26 d'agost de 2015 10:56 h
L CONADI (Corporción Ncionl de Desrrollo Indígen) v ser cred per l'estt xilè l'ny 1.993 en el mrc d'un gir per trencr mb el trdicionl menyspreu cp ls pobles indígenes. L CONADI, en si mteix, no té gire pes en el conflicte entre l nció mputxe i l'estt xilè. Amb prou feines, i bon voluntt, du terme un tsc ssistencilist per les comunitts indígenes del pís com els propis mputxe, imr, o els kwesqr. El 17 d'gost uns 60 mputxes, pertnyents 11 comunitts de l'Arucàni, vn ocupr les dependències de l'entitt exigint, entre ltres punts, un reunió mb el ministre de Desenvolupment Socil, Mrco Brrz.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2015 09:39 h
El Ministeri del Petroli irquià exigeix “expliccions” ls kurds d’Erbil i h convoct els responsbles de l societt petrolier Somo per clrir les notícies sobre les suposdes exportcions de petroli de l regió utònom del Kurdistn irquià Isrel. “Demnem un clriment Somo sobre les exportcions de l regió del Kurdistn Isrel. Relitzrem un comunict de prems després d’escoltr l’opinió dels representnts de l’empres”, h declrt un portveu del ministeri “Irq News” el ministeri demn tmbé ls kurds d’Erbil que “clreixin sev posició” sobre l’ssumpte.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2015 20:12 h
Just bns d’un setembre vibrnt i totlment determinnt per l històri del pís, vl l pen vnçr un mic de fein respecte el di de reflexió i començr pensr fredment sobre què ens hi juguem el 27-S, per sobre dels debts secundris que omplen el di di sobre el cp de llist de Junts pel Sí, o el possible cire electorlist de l Vi Lliure de l Meridin. L possibilitt d’rribr l independènci és el que es decideix, però l independènci per fer què? Per tenir poder de decisió, sobirni, utogovern. I perquè les decisions dels governs espnyols mi ens convencen.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2015 12:03 h
Si el 27 de setembre gunyen sobrdment, tl com esperem, les cndidtures de Junts pel Sí i les CUP no quedrà més remei que cceptr el mndt del poble ctlà per prt dels demòcrtes d’rreu del món. Això inclou, per supost, els pïsos de l UE on l democràci és un vlor i un condició “sine qu non” fundcionl. Sbem que els pïsos veins i propers, i tots en generl, són conservdors en el sentit que no els hi grden els cnvis. Tot cnvi supos fein. Fein per polítics, diplomàtics, etc. per tl de mirr que les relcions –sobretot comercils- no deixin llurs pïsos i empreses for de joc.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2015 09:36 h
Qun jo er jovenet –de l qul cos j en f molts nys-, sobretot ls pobles on tothom es coneix, er hbitul que qun un noi i un noi començven festejr se sentissin crítiques forç desgrdbles sorgides de l’entorn proper i no tn proper. Això pssv encr més si l noi o el noi eren prou eixerits, intel·ligents o gudien d’un bon posició: “Que si és un troner”; “Que si quell noi l’hem vist mb no sé qunts”; “Que si cs sev no tenen on cure morts”; “Que si v hver de deixr els estudis perquè no dón per més”.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2015 20:12 h
Artur Ms és el president de tots els ctlns, perquè ixí està estblert per llei. Ho és tnt pels qui ho vulguin com pels qui no ho vulguin, que sembl que siguin molts perquè criden més fort. De tnt en tnt veiem recórrer l’unionisme i ls bstemis de l polític quell espècie de petició-retret que és demnr l president Ms que qun governi –si finlment Junts pel Sí guny mb CUP o sense-, que governi per tots, i no només per uns qunts. De fet, quest h estt l’rgument que h utilitzt l cvern durnt quests drrers nys que Ms h flirtejt mb l’independentisme fins l mteix cerimòni de bod.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2015 17:29 h
Després de llegir unes frses colpidores en un dels múltiples llocs que ens serveixen per informr-nos, he decidit escriure quest nou rticle, que té molt veure mb l’nterior, quell en què em referi l’educció espnyolitzdor, quell que enrborv Wert, el ministre que preteni espnyolitzr els nins i nines ctlns. Però bns de referir-me l principl motiu de fer quest escrit, he de fer un referènci ls borinots que volen l voltnt d’rticles com quests. Alguns dels que vren cudir l’rticle nterior eren l pur demostrció del que s’explicv l’rticle.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2015 13:48 h
(Publict "El Punt Avui" el 18-Ago-15) El 27-S votrem sobre l independènci de Ctluny. Tots (77% l’enquest Òmnibus del CEO d’Ago-14) volíem poder opinr sobre un tem crucil com quest com toc: mb un referèndum. Però Espny h deixt ben clr que mi utoritzrà un tl referèndum, i ixí, o cllem per sempre, o convertim unes eleccions l prlment, les properes, en plebiscitàries. Més encr, mb les seves ctucions, l’estt espnyol oblig tots els demòcrtes considerr les properes eleccions com plebiscitàries.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2015 20:12 h
L drrer setmn d’gost es crcteritz, hbitulment, pel retorn esclont l fein de l gent que h estt de vcnces durnt el mes d’gost. És quell setmn que dón el testimoni l mes de setembre i, mb ell, l’rribd del lte summer, quell efímer etp on els joves romàntics cerquen contrrellotge l’mor d’estiu que s’esveix mb els primers cops de vent que nuncien l trdor. Aquest ny però l clor s’llrgrà, i no només meteorològicment. J f uns nys que l’11 de setembre ve clent, però enguny l’esclfor s’llrgrà dues setmnes més enllà.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2015 10:47 h
En respost les reiterdes informcions pregudes ls mitjns de comunicció àrbs sobre els suposts contctes i negocicions entre Isrel i Hmàs, l’oficin del primer ministre isrelià h emès un comunict desmentint els contctes “no hi h reunions mb Hmàs, ni contctes, directes o indirectes, mb quest orgnitzció.” Però un font del govern v revelr l diri isrelià ‘Hretz‘, que “Isrel no està duent terme negocicions d’lto el foc mb Hmàs, però està segurment mirnt d’entendre si serà possible fer-ho en el futur” l qul cos confirm bsolutment que els isrelins mirrn d’cordr-se mb els integristes de Hmàs, dividint encr més el món polític plestí i provnt llunyr Hmàs de l’òrbit de l’Irn, per conduir-los ls brços collidors de l monrqui sudit.
Llegir-ne més