30 de juny de 2015 12:58 h
Diferències insuportbles: les cues (30/6/2015) Sot un sol de justíci, els pobres que hn fet un esforç trumàtic per nr Port Aventur veuen com lguns no hn de fer cues j que hn pogut pgr el servei Express per estlvir-se llrgues esperes en les principls trccions. Aquest servei és un sobrecost diri un cop dquirides les entrdes. A l pràctic, els que no el pguen veuen com tot el seu di de lleure s’escol en dues o tres trccions, tot i l fcultt de l direcció del prc de limitr l’ccés nous ssistents en cs de molt fluènci.
Llegir-ne més
30 de juny de 2015 12:58 h
Són moltes veus les que clmen un veritble entes de tot el sobirnisme. En un llist unitàri, en un conglomert de prtits, sot un mteix nom... és igul, el que cl és fer un ps ferm que mostri l voluntt de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Regrupment, SI... El procés està rribnt un punt de no retorn i clen ccions que propiciïn un embrnzid decisiv per ssolir llò que l mjori de ctlns volen, l plen llibertt. Són moltes les converses i discussions que s’hn genert durnt quests nys. Moltes les il·lusions i emocions que s’hn cret juntment mb les expecttives de construir un nou Estt.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 23:59 h
Un mble lector independentist em f rribr l’enllç d’un rticle del botifler Enric Julin L Vngurdi d’r f tres nys, on l’rticulist dei que els ctlns no conseguirem l independènci perquè no l volem, perquè de fet només som uns sentimentls. Des d’quí fig sber l’mble lector independentist que s’equivoc si creu que el botifler Julin l’encert tl com ho plntej. El problem del botifler no és el que diu, sinó el que no diu, o més concretment el que dón entendre i que, un cop ho copsem, veiem que nul·l l’firmció.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 23:13 h
Dues setmnes després d’ssumir l’lcldi de Brcelon, Ad Colu i Brcelon en Comú j hn hgut de fer uns qunts clriments sobre els fitxtges que estn fent per cobrir els càrrecs de confinç de més pes i tothom en v ple. L’lcldess v col·locr, bns que res, Jordi Mrtí com cp de gbinet, en un intent d’propr els ex-socilistes de MES i de rebot ERC –s’hvien presentt junts- l govern. Un bon estrtègi per bstir linces, per bé que ben ‘vell’. Ar bé, més polseguer h ixect que Colu hgi contrctt el seu compny sentimentl com home de confinç per negocir tmbé mb ltres formcions possibles entrdes l consistori.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 12:59 h
Des de l’Administrció Públic s’hn dont –i els que no ho hn fet, ho estn fent o ho frn en breu- que les xrxes socils permeten un relció molt més directe, horitzontl, trnsprent i fluid mb uns ciutdns –dministrts- que, més, demnen confinç, credibilitt, integritt, trnsprènci, coneixement, qulitt i equitt en el servei. Aquest escenri és d’ltíssim exigènci pel professionl que h de fer convergir l demnd de l ciutdni en el seu conjunt i el cpteniment de l’Administrció Públic d’oferir més trnsprènci i coneixement.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 12:53 h
Twitter v néixer Estts Units i és llà on v començr utilitzr-se de mner ferm i decidid per polítics i Administrcions Públiques. V ser ls inicis de 2009 qun, Obm, cbt d’rribr l Cs Blnc, v llnçr un progrm de govern obert. Aquest progrm incloï l situció en l’univers 2.0 de les principls institucions del pís, començnt, com no podi ser d’ltr mner, per l sev Administrció presidencil. D’quest mner és com neix el cnl oficil Twitter de l Cs Blnc (@WhiteHouse), que és el perfil institucionl mb més seguidors de tot el món (6.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 11:39 h
L’ex-btlless, Rit Brberá, v fer un rod de prems, bns de l possessió del nou btlle de Vlènci Jon Ribó per dir, que dimiti mb l ‘màxim dignitt’ per no donr-li el bstó de comndment, de mner molt poc democràtic, molt lletj i gens elegnt... Aquest senyor sempre f servir formules semblnts qun f lgun cgd o vol fer lgun brrbssd. És el seu ‘modus operndi’ recorrent. Remembre, f ctorze o quinze nys, com podeu veure l vídeo “Tornllom”, sobre l destrucció de L Punt, que Crme Miquel h novel·lt “Mtren el verd”, l senyor Brberá, v eixir en les Notícies de Cnl 9, per dir, en espnyol, “mb ‘el màxim respecte, mb el màxim respecte’ nem protegir i defensr l’Hort”, en relitt, ho dei l mteix moment que preprv l destrucció de sèquies, lqueries i les terres de L Punt, mb l’excus de l ZAL (zon d’ctivitts logístiques) , que vn destrossr del tot, desnonnt l gent que hi vivi i nys després s’h declrt il·legl ls tribunls de justíci qun l gent de L Punt hvi sigut forgitd i desnond l forç brut de les forces de l’ordre, com si encr estiguérem en un dictdur.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 11:22 h
És igul si estn de mod o si són necessàries les retlldes. L’Estt espnyol no es retll. No es pot retllr. H de continur essent grn, lliure i formt per un sol nció. No existeixen més ncions que no siguin l’espnyol, l que es denomin Espny. Avit frà un ny que un dels diris, els dirigents del qul tenen clr quest qüestió v publicr 100 rguments per defensr quest unitt. Avui, qun flten uns tres mesos per les eleccions ctlnes plebiscitàries (els unitristes no volen que ho siguin), cd vegd que prl un dirigent dels grns prtits esttls deix nr perles contr l’mbició emncipdor dels sobirnistes ctlns.
Llegir-ne més
28 de juny de 2015 20:12 h
Els més grns, i els que hgin estudit quell període recordrn que el 1978 hi v hver un pcte constitucionl entre els vencedors de l guerr i els perdedors. Amb el fusell militr puntnt el nou cp de govern espnyol, Suárez, els perdedors de l guerr cceptven l’oferiment del postfrnquisme de “democràci” cnvi de silenci i oblit. El ncionlisme ctlà mjoritri de l mà de Pujol tmbé l’cceptv. L “reconcilición” en vren dir, de fet l’excus per mntenir leglitzts prtits frnquistes, les seves mnifestcions, el Vlle de los Cídos, i un futur procés recentrlitzdor.
Llegir-ne més
28 de juny de 2015 16:42 h
Després de l mort del pobre infnt fectt per l diftèri, s'h desfermt l criminlitzció dels contrris les vcuncions mssives, doncs mir, jo tmbé i hi vull dir l mev. Les primeres notícies de l'fer, les vig escoltr TV3 i em vig fixr en un fet, que complementv l informció, hi hvi ltres nens mb el virus, però com que estven vcunts, no ptien ni ptirien l mllti, però, tenció que ixò és importnt, sí que l poden o podrien trnsmetre. No, no vull ps culpbilitzr-ne els immigrnts, que no crec que ens siguin els culpbles, punto més vit tots quests que fn vitges exòtics i sfris l'Àsi i l'Àfric, sí, ells es vcunen, però tenen molts números per dquirir el virus i com resultt trnsmetre'l.
Llegir-ne més
