El govern espnyol vol tenir provd l modificció del Codi Penl el mes de mrç. Córre-cuit, perquè necessit presentr trumfos dvnt del seu electort més conservdor. Es per ixò que voldrà enllestir-ne quest mes de gener el ps per l Congrés. El di 15 debt i provció en l Comissió de Justíci i cp finls de mes, possiblement, es convocrà un plenri de cràcter extrordinri. El plt que ens serveix el Prtit Populr s’vé perfectment mb un univers ideològic crcteritzt per l’enltiment i preeminènci de l punició per dmunt de l mteix reinserció socil i de l reeducció, tl com evidenci l incorporció de l cden perpètu, nomend de mner eufemístic “presó permnent revisble” per prt del ministre Gllrdón i corrobord pel nou responsble ministeril.
Llegir-ne més
6 de gener de 2015 12:28 h
Hem psst un 2014 complict, en què s'h començt visulitzr un cnsment d'un prt del bloc sobirnist. Es v conseguir, per tercer ny consecutiu, un Onze de Setembre multitudinri i profundment reivindictiu, però encr no s'cb de veure clr l'ssumpció d'un estt ctlà mb tots els ets i uts. No podem negr que l pressió, brutlment ntidemocràtic, de l'Estt espnyol ens h fet molt de ml, però tmbé, per prt nostr, cldri més empent i, per exemple, el discurs de Cp d'Any del president Ms el vig trobr molt correcte, encr que mnct de fermes, per tl de tirr endvnt d'un mner diàfn.
Llegir-ne més
6 de gener de 2015 11:36 h
(Publict "El Punt Avui" el 23-Des-14) Sbem del cert (ho hem vist mb el 9-N) que l’estt espnyol està dispost utilitzr tots tipus de sncions i ccions legls contr els funcionris que puguin trnsgredir-l. Si Ctluny f un DUI, què frà un Espny l qul empr un leglitt fet mid, l constitució de l qul en consgr l indissolubilitt, i on ells creuen que Ctluny hi h un mjori silencios que no vol seprr-se d’Espny? Quin ctitud prendrn tots quells que hn trobt intolerble l consult i que ens llimen l’utogovern di sí i di tmbé? Què frà el mteix estt que no h dubtt tncr diris sense cp fonment (Egunkri) i crer grups terroristes com el GAL qun li h convingut? Què frà en Rjoy qun rebi trucdes de tots quests persontges? Resignr-se ser el president espnyol que v cceptr impssiblement l mutilció d’Espny, qun tot l sev leglitt l’hbilitv per no permetre-ho? I, evidentment, dels precedents històrics de com s’hn resolt els conflictes entre Ctluny i Espny, més vl ni prlr-ne.
Llegir-ne més
5 de gener de 2015 21:14 h
Josep Mri Cssús http://www.upf.edu/decom/es/directori/cssus.html en el diri Ar, h trit un peç de Jon Portls i Press 1. Article: http://www.r.ct/premium/Mes-ptriotisme-menys-personlisme_0_1279672028.html 2. Escriptor: file:///C:/Users/Usurio/Downlods/113752-141658-1-PB.pdf i http://www.teneubcn.org/gend/jon-portls-i-press-viure-i-escriure i https://www.youtube.com/wtch?v=NbhwcMPtu1Q Suposo que J.M. Cssús h pres el text de L Cost de Llevnt, 30-4-1910, pàgin 3 (Hvi post enllç, però pos sessió cducd, ixí que heu de fer l recerc Trencdis -fonts locls digitlitzts Diputció-) com exemple de com l'egoisme prtidist j febli moviments reivindictius integrdors com Solidritt Ctln.
Llegir-ne més
5 de gener de 2015 20:12 h
Un di bns que els més petits de l cs obrin els ulls espernt veure's envoltts de presents vinguts d'Orient, els j no tn menuts ens hem despertt mb el regl d'un tur 50.000 persones més bix que f un ny. Evident, és millor que el crbó, però encr flt que 300.000 persones més tinguin fein per rribr nivells de f set nys. Ho hurem de demnr ls Reis Mgs de Ctluny. Tmbé ens hem ixect mb l notíci que Ctluny impulsrà un opció pròpi perquè els lumnes de tercer d'ESO puguin posposr l decisió sobre quin cmí emprendre després de l'educció obligtòri un ny més, com fins r.
Llegir-ne més
5 de gener de 2015 10:29 h
Benvolguts senyors Us escric per cinquen vegd tot i que fins r no heu fet mss cs les meves sol·licituds, segurment per l mev nul·l orientció monàrquic. En l drrer crt, l'ny psst, vig demnr-vos entre ltres coses sobre l votció sobre l independènci de Ctluny: "Feu de mner que els rguments fvor i contrris l votció siguin nets, explictius, sense mgr els desvnttges de cd posició i sense exgerr els fctors positius". No tn sols l votció no s'h dut terme sinó que les rgumentcions clres, tnt fvor com en contr, no s'hn produït, de mner que estem pitjor que bns mlgrt dues o tres mnifestcions puntuls de molts i molts ctlns.
Llegir-ne més
5 de gener de 2015 00:00 h
Un dels ítems que el dependentisme, del Prtido Populr Podemos, repeteix drrerment di i nit és quell que firm que l independènci, si és que lgun di s’ssoleix, només podrà ser si és pctd mb Espny. Tnt insistènci té un objectiu clr, que no mguen els enemics de l plen sobirni del nostre poble, el d’evitr tot cost l imminent convoctòri d’unes eleccions plebiscitàries que desemboquin, com ho frn, de mner nturl, dvnt del tncment en bnd del Govern espnyol, en un Declrció d’Independènci.
Llegir-ne més
4 de gener de 2015 23:48 h
Sense di ni hor No li podi nr pitjor l’home en un ce.l on l bombet ronyos no en trei l foscor. Emmordsst, mns i peus lligts, i mb els fils de volts engnxts ls testicles. Les fuetdes elèctriques continues el scsejven cd di. L’ixfrien mentre romnien l’esper que confessés. Les sessions vn seguir d’ençà que li hvien fet veure un noi mgold mb semen escmpt pel cos. Així, o pitjor, cbri ell si no els dei l veritt. Més sessions de fils de volts ls testicles j que l veritt que li demnven no l tenien fins llvors.
Llegir-ne més
4 de gener de 2015 21:40 h
El diri ARA revel vui que el president Ms j està trebllnt en un llist pròpi plen de suports civils. Això vol dir que Convergènci (no sbem si mb Unió, encr), j h desistit de demnr l llist unitàri. Aquest gest, que h estt qulifict per l CUP com un mner de gunyr temps per refer l’espi ncionlist conservdor, és un símptom que les negocicions per convocr eleccions nticipdes estn forç vnçdes i l’nunci no huri de trigr excessivment fer-se. Però no diguem blt fins que no sigui l sc i ben lligt.
Llegir-ne més
4 de gener de 2015 08:42 h
Ens pot presentr l sev evolució personl respecte l qüestió ctln? S'hi v propr per spectes culturls, socils, econòmics, històrics o per trdició fmilir? Em vig involucrr en el procés ctlà únicment dvnt l'impediment per prt del govern d'Espny d'exercir el dret decidir, sobretot després de l sentènci del 2010 contr l'Esttut. No enteni que es crreguessin un pcte j provt per ciutdns i institucions, en teori dipositàries de l sobirni, i després de qutre nys en vigor.
Llegir-ne més
