10 de novembre de 2015 20:44 h
Com poques vegdes en quest procés, quest dimrts girebé tot h nt seguint el guió en l'ctulitt sobirnist. El Prlment de Ctluny h celebrt l segon prt del debt d'investidur d'Artur Ms, en què els presidents de tots els grups prlmentris excepte Junts pel Sí hn dit per què votrien No l reelecció del líder convergent i deu hores després de començr el debt, hn tombt l cndidtur per 62 vots fvor i 73 en contr. Fins i tot l CUP li h dont el vot negtiu, un gest que deix l unitt com mínim de portes enfor en punt mort.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 18:44 h
Rjoy, expressió del trdofrnquisme governnt, tornrà gunyr les eleccions. Amb el suport de Ciuddnos. Comprteixo el que diu Suso de Toro en un recent rticle eldirio.es "les conozco, tengo edd pr ello, son frnquists. No frnquists sociológicos o cos por el estilo, lo son ideológicos y tmbién de corzón". És el prtit successor del fundt per set ministres frnquistes, representnt l'lt burocràci d'Estt, el poder finncer, el poder terrtinent i els corrents ctòlics més reccionris, el Movimiento Ncionl en ple, recolzt per l Flnge, pssd per ESADE, que és Ciuddnos.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 13:21 h
Imgineu un nou pís, es digui com es digui, en el qul els bncs no puguin fer for del pis ls hipotects si bns no reben un pis de protecció oficil, on les compnyies de subministrments elèctrics no puguin tllr el servei les fmílies que no poden pgr-ho, on les persones que no tenen fein poden obtenir un rend de ciutdni mb l qul puguin tornr rrncr i trobr un segon oportunitt. Imgineu-vos un pís on se simplific l'jut ls emprenedors, on es potenci un escol igul per tothom grntint l'scensor socil, un pís on tothom tingui dret l snitt pel sol fet de ser ciutdà.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 11:23 h
En este período de confusión sobre ls ncionliddes, que cren uténticos bndos opuestos, existe un teorí que está en uge, l del derecho decidir, que super ls crcterístics ncionles como determinción del pueblo como sujeto de soberní rel. Desde este prism, podemos hblr de derecho decidir de ls comrcs cstellnoprlntes tmbién, en ls cules se podrí situr Villen. Podrímos decir que nivel interncionl existe el derecho l utodeterminción declrdo por l ONU (rtículo 1 del Pcto Interncionl de Derechos Civiles y Políticos firmdo por l Asmble Generl de l ONU en 1976, y en otrs Resoluciones), que pese los ños que hn trnscurrido sigue sin desrrollrse, slvo en los procesos de descolonizción.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 08:38 h
Encr no, President (10/11/2015) El di 9 de novembre de 2014, desoint un suspensió del Tribunl Constitucionl espnyol l procés prticiptiu previst en els termes de l conegud llei ctln de consultes (Llei 10/2014, de 26 de setembre), el Govern ctlà v demnr el prer de l poblció ctln, no sense dificultts. Ar, un ny més trd, el Prlment de Ctluny, conclou, per mjori bsolut, que cl inicir un procés polític per l constitució de l repúblic ctln. Per l poblció, en generl, no supos cp convulsió ni dltbix.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 23:51 h
És complict evitr el tòpic de qulificr quest dilluns com ‘di històric’. Per primer vegd l històri el prlment ctlà s’h post d’cord per dir que té l intenció d’independitzr-se d’Espny. I més, diferènci de l declrció de sobirni provd el gener de 2013, diu textulment que prtir d’r, l cmbr no se supeditrà ni l govern espnyol, ni l Tribunl Constitucionl. Després de girebé 1.100 rticles de Dietri, qui ens ho hvi de dir. I qui ens ho hvi de dir que quest di, qun rribés, seri tn històric com gredolç, mb un discurs d’investidur d’un president que no sembl gens que hgi de sortir escollit de moment.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 23:46 h
Els estudints ctlns representen un 17% de l'lumnt de l'estt espnyol, però reben només el 8% de les beques. Per si hi h dubtes, les beques són competènci de l’estt. Els prtits unionistes ens repeteixen contínument que estn preservnt l igultt entre tots els ciutdns de l’estt. M’grdri veure com questes formcions polítiques expliquen i defensen quest xifr ls seus votnts. Un exemple semblnt el trobem qun el Ministeri de Foment v reconèixer que devi Ctluny uns 5.500 milions d’euros en obres ferroviàries, inclos l líni de Vic.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 18:42 h
Qui f nos Mdrid és Artur Ms, i més encr, CDC. Perquè ?. Doncs, senzillment, perquè sben que és el prtit que sempre h glutint més ctlns. És el prtit clàssic del ctlà mjoritri, si més no, fins r. És un dret, l nostr dret, que no és l espnyol i que sempre els hi h brrt totlment el ps l Prlment, l que hn utilitzt - cnvi de res- mentre els h estt útil per governr però que l veure que r no hi poden comptr i, en quest nou escenri, convé eliminr-l. A l CUP li sobr Artur Ms, i, qusi que, fins i tot, CDC.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2015 13:53 h
Molts independentistes intentrn fer-nos creure que quest és un setmn importnt i històric. I certment pot ser-ho. Pot ser-ho si vui s’prov l resolució d’inici del procés l Prlment de Ctluny i si l llrg de l setmn s’investeix President Artur Ms. Això seri històric. Tmbé pot ser-ho si vui s’prov l resolució i, en cnvi, no s’investeix president Artur Ms, per tnt, no es form Govern, i el que fem vui qued en pper mullt. Això tmbé seri històric, però històric per ridícul.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2015 20:32 h
Així és el diàleg Ctluny r mteix, o ixò ens hn venut públicment. L CUP v sortir hir dient, com v explicr en Guifré, que no votrn Ms i que proposrn lgú de Junts pel Sí (Neus Munté segurment), perquè sigui president. Ar els cndidts president d’un prtit els proposen ltres formcions, i ixí les gnivetdes bnd i bnd segueixen volnt. No es descuidin el csc. L situció idel seri que r hi hgués un mcrossemble independentist entre votnts de JxSí i l CUP per decidir si Artur Ms és el cndidt preferit o no.
Llegir-ne més
