22 de maig de 2015 13:33 h
Ens deien que questes eleccions de diumenge serien en clu municipl i no plebiscitàri, però qun Rjoy, Snchez, Iglesis i River hn vingut Ctluny fer mítings lo únic que hn fet h estt prlr del procés independentist. Fins i tot l Junt electorl espnyol h prohibit exhibir esteldes per no influir en el resultt. Però com pot influir un esteld en unes eleccions estrictment en clu municipl? Clr que ixò de les esteldes és un intent més perquè ens discutim, ens enfdem i perdem el temps.
Llegir-ne més
22 de maig de 2015 13:16 h
Diuen, diuen, diuen que per les eleccions locls d’quest diumenge hi h més indecisos que mi. Diuen, diuen... (perdoneu l repetició, no sé en qui estri pensnt) que els que responen que no sben per qui decntrn el seu vot són enguny més que mi: més de l meitt dels que responen les enquestes pre-electorls. Estdísticment prlnt, són mjori! Són molts pel que estem costumts. Això f que quest ocsió l predicció de les enquestes sigui més difícil que ltres cops i que l previsió dels possibles resultts sigui encr més rriscd i insegur que mi.
Llegir-ne més
22 de maig de 2015 12:01 h
L veritt, l'hor de msturbrse hi h mil mètodes i cdscun ens decntem pel qul més ens ve mà (mi millor dit) però de vegdes ens trobem mb gent que prov el que unes ltres fn i no els stisfà en bsolut. Norml! Cdscun som un món. Això sí, hi h formes en les quls és més fàcil que trobem el pler i questes són lgunes idees: L dutx. Per fvor, si no ho hs provt j estàs trignt! I és que puntr cp l nostre clítoris mb l crxof de l dutx pot ser un de les millors experiències d'quest món, no només sortiràs net sinó més relxd, què més vols? L tempertur de l'igu: templdit, que el fred f que se senti menys perquè ens entumeix i excessiv clor no és necessri, que no volem cuinr-nos.
Llegir-ne més
22 de maig de 2015 00:26 h
Un de les coses que prens qun comences en el món de l polític és menjr gripu. I hs de procurr que les molèsties gàstriques, i els efectes secundris de l trnsgressió limentàri que supos quest fet per l’prell digestiu, no suposin un greu fectció pel propi sistem d’equilibri psico-físic i metbòlic. De vegdes, quests gripus tenen origen exogen (provenen de for). En quests cs, pots trmpejr-los millor, segons el moment, rebutjr-los, o simplement llençr-los les deixlles. Però què pss qun quests gripus tenen origen endogen? Què pss qun et posen el plt l dvnt, girebé d’mgt, perquè te’l mengis, sense donr-te’n? Per què, en quell moment, en comptes d’estr mtent l plt, estàs confit en què “els teus”, com molt, et poden servir “lgun ptt clent”, que cremi l boc, perquè encr “sorti fum”, però que mi donries crèdit què els teus et fessin menjr gripus dels grossos, i més, crus i llefiscosos? Potser rribes l conclusió, que per quest “primer vegd”, te’ls menjràs sense fer gires escrflls, com en Chrles Chplin “L quimer de l’or”, l’escen on fins i tot escur mb fruïció els clus de l bót bullid que té sobre el plt per menjr.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 23:16 h
D’vri en vri, Ctluny segueix turd en l vi mort. Si seguim per quest ndn, l’únic estció l que podrem rribr serà l de l frustrció col·lectiv. I ho frem en un tren de rodlies RENFE, mentre ens colrn un ltre gol pel corredor centrl. I ixí és quest Estt on les coses es fn l’inrevés del món, com ls pïsos subdesenvolupts, i mb l’únic fny que l’interès urbnístic i el propi. L corrupció, senyors, no cl que vingui de l mà de l reiles, o de polítics en concret. És sistèmic i només hi h un solució per soterrr-l definitivment o, lmenys, fer-hi front mb eines de veritt: l independènci.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 18:27 h
L cmpny electorl rrib uns extrems divertits. Ciuddnos j h hgut d’expulsr uns 60 cndidts per ser trànsfugues, rcistes o nzis. Fins i tot els Mossos n’hi hn detingut un per prticipr en un brll enmig del crrer. Per ltre costt un que es diu ministre i és ultr ctòlic fins l punt de donr medlles d’honor l mèrit verges cus l Generlitt de voler construir un pís “ncionlistctolicist". Tot ixò perquè un monj molt conegud per judr les persones que més pteixen l crisi, l recentment escollid ctln de l’ny, Sor Luci Crm, hir v donr suport explícit Xvier Tris i Artur Ms.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 16:58 h
Per l’educció, contr el ml govern és el títol i Crònic de l lluit de l’STEI INTERSINDICAL i de l comunitt eductiv per un educció de qulitt és el subtítol del llibre que cb d’editr i publicr l’STEI Intersindicl sobre l’àrdu tsc i l costos lluit que hn hgut de dur endvnt, tnt el sindict com l comunitt eductiv dvnt els tcs tn desgrcits i mlintencionts de l conselleri d’Educció i del Govern del Prtit Populr, dirigits per José Rmón Buzá, contr l’escol.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 16:31 h
Siguem neutrls, si us plu, que s'costen eleccions i els edificis públics, les institucions i les dministrcions hurien de ser neutrls. Primer, cldri esmenr l mnc de neutrlitt d'lgunes institucions: prlment espnyol, coron espnyol i genci tributri, que ls seus webs sepren entre ctlà i vlencià, com si fossin dues llengües diferents, cos que és inconstitucionl (el TC h refermt moltes vegdes l unitt de l llengu ctln). Segon, cldri desmntellr l'ctul dministrció de justíci espnyol, que h inhbilitt el jutge Vidl per fer el que vol en les seves hores lliures o que neg sovint el dret dels ciutdns prlr en ctlà ls jutges, com li v pssr l Lport.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 15:54 h
Sé que t’grd dir: “Sí! És possible!” Tu ets prtidàri de l determinció. Amb voluntt, tot es pot. “Si vols, pots!” Hs d’estr dispost jugr–te–l. L històri en v plen d’exemples, de conquestes contr–corrent. Només un fe ben decidid... i totes les brreres, les murlles més resistents... tot, tot slt! No és ixí, estimd Ad? Qun mnis... Què serà possible? Tot? O bé només lgunes coses? Tot de cop? O bé mb prioritts? Què lentiràs? Quins drets són inqüestionbles? Quins pots retrdr? Fràs un consult l ciutdni per veure si l’lclde s’h de posicionr en fvor de l independènci? Del procés? Serà immeditment? Abns del 27S? T’grd en Dvid Fernàndez.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 14:40 h
Les incrustcions frnquistes (21/5/2015) Perdonr, esborrr, oblidr és el lem d’un religios pül de 97 nys fill de Prdell (Preixens, L Noguer) que mb 18 nys l’ny 1936 té un record clríssim de l persecució religios que vn ptir les fmílies cristines rreu de Ctluny. Mlgrt tot, es neg prescindir del pper de l Generlitt republicn, en concret del conseller Jon Comorer, durnt quells complicts dies, i tmbé de les grns qulitts humnes dels oficils de l’exèrcit republicà que s’hosttjven cs sev en torns de 15 dies vincults l mnteniment del front d’Argó.
Llegir-ne més