3 de juny de 2015 08:33 h
Tenim por (3/6/2015) Les delibercions del Comitè de Govern d’UDC sobre el posicionment de l formció polític entorn de l independènci són un rdiogrfi de l societt ctln. Segons s’h pogut sber de fonts properes les delibercions, intercomrcls de Brcelon comrques, Trrgon i Terres de l’Ebre, vn exposr les seves cuteles l procés i l full de rut CDC/ERC per rons emotives o impressions negtives. Tot i que el debt podi hver entrt en l’nàlisi de motius estrtègics per no pronuncir-se fvor de l independènci, com els derivts de slvgurdr els votnts indecisos mb el procés o fins i tot en ssegurr-se un sortid polític un possible escenri involutiu en el mrc espnyol, de fet v posr en evidènci un rèmor històric: l por.
Llegir-ne més
3 de juny de 2015 06:26 h
Bpu Surt Singh Khls, de 82 nys, v inicir un protest en form de vg de fm el psst 16 de gener. Demn dues coses: el reconeixement com presos polítics dels militnts sikhs l presó i l'lliberment dels qui j hn complert l pen imposd per Nov Delhi.Hi h com mínim vuit presos sikhs que j hn complert l sev pen però continuen empresonts. Mlgrt l sev edt, el veterà militnt pels drets humns h mntingut un voluntt de ferro. Bpu Surt v emigrr ls Estts Units l'ny 1988 després de dimitir com mestre rrn de l brutl repressió de l'estt de l'Índi contr els sikhs.
Llegir-ne més
2 de juny de 2015 22:15 h
I finlment, hbemus pregunt que Unió frà l militànci el 14 de juny: "Voleu que Unió continuï el seu compromís mb el procés, des del ctlnisme integrdor i d'cord mb els següents criteris?" I, com si fos un desplegble, desgrn sis punts, entre els quls destquen tres: Sobirni: “Sense renuncir ni posr límits l’spirció de plen sobirni per Ctluny”. Diàleg: “Gestionnt el procés des del diàleg entre el govern de Ctluny i el de l'Estt. Un diàleg sense renúncies prèvies i mb voluntt de persistènci” Segurett jurídic: "Grntint en tot moment l segurett jurídic, excloent un eventul declrció unilterl d'independènci com l'obertur d'un procés constituent l mrge de l leglitt".
Llegir-ne més
2 de juny de 2015 22:03 h
1- Perquè hem de tolerr un monrqui imposd pel frnquisme, que vol fer-nos vsslls seus com si fóssim l'edt mitjn. 2- Perquè és un monrqui on l'nterior rei s'treveix dir-nos ls ctlns: "el idiom cstellno nunc fué un lengu de imposición", qun sp que és mentid. 3-Perquè un ltre di el successor d'quest monrqui, Felip VI, té les penques de dir dvnt tots els membres de l'ONU, un collond com moltes que dei el seu pre: "cuenten con Espñ pr defender l democrci en el mundo", qun no deix ls ctlns ser llò que volem ser trvés d'un referèndum, que és l cos més democràtic.
Llegir-ne més
2 de juny de 2015 13:40 h
Qun un Estt se sent mençt per uns xiulets i pretén perseguir 100.000 persones per xiulr signific que està pitjor del que ens pensem. I és que si fem un mic de memòri qun v començr el procés sobirnist ens mençven mb l’exèrcit i r no son ni cpços de sncionr uns xiulets. Les xrxes socils nven plenes de comentris irònics que venien dir “vigileu els ctlns que vn mb urnes i xiulets". I el cert és que si Espny se sent mençd per un xiulet, un urn, un esteld o un idiom, signific que quest Estt està molt pitjor del que podíem imginr.
