11 de juny de 2015 23:17 h
A Júpiter, el plnet on viu l cúpul d’Unió, l sentènci del Tribunl Constitucionl que s’h rebut vui Ctluny nul·lnt els preprtius del 9N, sembl que s’hgi rebut mb joi. Rmon Espdler h dit respecte l sentènci que "mlgrt que vui sembli impossible nosltres som i serem tossuts perquè el diàleg presideixi les ctucions de futur per trnsformr l situció que estem vivint i que ens port com pís l innició". “Som i serem tossuts”, quí està l cos. L tossuderi pot ser molt longev, però no etern.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 21:43 h
Els Focs de Snt Jon o Focs del Cnigó, son només un petit flm ences l cim d’un muntny i que des d’quell lloc es trnsportd per centenrs de voluntris rreu del Pïsos Ctlns, on rrib mb tots els mitjns imginbles, per terr, vixells i vions . Però els Focs de Snt Jon no son només ixò, son l voluntt d’un poble que no es deix engnyr i que no vol morir. Representen l unitt de l nostr cultur i nturlment de l nostr nció. Son molts els qui ens voldrien sempre ixí, subjugts o subordints un cultur cstelln , que encr que es molt dign i respectble, no es l nostr.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 21:29 h
L'ltre di, l que serà l pròxim lcldess de Mdrid, cndidt de 'Ahor Mdrid' es v proclmr prtidàri del dret decidir. En un entrevist mb el periodist Jun Cruz, preguntd sobre els 'conflictes territorils', Mnuel Crmen v respondre que ell er fvorble l dret decidir, que er un dret democràtic, que tots els pïsos del món, tmbé el pïsos que conformen l'estt espnyol, tenen dret decidir i construir el seu futur mb els seues pròpies mns; v fegir que l visió unitrist i centrlist del ncionlisme espnyol impulsd per l'estt espnyol hvi fet molt de ml l gent de les ncions perifèriques, les seues llengües, cultur i identitt(s), perquè des del ncionlisme esttl s'h intentt imposr llengües, cultures i identitts, sense respectr l diversitt, el plurilingüisme ni el dret decidir de l ciutdni de les ncions sense estt.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 20:05 h
Aquest 30 de mig s'h celebrt, com cd ny, l Bressold, l fest de les escoles ctlnes de l Ctluny Nord. Cd ny quest Did per l'escol en ctlà tenyeix els crrers de Perpinyà de colors, de jocs per l cnll i d'ctucions musicls en un to festiu però lhor reivindictiu per l'ensenyment en llengu pròpi l Ctluny del nord de les Alberes. Any rere ny l Bressol ens demostr com, des del trebll i l il·lusió, es pot frontr un situció preocupnt, com l que té el ctlà les comrques nord-ctlnes, des de l'optimisme militnt i mb dedicció plen, que pot esdevenir en uns excel·lents resultts que permeten que molts nins i nines tinguin un bon coneixement de l llengu en un context dvers per quest.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 13:12 h
Cl felicitr els Mossos d’Esqudr per l’opertiu desplegt hir que v culminr mb l detenció de 28 Ltin Kings Brcelon i l sev àre metropolitn. Estn custs de vendre drogues, cocció i ltres brutlitts. Justment quest brnc dels Ltin Kings uns nys enrere v ser leglitzd com ssocició culturl i ll líder d’quest fcció, detingut hir Snt Colom de Grmenet, és Cesr Andrde, més conegut com King Mnb, d’origen equtorià. Es dón l circumstànci que quest detingut v ser un dels promotors de l conversió dels Ltin Kings en ssocició culturl.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 09:14 h
L’eficàci dels Mossos (11/6/2015) L Polici de l Generlitt Mossos d’Esqudr, des de l sev creció, h estt molt tent l formció i evolució de grups bsts en l violènci, més o menys greu, com les nomendes bndes lltines. L llei i l’ordre només pot provenir de les institucions democràticment estblertes. En cp cs es tolerble que hom tingui limitd l sev llibertt o sigui extorsiont per d’ltres ciutdns. Grntir els drets fonmentls dels ciutdns és l funció principl dels cossos policils, i en quest sentit, els Mossos no dubtes ésser proctius per conseguir-ho, tl com demostr l recent operció per desmntellr un fcció legl dels Ltin Kings.
Llegir-ne més
11 de juny de 2015 00:00 h
A risc que s’enfdi, com f pocs dies, per dur-li l contràri, començo quest punt mb l frse finl del drrer rticle d’un dels opindors de cpçler del procés: “Sben d'lgun dd per l'optimisme?” Brutl. Tot v mlment. Tot i el pcte del 14 de gener per unes eleccions plebiscitàries i un full de rut cordt, tot, bsolutment tot és un desstre. Homes d’un cpcitt nlític tn estrtosfèric com en Toni Air s’rrosseguen, pesrosos, pels mitjns, per explicr que tot v ftl. Segons sembl, per primer vegd, els prtits ctlns (de l mà de les grns entitts sobirnistes de l societt civil) tenen models diferents de societt i els defensen, però prtir d’un cord mínim de bse sobre l nturles de les properes eleccions i les psses comunes que cldrà fer en divuit mesos per construir un nou Estt mitjnçnt un procés constituent de bse populr.
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 23:59 h
No tingueu el mes mínim dubte que el president Ms convocrà eleccions mb cràcter plebiscitri el di 27 de setembre. Ho escric perquè cd di són moltes les persones que, Ctluny o Mdrid, m'ho demnen. N'estic ben segur. Les convocrà, en primer lloc, perquè és un home de prul que f mns i mànigues per complir llò què s'h compromès. Tmbé ho frà per coherènci mb tot un procés que h conduït mb prudènci, sgcitt i mb mà ferm, mlgrt tot men d'exòtics compnys de vitge. Però sobretot ho frà perquè està convençut que les eleccions plebiscitàries constitueixen, r i quí, l’únic possibilitt que tenim els ctlns de mnifestr-nos clrment sobre el nostre futur polític.
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 22:48 h
Després de les eleccions municipls, les plques tectòniques de l polític ctln vn tornnt lloc de mic en mic. El pistge que ens h quedt començ poder-se definir: d'un bnd veiem un cercle, que grup tres prtits que prlen clr, és dir que defensen sense pèls l llengu l independènci (CDC, ERC i CUP); i d'ltr bnd en veiem un ltre, que voldrien inicir un procés constituent però que mb mjor o menor gru no posten unívocment per l independènci (Podem, Gunyem i Ad Colu, Procés Constituent i ICV).
Llegir-ne més
10 de juny de 2015 18:25 h
Els ctes consistirn en dues xerrdes el 17 i 19 de juny les 18:30h C l’Estudintt i l Csl Populr L Flç, respectivment, i un concentrció el di 25 les 19:00h l Merct d’Abstos. El 25 de juny de 1979, Vlentín González Rmírez, treblldor del grup sindicl de càrreg i descàrreg, v ser ssssint mns d’un polici ncionl pel tret d’un pilot de gom direct l pit rebentnt-li el cor en l’cte. Qun es v insturr l democràci i es vn leglitzr els sindicts, Vlentín s’filià juntment mb molts dels seus compnys l sindict de Trnsports CNT de Vlènci.
Llegir-ne més
