1 de febrer de 2015 20:42 h
Rrment un formció polític convoc un mnifestció on no ccept entitts que s'hi dhereixin. Rrment, perquè mb l crisi de confinç del poble cp ls prtits cp s'treviri fer-ho. Podemos, però, no es vol erigir com un més, sinó com l medicin tots els ltres sense distinció, com l revolució, i molt gent s'hi h ferrt. L mrx que h orgnitzt Mdrid és fruit, doncs, de l'utoconfinç, i respon l necessitt de fer un precmpny llrg, però sobretot de fer por. Por ls prtits trdicionls, i por l'ltr revolució: l ctln.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2015 10:51 h
Encpçlo quest rticle mb l pregunt: Pssrem uns ltres 300 nys fent l’imbècil? M’grdri que els nostres polítics ens diguessin que en pensen, doncs sembl que no volen que Ctluny esdevingui un nou Estt d’Europ. Si més no, dissimulen molt bé. Molt prlr que s'hvi cbt d'nr fent "l put i l rmonet", però fins i tot en ixò ens hn enredt per què tots s'punten en quest joc; el que pss que no sbem qun fn "de put" i qun fn "de rmonet". Antoni Bsss l’ltre di en un rticle l diri ARA, picv l crest ERC i CiU, i els polítics com si sentissin ploure; Crme Forcdell sorti d'un reunió mb CiU i ERC i les ssocicions sobirnistes, on es prlà del "full de rut" fmós, i declrv: "Això és cn pix".
Llegir-ne més
31 de gener de 2015 22:33 h
Avui el jutge Sntigo Vidl h presentt el que podríem qulificr com esborrny del divertimento de nov Constitució ctln. Divertimento perquè és un inicitiv personl que h emprès mb un grup de juristes, i esborrny, perquè és un text prticiptiu que està obert les esmenes de l ciutdni trvés del portr unnovconstitucio.ct. Allà hi trobrn tot l’rticult on es defineixen els trets principls del que huri de ser l Ctluny independent, segons quest grup de juristes. Des de l prt més essencil, com r l definició de l Senyer i el ‘Els Segdors’ com bnder i himne, l’oficilitt del ctlà i l cooficilitt del cstellà, i l’oficilitt de l’rnès l Vll d’Arn, l cpitlitt de Brcelon, i tot l’prtt de funcionment i drets, com per exemple l propost que les legisltures durin cinc nys, l prohibició de l poligàmi, i un llrg etcèter d’rticles que componen un text lleuger dptt ls nous temps.
Llegir-ne més
31 de gener de 2015 17:10 h
Avui és dissbte 31 de gener de 2015, i Portbou (Alt Empordà) i ls municipis que es regeixen pel repetidor de l muntny de Portbou, no podem veure els cnls de televisió de l CCRTV (TV3,C33 i 3/24). És denigrnt el que està pssnt mb l TDT i tot el procés de ressintonitzció de freqüències . És escndlós que no s’informi bé i que es produeixi tnt confusió. No s’entén que en un dissbte l mtí els tècnics corresponents desconnectin els cnls de TV3 i ls pssin d’ltres freqüències, tot sbent que els tècnics no tornrn trebllr, com mínim, fins dilluns.
Llegir-ne més
31 de gener de 2015 15:08 h
Vitge l nord Aprofito oportunitts de negocis tot i que mb recel. Porto deu dies en un comun del nord del pís, l vor del desert, mb mines de coure, rgent i or per tot rreu. Diners, delinqüènci, drog i gossos que sovint gemeguen. No pren les sirenes de bombers, mbulàncies i crrbiners. Vig rribr l recerc de trebll i de pu. No sé com ho puc trobr enmig del descontrol. Al meu ire i sense mirr rrere he nt voltnt fins llà on m’h dut el vent. Increïle que m’hgi turt en un comun que f feredt per l pols, sense ni cmpnes però mb possibilitt de gunyr diners.
