11 de gener de 2015 03:00 h
Estic preprnt un extens ssig sobre el pper de l poesi com mnifestció literàri -i per tnt estètic- contr l guerr. Fruit d’ixò, drrerment he dedict llrgues hores de reflexió l voltnt de l contribució del nostre pís en relció l’nomend Cultur de l Pu. Ctluny, terr històricment immers en conflictes bèl·lics d’origen molt divers, hi h contribuït, tl vegd fi de contrrestr quest vessnt, mb un importnt florid de personlitts sensibles ls efectes de l violènci. El més universl, Pu Csls, trob el seu precedent més il·lustre en l figur medievl de l’bt Olib, impulsor de l institució conegud com Pu i Trev.
Llegir-ne més
10 de gener de 2015 23:41 h
Estem j costumts ls neologismes que ens envolten rreu però un dels que s’h post més de mod en els mitjns de comunicció, i començ ser insofrible, és ‘smrt’. Independentment del seu significt el trobem girebé sempre ssocit l prul ‘ciutt’. L combinció és el terme ‘smrt city’ que per descomptt és el súmmum (quest no és neologisme) de l’ctulitt més ‘cool’. Prlr de ciutts intel•ligents no huri de significr un oposició l vid rurl ‘smrt’. Les meglòpolis del plnet estn plens de brris degrdts que no són prdigm d’àmbits urbns intel•ligents i probblement tmbé podríem dir el mteix de les zones rurls.
Llegir-ne més
10 de gener de 2015 21:10 h
A hores d'r deuen estr fregits mb el drrer episodi de les negocicions Ms-Junquers, com els v explicr bé hir en Guifré. No es preocupin, que en el fons totes questes gesticulcions i mitges cessions volen dir que s'està prop de l'cord finl. Durnt el di d'vui hem pogut seguir moltes de les reccions les xrxes socils sobre els esdeveniments d'hir. L indignció és grn, però el que ens h sorprès h estt l multitud de comentris que "mençven" tnt CiU com ERC d'nr votr l CUP si no deixven de fer-se l guitz.
Llegir-ne més
10 de gener de 2015 12:40 h
Les creences (setmn del fred i dels brbuts) Primer prt 1 En els dies freds de Snt Antoni, s’firmv que lgú hvi vist sortir pedres de molí per les prets del ms el Rcó. Un veí dei tmbé que un gllin del ms el Rcó hvi post cinqunt ous, i un ltre veí dei que un gllin d’ell n’hvi post seixnt. Quines ximpleries, pensv l Pur, que sempre hvi ensenyt els fills que les creences no existien, només els fets. Això pensv l Pur que, mort de fred, jei en el llit del dormitori lhor que mirv l’Esteve, el fill, com lçv del terr unes mrmites mb unces i monedes d'or i les penjv d’uns clus prop de l sutj de l xemenei.
Llegir-ne més
10 de gener de 2015 11:55 h
F molt que, l crrer, el poble f front l squeig impost per 'l Troik' (Comissió Europe, BCE i FMI) i executt per les elits gregues. Hn estt nys de dures polítiques contr l ciutdni sot l’menç de sncions econòmiques que, fins i tot, provocren l cigud immedit del tercer Ppndreu per nuncir un referèndum sobre les retlldes. Després de dues eleccions legisltives mrcdes per l’esps de Dàmocles d’questes represàlies, tot sembl indicr que quest por j s’h cbt. El poble elegirà lliurement.
Llegir-ne més
10 de gener de 2015 00:00 h
Todo grn vije comienz con un primer pso… Se gotn los tempos y trs el prón festivo, Artur Ms h envido Oriol Junquers un misiv con tres propuests pr cerrr un cuerdo ntes de l próxim semn. L primer proposición de Ms es nticipr los comicios ntes de ls municiples de myo con un list únic fvor del sí l independenci, formd por personliddes de l sociedd civil y miembros de los prtidos que quiern formr prte, como y defendió en su conferenci del 25 de noviembre. Est propuest conllevrí un progrm común y un referéndum pr que l ciuddní decid "l proclmción definitiv del nuevo estdo".
Llegir-ne més
9 de gener de 2015 23:26 h
F exctment dos mesos que els col·legis electorls tncven un jornd històric, plen d'emocions, d'il·lusió, de voluntt, de vlenti, d'espernç i, per sobre de tot, d'unitt. Mlgrt tot, els 2.344.828 ctlns que vn dipositr pperetes quell 9N sbien que efectes pràctics l'cció er merment simbòlic i restven l'esper dels polítics, que hvien promès un referèndum definitiu per justificr l mnc de vlides del procés de prticipció. Després de seixnt-un dies d'esper, de diàleg, de confrontció, de soroll i de rumors i de desgst del crèdit que l ciutdni hvi torgt ls polítics el 9 de novembre, Artur Ms diu quest divendres l mtí que not -en Esquerr, s'entén- un mentlitt de reprtir el poder utonòmic que no d'spirció l llibertt, i pel migdi f tres propostes definitives mode d'ultimàtum: llist unitàri, eleccions mb llistes seprdes l trdor i mentrestnt elborció d'un constitució ctln que s'inclogui ls progrmes electorls dels prtits en els comicis, i l propost de Vil d'Abdl -llistes seprdes però que sigui CiU qui glutini els independents -entre ells els representnts de l societt civil.
Llegir-ne més
9 de gener de 2015 12:18 h
L poc intel·ligènci polític en èpoques nteriors i l intrnsigènci pny i forrellt en els drrers nys, ens h portt tots els que vivim Ctluny, tots plegts, un situció mbientl que es pot mstegr l crrer, i que no result de mss bon gust. En quest sentit, els que volen que no es mogui res, o els que es queden cs -o sigui que tn els f tot- no poden ignorr de cp mner que hi h un prt molt significtiv de conciutdns que no està d'cord en que tot segueixi igul. Unes coses i ltres ens hn boct mnifestr-nos en lgun sentit, millor dit, o per quí o per llí.
Llegir-ne més
9 de gener de 2015 08:46 h
Result sorprenent que cp Grup Prlmentri, llevt d’Esquerr Republicn, hgi presentt esmenes l reform del Codi Penl en relció ls nimls. Ens h soprès, certment, bo i si tenim en compte com v d’endrrerid l nostr societt respecte d’ltres veïnes qunt l respecte ls nimls, En quest sentit, no cceptem –i en conseqüènci reclmem- penes més dures per l ml trcte i l’bndonment niml, més d’mplir l ctegori d’nimls objecte de protecció, bo i supernt el termes “domèstics” i “mnsits”.
Llegir-ne més
8 de gener de 2015 21:07 h
Sóc militnt d'ERC Reus i col·lboro mb el grup de trebll del r ex-cndidt l'lcldi de Reus per ERC. Ar i quí he decidit comprtir mb vostès les meves reflexions sobre el que h psst recentment l prtit. En primer lloc crec que l'executiv locl, prtir del primer di, teni j molt clr que voli fer for l cndidt per posr-ne un ltre l seu lloc, fet que h quedt demostrt de diferents mneres: 1 - V pressionr l'Àlfred per que deixés de ser cndidt. 2 - Vn fer venir un person de l'executiv ncionl, només per demnr-li l dimissió de l'Àlfred, que com és nturl v respondre mb un NO rotund.
Llegir-ne més
