30 de gener de 2015 21:24 h
Nov decisió polèmic del ministre Wert, que r no obstnt h deixt l llengu ctln trnquil·l. El consell de ministres h provt donr vi lliure les universitts per redistribuir els cinc nys que normlment els estudints pssen l'ensenyment superior. Qun es v doptr el 'pl Bolony', Espny v decidir imposr el sistem 4+1 (qutre nys per fer l crrer i un per fer el màster), diferènci de l mjori de pïsos de l UE, que optven pel 3+2. L'esperit de l'ncho de ví ibérico v tornr sorgir, l mteix vegd que creixi l'estupefcció generl: el 'pl Bolony' no hvi de portr un equiprció del món universitri mb l rest del continent? Doncs no, Spin is different.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 14:28 h
L’ex-jugdor del Brç de bàsquet prl clr en un entrevist Ctluny Ràdio Sruns Jsikevicius, que v ser jugdor del Brç de bàsquet des del 2000 l 2003 i l tempord 2012-2013, h expresst en un entrevist Ctluny Ràdio el seu convenciment que Ctluny conseguirà l independènci. En un convers emes l progrm Ctluny Vespre, el periodist Ernest Mcià li h preguntt si estv seguint el procés polític que viu Ctluny i el jugdor lituà h ssegurt que “S’h d’nr per totes, els ctlns hn de ser vlents.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 11:39 h
Sentint prlr sobre l repercussió del documentl “L ciutt mort” emès, forçdment o no, pel cnl 33 de TV3 em ve l cp ltres mnifestcions en d'ltres situcions. En quest cs es destc l'udiènci, espectculr, de més del 20% de shre i més és remrc com fegitó l'ltre “udiènci” que és les xrxes. Em sembl perfecte, i és com h de ser si es vol sber l'bst complert de l'esdeveniment. No vull entrr en el cru contingut, que començ per un motiu de necessri ordre però que cb de les mneres més indmissibles i, per mi, mb msses restes com per no trctr-ho molt més detingudment i em vull centrr en el fet de donr importànci, o no, i fins on es pot comptbilitzr l prticipció en un espectcle, o com pot ser l visió d'un determint progrm en un determint mitjà i, en quest punt, el que pss és que em sorprèn que en d'ltres tipus de mnifestcions, pot ser, fins i tot, de més rel comptr, s'h discutit l'ssistènci i no s'h tingut en compte, com en quest ocsió, les mnifestcions prl·leles en d'ltres llocs però en el mteix moment i pel mteix motiu.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 11:25 h
Llegeixo l prems que Adif invertirà 1,2 milions l’estció del centre de Figueres, per fcilitr l’ccés de les persones mb mobilitt reduïd: tmbé invertirà 725.00 euros l’estció de Flçà en millores diverses. Ho trobo molt bé. Tnt l’estció de l cpitl de l’Alt Empordà com Flçà són dos punts neuràlgics molt importnts de les comuniccions ferroviàries de les comrques gironines. Ar bé, jo voldri demnr. Qun toquen les millores l’Estció de Portbou ? Al meu entendre, i pel bé de les línies del tren convencionl R11 i RG1, l’estció de Portbou mereix un trcte millor.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 07:47 h
Ens pot presentr l sev evolució personl respecte l qüestió ctln? S'hi v propr per spectes culturls, socils, econòmics, històrics o per trdició fmilir?: De tot un mic. No crec que ningú tingui un proximció unidimensionl un qüestió tn complex com quest. En el meu cs, he trebllt tot l vid en temes relcionts mb els drets, individuls i col·lectius, de mner que les reivindiccions ctlnes no m'hn estt mi lienes. Tnmteix, és sobretot l deriv que l'Estt v gfr prtir de l'Esttut de Ctluny que em vig convèncer que només teníem un opció: l independènci.
Llegir-ne més
29 de gener de 2015 21:54 h
L jornd d’vui h psst sense pen ni glòri. Les declrcions de l’expresident Pujol, i l picbrll entre CiU i ERC per l compreixenç de Ms –que h demnt declrr durnt els primers dies de febrer- hn seguit centrnt tot l’ctulitt. El més contundent h estt el conseller Vil que h dit que ERC h mostrt un ctitud poc ptriòtic per posr el president ls peus dels cvlls. A Esquerr no s’hn pronuncit més sobre quest qüestió, i segueixen preprnt les municipls. Avui dijous hem sbut que hn ofert el número 2 de l llist de Brcelon –encpçld per Alfred Bosch- l’exsocilist i líder de MES, Jordi Mrtí.
Llegir-ne més
29 de gener de 2015 13:26 h
Ctluny h de celebrr eleccions el proper 27 de setembre, tl com es preveu en l’cord subscrit entre Convergènci i Unió i Esquerr Republicn de Ctluny. Un cord que mnté fonments sòlids mlgrt el soroll dels drrers dies. Però que els fonments siguin sòlids no ens pot fer oblidr que els cords, com tot l vid, són revisbles. Les eleccions no hn estt formlment convocdes, sinó que són un fit que ens mrquem en el mrc d’un cord polític de grn mgnitud. No podem perdre de vist ixò. I comprovr que lgunes qüestions de l'cord hn tingut, de prt d'ERC, un durd de 24 hores, sobt i inquiet.
Llegir-ne més
29 de gener de 2015 11:19 h
Dimrts psst l'uditori Pblo Picsso de Vildecns l secció locl d'ERC v presentr mb grn èxit de públic i prticipció un procés on tothom que estimi Vildecns i el vulgui millor hi pot prticipr de form ctiv en el que serà el progrm electorl d'quest formció. L cndidt l'lcldi, Bàrbr Lligds v fer un resum tmbé de totes les coses que, mlgrt les dificultts en no tenir vui per vui representció l consistori, l gent d'ERC h fet per l ciutt. Moltes coses, sovint ignordes i més sovint encr menystingudes per les formcions que són l govern locl i que, mlgrt dir-se d'esquerres, hn estt poc trnsprents de cr l ciutdni.
Llegir-ne més
29 de gener de 2015 00:00 h
Avui toc un relt viscut mb intens emoció. No sé si us l sbré trnsmetre mb tot l forç que mereixeri. Tot plegt s’esdevé en 26 de gener, desgrcit niversri de l’entrd de les tropes frnquistes Brcelon. Punt culminnt d’un operció d’ocupció que portrà prellt l’espoli físic, mteril i morl de centenrs de milers de persones i l’inici d’un dolorós exili interior i exterior. Tnts nys després, qun l’ctul “democràci” espnyol dissenyd tmbé pels hereus dels vencedors present encr resistències inconcebibles l reprció de les víctimes, tinc el privilegi professionl de trebllr un un de les poques escletxes obertes després de dècdes d’esforç polític i de reivindicció públic.
Llegir-ne més
28 de gener de 2015 20:12 h
Si les eleccions del 27 de setembre hn de ser plebiscitàries, hn d'emulr un referèndum en tots els sentits. No és suficient que els prtits independentistes consegueixin l mjori d'escons; hn de sumr tmbé l mjori de vots totls. Les pperetes de cndidtures pel nou estt hn de ser més que els sufrgis per l rest de formcions, consegueixin o no escons les diferents circumscripcions. Per quin motiu? Perquè quest serà el primer rgument de l'unionisme ctlà i espnyol per deslegitimr el procés.
Llegir-ne més
