3 de juliol de 2015 20:12 h
L nov ond del CEO, fet públic quest divendres, torn revelr el que es plp des de f mesos: l independènci continu bixnt lleument. Del 44% el mes de febrer, pss l 42,9%, i els que optrien per quedr-se Espny pugen l 50%. I per què? El Dietri ho h repetit fins l sciett en les drreres setmnes: indefinició, prtidismes, mnc d'unitt d'cció... Això enerv l poblció, que cd vegd més busc l'opció més nov. Les ideologies rígides tl com les enteníem bns cd vegd costen més de trobr. Ar l gent vol resultts ràpids i com que no hn percebut venços substncils en els tres nys de procés, molts es fixen en el model Colu.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2015 14:19 h
Aquests són dies d’explorció i d’un cert discreció per prt de les entitts sobirnistes i els prtits polítics. És norml i és bo que sigui ixí, els cords des de l discreció sempre són més fructífers. Els socis d’lgun d’questes entitts vui i demà tenim vot per pressionr en un o ltr direcció, però tmbé és bo recordr, que tenim veu. És dir, que les negocicions requereixin discreció no vol dir que els ciutdns no hguem de continur mb l veu lçd demnnt, exigint llò que és just, llò que ens frà gunydors el 27S; l unitt per recuperr l il·lusió.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 22:30 h
És evident que mb les ddes l mà hi h més d’un interpretció possible en relció les drreres eleccions municipls. Per exemple, si es pren l conclusió del cicle electorl respecte les nteriors municipls de 2011, és veritt firmr que els prtits fvorbles l secessió hn obtingut sis punts més de percenttge (del 39,04% el 2011 l 45,00% en el present 2015). O bé que hi h hgut -en prenç- un desplçment cp l’esquerr independentist (ERC + CUP) d’uns dotze punts percentuls que no s’explic només si es té en compte l pèrdu de pes específic de CiU (uns sis punts en totl).
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 20:44 h
L reform de l Constitució Espnyol (CE) implic 2/3 de vots de les dues cmbres, Congrés dels Diputts i Sent. Això vol dir que sempre frà flt el PP, i potser tmbé C'S, per reformr, de debò, l Crt Mgn espnyol ; més, desprès encr cldri pssr pel “grbell” d’un referèndum tot l'Estt. Amb ixò vull dir que és bsolutment impossible, en els propers 40 nys, un Estt espnyol utènticment federl i plurincionl, trvés de l reform de l CE. Assolir l independènci serà un tsc dur, però tots quells que proposen, com lterntiv curt i mitjà termini, un reform de l Constitució espnyol no ens estn dient l veritt.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 20:38 h
Avui hem vist lgunes tímides reccions l propost d’hir d’Oriol Junquers. Un llist unitàri de l societt civil sense polítics. L CUP diu que l trob mterilment difícil, pel poc temps que qued, però no l descrt perquè és “engrescdor”, i h profitt per remrcr que no s’estv discutint en cp àmbit polític. L’ANC h dit que l propost no v sortir d’ells, però greixen l’costment de Junquers l unitt. El di hvi trnscorregut mb un prent clm les xrxes –portem molts dies de btusses bsurdes-, i l propost h cigut millor l gent que cp de les que s’hn fet fins r.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 16:34 h
Un ltre ny, un nombre creixent de públic v compnyr el seguici populr que, orgnitzt pel Bll de Dimonis, v tornt omplir els crrers de Vinròs mb colors, músiques, dnses i esforç humà. El recorregut, des del moll fins l’Ajuntment, v ser un continut frseig rítmic en què grns i menuts vibrren l’uníson. Sempre s’h dit que l cultur populr és l que més emocion. Certment, sorgid dels ncestres, tothom s’hi pot reconèixer tès que és herènci comprtid i viscud, no sempre sense entrebncs, com identificció dels pobles.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 14:16 h
Vergonyos i ridícul són djectius que podrien definir molt bé l polític exterior espnyol. No només per l’miguisme que hi h entre les mbixdes i consults, tmbé pel seu cp polític, el Ministre José Mnuel Grcí Mrgllo. Aquest és quell que v perseguint tot l’cció exterior ctln, quell que replic les informcions que envi el DIPLOCAT, quell que intent evitr que mitjns de comunicció interncionls prlin del procés d’independènci i que qun ho fn truc per protestr, quell que intent prohibir que l Generlitt orgnitzi ctes l’exterior, quell que qun l Generlitt orgnitz un cte l’exterior envi un qudrill per reprtir pmflets en pro de l unitt d’Espny, quell que prohibeix que es presentin llibres en ctlà per Europ, quell que intent que cp polític europeu es comuniqui mb el President Artur Ms.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2015 14:05 h
És tnt evident que result innecessri dir o fer notr que el nom del nostre continent prové d’un mot grec. En quests dies en que vivim el desenvolupment de l crisi hel•lènic, girebé com un drm clàssic, no ens cnsrem prou de sentit dir que justment quell pís és el bressol de l’ctul Unió Europe. Tot Grèci està punt de ser desnond sense l solidritt d’un pltform d’fectts interncionl i mb l col•lborció del cor dels mitjns de comunicció oficils. Tmbé l’euro? Òbviment, tmbé el nom de l moned únic europe, l’euro, és d’origen grec.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2015 23:59 h
Si El Periódico firmv quest setmn que l’hivern psst hi v hver un cord secret en què CDC i ERC pctven mb les entitts que questes es mntenien neutrls –fruit d’lgun filtrció, com especulv el Dietri del Procés hir- , Ms h contestt trvés dels mitjns tmbé que l sev propost de Molins de Rei no està for d’quells cords. Alhor, mb ERC tmbé sot el focus de nou, Junquers h decidit fer un contrpropost mitjnçnt Ond Cero. Entre uns i ltres, mic en mic ens endinsem l moll de l’os del grn error de l trdor pssd: fer un retrnsmissió en directe mb filtrcions incorpordes de les negocicions.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2015 23:59 h
Flten menys de tres mesos per les eleccions més importnts que hurà viscut Ctluny en l sev històri democràtic. Entretnt es vn clrificnt les coses i tothom es v posnt l seu lloc. El president de l Generlitt mnté l’oferiment d’incorporr gent de l societt civil, en prticulr de les entitts que rticulen des del crrer el moviment sobirnist, un llist el més àmpli i trnsversl possible per l 27-S. L’oferiment l’h fet les entitts, no ps ls prtits polítics, tl i com h hgut de precisr f poques hores el president, recordnt que h estt un “propost”, no ps un “imposició”, tot respectnt l sev neutrlitt.
Llegir-ne més
