7 de febrer de 2015 20:12 h
EL PSC h inicit quest dissbte el que h noment refundció del prtit, que h de culminr l'ny vinent mb l'elecció d'un nov direcció i unes noves bses progrmàtiques i ideològiques. Miquel Icet h prlt de socildemocràci, de trnsformció socil, de llibertt i progrés dels ciutdns i de voler reconèixer millor l'utogovern de Ctluny. I com ho frn? Amb diàleg i trebll conjunt mb el PSOE. Això demostr que el discurs d'Icet és el de sempre i, com de costum, està buit de contingut, tenint en compte l trjectòri erràtic de l formció (tmbé del germà grn espnyol) en els últims nys: d'intentr-se embrcr en el vixell sobirnist el 2013, intentr fer-lo nufrgr el 2014, i dir quest dissbte que CiU i ERC "embrquen els ctlns en un crreró sense sortid".
Llegir-ne més
7 de febrer de 2015 16:25 h
Després de l’cord ssolit per l revitlitzció del Procés ctlà entre Ms y Junquers, el President l rod de prems posterior es v – i ens v – imposr deures pels propers mesos. D’entre els que considero més rellevnts hi h el d’vnçr mb les Estructures d’Estt imprescindibles per poder exercir com pís emncipt just l’endemà del di D (o di de l DUI, o el que digui el full de rut). I dins d’questes, interessen especilment quelles que punten l preservció de l’ Estt més socil, és dir, quelles que grnteixen un distribució de riques, rendes i oportunitts entre l sev ciutdni.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2015 13:54 h
Creus de terme 2 Segon prt Algun volt l’hosttjv lgú. Menjv del que per sort li donven. Vesti un túnic llrg deixd nr, unes sndàlies i portv un grrot. Més vit v viure l'intempèrie, on podi interioritzr, i en el desemprment dels cmins. Els v sembrr mb lgunes creus que es compginven mb monuments pgns. En un poble el vn dilpidr codoldes fins que v morir. No hi vn volr voltors l’entorn del cdàver, només hi v hver creus. L’home es v despertr gitt cus del mlson. Entre ell i l'insomni hvi dormit poc, es v ixecr mb ml de cp i, sense hver descnst, se'n v nr trebllr.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2015 07:00 h
Poc poc v cient, poc poc es v ensorrnt quest sistem que, cnst i demcrt, don les seves ultimes glopdes d'ire l sentir-se ferit de mort. Ens trobem les portes de l primer grn prov de foc per l sistem des de l sev constitució durnt l trnsició. Estem dvnt d'un moment dolcíssim per quells que spirem l cnvi, però tmbé d'un moment de terror immens l lbirr l possibilitt d'un cnvi cp pitjor. En menys de 4 mesos es produirn les municipls quest el nostre pís, i quest fet demostrrà l resistènci del sistem i dels vells prtits.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2015 00:00 h
“Los más vlientes son segurmente quellos quienes tienen un visión clr de lo que está delnte de ellos, l glori y el peligro uno l ldo del otro, y un sí, no se resisten irse encontrr con ellos”. Tucídides, historidor y militr teniense. (Antigu Atens, 460 . c. - Trci, 396 . c.) Normlmente cundo busco noticis de crácter esttl en l primer pltform que entro es en L Agenci EFE, de origen espñol, y si lo tengo que hcer en un Interncionl (de ls de verdd) lo hgo en Reuters, con sede en el Reino Unido, mén de otrs tnts.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2015 20:52 h
Result fins i tot grciós que l vicepresident del govern espnyol, Sory Sáenz de Sntmrí hgi ssenylt les delegcions de l Generlitt Rom i Vien, i les cinqunt que hn de venir l drrere, dient que ixò és un invsió competencil d’un tsc encomnd l’Estt. A l vicepresident espnyol no li flt ró, l’ltre di j ho ssenylv el propi ministre d’Afers Exteriors, Grcí-Mrgllo. Ar bé, si l’rgument és simplement quest, el govern de l’Estt rtll el ridícul, perquè els cmpions de les invsions competencils són precisment ells.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2015 18:20 h
El que v pssr l Chrlie Hebdo v ser un utèntic trgèdi condemnd des de tots els llocs del món. Cp person h psst per lt l'ssssint de les víctimes l publicció frnces. L lluit sgnnt i les mences d’un conjunt de persones, no h de ser representtiv de tot un poble. Açò tmpoc justific les modificcions l codi penl pctdes pels dos grns prtits PP i PSOE. A l proposició de llei de reform del codi penl estbleixen l presó permnent revisble, rs i curt, leglitzen un tipus de cden perpètu encobert.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2015 12:29 h
En el mrc de les mobilitzcions pel Kurdistn que es relitzrn quest mes de febrer, KurdisCt - Comitè Ctlà de Solidritt mb el Kurdistn h orgnitzt un concentrció Brcelon per demà dissbte 7 de febrer. Serà les cinc de l trd dvnt el consolt turc (Psseig de Gràci, 7 de Brcelon). L mrx de Brcelon estrà coordind mb d’ltres que es frn interncionlment. El mteix di se'n frn les ciutts de Mdrid i Vlènci. Les mobilitzcions interncionls, impulsdes pel KCD-E *, es bsen en tres eixos: - Un column de Frnkfurt Estrsburg f un crid en solidritt mb l situció de Kobnê (Síri) i Sinjr (Irq), en setge per prt dels fonmentlistes islàmics de l’Estt Islàmic (IS) - Un column de Luxemburg Estrsburg demn que s'ixequi l prohibició de l Unió Europe sobre el PKK kurd - Un column de Bern Estrsburg se centr en reivindicr el pper de l don en el moviment kurd.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2015 09:50 h
Segur que heu sentit molts cops “no es frcss, s’prèn”. O “no és importnt els cops que cus, sinó els que t’ixeques”. I gens més lluny de l relitt. Estic totlment d’cord mb elles però l vegd, considero que frcssr form prt d’un prenenttge que no hem de confondre en frcssr per frcssr. Si em deixeu l’treviment, us indico lgunes de les clus que considero importnts tenir en compte per tl d’evitr el frcàs. - Resolem un problem o un necessitt? Si l nostr propost no s’encmin resoldre un problem o solucionr un necessitt l veritt és que pot ser bstnt complict que trobem el nostre espi en el merct.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2015 04:00 h
Amb l convoctòri d’eleccions per l pròxim 27 de setembre, l'espnyolitzció de les eleccions ctlnes result inevitble. Certment, encr no s’h oficilitzt l dt, però tot sembl indicr que no hi hurà novetts l respecte. Abns, però, deixeu-me pssr comptes. Perquè, en relitt, els opositors l procés -si és que mi hi h hgut res de semblnt- estn ben instl·lts cs. Són els cmpions de l’esttus quo que, entre bmbolines, trebllen les ombres del poder. Perquè, com es pot justificr l negocició per prt del màxim representnt del Pcte Ncionl pel Dret Decidir, Jon Rigol mb els emissris de PP i PSOE, el sociòleg Pedro Arriol i José Enrique Serrno, respectivment? Negocició que confirmà el mteix Rigol -cos que l’h fet cure en desgràci- i que desembocà en un doble pregunt que rebixà bstment l forç del 9-N, en renuncir l pregunt simple previst inicilment.
Llegir-ne més
