24 de gener de 2015 12:47 h
F pocs dies en Jordi Bsté v entrevistr el MHP Ms. Fei molt que no l’escoltv, perquè f temps que vig desconnectr totlment el Grup Godó de les meves preferències informtives, però en quest cs vig tenir interès en seguir les respostes del President. L sensció que vig tenir és que les preguntes que v formulr en Bsté les podi hver subscrit qulsevol periodist espnyol. Preguntes sobre cnsment del procés, possible inhbilitció del President, l mjori silencios, si començr cmpny l’11S és indecent, què pss si no té mjori bsolut l’opció sobirnist o si pteix un grn derrot, si l gent votrà Podemos perquè està fins els nssos del procés, diuen que ens esperen 5-6 nys molt complicts després de l independènci.
Llegir-ne més
24 de gener de 2015 08:31 h
En el proper cicle electorl h pregut un nou ctor polític que totes les enquestes donen com gunydor prcil. L virtut dels seus dirigents h estt sber veure que drrere l revolt ctln hi hvi el símptom del frcàs del règim de l trnsició. L societt ctln sempre és el termòmetre precoç que detect les convulsions socils i polítiques de l'Estt. És un societt obert, on el domini de l'Estt ugment les contrdiccions socils per sobre dels territoris que viuen sot l'empr d'ell./ L bnder ncionlist espnyol j no funcionv en els drrers temps com l'nestèsi, dvnt de l'llu de csos de corrupció que esquitxen els principls prtits del règim; dvnt l greu situció socil i econòmic, i dvnt l involució democràtic i culturl.
Llegir-ne més
24 de gener de 2015 08:29 h
En el proper cicle electorl h pregut un nou ctor polític que totes les enquestes donen com gunydor prcil. L virtut dels seus dirigents h estt sber veure que drrere l revolt ctln hi hvi el símptom del frcàs del règim de l trnsició. L societt ctln sempre és el termòmetre precoç que detect les convulsions socils i polítiques de l'Estt. És un societt obert, on el domini de l'Estt ugment les contrdiccions socils per sobre dels territoris que viuen sot l'empr d'ell./ L bnder ncionlist espnyol j no funcionv en els drrers temps com l'nestèsi, dvnt de l'llu de csos de corrupció que esquitxen els principls prtits del règim; dvnt l greu situció socil i econòmic, i dvnt l involució democràtic i culturl.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 22:46 h
Per “fidelitt” i per “coherènci”, són les prules que h fet servir vui Durn i Lleid, en l sev trdicionl homili de divendres, per justificr un possible trencment de CiU les eleccions del 27 de setembre les quls, segons ell, no hurien de tenir tmpoc cràcter plebiscitri. Durn diu que ‘no li fri por’ perdre els càrrecs, com firm que v pssr en dos moments de l històri en els quls ell encr no hi er (1936 i 1977). Durn no se n’h estt de criticr mb dures l cpcitt d’influènci d’ANC i Òmnium, mb jocs de prules per no hver-les d’nomenr directment.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 22:35 h
El Moviment Frnjolí per l Llengu, col·lectiu que defens l xrx l llengu ctln , pròpi de l Frnj, dvnt l lmentble situció que s'h esdevingut els últims dies, mb l'nul·lció per llei de les Corts rgoneses de l'esment que es fei l ctlà com ptrimoni culturl, i ls fets ocorreguts en un escol de Mequinens (Bix Cinc), on en els informes d'vlució oficils de l'lumnt nomenven l'ssigntur de llengu ctln com “Llengu orientl”, vol fer les següents considercions: -Reclmem per l llengu ctln un esttus digne, un considerció propid per l llengu pròpi de l Frnj i l'implement de polítiques lingüístiques que duguin l plen normlitzció del ctlà l'escol, les institucions i els espis públics.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 19:55 h
Les creences 4 (setmn del fred i dels brbuts) Qurt prt Prengueren un vered fins l portell del ms. Estv cobert de herbes de fenàs, mtes de fenoll i lgun esbrzer, però no hi hvi gebrd. —Tn poc que cost rure quest trvess i qusi hom no hi pot creur —v xiuxiuejr l’Encrn mentre cmejven. —Això és que el nostre germà s’h tornt més gos que un pont ssolt; devi pensr que en teni prou mb l’or i les ovelles —v puntr l Consol. Després de les creences en moviment, espontànies llums en form pedres que rodven, cp més prició esgrrifos.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 19:03 h
Avui escriuré segurment un rticle poc hbitul, o poc espert, i un punt reflexiu, però és el que m’h sortit i he cregut més convenient. Porto dies donnt voltes diferents temes, j sigui de qüestions sectorils que porto l Prlment de Ctluny; temes de l mev comrc, l’Anoi; i sempre evidentment qüestions relciondes mb tot el que estem vivint del procés, tmbé des del punt de vist de l vid personl. Personlment sempre prteixo de l premiss de no fcis ls ltres llò que no voldries per tu, que bàsicment consisteix en ser respectuos mb els ltres, opinin igul o diferent, j que l grndes del nostre món és l diversitt.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 18:28 h
Qun tot semblv perdut, es v fer l llum. Artur Ms i Oriol Junquers, després de setmnes de desencontres, vn rribr un cord in extremis pel que f l’vnçment electorl i l mner com els prtits es presentrien les eleccions. No cl dir que l presènci en l decisiv reunió de Crme Forcdell, Muriel Csls i Josep M. Vil d’Abdl, tmbé v judr encendre l fumt blnc. A Mdrid j es donv per fet que els mteixos sobirnistes rebentríem l unitt i el desànim regnv entre les files independentistes. I sobre j er vox populi que Ms i Junquers no s’gunten! Tot semblv que nés de ml borràs però l’últim instnt es v slvr.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 17:02 h
El comportment de l prems grtuït és en diversos spectes diferent l de l prems de pgment (o trdicionl), per l qul cos el seu mneig en termes de plnificció h de ser diferent, tesos els fctors de distribució, segmentció i mneig editoril. Amb l’esclt de l prems mitjns de l dècd de 2000, existien més interrognts que certeses l voltnt del seu futur, sobretot dvnt d’un món editoril que j hvi estt modifict per l’vnç dels mitjns internet. L frgmentció mediàtic propicid d’quest evolució vn fer pensr que l’èxit dels periòdics de lliure circulció teni cducitt, sobretot en el benentès que el producte editoril no podi contenir les exigències que tenien les més importnts sis columnes en els àmbits locl o ncionl.
Llegir-ne més
23 de gener de 2015 13:32 h
És possible que el que exposré quí no sigui un qüestió percebud com tn necessàri per molt gent. O potser sí. L qüestió és que sincerment ho penso i crec que pot ser útil de comprtir. Prefereixo exposr-me l incomprensió, l fet de tenir l sensció de no hver contribuït - en l mesur de les meves modestes possibilitts - obrir un debt col·lectiu que l meu prer és imprescindible hores d’r. Pel bé de tothom. Els pràmetres de l’cció públic hn cnvit, i molt. I segueixen cnvint.
Llegir-ne més
