13 de novembre de 2015 09:11 h
Referèndum unilterl j! (13/11/2015) En l declrció del Prlment de Ctluny de 9 de novembre de 2015 es v resoldre inicir en el termini de 30 dies, per l vi de l inicitiv dels grups prlmentris, com proposicions de llei (i no com projectes de llei, que són propost del govern), ni més ni menys que tres cossos legls, totlment liens l constitució espnyol: l llei de procés constituent (per mntenir l segurett jurídic de l poblció i de les empreses), l llei de segurett socil (per grntir les pensions) i, finlment, l llei d’hisend públic (per nodrir de recursos els medis executius de l’dministrció ctln).
Llegir-ne més
13 de novembre de 2015 00:34 h
Vot secret o noves eleccions Espero que els votnts de l CUP , mb tot el respecte que hem mereixen, s’hgin dont de qui hn fet confinç mb el seu vot; l pln mjor de l CUP vol mmr de l mmell de l Generlitt , però no vol ssumir responsbilitts de govern ; exerceix l polític de que l fein l’hn de fer els ltres , ells i volen posr el plnter però l fein i el cultiu càrrec d’ltres , però sí prticipr dels fruits; quest polític no l podem limentr Ctluny , Ctluny necessit gent treblldor i no socis beneficiris , els socis hn de ser protectors i coopertius.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2015 20:12 h
Si dimrts dèiem que girebé cp sorpres en el primer debt d’investidur, quest dijous lgun n’hi h hgut però no suficients. El resultt després de l votció h estt exctment el mteix que f dos dies: 62 diputts fvor d’Artur Ms i 73 en contr, ixí que seguim sense president ni govern. Ar bé, l simplificció dels resultts no explic les intrigues i els moviments que hi h hgut durnt les últimes 48 hores, i que el pnorm pot hver cnvit. Artur Ms h estt hàbil –tnt com els cupires, que quest setmn hn fet públic que el seu cndidt lterntiu és Rül Romev- i h explict tothom des de l tribun d’ordors del Prlment en què consisteix l propost que v fer hir en privt lguns diputts ntisistem.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2015 18:30 h
Mlgrt encr no tenir president, l Repúblic Ctln h començt vnçr. Agrdi o no, mb l’provció per mjori bsolut de l resolució per “un Estt ctlà independent en form de repúblic”, s’hn fet els primers pssos cp un nov leglitt emprd per l sobirni populr i l legitimitt històric. En quest període formtiu, l nov Repúblic, encr dèbil, serà com un biciclet: si s’tur, curà. Per evitr-ho és precís que el conjunt de forces ptriòtiques empenyin més que mi mb forç perquè el bloqueig de l’estt espnyol es frà sentir mb un virulènci extrem.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2015 15:24 h
El pcte de govern l’Ajuntment de Lleid entre el PSC i Ciuddnos està comportnt un febliment del ctlà, que mig termini podriv implicr un discriminció i minoritzció de l nostr estimd llengu ctln. D'quest mner es pos de mnifest que, un possible futur pcte de govern l Generlitt entre el “triprtit ssimilcionist” ( Ciuddnos,PSC PP) seri letl per l llengu de Pompeu i Fbr. Les propostes uniformitzdores i sucurslistes del prtit de l’Albert River l Peri podrien implicr un trencment del procés de normlitzció lingüístic i, en definitiv, un deteriorment de l cohesió socil.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2015 08:47 h
...i un referèndum? (12/11/2015) Tot i el resultt electorl de les eleccions del 27 de setembre de 2015 l Prlment de Ctluny doni un mndt clr i nítid les forces independentistes, si que és necessri dmetre que l mjori de vots definitiv per l implntció d’un nou estt, no v existir, per les rons que siguin. Per tnt, mb el full de rut l mà, i tots els reptes que hi h l dvnt, l prioritt per resoldre és com eixmplr els suports i dhesions en l construcció de l repúblic ctln. Aquest repte és pot encrr de diferents mneres però l més lògic seri l que fos més eficç, per ixò, un bon proximció seri, més enllà de lleis o estructures, dedicr el proper executiu, en un legisltur del tot curt, promoure i convocr el referèndum d’utodeterminció, imprescindible per justificr, l declrció d’inici del procés de trnsició ncionl cordt per mjori el psst 9 de novembre de 2015.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2015 23:31 h
Totes les mirdes estven quest trd en l’espernç d’un cord sorpres entre Junts pel Sí i l CUP. El president Ms, Junquers, Mrt Rovir i Josep Rull s’hn reunit mb Antonio Bños, Ann Gbriel i Benet Slells de l CUP discretment. Bé, de discretment res, perquè l filtrció de Junts pel Sí h ocsiont que els periodistes informessin de l trobd dvnt mteix de l’entrd dels Cnonges. L discreció h estt fins r un de les rons que h fet vortr les negocicions. Psst el 27S, Junts pel Sí i l CUP semblv que s’hvien conjurt per mntenir un silenci sepulcrl –necessri per ltr bnd- les negocicions, però di sí di tmbé hem sentit o llegit lgun dirigent de l CUP refermr-se en el vot negtiu l investidur de Ms.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2015 21:49 h
Recluim-los. Solucions ntigues per problemes nous, (de sempre). Hi h hgut ocsions en que ls crdenls de l’esglési ctòlic, reunits en conclve per escollir nou pp , els h costt molt posr-se d´cord en l sev elecció. Les utoritts del moment hn trobt solucions dràstiques que ens poden donr idees. L´enclustrment dels crdenls electors v tenir el seu origen en les perllongdes situcions de bloqueig que de vegdes es donven en les eleccions ppls. Com conseqüènci d´quest bús, les utoritts vn recórrer de vegdes l reclusió forçd dels crdenls electors, per exemple l'ny 1216 Perus i el 1241 l pròpi ciutt de Rom.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2015 18:23 h
Avui és di de llun nov i d’estrnyes conjuncions strls. El sol i l llun, i tmbé Mercuri, s’hn plegt dins l constel•lció de l’Escorpí i, de fet, l conctenció dels esdeveniments és tot un espectcle. Deixnt de bnd el fet que, vui, els “peperos” estn forç esverts i hn nt desfogr-se, com sempre, l seu Mur de les Lmentcions disfresst d’lt tribunl, el que més reclm l nostr tenció és que l Generlitt de Ctluny encr no té el seu president. Semblv que hir s’hgués trobt l perfect solució slomònic per ssolir, per fi, l investidur del cndidt que conseguís obtenir més consensos entre els diputts independentistes.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2015 13:56 h
L'ltre di, mentre conduï, sol, en el silenci de l nit, hi donv voltes i em vig dmetre un certes que em f cert ràbi, però que no per ixò és menys ver, i és: els dirigents polítics de l'ctul moviment processist hn conseguit nihilr tot rstre de dissidènci intel·lectul dins de l mteix ctlnitt, i fn que s'ssocii utomàticment qulsevol dissidènci espnyolisme. És qusi impossible, com ctlà independentist, posr en dubte un procés ml plntejt post, un procés dissenyt per què duri moltíssim.
Llegir-ne més