Llegir-ne més
2 de juny de 2015 13:30 h
Piles de sense ppers (2/6/2015) L’historidor Pul Preston h pogut documentr, de form concloent, com el règim de terror frnquist v destruir, de form metòdic, milers i milers de documents que demostrven les seves pràctiques despòtiques i snguinàries. Aquestes instruccions vn ésser dictdes principlment després del Pcte de Mdrid, el 1953, entre Espny i els Estts Units, i des d’leshores encr es continuen exercint. Alguns rxivers, destints en llocs de l’dministrció centrl de l’Estt, hn estt silencits per denuncir quest pràctic ignominios, que encr perdur en l mentlitt de molts dels governnts espnyols.
Llegir-ne més
1 de juny de 2015 23:59 h
L qüestió de l xiuld l Cmp Nou no té res veure ni mb l legitimitt ni mb l flt de respecte ni mb cp de les collondes que, per vrir, previsiblement s’hn nt repetint des d’llà, però tmbé des d’quí, i en quest últim cs no només per prt del botiflerm, sinó tmbé, i ixò és el més trist, per prt de l’noment independentisme, que, com sempre, cu en el prny de molestr-se respondre les cíniques prides del veí. I no és estrny que les respongui; no es estrny que s’entretingui en quest men de coses estèrils per l mteix ró que no és estrny que els ctlnets, qurnt nys després de l mort de Frnco, recorrin l mteix covrdi d’entretenir-se xiulnt en l’nonimt d’un cmp de futbol llò que no tenen ni cervell ni pebrots per solucionr les urnes ctlnes votnt qui cl votr, o tllnt colls políticment i ssltnt prlments tl com es v ssltr l Bstill.
Llegir-ne més
1 de juny de 2015 23:42 h
Hurn sentit dir lgun vegd Tni Sánchez (ex-novi de Pblo Iglesis), que ell er l’equivlent l Khleesi de Joc de Trons; i l seu ex, reglr DVDs de l sèrie l rei. Aquest meglomni conceptul mb l que es volen identificr els qui represent que hn de ser els nous líders d’un Espny que, en prules d’Iglesis fri que els ctlns ens sentíssim tnt bé, és un cortin de fum que toc fons per moments: l Khleesi espnyol h estt imputd (mlversció i tràfic d'influències), mentre que el libertdor, enton j un discurs clàssic nti-PP (bns er nti tot l cst en generl) per poder tocr cuix en governs de colició mb el PSOE.
Llegir-ne més
31 de maig de 2015 22:09 h
El rebombori de l xiuld eixorddor de tot el Cmp Nou l’himne d’Espny encr ressonrà uns dies. No hvi cbt l finl que el govern espnyol j hvi convoct l Comissió contr l Violènci per quest dilluns per intentr sncionr lgú, és dir, per desfogr-se i treure l’orgull espnyol per lgun bnd. Fins i tot el líder del PSOE, Pedro Sánchez, h truct l Rei per intentr-lo consolr després d’quest sorprenent xiuld. A totes ccions per ‘mrcr pquet’, ningú s’h plntejt per què es v produir l grn xiuld? Ningú h penst fer ccions mb un mic més de visió ‘llrgterminist’ que el pur electorlisme de sncionr? És que no hi h cp estdist Mdrid? A Ctluny i Euskdi encr molts encr somriuen mb l recció plormiques espnyol, però encr somriuen més per l cr d’Artur Ms mentre sonv el himno de l Nción.
Llegir-ne més
31 de maig de 2015 17:44 h
Després de 28 nys, el 17 de febrer de 2011, r frà 4 nys, les emissions udiovisuls de l Corporció Ctln de Mitjns Audiovisuls (CCMA) vn nr negre les comrques vlencines. Segons ens vn explicr l seu moment, el Tribunl Superior de Justíci Vlencià (TSJV) hvi utoritzt l Generlitt Vlencin entrr les instl·lcions que Acció Culturl del Pís Vlencià (ACPV) té Xiv i precintr els repetidors que permetien rebre TV3 i els ltres cnls de l CCMA l ciutt de Vlènci i rodli. Mig pís, des del punt de vist demogràfic.
Llegir-ne més