Xavier Guarque
28 d'agost de 2015 09:47 h
La mare dels ous
Mentre, i més en pre-cmpny electorl, ens plouen els èxits econòmics només gràcies l genil gestió d'quest govern, que és l'únic que ho f i ho pot fer be, sbem que el petroli h bixt més d'un 50% (encr que no es noti tnt bixd en l benzin l'hor de crregr el dipòsit. On es qued l diferènci ?), i que l pujd del turisme es deu més vit l situció de risc que es viu bon prt de l rib del Mediterrni, i que per pgr les pensions estn buidnt el seu Fons de Reserv, etc. En mig de l'uto-complenç grtuït, l Generlitt de Ctluny viu immers en un situció d’ofec finncer que fect tots el ctlns i que, si be tmbé es deu lgun cus totlment lien, com és l crisi econòmic que bst qusi be tot Europ, es com conseqüènci de l decisió polític en qunt l reprtiment del sostre de dèficit de les CCAA i de l'ccés l FLA (Fons Liquiditt Autonòmic).
Llegir-ne més
Cap comentari
Gustau Navarro Barba
28 d'agost de 2015 09:26 h
La Unió Europea prioritza el gaseoducte MidCat
En un visió globl de l’ctul xrx de gs Europe, s’evidenci l fort dependènci del gs provinent dels jciments del mr del Nord d’Europ i l’provisionment del gs de Rússi. Pel que f l Sud d’Europ, el subministrment des dels jciments del Mgreb cp Europ bàsicment es relitz trvés d’Itàli j que l’bstiment per gsoducte l penínsul ibèric té per finlitt el consum interior. Europ pot ugmentr les importcions de gs des d'Algèri duplicnt l rut dels Pirineus. L Comissió Europe recentment h signt un memoràndum d'entes mb els governs de Frnç, Espny i Portugl, per fomentr les interconnexions l sud-oest d'Europ, especilment entre l penínsul Ibèric i el Vell Continent, començnt mb el projecte Midct (Migdi -Ctluny) gsoducte dels Pirineus inclòs l'octubre de 2013 l llist de "projectes d'interès comunitri".
Llegir-ne més
Màrius Viella
28 d'agost de 2015 00:22 h
L’enemic dintre casa
L’enemic dintre cs Des que s’h desfet l colició CIU, Convergènci i Unió, per mi “Connivénci i Usurpció”, tl com j hvi definit en ltres comentris, sortit per coneixement de tothom , qui huri pogut ser el màxim responsble de les decisions que Jordi Pujol v prendre en diferents moments de l Presidènci del govern de l Generlitt de Ctluny. Que Durn i Lleid no es independentist , tothom ho sp ; que sempre tingut rrels dretnes , tmbé , però que pogués tenir tnt d’interès per enfonsr Ctluny , pocs ho podien sber , fins que ell mteix en f cnçons cercnt l complicitt del PP, cronnt Mrino Rjoy, que si les mentides se li tornessin puces, ni un ni l’ltre no tocrien de peus terr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
27 d'agost de 2015 21:25 h
31. Militars sí, ciutadans no
Qued un mes just per l 27 de setembre. Ahir l Junt Electorl Centrl denegv l sol·licitud de l Generlitt d’mplir un setmn més el termini de votció dels ctlns residents l’estrnger. Mi ho hvien fet, però er d’esperr que per questes eleccions de cire plebiscitri l JEC denegués l petició del govern ctlà. Ar bé, vui hem conegut que sí que h cceptt l petició del Ministeri de Defens d’llrgr el termini de vot per ls militrs ctlns residents l’estrnger. Ah! Els militrs sí, els ciutdns no.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
27 d'agost de 2015 13:15 h
La injustícia de la força (27/8/2015)
L injustíci de l forç (27/8/2015) En les àgores militrs ctlnes es vn plntejnt multitud d’lterntives l que s’entén que és un tribut inqüestionble de qulsevol estt: les forces d’utodefens. En quest sentit, pel que sembl, no es proclm estblir mimèticment uns exèrcits o forces rmdes, sinó optr per unitts, professionls o voluntàries, preprdes per ctur en diferents escenris i sot el principi de l’especilitzció. En quest sentit, l propost del professor Àlex Clvo, nlist interncionl en temes de segurett i defens, pss per el restbliments de btllons de muntny (els fmosos regiments pirinencs) com forces d’interposició i dissusió i tmbé l creció d’unitts de polici militr especilitzdes en l’nàlisi i estudi d’escenris de conflicte, d’lt o bix intensitt.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