Llegir-ne més
31 de gener de 2015 00:00 h
"Estoy plenmente convencido de que l polític cundo no l hces tú mismo, te l hcen otros en tu contr. Eso ocurre hoy en Europ y en Espñ". Pblo Mnuel Iglesis Turrión (1978). Secretrio generl del prtido político Podemos. Pr Pblo Iglesis, l clve del éxito de su prtido fue hber hecho lo que l izquierd nunc hubier hecho y dmitió sin ningún pudor que su prtido tiene un "estilo ltinomericno" que fue un duro golpe pr l izquierd en Europ. Tmbién presume que el 17% de sus votntes ntes lo ern del Prtido Populr, según ls encuests.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 21:24 h
Nov decisió polèmic del ministre Wert, que r no obstnt h deixt l llengu ctln trnquil·l. El consell de ministres h provt donr vi lliure les universitts per redistribuir els cinc nys que normlment els estudints pssen l'ensenyment superior. Qun es v doptr el 'pl Bolony', Espny v decidir imposr el sistem 4+1 (qutre nys per fer l crrer i un per fer el màster), diferènci de l mjori de pïsos de l UE, que optven pel 3+2. L'esperit de l'ncho de ví ibérico v tornr sorgir, l mteix vegd que creixi l'estupefcció generl: el 'pl Bolony' no hvi de portr un equiprció del món universitri mb l rest del continent? Doncs no, Spin is different.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 14:28 h
L’ex-jugdor del Brç de bàsquet prl clr en un entrevist Ctluny Ràdio Sruns Jsikevicius, que v ser jugdor del Brç de bàsquet des del 2000 l 2003 i l tempord 2012-2013, h expresst en un entrevist Ctluny Ràdio el seu convenciment que Ctluny conseguirà l independènci. En un convers emes l progrm Ctluny Vespre, el periodist Ernest Mcià li h preguntt si estv seguint el procés polític que viu Ctluny i el jugdor lituà h ssegurt que “S’h d’nr per totes, els ctlns hn de ser vlents.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 11:39 h
Sentint prlr sobre l repercussió del documentl “L ciutt mort” emès, forçdment o no, pel cnl 33 de TV3 em ve l cp ltres mnifestcions en d'ltres situcions. En quest cs es destc l'udiènci, espectculr, de més del 20% de shre i més és remrc com fegitó l'ltre “udiènci” que és les xrxes. Em sembl perfecte, i és com h de ser si es vol sber l'bst complert de l'esdeveniment. No vull entrr en el cru contingut, que començ per un motiu de necessri ordre però que cb de les mneres més indmissibles i, per mi, mb msses restes com per no trctr-ho molt més detingudment i em vull centrr en el fet de donr importànci, o no, i fins on es pot comptbilitzr l prticipció en un espectcle, o com pot ser l visió d'un determint progrm en un determint mitjà i, en quest punt, el que pss és que em sorprèn que en d'ltres tipus de mnifestcions, pot ser, fins i tot, de més rel comptr, s'h discutit l'ssistènci i no s'h tingut en compte, com en quest ocsió, les mnifestcions prl·leles en d'ltres llocs però en el mteix moment i pel mteix motiu.
Llegir-ne més
30 de gener de 2015 11:25 h
Llegeixo l prems que Adif invertirà 1,2 milions l’estció del centre de Figueres, per fcilitr l’ccés de les persones mb mobilitt reduïd: tmbé invertirà 725.00 euros l’estció de Flçà en millores diverses. Ho trobo molt bé. Tnt l’estció de l cpitl de l’Alt Empordà com Flçà són dos punts neuràlgics molt importnts de les comuniccions ferroviàries de les comrques gironines. Ar bé, jo voldri demnr. Qun toquen les millores l’Estció de Portbou ? Al meu entendre, i pel bé de les línies del tren convencionl R11 i RG1, l’estció de Portbou mereix un trcte millor.
Llegir-ne més