25 de novembre de 2015 09:05 h
El “mcho” espnyol (25/11/2015) Tot i que l Sr. Sory Sáenz (1977), vicepresident del govern espnyol, ideòlog i executor del pl d’humilició i intervenció contr l’Administrció del Generlitt de Ctluny, per l vi d’un ordre ministeril signd per ell, sigui don, no supos que les dones ctlnes tinguin més grnties de sortir exitoses de les mences de violènci msclist. Per l govern espnyol les polítiques de dones, epígrf 322 del pressupost per progrmes de l Generlitt de Ctluny, no mereix l considerció de servei públic fonmentl, ró per l qul no form prt de les mtèries que tindrn cobertur per ésser pgdes mitjnçnt els emprèstits del pl de liquiditt per les utonomies que gestion l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 22:25 h
L notíci de l imminent intervenció del govern espnyol en els comptes de l Generlitt no és un mesur més en les trdicionls escrmusses entre els dos executius. És quelcom de més envergdur. De fet, es trct de l’inici del xoc, de l primer mesur de forç de l’Estt després que Ctluny deixi el cmí utonomist i emprengui definitivment el vitge cp l independènci. I, com er d’esperr, l’Estt no h portt els tncs l Digonl l primer de cnvi, sinó que h estt un mic més intel·ligent. El fet d’escnyr finncerment el pís és molt més efectiu, j que sense el FLA, l Generlitt no podrà pgr les fctures i nòmines ls treblldors públics en qüestió de setmnes.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 18:46 h
Podrímos decir, sin equivocrnos lo más mínimo, que Antoni Infnte es un todo un referente militnte revolucionrio en el Pís Vlencià. Este ctlán del Pís Vlencià de origen ndluz es militnte de l orgnizción independentist y comunist Poble Lliure y de l CUP, es tmbién coordindor de l Pltform por el Derecho Decidir del Pís Vlencià y un firme defensor de los derechos de los nimles. Hblmos con Toni sobre l ctulidd polític más cndente del Pís Vlencià y del conjunto de los Pïsos Ctlns. L ctulidd mnd que se suele decir, recientemente se cerrb trs muchs especulciones un pcto entre Podemos y Compromís pr ls próxims elecciones generles en el Estdo Espñol, después de que el Bloc, l fuerz myoritri dentro de Compromís, probr dicho cuerdo, ¿qué vlorción hces? Es un cuerdo en clve espñol y no del Pís Vlencià, con el objetivo mnifestdo por sus promotores de cumulr fuerzs de cr un hipotétic reform del mrco constitucionl ncido de l reform del 78.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 13:08 h
L portd que hir publicv l Rzón, concretment el seu titulr relcionnt el President Ms, l Fundció Nous Ctlns i Estt Islàmic no ens huri d'escndlitzr tn com ho v fer. Al cpdvll estem Espny. Al cpdvll no és l primer vegd que ho diuen -excepte llò de que lguns nous ctlns hn nt fer l gihd- i tmpoc no són els únics que ho diuen. I és que és més greu qun el Ministre Fernández Diz mesos enrere v fer unes declrcions similrs o, de fet, hir mteix que el Ministre v firmr que 'yo y lo dije' fent-se per tnt seves les cuscions d'quest pmflet que no serveix ni per eixugr-se el cul si no vols cbr mb gonorre.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 11:15 h
Sense dubte, el cs més voluminós, l vegd que de cire qusi be «institucionl», és el del PP, però si ens volem referir l corrupció polític no es pot oblidr de citr el dels ERE's del PSOE Andlusi, o el dels que s'investiguen de l fmíli Pujol-Ferrusol, qui cben esquitxnt i en com incideix en CDC, que finlment, j veurem quin prt de foc d'encenlls s'h profitt per emborronr i entorpir el procés en el que està immers Ctluny, perquè es molt curiós que, justment r, s'entri espectculrment en quests «ffirs» qun està clr que, mentre Jordi Pujol i CIU vn ser útils pels interessos tn del PP com del PSOE no hi hvi res furgr i, mb el gir cp l'independentisme d'un i ltre, siguin elements destruir.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 08:42 h