26 d'agost de 2015 22:25 h
ALGUNS ENCARA NO S'HAN ASSABENTAT DE QUÈ VA TOT PLEGAT
Al grup dels que no sben quin temps viuen, destquen el "setciències" Herrer i l "bled" Cmts -bns l cpdvnt d'ICV - i r, compnyts del "desconegut" Rbell mb un cr de ml llet que esprver, i dels demgogs de Podemos. Junts formen un colició que Déu n'hi do!! Llegint unes declrcions del "setciències" Herrer (quell que qun nosltres nem ell j n'h tornt), ens f sber que l rocmbolesc colició, Ctluny Sí que es Pot, de l qul form prt - penso, només per interessos prticulrs - de cp de les mneres investirà Ms com president després de les eleccions.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
26 d'agost de 2015 21:29 h
IGNORANTS
Sóc un ignornt. Així de clr ho dic. Un de les moltes virtuts que està tenint el 27-S, és l de fer-me donr que sóc idiot. Us explicré el motiu. Amb l convoctòri de les eleccions, jo, com humil ciutdà ignornt, crei que per fi tindri l’oportunitt de poder decidir. Decidir fer un nou pís, on tots els diners es quedessin l territori per tl de poder invertir en tot llò que necessit l nostr gent, per tl de tenir un societt just, prosperitt econòmic i culturl, en definitiv, un societt vnçd i nostr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
26 d'agost de 2015 20:12 h
32. Segur que deixarem els vicis espanyols quan siguem independents? (II)
Continunt les reflexions que vn portr-me prlr de l necessitt de prohibir els correbous i els toros embolts en un Ctluny independent, me n’dono que hi h molts ltres mls costums, vicis i trdicions incrustdes l moll de l’os de l societt espnyol, que per bé o per ml comprtim. Molt gent no n’és conscient, però perquè un pís funcioni no tot és tenir utogovern i uns polítics mínimment decents. S’h de tenir més lçd de mires si es vol fer un pís i un societt noves. Un dels escàndols més grns en què els ctlns som tn responsbles com els espnyols són els horris i l’eficiènci.
Llegir-ne més
Help Catalonia
26 d'agost de 2015 14:05 h
99 famílies en dol: el proper cop nosaltres també pagarem el preu de la llibertat
L'nunci que les drreres tropes espnyoles es retirrn de l provínci fgn d'Hert bns del 31 d'Octubre i els oficils desplegts l cpitl Kbul bns de finls d'ny hn nt compnyts del recordtori d'un xifr: 99 ciguts entre el contingent espnyol desplegt en el mrc de l'operció de l'OTAN l pís centresiàtic, més dos intèrprets locls. Ens pot semblr un estdístic més, fins i tot un nombre no excessiu, però no huríem d'oblidr que rere cd un d'quests ciguts hi h un fmíli, un dolor, i lgú que j no tornrà.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
26 d'agost de 2015 13:55 h
De Suárez a Mas, una millora
De Suárez Ms, un millor (26/8/2015) En el procés constituent ctlà, si és el cs, i ixí és mnifestt democràticment per l mjori dels ctlns, serà més plàcid, sens dubte, que el de l trnsició espnyol. El 15 de juny de 1977 es vn convocr eleccions generls l’Estt espnyol fi de que en l formció del nou congrés sortís un comissió per redctr i preprr l nov constitució. Curiosment, questes eleccions les v convocr i dirigir un govern filil del règim dicttoril frnquist, emmscrt per unes lleis fetes dit sense cp grnti democràtic, ni de prticipció ni de mecnismes de control.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs