18 de maig de 2015 11:49 h
Segur que si et pots posr en el lloc de qulsevol person l qul li estn robnt totes les seves pertinences i que és cusd de lldre per prt de les persones cusnts del robtori, podràs entendre el que vull explicr. Si ets cpç de posr-te en el cs d’un person que és mltrctd per un ltr, físicment i psicològic, i que qun és vol clrir el que pss és cusd d’ssetjdor per l que no l deixv viure en pu, podràs entendre què li pss l prlnt d’un llengu minoritzd com és el ctlà, d’un llengu que li cost sobreviure en el lloc on v néixer, créixer i sofrir persecució hostil per prt d’uns governnts que l volien fer desprèixer, qun quests mteixos governnts i els seus descendents cusen els ptriotes ctlnoprlnts de voler eliminr l llengu espnyol, que és l que s’h utilitzt per devorr l del poble que es vol esborrr.
Llegir-ne més
18 de maig de 2015 10:40 h
Atenent les circumstàncies ctuls, de dèficit i endeutment públic que, per l'import, es preveu que si hurà de conviure forç temps, de com està quednt el merct lborl, de que el verdder problem no és cbr els estudis si no desprès trobr trebll, ens hem de començr mentlitzr de que tot sobrepss el nostre “rdi d'influènci” i l nr votr ho hem de fer pensnt més en els nostres fills i néts que en nosltres mteixos. Hem d'nlitzr quins prtits polítics poden endreçr millor, o més ben dit, empstifr menys, el seu present i el seu futur.
Llegir-ne més
18 de maig de 2015 08:58 h
Degoteig d’escoles sotmeses (II) (18/5/2015) L’estrtègi de fons d’tc l’utonomi ctln, sobretot en mtèri d’ensenyment, prové des de l dret d’rrels utoritàries d’Aznr i Rjoy. Pel PP no existeix l’Espny plurincionl i l’Estt de les utonomies és un febles de l trnsició polític del 1975. En molt sentits, és l mteix ide de l CEDA, dret utoritàri espnyol, de Gil Robles i Clvo Sotelo, de principis del segle psst. Un ide cduc bsd en l’Espny nció, o grn nció, com v dir el nou “cbdill” Felip VI recentment, sense cp tipus de recnç.
Llegir-ne més
17 de maig de 2015 23:59 h
Els semblrà que vui nem prlr-los de futbol, després que el Brcelon s’hgi endut el cmpiont de llig de futbol i j s’hgi dit que només queden dues finls pel triplet. Independentment de com quedi l’ssumpte, l cit l’h pronuncid Oriol Junquers, que es referi les eleccions municipls i l 27 de setembre. Només questes dues eleccions més i serem lliures. L’unionisme ho posrà difícil, sobretot després de l vessd mb l convoctòri de les eleccions nticipdes. És clr que... no podem dir que Susn Díz li hgi nt mss bé vnçr comicis: després de tres intents d’investidur, mlgrt necessitr pocs escons més per obtenir mjori bsolut, no ho h conseguit i r es plntej convocr un ltre cop eleccions pel 27S.
Llegir-ne més
17 de maig de 2015 18:23 h
Algú pot pensr que el titulr d'quest meu rticle és mlvt i vol involucrr n Mrin Pibernt en un cos mb l qul no té cp relció, deixem les coses clres des de l'inici, no és quest l mev intenció. Simplement reflexiono sobre l interioritzció del llengutge feixist espnyol per prt d'un cert esquerr espnyolist. L noi en qüestió per les seves repetides intervencions Twitter és un ctlnofòbic suposdment d'esquerres que mb les seves declrcions, frcides d'un bel cdèmic en certs moments, pretén elevr l ctegori de normlitt el vocbulri feixist espnyol contr els ctlns en generl.
Llegir-ne més
16 de maig de 2015 23:30 h
Teni previst fer un tercer i últim ctulitzció pel que f l situció Nepl, provocd pel devstdor terrtrèmol del proppsst 25 d’bril. Mlurdment, l drrer rèplic del sisme no h fet res més que empitjorr l situció en un pís que j teni greus problemes de desenvolupment cus de l sev dur relitt i, ixí mteix, i per un crònic mnc de recursos. L incertes s’h instl·lt en un dels pïsos més bells del nostre plnet i només mb ixò espero poder generr en el pcient lector un drrer esforç mb el propòsit que m’judi escmpr quest inicitiv de recptció per mitjà de les xrxes socils que tingui l’bst.
Llegir-ne més
16 de maig de 2015 21:23 h
Aquest és un tex que intent clrir més l introducció històric que vig fer hir en el debt efectut en Pined de Mr per l'ANC http://www.rdiopined.com/c/front/noticies/detll/id/7765 El senyor que v mb l cmis vermell és el que subscriu; hig de dir que no er prou conscient del lloc on hvi de prlr. Pensv que er l'ntig bibliotec i, em vig ssbentr que no, que es fei en l plç Espny. Pensv que tindri un tul on seure i poder mirr el guió que portv per no perdre el fil, però no vig tenir ni cdir, ni temps per beure igu i que l llengu no quedés engnxd, i v pssr tot plegt encr que vig fer el discurs.
Llegir-ne més
16 de maig de 2015 20:12 h
Encr que no ho sembli, l decisió d’quest dissbte en el si de l’ANC és de grn importànci, j que mrcrà el 27-S, ixí que tmbé mrcrà tmbé el procés sencer. Jordi Sànchez h estt coront nou president de l’entitt en substitució de Crme Forcdell, que esgotv mndt. L’exdirigent de l Crid i djunt del Síndic de Greuges h estt l’escollit pel Secretrit Ncionl per dvnt de Liz Cstro. En els qutre mesos que flten pel 27 de setembre, té un tsc per dvnt fins i tot més importnt de l que h jugt l president sortint durnt tres nys.
Llegir-ne més
16 de maig de 2015 12:14 h
M'esper l clientel en un di igul l d'vui 5 Cinquen prt L submissió dels treblldors, lguns dels quls pguen els nou euros i un mic més entre bromes tot i que de vegdes se’ls en v l’oll, contrst mb el dinr del cp d’ells i l secretri, que demnen un sl mb discreció. Ambdós ixequen l mird de dvnt les pntlles dels mòbils qun els porto vedell mb bolets per cdscun. Adés els hvi servit un pltet d’olives, un mpoll de vi bo i unes cerveses: no són grrepes. L’home que l mirv l Mribel escriu i dibuix en lgun pper.
Llegir-ne més
16 de maig de 2015 09:00 h
El psst 12 de mig el Prlment de Dinmrc v debtre sobre el dret l’utodeterminció dels ctlns. És especilment importnt que el Prlment d’un membre de l UE declri que Ctluny és un subjecte polític mb tots els ets i uts. Per Ctluny, Dinmrc s’h convertit en un men de fr de l llibertt dels pobles. De fet, quest és un històric resolució que, per dmunt de tot, vol profundir en l pu i l democràci Europ. Perquè qued clr ¡que proclmr un crid l diàleg pcífic i democràtic entre Ctluny i Espny és quelcom que hurien de promoure tots els demòcrtes d’rreu del món, independentment de l sev ncionlitt.
Llegir-ne més