11 de novembre de 2015 13:32 h
Podri començr dient que estic trist i decepciont, que vui Mrino Rjoy deu estr molt content mb les CUP. Però tmbé puc fer com si res i deixr obert mb espernç l port que dijous s'rregli l situció. Podri fer veure que estic emprenyt mb el Consell d'Estt per l'nàlisi i recomncions que v fer l Govern d'Espny titllnt-nos ls ctlns de moltes coses i cp de crinyos. Però no ho fré, totl, er previsible, totl l'Estt f el que h de fer com Estt. Sbíem que hi huri quest informe igul que sbem que el TC ens frà un llisd entre vui o demà perquè l prems espnyol j ens ho h nuncit bns fins i tot que quest òrgn -jurídic en diuen- s'hgi reunit.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2015 08:47 h
Insubmissió judicil (11/11/2015) L intrnsigènci de l’Estt espnyol, i de les forces polítiques ctlnes i espnyoles que recolzen mesures policils i judicils contr l cus de l llibertt del poble ctlà, està posnt en un posició molt compromes juristes responsbles i de bon fe de les instàncies judicils. Els mgistrts de l justíci ordinàri (jutjts i tribunls) però tmbé els de l justíci especil (com l’Audiènci Ncionl) estn preocupts, nivell privt, per l deriv d’uns esdeveniments mb greus conseqüències jurídiques en el cs d’plicr rticults del tot invibles i desproporcionts.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 22:40 h
Abns de tot voldri expressr el meu suport l president del Prlment de Ctluny, n Crme Forcdell i Lluís, per l sev fermes i determinció envers el procés d'lliberment ncionl de Ctluny. Dit ixò, es pot firmr clrment que, hores d'r, vivim un èpoc molt complicd Ctluny, en què el govern centrl i els prtits sucurslistes/ ssimilcionistes de cs nostr intenten posr el màxim nombre de bstons les rodes perquè tot s'ensorri. Però no ho conseguirn. De fet, són bstons les rodes de l llibertt, de l dignitt i de l democràci per evitr, de totes totes, l desconnexió de Ctluny de l'Estt espnyol.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 20:44 h
Com poques vegdes en quest procés, quest dimrts girebé tot h nt seguint el guió en l'ctulitt sobirnist. El Prlment de Ctluny h celebrt l segon prt del debt d'investidur d'Artur Ms, en què els presidents de tots els grups prlmentris excepte Junts pel Sí hn dit per què votrien No l reelecció del líder convergent i deu hores després de començr el debt, hn tombt l cndidtur per 62 vots fvor i 73 en contr. Fins i tot l CUP li h dont el vot negtiu, un gest que deix l unitt com mínim de portes enfor en punt mort.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 18:44 h
Rjoy, expressió del trdofrnquisme governnt, tornrà gunyr les eleccions. Amb el suport de Ciuddnos. Comprteixo el que diu Suso de Toro en un recent rticle eldirio.es "les conozco, tengo edd pr ello, son frnquists. No frnquists sociológicos o cos por el estilo, lo son ideológicos y tmbién de corzón". És el prtit successor del fundt per set ministres frnquistes, representnt l'lt burocràci d'Estt, el poder finncer, el poder terrtinent i els corrents ctòlics més reccionris, el Movimiento Ncionl en ple, recolzt per l Flnge, pssd per ESADE, que és Ciuddnos.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 13:21 h
Imgineu un nou pís, es digui com es digui, en el qul els bncs no puguin fer for del pis ls hipotects si bns no reben un pis de protecció oficil, on les compnyies de subministrments elèctrics no puguin tllr el servei les fmílies que no poden pgr-ho, on les persones que no tenen fein poden obtenir un rend de ciutdni mb l qul puguin tornr rrncr i trobr un segon oportunitt. Imgineu-vos un pís on se simplific l'jut ls emprenedors, on es potenci un escol igul per tothom grntint l'scensor socil, un pís on tothom tingui dret l snitt pel sol fet de ser ciutdà.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 11:23 h
En este período de confusión sobre ls ncionliddes, que cren uténticos bndos opuestos, existe un teorí que está en uge, l del derecho decidir, que super ls crcterístics ncionles como determinción del pueblo como sujeto de soberní rel. Desde este prism, podemos hblr de derecho decidir de ls comrcs cstellnoprlntes tmbién, en ls cules se podrí situr Villen. Podrímos decir que nivel interncionl existe el derecho l utodeterminción declrdo por l ONU (rtículo 1 del Pcto Interncionl de Derechos Civiles y Políticos firmdo por l Asmble Generl de l ONU en 1976, y en otrs Resoluciones), que pese los ños que hn trnscurrido sigue sin desrrollrse, slvo en los procesos de descolonizción.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 08:38 h
Encr no, President (10/11/2015) El di 9 de novembre de 2014, desoint un suspensió del Tribunl Constitucionl espnyol l procés prticiptiu previst en els termes de l conegud llei ctln de consultes (Llei 10/2014, de 26 de setembre), el Govern ctlà v demnr el prer de l poblció ctln, no sense dificultts. Ar, un ny més trd, el Prlment de Ctluny, conclou, per mjori bsolut, que cl inicir un procés polític per l constitució de l repúblic ctln. Per l poblció, en generl, no supos cp convulsió ni dltbix.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 23:51 h
És complict evitr el tòpic de qulificr quest dilluns com ‘di històric’. Per primer vegd l històri el prlment ctlà s’h post d’cord per dir que té l intenció d’independitzr-se d’Espny. I més, diferènci de l declrció de sobirni provd el gener de 2013, diu textulment que prtir d’r, l cmbr no se supeditrà ni l govern espnyol, ni l Tribunl Constitucionl. Després de girebé 1.100 rticles de Dietri, qui ens ho hvi de dir. I qui ens ho hvi de dir que quest di, qun rribés, seri tn històric com gredolç, mb un discurs d’investidur d’un president que no sembl gens que hgi de sortir escollit de moment.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 23:46 h
Els estudints ctlns representen un 17% de l'lumnt de l'estt espnyol, però reben només el 8% de les beques. Per si hi h dubtes, les beques són competènci de l’estt. Els prtits unionistes ens repeteixen contínument que estn preservnt l igultt entre tots els ciutdns de l’estt. M’grdri veure com questes formcions polítiques expliquen i defensen quest xifr ls seus votnts. Un exemple semblnt el trobem qun el Ministeri de Foment v reconèixer que devi Ctluny uns 5.500 milions d’euros en obres ferroviàries, inclos l líni de Vic.
Llegir-ne més
