Josep Huguet
24 de gener de 2015 08:31 h
PODREU?
En el proper cicle electorl h pregut un nou ctor polític que totes les enquestes donen com gunydor prcil. L virtut dels seus dirigents h estt sber veure que drrere l revolt ctln hi hvi el símptom del frcàs del règim de l trnsició. L societt ctln sempre és el termòmetre precoç que detect les convulsions socils i polítiques de l'Estt. És un societt obert, on el domini de l'Estt ugment les contrdiccions socils per sobre dels territoris que viuen sot l'empr d'ell./ L bnder ncionlist espnyol j no funcionv en els drrers temps com l'nestèsi, dvnt de l'llu de csos de corrupció que esquitxen els principls prtits del règim; dvnt l greu situció socil i econòmic, i dvnt l involució democràtic i culturl.
Llegir-ne més
3 comentaris
Josep Huguet
24 de gener de 2015 08:29 h
PODREU?
En el proper cicle electorl h pregut un nou ctor polític que totes les enquestes donen com gunydor prcil. L virtut dels seus dirigents h estt sber veure que drrere l revolt ctln hi hvi el símptom del frcàs del règim de l trnsició. L societt ctln sempre és el termòmetre precoç que detect les convulsions socils i polítiques de l'Estt. És un societt obert, on el domini de l'Estt ugment les contrdiccions socils per sobre dels territoris que viuen sot l'empr d'ell./ L bnder ncionlist espnyol j no funcionv en els drrers temps com l'nestèsi, dvnt de l'llu de csos de corrupció que esquitxen els principls prtits del règim; dvnt l greu situció socil i econòmic, i dvnt l involució democràtic i culturl.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
23 de gener de 2015 22:46 h
No ens fas por, Duran
Per “fidelitt” i per “coherènci”, són les prules que h fet servir vui Durn i Lleid, en l sev trdicionl homili de divendres, per justificr un possible trencment de CiU les eleccions del 27 de setembre les quls, segons ell, no hurien de tenir tmpoc cràcter plebiscitri. Durn diu que ‘no li fri por’ perdre els càrrecs, com firm que v pssr en dos moments de l històri en els quls ell encr no hi er (1936 i 1977). Durn no se n’h estt de criticr mb dures l cpcitt d’influènci d’ANC i Òmnium, mb jocs de prules per no hver-les d’nomenr directment.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
23 de gener de 2015 22:35 h
Reclamem un estatus digne pel català a la Franja. Moviment Franjolí per la Llengua
El Moviment Frnjolí per l Llengu, col·lectiu que defens l xrx l llengu ctln , pròpi de l Frnj, dvnt l lmentble situció que s'h esdevingut els últims dies, mb l'nul·lció per llei de les Corts rgoneses de l'esment que es fei l ctlà com ptrimoni culturl, i ls fets ocorreguts en un escol de Mequinens (Bix Cinc), on en els informes d'vlució oficils de l'lumnt nomenven l'ssigntur de llengu ctln com “Llengu orientl”, vol fer les següents considercions: -Reclmem per l llengu ctln un esttus digne, un considerció propid per l llengu pròpi de l Frnj i l'implement de polítiques lingüístiques que duguin l plen normlitzció del ctlà l'escol, les institucions i els espis públics.
Llegir-ne més
Joan Guerola
23 de gener de 2015 19:55 h
Contes d'en Jan Bosch 5 Les creences 4
Les creences 4 (setmn del fred i dels brbuts) Qurt prt Prengueren un vered fins l portell del ms. Estv cobert de herbes de fenàs, mtes de fenoll i lgun esbrzer, però no hi hvi gebrd. —Tn poc que cost rure quest trvess i qusi hom no hi pot creur —v xiuxiuejr l’Encrn mentre cmejven. —Això és que el nostre germà s’h tornt més gos que un pont ssolt; devi pensr que en teni prou mb l’or i les ovelles —v puntr l Consol. Després de les creences en moviment, espontànies llums en form pedres que rodven, cp més prició esgrrifos.
