27 de gener de 2015 11:16 h
A tot govern el que li interess és que no se li esvloti el glliner, i més si és conscient de que ctu fvorint uns pocs en detriment d'uns molts. En els pocs hi h el poder, és cert, però en els molts hi pot hver l forç. El que h d'evitr, doncs, és que quests molts no puguin reccionr mb unitt. Es trct de treure importànci, per exemple, que més de 2,5 milions de persones es mnifestin l'hor, i repetidment, per un seguit de reivindiccions cumuldes... Es trct de vendre que j em sortit de l greu situció en l que estem immersos i que r j no es tem per perdre el trebll, firmcions fetes drrerment propgndisticment, i que no es creuen ni ells.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 22:26 h
Les creences 5 (setmn del fred i dels brbuts) Cinquen prt i últim —Les botifrres són l rebost, no ps quí. Esteu l cs del que us dic, o no? L mre les v informr debdes j que no vn tendre les indiccions. —J m'ho sembl que no m'heu entès —v tornr dir l mre. —Tmbé fór cs que preguessin les monedes —v dir l’Encrn. —Que hi h dintre? —v preguntr l’Ester. —A veure, Consol, no ho emboliquis més tu r, eh! si us plu! Anem per fein, nem per les monedes d’or —diu l’Encrn.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 21:52 h
Abel, Crl, Jordi, Judith, Òscr, Alb, Mrtí, Pu, Jume, Sergi, Júli, Pol, Guim… Aquests són els noms dels meus fills (els dos primers), dels meus nebots i dels fills d’un dels nebots (els dos drrers). Tots ells nscuts Snt Colom o Brcelon, ndius digitls, trilingües en procés, mb ortodonci corrector, hiperconnetts i mb wssp (i del brç!). Són noms de l tercer i l qurt generció de l mev fmili que hn nscut i viscut Ctluny des que v rribr l mev mre, mb dinou nys, j f molt temps, un di 12 d’octubre l’estció de Frnç.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 20:13 h
L PDD-PV felicit el poble rnès, definitivment reconegut com subjecte polític pel Prlment ctlà. El psst dimecres s’provà l nov Llei d’Arn, que reconeix el Dret Decidir dels rnesos i rneses, mb el suport de tots els grups excepte el PP i Ciutdns. L llei és un referent per l construcció d’un mteix projecte de futur prtir de l’dhesió lliure i democràtic, del Dret Decidir. Al Pís Vlencià necessitem eines com quest per l integrció dels territoris de llengu i cultur cstelln, d’rrel rgones pel nord, dins del projecte pel Dret Decidir del poble vlencià.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 20:12 h
Aquest mtí h sortit el sol mlgrt els núvols; Grèci segui l Unió Europe, i l moned hi romni vigent. A més més, Syriz h pctt mb l dret euroescèptic. L’enlirment del coet hel·lè per vgr per l’espi siderl pels segles dels segles no s’h produït –encr. Les eleccions hn estt tnt sondes que fins i tot ICV hn dit que Grèci s’h emncipt ncionlment. El que sigui menys Ctluny. El riure h estt escndlós qun Herrer firmv que l’equivlent del prtit cs nostr seri un Podemos+ICV (ni rstre de l CUP en l comprció, per cert).
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 18:46 h
En l qüestió de les infidelitts i les trïcions es poden donr moltes situcions diferents. Només prlré d’unes quntes d’elles. Un person pot ser engnd i temporlment no sber-ho. Qun no ho sp, té un comportment, però qun coneix l’existènci de l trïció el seu comportment pot fer un gir de 180º. Un segon cs seri el d’un person l qul se li està cometent un infidelitt i ell no té cp sospit i viu feliç. L person que es burl d’ell dissimul molt bé i l person trïd viu tot l vid engnd.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 14:26 h
En quest ocsió, mirré d'bordr l gestió de l crisi 2.0 prtint del cnvi de prdigm existent en termes de relció i comunicció sempre ssocit l irrupció de l web 2.0 i les xrxes socils. Sobre quest temàtic, voldri nlitzr l gestió en escenris límit per un community mnger l servei de l'Administrció Públic, quests escenris límits podrien ser, per exemple, ccidents importnts, fenòmens meterològics extrems, temptts terroristes... El primer fet que, per mi, és molt rellevnt és el cnvi en el COM es produeix l gestió de l informció.
Llegir-ne més
26 de gener de 2015 00:00 h
Hem viscut emocions molt intenses des de finls de setembre, qun el Grn Timoner v signr el decret de convoctòri de l Consult no referendàri del 9-N. Les tensions intenses de l prohibició, l’ctment governmentl l’ordre del TC, l’rgúci presidencil unilterl del procés prticiptiu, l divisió suïcid contingud temps i per un temps, l recuperció puntul del consens sot l’impuls de l gent i, finlment, el retorn de les conseqüències de fons de tnts mesos d’incpcitt d’uns i ltres per superr l desconfinç i les diferències en el cmí entre els grns protgonistes polítics del procés.
Llegir-ne més
25 de gener de 2015 22:51 h
Bufen vents de cnvi Europ. Hvent toct fons, Grèci h decidit treure del poder l biprtidisme girebé entre fmílies que port qutre dècdes governnt el pís. I ho fet mb l figur d’Alexis Tsiprs (Syriz). A l’esper d'un possible mjori bsolut que bll mig escrutini, Syriz h de portr el pís un revolució que pot provocr un efecte dòmino l Unió Europe. Ctluny inclos? Com territori que viu l’gror de l crisi com el que més, l ciutdni tmbé busc el trencment, però hi conflueixen dos moviments que.
Llegir-ne més
25 de gener de 2015 21:50 h
En l convenció del PP d'quest cp de setmn hem vist brçts el Sr Jesús Quirog, lclde d'Almtret, i el Sr. Mrino Rjoy, president del govern espnyol. Però l'honor d'brçr-se l president i de sortir l foto té un preu: el Sr. Quirog h hgut de dir que el seu poble està dividit i que l tensió que li provoc el procés el frà plegr de l polític. Molt dividit el seu poble no ho sembl. El 9 N un 93% dels veïns d'Almtret vn votr per l independènci. Però per brçr-se cli dir que el procés cus divisió.
Llegir-ne més