28 de novembre de 2015 08:44 h
Cupires, no podeu imginr com estem de contents tots els independentistes, perquè de bon principi i molt bns de les dues sessions d'investidur del nou president de l Generlitt, ens vu fer sber i dir mb tot l boc que per vosltres no er rellevnt ni importnt el "qui". Gudemus igitur! Alegrem-nos tots, perquè com diu el refrny: "s'gf bns un mentider que un coix", i vosltres no ens h costt ps gire enxmpr-vos com uns grns mentiders de primer. Redéu! Sort que el "qui" no er importnt ni rellevnt per vosltres.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2015 00:00 h
“No reclmrás tu dinero, porque el estdo odi que le hgn l competenci” Anónimo. Cd ciuddno con voluntd o nhelo independentist puede tener un motivo por encim de los otros como ejemplo del porqué de ese deseo. Est semn ese punto sobre l i le lleg en el prtdo de l economí. Y los que ven un grvio y un frent con el tem del llmdo Fondo de Liquidez Autonómic (FLA) previsto en el fondo de rescte esttl, que prest dinero ls comuniddes utónoms. Se constt como un inmorlidd, tropello y buso más del estdo pr gestionr los recursos de form jctncios y prepotente, más corde del gobierno utocrático de un pís slvptris bnnero, que de lo que se supondrí es este estdo.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 23:50 h
Espny h trobt el desllorigdor per desmuntr el procés independentist: collr les finnces de l Generlitt en un moment de màxim febles de l institució. Això de l febles és un prdox perquè és r que teòricment hem vençut les urnes. Però l recció, tenor dels ntecedents històrics, er d'esperr. L'Estt h fet xnttge retrdnt un pgment del FLA que j s'hvi compromès fer nteirorment, i ixò els h dont el gust de veure com s'rrossegv l'executiu ctlà. Amb els diners s'hn pgt les fctures de juliol ls frmcèutics, el punt feble del govern.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 17:43 h
Com conegueu hi h un projecte d’instl·lr un Plnt de Residus Snitris i ltres residus perillosos l polígon l Grrofer de Gudssur. En totl podrien ser trctts o trnsferits quest plnt 43 milions de quilos nuls de residus perillosos, és dir 117.500 kg diris. Molts dels productes estn considerts de risc biològic o químic, i nirn etiquetts, ixí com els vehicles que els trnsporten, mb els símbols indictius de “Mteril contmindo biológicmente” o “Mteril contmindo químicmente”. En molt poc de temps l nostre municipi i ltres fectts es recolliren moltes firmes contr quest Plnt que suposun menç per l nostres veïns i veïnes, i en especil per l nucli de Montortl de l’Alcúdi, distnt tn sols 1 km i per que seri trvesst per un nombrós trànsit diri de productes de risc biològic o químic.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 13:43 h
J v pssr rrn de l'ccident de GermnWings. J v pssr rrn de l'incendi de l'Empordà i d'ltres ccidents i ctàstrofes. J v pssr rrn de l finl de Cop. Ar torn pssr rrn dels temptts de Prís. Es trct dels tuits rcistes i ctlnòfobs que inciten l'odi, l frctur i l confrontció socils. És l'esport de mod, és l'oci ncionl de molts unionistes, fomentt per molts mitjns i prtits. És pur pologi del terrorisme. Sí, com sentiu, pologi del terrorisme. I on són els tribunls? Per què no ctuen? Per què no hi h querelles i detencions? O multes? És constitucionl dir coses com questes? : "Señores psjeros ctlufos, desbróchense los cinturones, que nos quedmos esquir en los Alpes Frnceses", "Un pen lo de los 42 ctlnes muertos, tendrín que hber sido 100 o sí", "A ver, ver, no hgmos un drm, que en el vión ibn ctlnes, no persons", "42 ctlnes muertos me prece bien", "Ojlá que sen todos ctlnes los muertos en el ccidente del vión", "Lo de Prís tendrí que hber psdo en Ctluñ".
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 13:18 h
El diputt de les CUP Benet Slells es lmentv l'ltre di en un entrevist que el seu grup està rebent molt pressió i que necessiten suport extern l seu 'no' Ms. A molts v sorprendre quest firmció perquè de suport extern en tenen molt. El de C's, el del PSC, el de CSQP, el del PP. Fins i tot tenen el suport de'n Durn i Lleid, qui tn criticven qun quest donv suport Ms. Tmbé tenen el suport de L Rzón, del ABC, d'El Mundo i d'El Pís. De fet, tenen el suport de l grn mjori d'espnyols per votr 'no' l presidènci d'Artur Ms i frenr el procés d'independènci.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 10:38 h
No ens volen com som , ni com voldríem ser. Estic prop de complir 80 nys ,i si estigues en l situció de lluitr i decidir el meu futur , dvnt dels esdeveniments i de l ml trjectòri que quest pís noment Espny , enfilt , esmicolnt l j feble democràci, sot l btut dels hereus del frnquisme, de ben segur que no m’ho pensri gire per fer l mlet i ixecr el vol cp ltres pïsos en que els drets de les persones son mes respectts que l Penínsul Ibèric, i per ser mes concret l’estt espnyol; recomnció que fig l joventut ctln , en el cs que el Procés per l’independenci frcssi.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2015 09:03 h
Un procés més irreversible (27/11/2015) Les bses de diàleg i negocició són tnt sòlides en l societt ctln que mlgrt totes les dificultts que impedirn un bon desenllç de l conferènci interncionl contr el cnvi climàtic, l COP21, de Pris, moltes entitts del nostre pís j s’hn collit progrmes de reducció d’emissió de gsos d’efecte hiverncle, per medi d’cords voluntris revists i clcults per l’Oficin Ctln Cnvi Climàtic (http://cnviclimtic.genct.ct/c/el_cnvi_climtic/). Aquest opció de trebll permet introduir mesures que redundin, d’un mner objectiv, en l reducció d’portció de crboni direct o equivlent l’tmosfer.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2015 20:12 h
Josep Antoni Durn i Lleid s’h dignt quest dijous nr TV3 per un entrevist per primer vegd en dos nys. Un gest èpic que li h costt, però, un estird d’orelles de l presentdor del progrm Els Mtins, Lídi Heredi. “Per què h trigt tnt?”, li h dit ell. “Oi que vostès tenen llibertt d’expressió? Doncs jo l tinc d’dministrr [les entrevistes]”. Tmbé s’h fet l’interessnt dient que ixò “v en funció del trcte mb els mitjns, un té simpti per un o ltr tele”. El líder d’Unió, impssible l ps del temps i l’evolució de les preocupcions de l societt, h continut mb l’ctitud rrognt de sempre per plntr cr l’entrevistdor.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2015 14:31 h
Desfiments terribles (26/11/2015) Els especilistes en estructur econòmic j f temps que comenten l fi d’un determint model de creixement i benestr, mlgrt l polític públic i l societt en generl s’obstinen en negr-ho. Per quests economistes, sembl clr, que en un plnet mb 7.000 milions de persones, on tothom procur stisfer les seves necessitts, les demndes generls de bens i serveis sern inssumibles, ni que fos de form grdul. De totes mneres s’intent, i s’h de generr un volum d’ofert tnt grn, preus competitius, que només mb un grn esforç tecnològic es v resolent.
Llegir-ne més