Llegir-ne més
Maria Senserrich
23 de gener de 2015 19:03 h
RESPECTAR I PRIORITZAR
Avui escriuré segurment un rticle poc hbitul, o poc espert, i un punt reflexiu, però és el que m’h sortit i he cregut més convenient. Porto dies donnt voltes diferents temes, j sigui de qüestions sectorils que porto l Prlment de Ctluny; temes de l mev comrc, l’Anoi; i sempre evidentment qüestions relciondes mb tot el que estem vivint del procés, tmbé des del punt de vist de l vid personl. Personlment sempre prteixo de l premiss de no fcis ls ltres llò que no voldries per tu, que bàsicment consisteix en ser respectuos mb els ltres, opinin igul o diferent, j que l grndes del nostre món és l diversitt.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
23 de gener de 2015 18:28 h
Mas i Junqueras: la pel•lícula
Qun tot semblv perdut, es v fer l llum. Artur Ms i Oriol Junquers, després de setmnes de desencontres, vn rribr un cord in extremis pel que f l’vnçment electorl i l mner com els prtits es presentrien les eleccions. No cl dir que l presènci en l decisiv reunió de Crme Forcdell, Muriel Csls i Josep M. Vil d’Abdl, tmbé v judr encendre l fumt blnc. A Mdrid j es donv per fet que els mteixos sobirnistes rebentríem l unitt i el desànim regnv entre les files independentistes. I sobre j er vox populi que Ms i Junquers no s’gunten! Tot semblv que nés de ml borràs però l’últim instnt es v slvr.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
23 de gener de 2015 17:02 h
Tres factors que expliquen les diferències entre la premsa gratuïta i la de pagament
El comportment de l prems grtuït és en diversos spectes diferent l de l prems de pgment (o trdicionl), per l qul cos el seu mneig en termes de plnificció h de ser diferent, tesos els fctors de distribució, segmentció i mneig editoril. Amb l’esclt de l prems mitjns de l dècd de 2000, existien més interrognts que certeses l voltnt del seu futur, sobretot dvnt d’un món editoril que j hvi estt modifict per l’vnç dels mitjns internet. L frgmentció mediàtic propicid d’quest evolució vn fer pensr que l’èxit dels periòdics de lliure circulció teni cducitt, sobretot en el benentès que el producte editoril no podi contenir les exigències que tenien les més importnts sis columnes en els àmbits locl o ncionl.
Llegir-ne més
Bernat Valls
23 de gener de 2015 13:32 h
ÉS L’HORA D’UNA NOVA POLÍTICA
És possible que el que exposré quí no sigui un qüestió percebud com tn necessàri per molt gent. O potser sí. L qüestió és que sincerment ho penso i crec que pot ser útil de comprtir. Prefereixo exposr-me l incomprensió, l fet de tenir l sensció de no hver contribuït - en l mesur de les meves modestes possibilitts - obrir un debt col·lectiu que l meu prer és imprescindible hores d’r. Pel bé de tothom. Els pràmetres de l’cció públic hn cnvit, i molt. I segueixen cnvint.
Llegir-ne més
Xevi López i Cadena
23 de gener de 2015 13:21 h
El Community Manager a l'Administració Pública
Podem dir que les xrxes socils comencen ser un tecnologi forç mdur! Tots ens donem que, el seu ús, està molt populritzt: més del 70% dels espnyols està connectt Internet, principlment trvés dels mòbils, el cnl més freqüent d'ccés les eines web 2.0. Els Governs de torn i les Administrcions Públiques en generl hn de fer un necessri exercici de consciencició sobre l importànci d'estr presents les xrxes socils, moltes j ho hn fet però encr qued cmí per recórrer. Cl el ps d'ssumir que hi hn de ser presents.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs