6 de juliol de 2015 14:38 h
Ahir diumenge v ser un di històric (un més!) per Grèci i tmbé per Europ: els grecs, inventors de l democràci clàssic, vn votr les urnes mb vlenti, determinció i dignitt per l’opció inesperd per ls dirigents de les institucions europees i els orgnismes econòmics interncionls. Ben vit, un cop tncts els col•legis electorls, l plç Sintgm es v tornr omplir de multituds que vn començr celebrr l´èxit i l derrot dels bàrbrs que hbiten ls pïsos nòrdics de l’Europ ‘ric’. ¿Què esperem l plç tnt gent reunid? Diu que els bàrbrs vui sern quí.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2015 11:46 h
Res es clr, res es el que sembl i tot est podrit. Brcens crreg contr tots el expresidents del PP i tmbé l’ctul del govern de l’estt , que el PP s’liment mitjnçnt un cix B; Bles, botxí de “Cj Mdrid” i de Bnki, l’hi h sortit l llum i ls mitjns un fill i còmplice, ( Belen Zprdiel) regidor de l’juntment de Quijorn; Rjoy , cus Zptero de buidr l cix dels fondos reservts; el govern de Rjoy, nunci que trurà mes diners de l gurdiol de pensions, desprès d’hver fet volr 34.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2015 08:32 h
El 17 de Juliol es debt Tremp el futur de l'Acdèmi de Suboficils de Tlrn (AGBS) un cop recuperd l independènci, un qüestió d'interès per l comunitt ctln de segurett ncionl, l'economi locl, i els nostres socis i lits. L'cte, orgnitzt per l'ANC, rrib pocs dies després de l conferènci sobre polític de defens del Doctor Mlcolm Chlmers l Universitt de Cmbridge. Allí, en el mrc d'un cte orgnitzt pel Diploct, el director de recerc del RUSI (Royl United Services Institute, entre els think-tnks més importnts en segurett i defens) v deixr clr que sense Forces Armdes no hi hvi independènci, i que el Regne Unit voli veure Ctluny dintre l'OTAN.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2015 21:10 h
El di després de l'enquest de ciènci ficció d'El Periódico en que un cndidtur de Podemos, ICV-EUiA i Procés Constituent que es dei Ctluny en Comú, consegui un representció importnt en el Prlment de Ctluny, result, que els líders de Podemos i ICV es reuneixen per poder fer efectiv dit llist en comú. ICV, prl de sobirni ctln i drets socils, però result que vol pctr mb Podemos i, quest Podemos no és Podem: http://in.directe.ct/republic-ctln/blog/12933/podemos-no-es-podem Podem Ctluny, que v mb Grèci, però no mb Ctluny, prl dels drets socils, de l'tur, de l pobres i, s'oblid o f silenci de l'espoli de Ctluny per prt d'Espny!? https://www.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2015 21:06 h
Destruir l unitt dels prtits independentistes h estt l’estrtègi de fons de l’Estt espnyol en tot quest procés, posnt pls les rodes totes les inicitives ctlnes però sense l contundènci suficient com perquè hi hgi un revolució l Principt. I fins f un setmn, l’estrtègi semblv hver-los sortit brodd. Ar bé, l recció de tn prtits com entitts sobirnistes d’quests últims dies dón espernces pel ressorgiment d’un unitt més fort que mi. CDC proposv un llist encpçld per l societt civil mb polítics convergents, l’ANC ho veuri bé però mb polítics de tots els prtits, ERC i l CUP deien que es podrien venir un només de l societt civil, sense polítics i Òmnium prlv d’un llist civil però un govern mb representnts polítics.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2015 11:18 h
L drrer grn notíci pels sobirnistes es v produir probblement mb l signtur del full de rut per prt de CDC, ERC i les principls entitts cíviques del pís el 30 de mrç. Aleshores, l sensció de fer trd i rribr desgstts er prou perceptible. I com que hem près que tnt importnt o més que l relitt és l percepció d'quest, s'justi o no ell, hem de deduir que l 'relitt demoscòpic’ h confirmt l sensció que després del 9N els sobirnistes vn desprofitr un oportunitt històric per precipitr els fets envers unes eleccions plebiscitàries vnçdes que, insisteixo, segons les percepcions, hvien de portr un irreversible procés constituent.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2015 20:12 h
Òmnium f el primer ps, ERC insinu el 'Sí', i el 96% dels 11.239 ssocits de l'ANC que hn vott donen el 'Sí', un respost clríssim, tl i com reclmv el president, Jordi Sánchez -que h vist que no formrà prt de cp llist. Flten comptr les 5.000 pperetes electròniques, però el 'Sí' està ssegurt. Ar cldrà interpretr les respost, però segur que seguirn l corrent fvorble l unitt que s'està crent. Excel·lent. Dubto que Oriol Junquers hgi llegit mi El Dietri del Procés, però està clr que se n’h dont que quest demnv un reflexió i un cnvi en l’estrtègi.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2015 19:35 h
Professor interí 7 Seten prt Que s’provi tot quisqui, un btll més perdud. No hi penso ps morir en ell. El finl de curs s'emport un horitzó tenyit per hormones d'lumnes i un corl mb enrenou de cdires rrossegdes i criddiss dels pssdissos. Les ules s’inunden d’un silenci, sense boles de pper enrotllt com les d’en Mrc o qun en Lluís s’estintol dvnt els meus morros, i d’un olor que em fuetej. Els instituts fn tots l mteix olor. Em reconverteixo en un nombre identifictiu de brres com corrector de selectivitt; vn bé uns diners per l’interí que no cobrrà l’estiu.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2015 12:36 h
Not de Prems Vlènci, 04/07/2015 Pltform pel Dret Decidir El 24 d'bril psst es vn complir 100 nys del genocidi rmeni. El genocidi rmeni fou un conjunt de mtnces i deportcions mssives de l poblció rmèni de l'ctul territori de Turqui efectudes per l'imperi Otomà entre finls del segle XIX i 1915, especilment durnt el règim dels Joves Turcs. És considert el segon genocidi modern, després de l'extermini dels herero1 de Nmíbi per prt d'Alemny i el primer ptir un sistem complex de deportció i extermini.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2015 10:36 h
L principl motivció dels joves imres és l'propició de l tecnologi en el seu idiom ntiu. Un llengu ncestrl existent bns de l implntció de l'imperi inc. El descendent de l'inc és el quítxu. Els joves indígenes bolivins lmenten que el sistem eductiu que v imperr les últimes dècdes Bolívi els hgi obligt prendre, des de l'escol, l'espnyol en detriment del imr, mlgrt que sigui l sev llengu mtern. Un llengu prld més 2.200.000 persones l'Argentin, Bolívi, Perú i Xile.
Llegir-ne més
