28 d'agost de 2015 09:26 h
En un visió globl de l’ctul xrx de gs Europe, s’evidenci l fort dependènci del gs provinent dels jciments del mr del Nord d’Europ i l’provisionment del gs de Rússi. Pel que f l Sud d’Europ, el subministrment des dels jciments del Mgreb cp Europ bàsicment es relitz trvés d’Itàli j que l’bstiment per gsoducte l penínsul ibèric té per finlitt el consum interior. Europ pot ugmentr les importcions de gs des d'Algèri duplicnt l rut dels Pirineus. L Comissió Europe recentment h signt un memoràndum d'entes mb els governs de Frnç, Espny i Portugl, per fomentr les interconnexions l sud-oest d'Europ, especilment entre l penínsul Ibèric i el Vell Continent, començnt mb el projecte Midct (Migdi -Ctluny) gsoducte dels Pirineus inclòs l'octubre de 2013 l llist de "projectes d'interès comunitri".
Llegir-ne més
28 d'agost de 2015 00:22 h
L’enemic dintre cs Des que s’h desfet l colició CIU, Convergènci i Unió, per mi “Connivénci i Usurpció”, tl com j hvi definit en ltres comentris, sortit per coneixement de tothom , qui huri pogut ser el màxim responsble de les decisions que Jordi Pujol v prendre en diferents moments de l Presidènci del govern de l Generlitt de Ctluny. Que Durn i Lleid no es independentist , tothom ho sp ; que sempre tingut rrels dretnes , tmbé , però que pogués tenir tnt d’interès per enfonsr Ctluny , pocs ho podien sber , fins que ell mteix en f cnçons cercnt l complicitt del PP, cronnt Mrino Rjoy, que si les mentides se li tornessin puces, ni un ni l’ltre no tocrien de peus terr.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2015 21:25 h
Qued un mes just per l 27 de setembre. Ahir l Junt Electorl Centrl denegv l sol·licitud de l Generlitt d’mplir un setmn més el termini de votció dels ctlns residents l’estrnger. Mi ho hvien fet, però er d’esperr que per questes eleccions de cire plebiscitri l JEC denegués l petició del govern ctlà. Ar bé, vui hem conegut que sí que h cceptt l petició del Ministeri de Defens d’llrgr el termini de vot per ls militrs ctlns residents l’estrnger. Ah! Els militrs sí, els ciutdns no.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2015 13:15 h
L injustíci de l forç (27/8/2015) En les àgores militrs ctlnes es vn plntejnt multitud d’lterntives l que s’entén que és un tribut inqüestionble de qulsevol estt: les forces d’utodefens. En quest sentit, pel que sembl, no es proclm estblir mimèticment uns exèrcits o forces rmdes, sinó optr per unitts, professionls o voluntàries, preprdes per ctur en diferents escenris i sot el principi de l’especilitzció. En quest sentit, l propost del professor Àlex Clvo, nlist interncionl en temes de segurett i defens, pss per el restbliments de btllons de muntny (els fmosos regiments pirinencs) com forces d’interposició i dissusió i tmbé l creció d’unitts de polici militr especilitzdes en l’nàlisi i estudi d’escenris de conflicte, d’lt o bix intensitt.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 22:25 h
Al grup dels que no sben quin temps viuen, destquen el "setciències" Herrer i l "bled" Cmts -bns l cpdvnt d'ICV - i r, compnyts del "desconegut" Rbell mb un cr de ml llet que esprver, i dels demgogs de Podemos. Junts formen un colició que Déu n'hi do!! Llegint unes declrcions del "setciències" Herrer (quell que qun nosltres nem ell j n'h tornt), ens f sber que l rocmbolesc colició, Ctluny Sí que es Pot, de l qul form prt - penso, només per interessos prticulrs - de cp de les mneres investirà Ms com president després de les eleccions.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 21:29 h
Sóc un ignornt. Així de clr ho dic. Un de les moltes virtuts que està tenint el 27-S, és l de fer-me donr que sóc idiot. Us explicré el motiu. Amb l convoctòri de les eleccions, jo, com humil ciutdà ignornt, crei que per fi tindri l’oportunitt de poder decidir. Decidir fer un nou pís, on tots els diners es quedessin l territori per tl de poder invertir en tot llò que necessit l nostr gent, per tl de tenir un societt just, prosperitt econòmic i culturl, en definitiv, un societt vnçd i nostr.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 20:12 h
Continunt les reflexions que vn portr-me prlr de l necessitt de prohibir els correbous i els toros embolts en un Ctluny independent, me n’dono que hi h molts ltres mls costums, vicis i trdicions incrustdes l moll de l’os de l societt espnyol, que per bé o per ml comprtim. Molt gent no n’és conscient, però perquè un pís funcioni no tot és tenir utogovern i uns polítics mínimment decents. S’h de tenir més lçd de mires si es vol fer un pís i un societt noves. Un dels escàndols més grns en què els ctlns som tn responsbles com els espnyols són els horris i l’eficiènci.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 14:05 h
L'nunci que les drreres tropes espnyoles es retirrn de l provínci fgn d'Hert bns del 31 d'Octubre i els oficils desplegts l cpitl Kbul bns de finls d'ny hn nt compnyts del recordtori d'un xifr: 99 ciguts entre el contingent espnyol desplegt en el mrc de l'operció de l'OTAN l pís centresiàtic, més dos intèrprets locls. Ens pot semblr un estdístic més, fins i tot un nombre no excessiu, però no huríem d'oblidr que rere cd un d'quests ciguts hi h un fmíli, un dolor, i lgú que j no tornrà.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 13:55 h
De Suárez Ms, un millor (26/8/2015) En el procés constituent ctlà, si és el cs, i ixí és mnifestt democràticment per l mjori dels ctlns, serà més plàcid, sens dubte, que el de l trnsició espnyol. El 15 de juny de 1977 es vn convocr eleccions generls l’Estt espnyol fi de que en l formció del nou congrés sortís un comissió per redctr i preprr l nov constitució. Curiosment, questes eleccions les v convocr i dirigir un govern filil del règim dicttoril frnquist, emmscrt per unes lleis fetes dit sense cp grnti democràtic, ni de prticipció ni de mecnismes de control.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 10:56 h
L CONADI (Corporción Ncionl de Desrrollo Indígen) v ser cred per l'estt xilè l'ny 1.993 en el mrc d'un gir per trencr mb el trdicionl menyspreu cp ls pobles indígenes. L CONADI, en si mteix, no té gire pes en el conflicte entre l nció mputxe i l'estt xilè. Amb prou feines, i bon voluntt, du terme un tsc ssistencilist per les comunitts indígenes del pís com els propis mputxe, imr, o els kwesqr. El 17 d'gost uns 60 mputxes, pertnyents 11 comunitts de l'Arucàni, vn ocupr les dependències de l'entitt exigint, entre ltres punts, un reunió mb el ministre de Desenvolupment Socil, Mrco Brrz.
Llegir-ne més
