15 de febrer de 2015 12:41 h
Un grup de professionls de l'empres, professors i ciutdns de Ctluny, en el procés que ens h de portr cp l independènci de Ctluny, estem unint forces per constituir, el més vit possible, un nov Cix d'Estlvis, que treblli des del primer di com Bnc de Reconstrucció i Reindustrilitzció de Ctluny. A Ctluny, rrn de l crisi de 2008 – 2014 hn despregut totes les Cixes d'Estlvis que hi hvi, menys L Cix. Aquest últim, tot i mntenir el nom de Cix d'Estlvis, s'h convertit en un simple bnc.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2015 20:12 h
El 24 de mig se celebrrn les eleccions municipls més importnts de l històri Ctluny des de 1931. Els municipis ctlns tindrn l’oportunitt de trir un nou govern municipl, essent conscients que l missió que s’encomnrà ls nous ens resultnts pot tenir un bst ncionl, que tindrà l’epicentre Brcelon. El cndidt d’Esquerr Republicn per quest ciutt, Alfred Bosch, h trslldt vui quest reflexió fegint que si hi h un mjori republicn ls consistoris el 24M, es posrn les bses per poder tornr proclmr l Repúblic Ctln el 27S.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2015 08:24 h
Les mesures de xoc internes de Tsiprs contr l mrginció i l petició l UE perquè trobi fórmules per llrgr el retorn del deute, crec que són vlentes. Grèci, tmbé, té tot el dret reclmr reprcions de guerr per l'ocupció lemny. Però, mlgrt totes les reprcions o concessions que pugui obtenir, Grèci té un problem estructurl de difícil solució. Tot i ser formlment un nció independent, l sev clsse dirigent h ctut com clsse dominnt subltern de diversos interessos interncionls. És un pís que, mlgrt no tenir un vlor econòmic per se, en l guerr fred i en relció tmbé mb el bloc del mitjà orient musulmà, h ctut com blurd occidentl.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2015 00:00 h
Siempre he mnifestdo que en un ml Estdo, el gobierno, es l myor rm de represión sobre sus ciuddnos. No hce mucho el lclde de Brcelon, Xvier Tris (CiU), firmó que hst que el Ministro del Interior, Jorge Fernández Díez, se disculpr con él por hber filtrdo l prens informes flsos sobre supuests cuents millonris suys en el extrnjero, procurrí no coincidir con él y no le sludrí. El lclde de Brcelon por ess flss lusiones en los medios, solicitó un not pedid por él mismo que certificb que no hbí tenido cuent bncri en l suiz UBS en los últimos diez ños, pidiendo l dimisión del citdo ministro del Interior espñol, l que cusb de hber "presiondo" pr que se publicr l informción.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2015 20:12 h
Aquest dissbte es compleix un mes des que Ms i Junquers vn pctr deixr les eleccions per l trdor i nr-hi mb llistes seprdes però full de rut conjunt. Ar bé, l'cord no h servit de revulsiu per ixecr l'ànim de les files sobirnistes, j desconcertdes pels bsurds dos mesos d'estir-i-rrons entre CiU i ERC. L Did i les eleccions del 27S són lluny, j f un mes que l gent esper el full de rut que prtir del 28 de setembre h de portr el pís l independènci -i més j s'hn fet públiques desvinences de l CUP i ICV-, i de moment no hi h rstre de les estructures d'estt que s'hn de construir enguny.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2015 12:16 h
A Espñ si lgun llengu s'h de protegir i estudir és el cstellà, l'espnyol de tots, d'un pàtri tncd en si mteix pny i forrellt i re-infld, com gll enmig del glliner, bombo i plteret -o pnderet-. En quest mner de veure l sev pròpi relitt no hi entr ni hi h lloc per les ltres mneres de prlr que hi pot hver dintre del seu mteix territori, mb els seus propis noms, mb les seves pròpies rrels i l sev pròpi històri viscud trvés dels segles. Fins i tot, on es gos prlr-les for de cs sev s'h de prohibir directment, com bns, o, si ixò ls nostres temps j no es pot fer ixí -que seri el més fàcil per qui no te cp rgument ni cpcitt de prlr-ne- s'h d'profitr un mjori bsolut conseguid mb promeses que mi s'hn complert, ns el contrri, per dictr les lleis oportunes i expresses per feblir-les, incomplint l vegd el que està escrit l Constitución (Título Preliminr.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2015 09:07 h
Aquest divendres fltrn 100 dies exctes per les eleccions locls del 24 de mig, en què s’hurn d’escollir els representnts polítics ls 947 juntments i 65 entitts municipls descentrlitzdes (EMD) de Ctluny. Aquests són els primers comicis d’un ny, quest 2015, que tindrà dues convoctòries més: l j nuncid pel president Artur Ms pel 27 de setembre d’eleccions l Prlment de Ctluny, i les eleccions l Congrés i l Sent, que previsiblement sern durnt l’últim trimestre. Aquest serà, per tnt, un ny electorl, en què es renovrn el Prlment i els governs, i l ciutdni hurà de prendre decisions importnts que fectrn el rumb dels municipis i del pís no només durnt els propers nys, sinó que quest vegd l’impcte d’questes convoctòries, especilment l del Prlment de Ctluny, serà molt més grn i mrcrà el futur del nostre pís.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2015 20:12 h
L’estt és pocs mesos d’explotr. Avui hn pogut veure els primers gsos Iguld, que hn omplert el cel d’un groc de tipus tòxic irritnt, que molts h recordt el núvol Kinton. J tots temen l’rribd de l’ntiheroi Gsmn. Més enllà d’questes metàfores, l fort càrreg electorl de 2015 pot rebentr els fonments d’quest Estt, tl i com dèiem l principi. Avui el ministre Mrgllo h fet unes sorprenents declrcions: “Si no hguéssim prestt diners Grèci huríem pogut ugmentr les pensions un 38%”.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2015 19:35 h
Les pròximes convoctòries electorls (municipls l mig, plebiscitàries el setembre i potser generls finls d'ny o bns d'un ny) sern un prov de foc per l'independentisme. En mbdós csos, cldrà plntr cr diversos enemics i obstcles. El primer enemic és intern, del propi procés. Després de l picbrll entre els dos líders, que v tenir en breg les seves respectives formcions, fins que finlment el president v decidir i nuncir que convocri eleccions nticipdes mb cràcter plebiscitri per l 27 de setembre, l'independentisme no les h tingudes totes.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2015 00:00 h
F pocs dies els mitjns d’quí recollien l notíci de l dimissió de Brin Willims, un dels presentdors estrell de l NBC, per hver post mss sl i pebre l sev experiènci durnt un tc sofert l’Irq per tropes mericnes les que compnyv. En quell pís que per tntes coses critiquem (sovint, mb ró) se supos que un flt tn clr l veritt, ben demostrd, fect l credibilitt d’un periodist fins fer invible l sev continuïtt en llocs de responsbilitt comunictiv. Prl·lelment, Ctluny, quest setmn hem viscut el cs Màrius Crol.
Llegir-ne més
