10 de juny de 2015 23:59 h
No tingueu el mes mínim dubte que el president Ms convocrà eleccions mb cràcter plebiscitri el di 27 de setembre. Ho escric perquè cd di són moltes les persones que, Ctluny o Mdrid, m'ho demnen. N'estic ben segur. Les convocrà, en primer lloc, perquè és un home de prul que f mns i mànigues per complir llò què s'h compromès. Tmbé ho frà per coherènci mb tot un procés que h conduït mb prudènci, sgcitt i mb mà ferm, mlgrt tot men d'exòtics compnys de vitge. Però sobretot ho frà perquè està convençut que les eleccions plebiscitàries constitueixen, r i quí, l’únic possibilitt que tenim els ctlns de mnifestr-nos clrment sobre el nostre futur polític.
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 22:48 h
Després de les eleccions municipls, les plques tectòniques de l polític ctln vn tornnt lloc de mic en mic. El pistge que ens h quedt començ poder-se definir: d'un bnd veiem un cercle, que grup tres prtits que prlen clr, és dir que defensen sense pèls l llengu l independènci (CDC, ERC i CUP); i d'ltr bnd en veiem un ltre, que voldrien inicir un procés constituent però que mb mjor o menor gru no posten unívocment per l independènci (Podem, Gunyem i Ad Colu, Procés Constituent i ICV).
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 18:25 h
Els ctes consistirn en dues xerrdes el 17 i 19 de juny les 18:30h C l’Estudintt i l Csl Populr L Flç, respectivment, i un concentrció el di 25 les 19:00h l Merct d’Abstos. El 25 de juny de 1979, Vlentín González Rmírez, treblldor del grup sindicl de càrreg i descàrreg, v ser ssssint mns d’un polici ncionl pel tret d’un pilot de gom direct l pit rebentnt-li el cor en l’cte. Qun es v insturr l democràci i es vn leglitzr els sindicts, Vlentín s’filià juntment mb molts dels seus compnys l sindict de Trnsports CNT de Vlènci.
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 13:41 h
Al llrg del di es publiquen moltes notícies. I és que pssen moltes coses. N’hi h de bones, de dolentes i n’hi h que hurien de ser publicdes revistes còmiques per surrelistes si no fos perquè són veritt. És el cs d’hir que diversos mitjns de comunicció explicven que el prtit polític ultr VOX v demnr l jutge que escorcolli el desptx del President Artur Ms perquè hi trobi l Declrció Unilterl d’Independènci que hi mgd i l’djunti com prov l instrucció que te obert el President per hver post les urnes del 9N i per sedició.
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 12:40 h
Especulcions sobre el TTIP (10/6/2015) En bse fonts oficils, teòricment estem immersos en un cmpny informtiv sobre el contingut del TTIP (http://ec.europ.eu/spin/sobre-l-ue/ttip/espn_es.htm) o trctt de lliure comerç entre l Unió Europe i Estts Units. Aquest cmpny l lideren conjuntment el Ministeri d’Economi del Sr. Luis de Guindos (1960), l’mbixd d’Estts Units Espny i l Comissió Europe, però el seu efecte sobre l poblció, lmenys l ctln, és pràcticment nul. Tot i que ens fectrà, en positiu o en negtiu, directment, segons les circumstàncies, en generl hom no coneix l trnscendènci d’quests cords.
Llegir-ne més
9 de juny de 2015 23:22 h
Com un u rpinyire, Crme Chcón preix de sobte de les tenebres tot cridnt l guerr, per fer-se un espi ls mitjns. Ho h fet esperond per un pregàri de Miquel Icet que li h demnt que es torni presentr com cp de llist de l demrcció de Brcelon les eleccions espnyoles. Això del PSC esdevingut sucursl del PSOE, és de trc. Beneïts siguin els qui decideixin votr-los. Des de que v deixr el ministeri, Chcón només s’h dignt treure el cp l curs successòri del PSOE, i cd vegd que hi h hgut eleccions, com r.
Llegir-ne més
9 de juny de 2015 22:49 h
En un moment d’un cert crisi del procés sobirnist, en què es constten les dificultts de les diferents forces polítiques per posr-se d’cord, per vnçr mb credibilitt i per plegr més ssocicions i prtits que puguin donr més suport per l consolidció definitiv del moviment independentist rreu del pís, el psst 29 de mig v néixer “Reinici Ctluny”, un men d’entitt d’entitts, que vol plegr totes les inicitives i fer possible sumr el dret decidir l debt constituent.
Llegir-ne més
9 de juny de 2015 13:52 h
L’independentisme h conseguit ser el moviment mobilitzdor més grn Ctluny en els drrers nys. Hi h moltes rons perquè ixò hgi estt ixí i lgunes d’elles ens donen pistes sobre com podem continur per fer que l’independentisme sigui àmpliment mjoritri el di 27 de setembre. En vull ressltr dues, per mi essencils. L il·lusió és potser el fenomen més importnt. Il·lusionr-se dón un forç individulment i col·lectivment molt difícil d’vlur, però sense cp men de dubte extrordinàri.
Llegir-ne més
9 de juny de 2015 11:00 h
El context ctul oblig les empreses estr pendents, en tot moment, dels seus públics objectius. L’empres, vui en di, j no és un orgnitzció que cmin sol, l qul el seu destí està exclusivment lligt les ctucions dels seus directius i treblldors. Avui sbem que l’empres és un ctor en un entorn, i que l’entorn fect clrment el di di de l orgnitzció. És per ixò que, en l postmodernitt, l’empres no només es veu obligd reccionr dvnt les contingències d’quest entorn, sinó que tmbé se li demn teixir ponts de diàleg i sinergies mb quelles orgnitzcions que conviuen en el seu mteix merct (o mercts).
Llegir-ne més
9 de juny de 2015 08:53 h
Els efectius del CNP (9/6/2015) El CNP o Cuerpo Ncionl de Polici és l germn pobr del sistem de forces i cossos de segurett de l’Estt espnyol. Per l Ministeri del Interior, l fvorit és l Guàrdi Civil, com no s’h mgt de dir el seu ministre, Sr. Jorge Fernández (1950), mb les seves reiterdes felicitcions i distincions. El que en un èpoc v ésser un únic direcció generl orgànic, com àmbit de segurett públic, r són dues esferes de poder mb ctucions sovint contrposdes, pel que f prioritts i misstge l societt.
Llegir-ne més
