Josep M. Torres
11 de novembre de 2015 21:49 h
ENCLAUSTREM-LOS com a l´edat mitjana
Recluim-los. Solucions ntigues per problemes nous, (de sempre). Hi h hgut ocsions en que ls crdenls de l’esglési ctòlic, reunits en conclve per escollir nou pp , els h costt molt posr-se d´cord en l sev elecció. Les utoritts del moment hn trobt solucions dràstiques que ens poden donr idees. L´enclustrment dels crdenls electors v tenir el seu origen en les perllongdes situcions de bloqueig que de vegdes es donven en les eleccions ppls. Com conseqüènci d´quest bús, les utoritts vn recórrer de vegdes l reclusió forçd dels crdenls electors, per exemple l'ny 1216 Perus i el 1241 l pròpi ciutt de Rom.
Llegir-ne més
Un comentari
Stella Firinu
11 de novembre de 2015 18:23 h
Dia de lluna nova i de constipats intestinals
Avui és di de llun nov i d’estrnyes conjuncions strls. El sol i l llun, i tmbé Mercuri, s’hn plegt dins l constel•lció de l’Escorpí i, de fet, l conctenció dels esdeveniments és tot un espectcle. Deixnt de bnd el fet que, vui, els “peperos” estn forç esverts i hn nt desfogr-se, com sempre, l seu Mur de les Lmentcions disfresst d’lt tribunl, el que més reclm l nostr tenció és que l Generlitt de Ctluny encr no té el seu president. Semblv que hir s’hgués trobt l perfect solució slomònic per ssolir, per fi, l investidur del cndidt que conseguís obtenir més consensos entre els diputts independentistes.
Llegir-ne més
David Olmedo i Hubach
11 de novembre de 2015 13:56 h
Sense dissidència
L'ltre di, mentre conduï, sol, en el silenci de l nit, hi donv voltes i em vig dmetre un certes que em f cert ràbi, però que no per ixò és menys ver, i és: els dirigents polítics de l'ctul moviment processist hn conseguit nihilr tot rstre de dissidènci intel·lectul dins de l mteix ctlnitt, i fn que s'ssocii utomàticment qulsevol dissidènci espnyolisme. És qusi impossible, com ctlà independentist, posr en dubte un procés ml plntejt post, un procés dissenyt per què duri moltíssim.
Llegir-ne més
Èric Bertran
11 de novembre de 2015 13:32 h
Trist i enfadat i malgrat tot amb esperança. Serem independents!
Podri començr dient que estic trist i decepciont, que vui Mrino Rjoy deu estr molt content mb les CUP. Però tmbé puc fer com si res i deixr obert mb espernç l port que dijous s'rregli l situció. Podri fer veure que estic emprenyt mb el Consell d'Estt per l'nàlisi i recomncions que v fer l Govern d'Espny titllnt-nos ls ctlns de moltes coses i cp de crinyos. Però no ho fré, totl, er previsible, totl l'Estt f el que h de fer com Estt. Sbíem que hi huri quest informe igul que sbem que el TC ens frà un llisd entre vui o demà perquè l prems espnyol j ens ho h nuncit bns fins i tot que quest òrgn -jurídic en diuen- s'hgi reunit.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
11 de novembre de 2015 08:47 h
Insubmissió judicial (11/11/2015)
Insubmissió judicil (11/11/2015) L intrnsigènci de l’Estt espnyol, i de les forces polítiques ctlnes i espnyoles que recolzen mesures policils i judicils contr l cus de l llibertt del poble ctlà, està posnt en un posició molt compromes juristes responsbles i de bon fe de les instàncies judicils. Els mgistrts de l justíci ordinàri (jutjts i tribunls) però tmbé els de l justíci especil (com l’Audiènci Ncionl) estn preocupts, nivell privt, per l deriv d’uns esdeveniments mb greus conseqüències jurídiques en el cs d’plicr rticults del tot invibles i desproporcionts.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
10 de novembre de 2015 22:40 h
Desconnexió o colonialisme
Abns de tot voldri expressr el meu suport l president del Prlment de Ctluny, n Crme Forcdell i Lluís, per l sev fermes i determinció envers el procés d'lliberment ncionl de Ctluny. Dit ixò, es pot firmr clrment que, hores d'r, vivim un èpoc molt complicd Ctluny, en què el govern centrl i els prtits sucurslistes/ ssimilcionistes de cs nostr intenten posr el màxim nombre de bstons les rodes perquè tot s'ensorri. Però no ho conseguirn. De fet, són bstons les rodes de l llibertt, de l dignitt i de l democràci per evitr, de totes totes, l desconnexió de Ctluny de l'Estt espnyol.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
10 de novembre de 2015 20:44 h
El diputat amb millor dialèctica dels 135 surt noquejat en el primer assalt
Com poques vegdes en quest procés, quest dimrts girebé tot h nt seguint el guió en l'ctulitt sobirnist. El Prlment de Ctluny h celebrt l segon prt del debt d'investidur d'Artur Ms, en què els presidents de tots els grups prlmentris excepte Junts pel Sí hn dit per què votrien No l reelecció del líder convergent i deu hores després de començr el debt, hn tombt l cndidtur per 62 vots fvor i 73 en contr. Fins i tot l CUP li h dont el vot negtiu, un gest que deix l unitt com mínim de portes enfor en punt mort.
Llegir-ne més
Josep Huguet
10 de novembre de 2015 18:44 h
ELS OTOMANS DE L'OEST?
Rjoy, expressió del trdofrnquisme governnt, tornrà gunyr les eleccions. Amb el suport de Ciuddnos. Comprteixo el que diu Suso de Toro en un recent rticle eldirio.es "les conozco, tengo edd pr ello, son frnquists. No frnquists sociológicos o cos por el estilo, lo son ideológicos y tmbién de corzón". És el prtit successor del fundt per set ministres frnquistes, representnt l'lt burocràci d'Estt, el poder finncer, el poder terrtinent i els corrents ctòlics més reccionris, el Movimiento Ncionl en ple, recolzt per l Flnge, pssd per ESADE, que és Ciuddnos.
Llegir-ne més
Èric Bertran
10 de novembre de 2015 13:21 h
Amics de les CUP, o fem història o fem un ridícul històric
Imgineu un nou pís, es digui com es digui, en el qul els bncs no puguin fer for del pis ls hipotects si bns no reben un pis de protecció oficil, on les compnyies de subministrments elèctrics no puguin tllr el servei les fmílies que no poden pgr-ho, on les persones que no tenen fein poden obtenir un rend de ciutdni mb l qul puguin tornr rrncr i trobr un segon oportunitt. Imgineu-vos un pís on se simplific l'jut ls emprenedors, on es potenci un escol igul per tothom grntint l'scensor socil, un pís on tothom tingui dret l snitt pel sol fet de ser ciutdà.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
10 de novembre de 2015 11:23 h
El derecho a decidir en las comarcas castellanas
En este período de confusión sobre ls ncionliddes, que cren uténticos bndos opuestos, existe un teorí que está en uge, l del derecho decidir, que super ls crcterístics ncionles como determinción del pueblo como sujeto de soberní rel. Desde este prism, podemos hblr de derecho decidir de ls comrcs cstellnoprlntes tmbién, en ls cules se podrí situr Villen. Podrímos decir que nivel interncionl existe el derecho l utodeterminción declrdo por l ONU (rtículo 1 del Pcto Interncionl de Derechos Civiles y Políticos firmdo por l Asmble Generl de l ONU en 1976, y en otrs Resoluciones), que pese los ños que hn trnscurrido sigue sin desrrollrse, slvo en los procesos de descolonizción.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
9
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs