27 d'agost de 2015 13:15 h
L injustíci de l forç (27/8/2015) En les àgores militrs ctlnes es vn plntejnt multitud d’lterntives l que s’entén que és un tribut inqüestionble de qulsevol estt: les forces d’utodefens. En quest sentit, pel que sembl, no es proclm estblir mimèticment uns exèrcits o forces rmdes, sinó optr per unitts, professionls o voluntàries, preprdes per ctur en diferents escenris i sot el principi de l’especilitzció. En quest sentit, l propost del professor Àlex Clvo, nlist interncionl en temes de segurett i defens, pss per el restbliments de btllons de muntny (els fmosos regiments pirinencs) com forces d’interposició i dissusió i tmbé l creció d’unitts de polici militr especilitzdes en l’nàlisi i estudi d’escenris de conflicte, d’lt o bix intensitt.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 22:25 h
Al grup dels que no sben quin temps viuen, destquen el "setciències" Herrer i l "bled" Cmts -bns l cpdvnt d'ICV - i r, compnyts del "desconegut" Rbell mb un cr de ml llet que esprver, i dels demgogs de Podemos. Junts formen un colició que Déu n'hi do!! Llegint unes declrcions del "setciències" Herrer (quell que qun nosltres nem ell j n'h tornt), ens f sber que l rocmbolesc colició, Ctluny Sí que es Pot, de l qul form prt - penso, només per interessos prticulrs - de cp de les mneres investirà Ms com president després de les eleccions.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 21:29 h
Sóc un ignornt. Així de clr ho dic. Un de les moltes virtuts que està tenint el 27-S, és l de fer-me donr que sóc idiot. Us explicré el motiu. Amb l convoctòri de les eleccions, jo, com humil ciutdà ignornt, crei que per fi tindri l’oportunitt de poder decidir. Decidir fer un nou pís, on tots els diners es quedessin l territori per tl de poder invertir en tot llò que necessit l nostr gent, per tl de tenir un societt just, prosperitt econòmic i culturl, en definitiv, un societt vnçd i nostr.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 20:12 h
Continunt les reflexions que vn portr-me prlr de l necessitt de prohibir els correbous i els toros embolts en un Ctluny independent, me n’dono que hi h molts ltres mls costums, vicis i trdicions incrustdes l moll de l’os de l societt espnyol, que per bé o per ml comprtim. Molt gent no n’és conscient, però perquè un pís funcioni no tot és tenir utogovern i uns polítics mínimment decents. S’h de tenir més lçd de mires si es vol fer un pís i un societt noves. Un dels escàndols més grns en què els ctlns som tn responsbles com els espnyols són els horris i l’eficiènci.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 14:05 h
L'nunci que les drreres tropes espnyoles es retirrn de l provínci fgn d'Hert bns del 31 d'Octubre i els oficils desplegts l cpitl Kbul bns de finls d'ny hn nt compnyts del recordtori d'un xifr: 99 ciguts entre el contingent espnyol desplegt en el mrc de l'operció de l'OTAN l pís centresiàtic, més dos intèrprets locls. Ens pot semblr un estdístic més, fins i tot un nombre no excessiu, però no huríem d'oblidr que rere cd un d'quests ciguts hi h un fmíli, un dolor, i lgú que j no tornrà.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 13:55 h
De Suárez Ms, un millor (26/8/2015) En el procés constituent ctlà, si és el cs, i ixí és mnifestt democràticment per l mjori dels ctlns, serà més plàcid, sens dubte, que el de l trnsició espnyol. El 15 de juny de 1977 es vn convocr eleccions generls l’Estt espnyol fi de que en l formció del nou congrés sortís un comissió per redctr i preprr l nov constitució. Curiosment, questes eleccions les v convocr i dirigir un govern filil del règim dicttoril frnquist, emmscrt per unes lleis fetes dit sense cp grnti democràtic, ni de prticipció ni de mecnismes de control.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 10:56 h
L CONADI (Corporción Ncionl de Desrrollo Indígen) v ser cred per l'estt xilè l'ny 1.993 en el mrc d'un gir per trencr mb el trdicionl menyspreu cp ls pobles indígenes. L CONADI, en si mteix, no té gire pes en el conflicte entre l nció mputxe i l'estt xilè. Amb prou feines, i bon voluntt, du terme un tsc ssistencilist per les comunitts indígenes del pís com els propis mputxe, imr, o els kwesqr. El 17 d'gost uns 60 mputxes, pertnyents 11 comunitts de l'Arucàni, vn ocupr les dependències de l'entitt exigint, entre ltres punts, un reunió mb el ministre de Desenvolupment Socil, Mrco Brrz.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 09:39 h
El Ministeri del Petroli irquià exigeix “expliccions” ls kurds d’Erbil i h convoct els responsbles de l societt petrolier Somo per clrir les notícies sobre les suposdes exportcions de petroli de l regió utònom del Kurdistn irquià Isrel. “Demnem un clriment Somo sobre les exportcions de l regió del Kurdistn Isrel. Relitzrem un comunict de prems després d’escoltr l’opinió dels representnts de l’empres”, h declrt un portveu del ministeri “Irq News” el ministeri demn tmbé ls kurds d’Erbil que “clreixin sev posició” sobre l’ssumpte.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2015 20:12 h
Just bns d’un setembre vibrnt i totlment determinnt per l històri del pís, vl l pen vnçr un mic de fein respecte el di de reflexió i començr pensr fredment sobre què ens hi juguem el 27-S, per sobre dels debts secundris que omplen el di di sobre el cp de llist de Junts pel Sí, o el possible cire electorlist de l Vi Lliure de l Meridin. L possibilitt d’rribr l independènci és el que es decideix, però l independènci per fer què? Per tenir poder de decisió, sobirni, utogovern. I perquè les decisions dels governs espnyols mi ens convencen.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2015 12:03 h
Si el 27 de setembre gunyen sobrdment, tl com esperem, les cndidtures de Junts pel Sí i les CUP no quedrà més remei que cceptr el mndt del poble ctlà per prt dels demòcrtes d’rreu del món. Això inclou, per supost, els pïsos de l UE on l democràci és un vlor i un condició “sine qu non” fundcionl. Sbem que els pïsos veins i propers, i tots en generl, són conservdors en el sentit que no els hi grden els cnvis. Tot cnvi supos fein. Fein per polítics, diplomàtics, etc. per tl de mirr que les relcions –sobretot comercils- no deixin llurs pïsos i empreses for de joc.
Llegir-ne més
