21 de maig de 2015 18:27 h
L cmpny electorl rrib uns extrems divertits. Ciuddnos j h hgut d’expulsr uns 60 cndidts per ser trànsfugues, rcistes o nzis. Fins i tot els Mossos n’hi hn detingut un per prticipr en un brll enmig del crrer. Per ltre costt un que es diu ministre i és ultr ctòlic fins l punt de donr medlles d’honor l mèrit verges cus l Generlitt de voler construir un pís “ncionlistctolicist". Tot ixò perquè un monj molt conegud per judr les persones que més pteixen l crisi, l recentment escollid ctln de l’ny, Sor Luci Crm, hir v donr suport explícit Xvier Tris i Artur Ms.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 16:58 h
Per l’educció, contr el ml govern és el títol i Crònic de l lluit de l’STEI INTERSINDICAL i de l comunitt eductiv per un educció de qulitt és el subtítol del llibre que cb d’editr i publicr l’STEI Intersindicl sobre l’àrdu tsc i l costos lluit que hn hgut de dur endvnt, tnt el sindict com l comunitt eductiv dvnt els tcs tn desgrcits i mlintencionts de l conselleri d’Educció i del Govern del Prtit Populr, dirigits per José Rmón Buzá, contr l’escol.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 16:31 h
Siguem neutrls, si us plu, que s'costen eleccions i els edificis públics, les institucions i les dministrcions hurien de ser neutrls. Primer, cldri esmenr l mnc de neutrlitt d'lgunes institucions: prlment espnyol, coron espnyol i genci tributri, que ls seus webs sepren entre ctlà i vlencià, com si fossin dues llengües diferents, cos que és inconstitucionl (el TC h refermt moltes vegdes l unitt de l llengu ctln). Segon, cldri desmntellr l'ctul dministrció de justíci espnyol, que h inhbilitt el jutge Vidl per fer el que vol en les seves hores lliures o que neg sovint el dret dels ciutdns prlr en ctlà ls jutges, com li v pssr l Lport.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 15:54 h
Sé que t’grd dir: “Sí! És possible!” Tu ets prtidàri de l determinció. Amb voluntt, tot es pot. “Si vols, pots!” Hs d’estr dispost jugr–te–l. L històri en v plen d’exemples, de conquestes contr–corrent. Només un fe ben decidid... i totes les brreres, les murlles més resistents... tot, tot slt! No és ixí, estimd Ad? Qun mnis... Què serà possible? Tot? O bé només lgunes coses? Tot de cop? O bé mb prioritts? Què lentiràs? Quins drets són inqüestionbles? Quins pots retrdr? Fràs un consult l ciutdni per veure si l’lclde s’h de posicionr en fvor de l independènci? Del procés? Serà immeditment? Abns del 27S? T’grd en Dvid Fernàndez.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 14:40 h
Les incrustcions frnquistes (21/5/2015) Perdonr, esborrr, oblidr és el lem d’un religios pül de 97 nys fill de Prdell (Preixens, L Noguer) que mb 18 nys l’ny 1936 té un record clríssim de l persecució religios que vn ptir les fmílies cristines rreu de Ctluny. Mlgrt tot, es neg prescindir del pper de l Generlitt republicn, en concret del conseller Jon Comorer, durnt quells complicts dies, i tmbé de les grns qulitts humnes dels oficils de l’exèrcit republicà que s’hosttjven cs sev en torns de 15 dies vincults l mnteniment del front d’Argó.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 00:00 h
Per qui hgi seguit les enquestes ( les qutre cpitls provincils, l’Hospitlet, Snt Colom, Sbdell, Mtró, Snt Cugt del Vllès o Sitges) que els mitjns ncionls hn nt publicnt durnt l primer prt de l cmpny (qun és legl), hurn comprovt diverses constnts: un de molt clr, pel que f ERC i l CUP, el reitert menysteniment vi cuin d’estimció finl de les seves quotes d’intenció direct de vot, exctment, tot el contrri del trcte dispenst l flmnt joguin de l’estblishment, Ciutdns. Així que, lgú pot tenir un sorpres desgrdble l nit de diumenge.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 23:38 h
L’últim setmn de l cmpny per les municipls està sent tnt o més mogud que l’nterior, j que uns qunts noms propis plens de polèmic cpren l’tenció. El primer és el d’un monj que, contr tot pronòstic, no és Teres Forcdes –tot i que tmbé h tingut l sev dosi de protgonisme quests dies-. Es trct de Sor Lucí Crm, que v rebre el premi de Ctln de l’Any f un mes. L monj dominic, d’origen rgentí, és conegud pel seu independentisme, el seu brcelonisme i el seu meditisme, que utilitz per defensr les cuses més nobles de l humnitt.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 20:26 h
L setmn pssd llegi l'entrevist que un mitjà fei l'mic Andreu Grrig, que enguny es present les eleccions municipls Giron per Solidritt per l Independènci (SI). Entre d'ltres coses, Grrig puntv quelcom molt interessnt: “No serem independents si no hi h un utèntic regenerció democràtic”. Les prules de Grrig, per desgràci col·lectiv, refermen llò que ens hn demostrt els drrers tres nys de prxis prlmentàri, mb un suposd mjori “sobirnist” de CiU i Esquerr.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 19:10 h
Un h dit que el poble (Qui és el poble? http://www.xtec.ct/~mcodin3/politic/ncio.html) té el poder i que el cedeix ls polítics que no hurien de tenir poder, si no que l'hurien de gestionr, encr que molts creuen que els polítics i els prtits polítics són els que tenen el poder i, ltres diuen que el veritble poder està en mns dels lobby http://www.diccionri.ct/lexicx.jsp?GECART=0169584 Però en el cs que cedim el poder, però tenim el poder de decidir, el que ens deixen decidir, que no és ltre cos que els prtits polítics que ens governen.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 16:17 h
Els Yqui són un tribu indígen que viu l desert de Sonor, cvll de Mèxic, on sumen 14.000 persones i els Estts Units on són uns onze mil. L sev és un llengu de l fmíli uto-stec com el nàhutl, considert l’hereu de l’stec i prlt per més d’un milió i mig de persones. L nció yqui és especilment conegud Mèxic doncs v protgonitzr l guerr índi més llrg de l històri d’quell pís. L resistènci yqui es v llrgr de 1.867 fins l’ny 1.909. En prt encr continu r mteix. L’ny 2.010 els governs federl i el de l’estt de Sonor vn inicir les obres d’un qüeducte per derivr el cbl del riu Yqui cp l ciutt d’Hermosill.
Llegir-ne més
