30 de novembre de 2015 09:39 h
És evident que no qued ltre remei que nr unes eleccions nticipdes i, com més vit, millor. Els infiltrts del CNI dins l CUP hn frcsst fins vui en l'intent de dividir Junts pel Sí i l'ANC; en cnvi, el que sí hn conseguit és trencr l pròpi CUP. Els resultts de l'ssemble d'vui celebrd Mnres són ben evidents i deix un CUP dividid i feblid: hi h un terç dels votnts que són independentistes; els ltres dos terços (Antonio Bños, Ann Gbriel, Dvid Fernández, Quim Arruft,...) són uns estlinistes espnyols que fn l fein brut del ministre de l'interior espnyol, Fernández Díz, que voten juntment mb l'extrem dret espnyol (PP i C'S) i l rest de forces unionistes (Podemos, PSOE, ICV-Els Verds.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2015 01:35 h
Novment l Sr. Artur Ms Jo que tmbé formo prt de l gent , que l’Ann Gbriel (CUP) encomn l sev vocció, , però mb l diferenci , que jo soc de l gent que donen suport ls 62 escons que volen Ms com President, i l’Ann Gbriel només pot comptr els que donen suport l meitt dels seus deu escons , tot vegd que vui Mnres , dels 1200 ssistents , 434 ccepten fer president Ms. Com que son moltes les vegdes que em soc dreçt l President per fer-li rribr els meus suggeriments , j em prenc l llibertt de tutejr-lo i de considerr-lo el meu mic , i un cop mes dir-li que drrer seu hi h 62 escons representnts de l “gent” que el vren elegir per President mb tots els poders , no perquè es sotmeti l xnttge d'un cúpul d’un prtit minoritri (CUP), que només cerc l cdir sense responsbilitts polítiques i sempre mb el fuet punt , per indicr cp quin cmí o corriol volen que es cmini, enrbornt l’estendrd de l’ntitot.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2015 20:05 h
Finlment s'h produït l'esperd ssemble de l CUP. Mlgrt mgr-se'n inicilment, els diputts de l'esquerr lterntiv hn cbt fent votr l'ssemble compost per més de mil persones que s'hn plegt l Nou Congost de Mnres per decidir quin hvi de ser l'estrtègi seguir per prt dels diputts electes -i potser efímerment- de l CUP. Els resultts de l votció m lçd hn estt els següents: -823 persones hn vott per donr suport JxSí mb un cndidt lterntiu Ms (que er l'opció que es prevei que sortiri si es votv, que és l que precisment s'està plicnt r).
Llegir-ne més
29 de novembre de 2015 12:17 h
Després de llegir les definicions de dictdur i de colòni, no discutiré mb ningú que el règim polític que tenim s’hgi de denominr dictdur o que el Govern centrl consideri els territoris que tenen ltr cultur i llengu que no sigui l cstelln (conegud com espnyol, perquè s’h introduït el terme de mner interessd) com colònies. No vl que un person s’utonomeni ltruist, ho h demostrr mb els fets i sern els ltres qui dirn si ho és o no; no vl que un person es consideri que no és un mltrctdor, si de fet, se sp que mltrct l don i els seus treblldors.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2015 11:38 h
Com Portbouenc, ltempordnès, gironí, ctlà i europeu em sento molt orgullós de l’exemple de civisme i solidritt que h dont Ctluny -tots els seus pobles, viles i ciutts- mb l mgnífic inicitiv del grn recpte d’liments, portd terme els pssts 27 i 28 de novembre. És molt importnt, per exemple, que enguny, només les comrques gironines, s’hgin recptt més de 500 tones de menjr. Però el que m’h reconfortt més és que l meu estimt poble, Portbou (Alt Empordà) per primer vegd, i cl recordr que quest 2015 er j el setè grn recpte que es fei Ctluny, s’h pogut portr terme en dos supermercts locls.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2015 09:02 h
Si Sr.Ms, si lgun ctlà encr és utonomist, j pot nr obrint els ulls l relitt. Les Comunitts Autònomes mi cp govern les h sbut gestionr -el PP ni h volgut- j que per fer-ho cli obrir-se molt l relitt divers de l'Estt i contemplr i cceptr les diferències existents. En el cs de Ctluny, que és el que més ens h d'importr, quest utonomí sempre h estt limitd i, sobretot, poc equittiv i molt injust tenent el que port i el que represent dintre de l'Estt. Això h fet que, des de l'Esttut del 2006 i el seu desenllç finl, junt mnifestcions i ctituds diem que «poc fortundes», s'hgi pogut copsr com molt gent que estv conformd i no teni cp problem en seguir com fins leshores s'hgi nt plntejnt que potser no tot er tn sòlid hi hvi lgun cos que no encixv del tot o que grinyolv.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2015 21:46 h
Es diu que són hores decisives. Es diu que, tot i no votr res quest diumenge Mnres, l jornd de debts de l CUP pot servir per desencllr l investidur. Es diu, tmbé, que l formció nticpitlist està rebent unes pressions desproporciondes per investir Artur Ms. Això els irrit i, tenor de l sev recció cd vegd que perceben un ‘pressing’ més, sembl que l’cord per cceptr el cndidt de Junts pel Sí estigui més lluny. Ar bé, els fvorbles reelegir el president no estn sols en l tsc d’extorsionr els cupires.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2015 16:01 h
No s'entén l'ctitud tncd del President de l Diputció de Trrgon, l negr-se debtre l resolució independentist provd l Prlment de Ctluny, ixí com ltres dues mocions fvor de l’Agènci Tributàri Ctln i l lluit contr l pobres energètic. Jo recomnri l Sr. Poblet que segueixi l’exemple de Giron, en què el President de l Diputció, del seu mteix prtit, h consensut i provt (mb diversos grups polítics forç diferents) mb tot normlitt, les mteixes mocions. No pot ser, de cp de les mneres, que Trrgon es converteixi en un men de “reserv espiritul” de l'unionisme ssimilcionist postfrnquist.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2015 14:15 h
Cs mb nesprer 1 Primer prt L’Enric, un okup ben esquilt, surt l pti interior de l cs i cron el tronc del nesprer que ocup el mig del pti. Aixec el cp i mir un finestr del primer pis mb el mrc de fust pintt de violet. Allà hi viu un ltre okup mb el qul intent tenir mistt tot i que no té prul ni n’esper gire d'ell i encr que l músic tn fort que surt per l finestr no s'just ls seus estàndrds, no s'empreny. En lloc d'irritr-se, i com que h prlt mb ell i no li h fet cs, li ho explic l nesprer: no el puc denuncir.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2015 13:11 h
Recordo que, j f un coll d’nys, l’Escol Universitàri de Giron, inugurnt el curs de Tècnic de Qulitt, un professor ens v etzibr bns de començr l primer clsse que estven llà per fermr i millorr el negoci: “Un model de negoci (tmbé conegut com disseny de negoci), és l plnificció que relitz un empres respecte els ingressos i beneficis que intent obtenir. En un model de negoci, s’estbleixen les putes seguir per treure clients, definir ofertes de producte i implementr estrtègies publicitàries, entre moltes ltres qüestions vinculdes l configurció dels recursos de l compnyi.
Llegir-ne més
