30 de juny de 2015 17:27 h
El mlson dels drrers 4 nys pperos j h psst (per sort, tot té finl), però les conseqüències en l societt bler d’quest horrible i funest etp no s’esvirn d’un di per l’ltre, ben segur. Hn estt qutre nys consgrts l destrucció de tots els gunys socils, culturls i econòmics que hvíem ssolit des de l desprició forml del frnquisme, i si el desstre s’h pogut contenir prcilment, si no s’h consumt del tot, h estt gràcies l resistènci ctiv de molts de sectors de l societt que des del primer moment no s’hn volgut conformr contemplr pssivment com s’esfondrven els vnços conseguits mb molt d’esforç durnt tnts d’nys.
Llegir-ne més
30 de juny de 2015 17:26 h
F unes setmnes el nou líder mdrileny del PSOE es posv sot un bnder espnyol; és un bnder molt semblnt l del frnquisme, lguns intenten rgumentr mb sofismes, que és l bnder constitucionl, distint l de l dictdur. Però molt gent, de les ncions perifèriques de l’estt espnyol, sig Euskl Herri, Glíci o els Pïsos Ctlns, l veiem igul com l bnder frnquist, l que lçven en un pl l pti de l’escol, formts militrment bns d’entrr clsse l’escol del ncionl-ctolicisme de l dictdur, enmig de cnçons i prfernli feixist.
Llegir-ne més
30 de juny de 2015 13:35 h
Diuen que l’independentisme sepr fmílies, per ixò h vingut Ad Colu utilitzr l’Ajuntment de l cpitl per unir-les col·locnt l sev prell i l d’ltres dos regidors trebllr. Deien que volien cbr mb l’tur, doncs ho estn fent, lmenys mb l’tur dels seus fmilirs i no es pot ps protestr perquè llvors diuen que prticipes en un cmpny de descrèdit polític i que els seus fmilirs són llà per les seves ptituds personls. I no només qued quí l cos, i és que tmbé hn començt col·locr mics de l’observtori DESC on trebllven Colu i compnyi.
Llegir-ne més
30 de juny de 2015 12:58 h
Són moltes veus les que clmen un veritble entes de tot el sobirnisme. En un llist unitàri, en un conglomert de prtits, sot un mteix nom... és igul, el que cl és fer un ps ferm que mostri l voluntt de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Regrupment, SI... El procés està rribnt un punt de no retorn i clen ccions que propiciïn un embrnzid decisiv per ssolir llò que l mjori de ctlns volen, l plen llibertt. Són moltes les converses i discussions que s’hn genert durnt quests nys. Moltes les il·lusions i emocions que s’hn cret juntment mb les expecttives de construir un nou Estt.
Llegir-ne més
30 de juny de 2015 12:58 h
Diferències insuportbles: les cues (30/6/2015) Sot un sol de justíci, els pobres que hn fet un esforç trumàtic per nr Port Aventur veuen com lguns no hn de fer cues j que hn pogut pgr el servei Express per estlvir-se llrgues esperes en les principls trccions. Aquest servei és un sobrecost diri un cop dquirides les entrdes. A l pràctic, els que no el pguen veuen com tot el seu di de lleure s’escol en dues o tres trccions, tot i l fcultt de l direcció del prc de limitr l’ccés nous ssistents en cs de molt fluènci.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 23:59 h
Un mble lector independentist em f rribr l’enllç d’un rticle del botifler Enric Julin L Vngurdi d’r f tres nys, on l’rticulist dei que els ctlns no conseguirem l independènci perquè no l volem, perquè de fet només som uns sentimentls. Des d’quí fig sber l’mble lector independentist que s’equivoc si creu que el botifler Julin l’encert tl com ho plntej. El problem del botifler no és el que diu, sinó el que no diu, o més concretment el que dón entendre i que, un cop ho copsem, veiem que nul·l l’firmció.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 23:13 h
Dues setmnes després d’ssumir l’lcldi de Brcelon, Ad Colu i Brcelon en Comú j hn hgut de fer uns qunts clriments sobre els fitxtges que estn fent per cobrir els càrrecs de confinç de més pes i tothom en v ple. L’lcldess v col·locr, bns que res, Jordi Mrtí com cp de gbinet, en un intent d’propr els ex-socilistes de MES i de rebot ERC –s’hvien presentt junts- l govern. Un bon estrtègi per bstir linces, per bé que ben ‘vell’. Ar bé, més polseguer h ixect que Colu hgi contrctt el seu compny sentimentl com home de confinç per negocir tmbé mb ltres formcions possibles entrdes l consistori.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 12:59 h
Des de l’Administrció Públic s’hn dont –i els que no ho hn fet, ho estn fent o ho frn en breu- que les xrxes socils permeten un relció molt més directe, horitzontl, trnsprent i fluid mb uns ciutdns –dministrts- que, més, demnen confinç, credibilitt, integritt, trnsprènci, coneixement, qulitt i equitt en el servei. Aquest escenri és d’ltíssim exigènci pel professionl que h de fer convergir l demnd de l ciutdni en el seu conjunt i el cpteniment de l’Administrció Públic d’oferir més trnsprènci i coneixement.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 12:53 h
Twitter v néixer Estts Units i és llà on v començr utilitzr-se de mner ferm i decidid per polítics i Administrcions Públiques. V ser ls inicis de 2009 qun, Obm, cbt d’rribr l Cs Blnc, v llnçr un progrm de govern obert. Aquest progrm incloï l situció en l’univers 2.0 de les principls institucions del pís, començnt, com no podi ser d’ltr mner, per l sev Administrció presidencil. D’quest mner és com neix el cnl oficil Twitter de l Cs Blnc (@WhiteHouse), que és el perfil institucionl mb més seguidors de tot el món (6.
Llegir-ne més
29 de juny de 2015 11:39 h
L’ex-btlless, Rit Brberá, v fer un rod de prems, bns de l possessió del nou btlle de Vlènci Jon Ribó per dir, que dimiti mb l ‘màxim dignitt’ per no donr-li el bstó de comndment, de mner molt poc democràtic, molt lletj i gens elegnt... Aquest senyor sempre f servir formules semblnts qun f lgun cgd o vol fer lgun brrbssd. És el seu ‘modus operndi’ recorrent. Remembre, f ctorze o quinze nys, com podeu veure l vídeo “Tornllom”, sobre l destrucció de L Punt, que Crme Miquel h novel·lt “Mtren el verd”, l senyor Brberá, v eixir en les Notícies de Cnl 9, per dir, en espnyol, “mb ‘el màxim respecte, mb el màxim respecte’ nem protegir i defensr l’Hort”, en relitt, ho dei l mteix moment que preprv l destrucció de sèquies, lqueries i les terres de L Punt, mb l’excus de l ZAL (zon d’ctivitts logístiques) , que vn destrossr del tot, desnonnt l gent que hi vivi i nys després s’h declrt il·legl ls tribunls de justíci qun l gent de L Punt hvi sigut forgitd i desnond l forç brut de les forces de l’ordre, com si encr estiguérem en un dictdur.
Llegir-ne més
