Joan Lladonet
30 de desembre de 2014 20:28 h
Saps qui és l’enemic? I saps per què ho és?
Ho sbien les dones que tenien un home que les pllissv? Doncs, per què continuven mb ell? Com ixí deixven que les insultàs diàriment? Per què li tolerven tot cst d’improperis? Per què qun tenien gnes d’nr-se’n, quell home no els ho permeti? És possible escollir viure lliurement mb un ltr person si l relció és d’mo i esclu? Per què hi h tntes persones que s’entossudeixen voler mntenir quest relció de domini? Qui o què les justific? Aquest pràgrf no me l’h fet recordr cp desgrcid notíci que sol prèixer en els mitjns de comunicció mb mss freqüènci, sinó que h estt per un sèrie de notícies com questes i moltes més de semblnts: Argó neg l Generlitt el permís per fer un enquest sobre l’ús del ctlà l Frnj.
Llegir-ne més
6 comentaris
Joan Guerola
30 de desembre de 2014 14:12 h
Contes d'en Jan Bosch 2 La llei de l'altre estat
L llei de l'ltre estt El pistoler, cp de l bnd, hvi disprt un bl que v rebotr en un còdol prop de l diligènci. Voli evitr que l núvi que hi vitjv, rribés temps pel csment, j estblert. V posr l límit el cvll que esbufegv i es diluï en l polseguer. Cli retenir-l. Qun et cpturi, mentider, huràs de llepr-me les mns, fetes un fàstic de tnt pols, v dir entre dents. Hvi de d'turr-l bns que creués el riu que fei de fronter sinó entrri en un ltre estt on l llei er diferent.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
30 de desembre de 2014 00:00 h
Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic
En lgun de les estnces d’quell vell cs del segle XIII, que r en diuen Plu. Allí on els representnts de l terr, per més de sis-cents nys de l nostr vell nció europe i mediterràni, hn discutit i cordt les psses més importnts de l històri de l nostr comunitt polític cp l llibertt. Allí on f només unes hores el president i el cp de l’oposició, mb els líders de les principls orgnitzcions de l societt civil independentist, hn discutit sobre tots els escenris possibles mb responsble voluntt d’cord.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
29 de desembre de 2014 20:12 h
La convocatòria nazi
El pís es prepr per un convoctòri electorl nzi, tl i com s’h tornt insinur per enèsim vegd des de l’unionisme, i per segon vegd des del lidertge del PSC. Si f uns mesos er Miquel Icet qui fei l comprció, vui l’expresident de l Generlitt, José Montill, torn comprr unes eventuls plebiscitàries mb el règim nzi. “Les eleccions plebiscitàries no són pròpies de règims democràtics”, h gost firmr. I mentrestnt, el Diri ARA filtrv vui dues ddes de forç trnscendènci. D’un bnd, el que tots suposàvem, els contctes secrets entre CiU i ERC mb l societt civil.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
29 de desembre de 2014 19:22 h
Carta a l'intransigent Mas i al tossut Junqueras.
Honorble President Ms i Cp de l'Oposició Junquers. Intrnsigènci és l qulitt d'intrnsigent que és el contrri de trnsigent, que vol dir: consentir, en bé de l concòrdi o el que és el mteix, fer concessions en llò que és objecte de litigi, fi d'rribr un cord. Tossuderi és l qulitt de tossut, que represent un person obstind en les seves opinions i determincions, i que res el f cnvir; ixí doncs té el mteix significt que un person intrnsigent. Amb quest igultt de ronments de cdscú, un person intrnsigent i un person tossud com poden posr-se d'cord? És difícil, però l mjori de l gent d'quest pís que vol ser lliure, tenir independènci i sobirni esper quest cord, entre l vostr intrnsigènci i l vostr tossuderi.
Llegir-ne més
Josep Lluís Sànchez Palacios
29 de desembre de 2014 18:56 h
2015 Any europeu pel desenvolupament
L designció dels nys europeus per diversos temes i cmpnyes, com l dels nys interncinls de les Ncions Unides, no és cp novett, ni tmpoc que es donin conèixer per questes dtes. En quest cs, si que és un novett que el pròxim ny que estem punt d’estrenr, el 2015 serà el primer ny europeu que es dedicrà ls ssumptes exteriors: el desenvolupment i l cooperció interncionl. No h de ser estrny quest decisió perquè l Unió Europe és ctulment el mjor donnt d'jud públic l desenvolupment del món.
Llegir-ne més
Oriol Bosch
29 de desembre de 2014 16:00 h
Pretend you're happy when you're blue
I un di hi tornes. Després d'un temps for, de visites fugces i espontànies, lgun di hi tornes i t'hi quedes un tempord. El di que t'hi quedes, el di que t'sseus i veus pssr el temps, el di en que l vell rutin et torn bsorbir, quell di et sents com trenct, com mlmès. Cost tornr l poble, cost perquè és un lloc hermètic on el temps no h psst, on encrà es respir l'rom dels vells temps, on els records encr hi estn ben presentes, hi reviuen mb més forç que mi. Molts fugim del poble, però hi deixem molt l drrer.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
29 de desembre de 2014 10:55 h
Transparència i qualitat democràtica
L qulitt de l democràci espnyol s’h post en entredit des de f temps. De fet, només cl llegir o escoltr determints mitjns de comunicció i donr-se que hi h fiscls que es converteixen mb dvocts de l Coron (increïble!), o membres dels Consell Generl del Poder Judicil (CGPJ) pressionts pels prtits perquè ctuïn fvor o en contr d’un determint jutge de l’Audiènci Ncionl. L conegud divisió de poders (legisltiu, executiu i judicil) encr es pos en entredit de form permnent en quest Espny crrinclon del segle XXI.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
29 de desembre de 2014 00:00 h
Catalunya ara: mobilització i decisió definitiva
És evident en les reccions de l’espnyolisme, sigui cstellà o ctlà, de Pedro J. Rmírez Jun Crlos Girut: hores d’r, l’ein més esmold de l cst, dels llintges que mnen l penínsul des de f segles, per mntenir l sev dominció sobre els ctlns és l’èxit de Podemos. L’nàlisi de molts experts i els resultts de l grn mobilitzció del 9-N ssenylen que el Sí l independènci dispos r d’un sòlid terr del 40% del cens, mb un grn vnttge: està plenment mobilitzt, es cpç de fer cdenes, ves, processos de prticipció i el que clgui.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
28 de desembre de 2014 22:41 h
Catalunya i Euskadi: cent anys junts, cent anys separats
Ctluny i Euskdi commemoren quest cp de setmn el primer prtit de futbol entre les dues ncions r f cent nys mb dos mistosos entre les seleccions msculin i femenin. "Cent nys junts", titulv quest diumenge el diri L'esportiu. No els flt ró, perquè mbdós territoris porten des de 1915 mb equips que no poden ser oficils, mb llengües minoritzdes, mb reivindiccions ncionls minoritzdes, mb repressions durnt molts moments i mb un Estt girebé en cp cs receptiu reprtir utogovern. Ar bé, els ncionlismes del Principt i el Pís Bsc hn psst tmbé un segle mb ctituds i estrtègies ben diverses.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs