20 de maig de 2015 16:11 h
Es dirigi Pèricles ls tenesos: “Tenim en lt gru quest peculiritt: ser els més udços i reflexionr més sobre el que emprenem; mentre que ls ltres l ignorànci els f gosrts i l reflexió els demor.” J els ciutdns d’Atenes, l’ntig Gràci, es vn proposr rribr ser un civilitzció que rribés servir d’exemple per d’ltres, fent-se conscients de l sev mner de ser i esdevenint lhor exigents en seguir quest cràcter propi. Reflexió i cció en l sev just mesur. Les ctlnes i els ctlns semblem hver ssumit quest compromís ètic tmbé en l nostr lluit per recuperr l dignitt com ciutdns, per recuperr l nostr llibertt com poble i condicionem quest lluit l ple respecte l democràci, l pu i l diferènci.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 16:10 h
El psst 28 d’bril, en el mrc de l investigció judicil pel Cs Innov, l Guàrdi Civil v escorcollr l’Hospitl Comrcl d’Ampost i l’Ajuntment de l ciutt. L intervenció policil v crer un grn commoció entre un poblció que, sorpres per un desplegment inudit l municipi, es preguntv pels possibles motius de l’operció. Grn expectció que contrstà mb les breus declrcions fetes l’endemà per l’Alclde de l ciutt i, lhor, President del Consell d’Administrció de l’Hospitl, el senyor Mnel Ferré, per qui “el que s’està investignt és qun el govern triprtit estv governnt l’Ajuntment de Reus i estv governnt l Consell d’Administrció del Grup Sgess”.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 15:21 h
A instànci de l’ssocició unionist i ssimilcionist “Societt Civil Ctln” (SCC), l Junt Electorl Centrl h ordent l retird de totes les esteldes que onegin en edificis públics i seus electorls, mentre duri l cmpny del 24-M. Al meu entendre, considero que quest resolució no és mss just; j que, per contr, no s’hn fet retirr els símbols frnquistes dels edificis públics i , més, tmpoc es sncion l ctlnofòbi i l xenofòbi en diversos mitjns escrits i udiovisuls. Cldri tenir molt en compte que l’esteld és un símbol legítim que express, per dmunt de tot, uns vlors de llibertt i reivindicció cívic.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 14:39 h
Portble Document Formt (PDF) és un formt d'rxiu utilitzt per presentr els documents de mner independent dels sistemes de progrmri d'pliccions, mquinri i sistemes opertius. Cd rxiu PDF encpsul un descripció complet d'un document pl de disseny fix, incloent el text, les fonts, gràfics i ltres ddes necessàries perquè pregui. El 1991, el cofunddor d'Adobe Systems John Wrnock v esbossr un sistem opertiu noment "Cmelot" que es v desenvolupr en PDF. Encr Adobe Systems v fer l'especificció PDF disponible de form grtuït en 1993, PDF er un formt propietri, controlt per Adobe, fins que v ser llnçt oficilment com un estàndrd obert l'1 de juliol de 2008, i publict per l'Orgnitzció Interncionl de Normlitzció ISO 32000 -1: 2008, en què el control de l'especificció v pssr un Comitè ISO d'experts de l indústri.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 13:18 h
Borrtxer de sigles (20/5/2015) Les cndidtures les eleccions municipls són tnt diferents i vrides que els ciutdns en prou feines s’clreixen. El noms de les llistes locls, fruit de diversos cords o personlismes concrets, no juden sber de quin peu clcen els seus membres. Cl fer un esforç per entrr en el detll de les seves pretensions, i quest exercici és totlment teòric. Els ciutdns no dediquen temps nlitzr els continguts de les propostes electorls, i encr menys, el perfil i crcterístiques dels seus defensors: els cndidts.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 13:07 h
J és un tòpic, encr que recent, ben insturt pels dietistes, dir que ‘som el que mengem’. Fins l punt que pràcticment es pot considerr que l nostr slut depèn de l nostr limentció. Aquest expressió s’h estès molts d’ltres àmbits i per ixò podríem fegir tmbé que som el que llegim o que som el que prlem, diem o creiem. En definitiv ‘som el que fem’. Explicv el recentment despregut i molt estimt escriptor Edudo Gleno que nosltres ‘som el que fem’ no el que diem, però sobretot ‘som el que fem per cnvir el que som’.
Llegir-ne més
20 de maig de 2015 10:43 h
Però qun tornràs? 1 Primer prt D’vui no pss que li ho escric en un ltr crt. T'ho dic com ho sento: no et creguis frcsst si tornes un di qulsevol. Abndon l fein que tinguis, potser gunyes un misèri. Em sobr qusi tot el que tinc mentre estàs perdut per eixos mons de Déu. No me’n sé venir que tl vegd estiguis dormint en el crrer mentre hi h sense usr els llits de dues hbitcions; els immigrnts que rriben quí, de seguid tenen llit i lgun cos de menjr; j ho sé que en mles condicions.
Llegir-ne més
19 de maig de 2015 23:59 h
L’lcldble de l’Hospitlet pel PSC, Nuri Mrín, s’huri de preguntr perquè els ex-PSC s’hn post drrer de llistes d’ERC (principlment) i CiU “per fer-se l foto”. Drrer quest firmció hi h clrment un sentiment d’impotènci i de gnes d’tcr questes formcions que hn fet un ps endvnt en defens del pís, cdscun des del seu punt de vist i ideologi. Per què el PSC s’h quedt en el que s’h quedt, i hn hgut de recórrer fins i tot les llistes fntsm? Bé, no resoldrem quí l’enigm perquè d’ixò, els qui ens hn nt seguint El Dietri del Procés sben que n’hem nt prlnt.
Llegir-ne més
19 de maig de 2015 23:57 h
Gràcies les xrxes socils i l bon tsc dels mitjns de comunicció hem pogut nr descobrint poc poc el perfil dels possibles futurs regidors l’Ajuntment de Brcelon. És un tsc més que necessàri en els temps que vivim, és com un dutx de trnsprènci i democràci en un terreny que fins r sempre hvi estt molt mgt. L polític està fonment en l confinç, tnt per prt dels que l’exerceixen com del ciutdà envers dels seus futurs “dministrdors” del bé comú. És importnt sber-ho tot sobre les persones que pretenen governr, en quest cs, el trnstlàntic que és l mev ciutt, Brcelon, i crec que ho estem conseguint.
Llegir-ne més
19 de maig de 2015 14:19 h
Alhor de prlr de refugits fríem bé en sber què és un refugit. Ar que l Unió Europe h demnt Espny que n’culli 2.000 i quest s’hi h negt fríem bé d’entrr mirr l definició del que signific ser refugit per entendre el ridícul i poc sensibilitt que demostr l’Estt Espnyol un vegd més. I és que un pot ser mot estricte mb les seves fronteres, negr-se rebre noves persones en un moment de crisi econòmic i tur com l’ctul. És discutible, però és un opció mb un mínim ronment en termes generls.
Llegir-ne més
