4 de febrer de 2015 09:45 h
Que els problemes econòmics de l'Espny cstelln j vénen de lluny, tn lluny com un pou sense fons, els historidors ens ho poden recordr sempre que vulguin. No és cos menor que l històri ens doni cert perspectiv sobre qui eren i què deien els rbitristes slmntins de l deplorble i hiperinfld economi peninsulr, o observr com Espny l llrg dels segles h estt incpç de diversificr sectors econòmics productius, mentre l'lt funcionrit de l vill y corte s'h mntingut intcte. És un ml endèmic, és el bucle de l històri hispànic, un model econòmic bst en l opcitt de l'dministrció que h deixt un ide omnipresent i utoritàri del superestt.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2015 22:02 h
J s'lbir el proper xoc legl Ctluny-Espny. Si f dos nys er l declrció de sobirni i f uns mesos l llei de consultes i el decret de convoctòri pel 9N, enguny els pressupostos de l Generlitt poden ser l'rgument legl des del govern espnyol per trvr el procés independentist. L'objectiu? El de sempre: fer-ho tot més llrg, complict i enrevesst, i intentr trencr l unitt d'cció del sobirnisme. Tot plegt per provocr un cnsment ciutdà bsolut que, combint mb un millor de l situció econòmic espnyol -si hi h sort-, h de fer desistir l gent del trencment mb l'Estt.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2015 13:50 h
Creus de terme 1 Primer prt En un nit de vigíli l'home mirv fotos que li feien surr records. En lgun moment es v dormir mb dues fotos les mns. L drrer visió v ser un de l'àvi que mb un mà sobre l fldill negr sosteni un rosri, devi resr l lletni i fer l llist de peticions. I un ltr d'ell d'escolà mentre judv el rector en l miss. Mentre dormi, v imginr que er un profet que, sobre qulsevol tlús, predicv en pobles d'Isrel durnt el Shbt. L gent no mldv per comprendre que hvien de creur un cmí mb serps i espines fins l destinció de l'lliberment.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2015 11:47 h
Des de les JERC Figueres tenim clr que s’h d’postr per l trnsprènci i l’propment de les institucions governmentls l ciutdni. L polític s’h de trnsformr, i quest és un necessitt clr, expressd trvés de múltiples mostres que fn ptent el descrèdit. L gent f temps que demn que se l’escolti i sobretot que demn expliccions i respostes, sense excuses. L societt està cnvint i l polític s’h d’dptr quests cnvis; si volem estr-ne l’ltur i fer-ho mb horitzó clr i mb objectius llrg termini, cl començr postr per quests.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2015 11:38 h
Vols sber que està pssnt mb l gestió del fem? Amb els rebuts del COR que volen pssr ls veïns d'Ontinyent, i que j hn psst l rest de municpis de l Vll? Vine l reunió informtiv d’quest divendres 6 de febrer l Centre Culturl Cix Ontinyent les 19.30 hores! Molt importnt que cudiu tots per estr ben informts!! I el diumenge 8 t'esperem, l Mnifestció que començrà l Plç de Snt Domingo d'Ontinyent, les 11.30 hores, per dir-li NO l Consorci!! http://lpltformdelfem.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 20:16 h
Són nombroses les nècdotes (i tots els que no els grd llegir nècdotes que s’turin de fer-ho immeditment) que es coneixen de ctlns que diferents indrets d’Espny, i pel fet de prlr en ctlà, hn rebut tcs, com mínim psicològics, d’espnyols. Són conegudes les de txistes de Mdrid, que hn turt el txi i hn volgut fer bixr l person que portven per hver prlt ctlà pel mòbil, o del que v turr el txi per fer bixr un prell, perquè prlv en ctlà, qun en relitt ho fei en itlià.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 20:12 h
A 8 mesos de les eleccions i mb unes municipls pel mig, segueix l guerr de desgst entre CiU i ERC. Avui Durn i Lleid h tornt crregr contr els republicns cusnt-los de ser poc fidels l govern. Esquerr no s’h molestt mss en respondre i s’h venut com l forç independentist fible per conseguir l independènci el 27S. El cs és que Durn h tornt fer funmbulisme mb l possibilitt que Unió trenqui mb Convergènci bns de les plebiscitàries, per evitr nr-hi junts defensnt l plen llibertt. El líder d’UDC h ssenylt que no es trobri còmode en un formció que es declrés independentist, però que tmpoc s’hi encrri rribt el cs després de tnts nys lidernt-l.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 19:27 h
En l drrer Conferènci ncionl del PP, Mdrid, el cp de setmn del 24 i 25 de gener, es v “crregr fort” contr el procés d’lliberment ncionl de Ctluny. En quest cte, profundment electorlist -de grn exltció del ncionlisme espnyol- s’hi vn escoltr dos discursos diferents, però complementris; per un bnd, unes propostes rdicls propulsdes per l’expresident del govern espnyol JM Aznr, en que –sense embuts- es v demnr un grn mobilitzció contr l’independentisme, i per l’ltr bnd, unes proposicions –teòricment més moderdes- en què el Sr.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 19:18 h
31 de desembre, tothom es prepr per l sopr de cp d'ny i per pssr un eston divertid i grdble mb els seus fmilirs o mics. Tothom veu cure l sorr del rellotge, desitjnt poder moure cp l fest o el sopr i desinhibir-se d'un present ptètic, empobrit i en molts csos de supervivènci. Però no, tothom no està pensnt en l fest ni en el sopr. L'juntment de Vlènci i l seu cort llefiscos de ccics, frnquistes, postfrnquistes i neofeixistes tenyits de demòcrtes liberls, prepren un colp de mà que els ssegure durnt uns nys un mic més de negoci les seues empreses i/o “miguitos del lm” mitjnçnt l signtur d'un PGOU que fvoreix uns qunts nys més de destrucció de l'hort i de l cultur vlencin.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 19:16 h
L Universitt de Vlènci cb de publicr un llibre “Experts nd Cmpigners. Scientific informtion nd collective ction in socio-ecologicl conflics”, Mercedes Mrtínez-Iglesis (ed.) per tl de trctr d’explicr les relcions entre les nàlisis científiques i els moviments socils que lluiten en defens del medi mbient provocts pels problemes ecològics que generen les societts desenvolupdes del creixement insostenible. El podríem trduir l ctlà com: “Experts i ctivistes. Informció científic i cció col·lectiv en els conflictes socioecològics”.
Llegir-ne més