Rom no pg els trïdors (24/11/2015) Contr tot pronòstic, per un excés de zel de les utoritts espnyoles, els efectes jurídics de l declrció del di 9 de novembre de 2015 del Prlment de Ctluny, sobre com procedir per vnçr en el procés d’utodeterminció ctlà, hn vingut per inicitiv de l’Estt espnyol. L’esmentd declrció, igul que l declrció de sobirni del 23 de gener de 2013 (declrd inconstitucionl pel que f l terme sobirni, mlgrt ésser només un declrció polític), són posicionments ideològics trctts de mner institucionl però en que en cp cs, de moment, esdevenen font de drets i obligcions pels ciutdns i per les pròpies institucions.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2015 20:54 h
A mitjn octubre psst, l gent de l tertúli de l’Octubre nàrem de visit Algemesí. Ens reunírem les 9 del mtí l rellotge de l’estció del Nord de Vlènci i eixírem cp Algemesí en tren. Hvíem quedt per fer un visit culturl l Museu de l Fest, l’esglési del poble, el crrer Mjor i l’Ajuntment d’Algemesí. A l’estció ens esperven lguns compnys i mics d’Algemesí que ens compnyrien tot el di fins l tornd Vlènci l vesprd. Arribàrem l Museu de l Fest de l Mre de Déu de l Slut.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2015 20:17 h
El procés polític ctlà d’independènci està trencnt bsolutment tots els motlles. De l’osi ctlà que es dibuixv en èpoc pujolist mb un sèrie de prtits clrment predefinits en un espècie de comprtiments estncs, fins r, hi h hgut cnvis notbles. I vui hem vist com s’h començt culminr el drrer i més importnt de tots: l desprició del que qued de CiU: l Convergènci que v fundr el longeu president de l Generlitt, Jordi Pujol. F només uns nys teníem: Convergènci i Unió (CDC + UDC), el Prtit dels Socilistes de Ctluny (guntnt els equilibris entre les dues ànimes), Esquerr Republicn de Ctluny (el prtit degà, i el que v guntr l’esteld durnt els nys més durs de l trnsició fins conseguir l centrlitt), el Prtit Populr (el prtit rigorosment espnyol per ntonomàsi, el prtit que vetllv perquè Ctluny es governés “muy espñolmente y mucho espñolmente”), i Inicitiv per Ctluny – Els Verds Esquerr Unid i Alterntiv, més nteriorment el PSUC (el clàssic conglomert de prtits brllts eternment entre sí cvll de l’ecologisme, el comunisme, i l’etern lterntivisme sostingut prdoxlment per quotes internes).
Llegir-ne més
23 de novembre de 2015 13:55 h
L'Estt Espnyol deix diners l Generlitt per pgr polítiques socils, uns diners que per llei j són nostres però que l'Estt no ens els vol donr, sinó deixr per dir que gràcies Espny els ctlns vivim millor. Però més més de que els hi hem de donr les gràcies, encr li hem de tornr els diners i mb uns interessos ltíssims. I un vegd tenim clr ixò és qun surt en Lluis Rbell i diu en un tuit quest cp de setmn: 'Intervenen els comptes de l Generlitt? Amençr de "desconnexió" sense mndt, suport socil ni linces greuj l situció del poble'.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2015 13:12 h
Qun prlem de millorr l nostr democràci, què volem dir exctment? Que se'ns propos? Personlment, crec que l millor de l democràci no es bs (o no s'h de bsr) simplement en un millor del sistem polític de cire més institucionl (que tmbé), sinó que l societt serà més democràtic si som cpços que sigui menys desigul des del punt de vist econòmic i socil. L construcció de l democràci no és un encàrrec del govern de torn sinó que l ciutdni hi té un pper fonmentl que no podem desmerèixer.
Llegir-ne més
