El Dietari del Procés
23 de novembre de 2015 20:17 h
Mas es vol carregar CDC
El procés polític ctlà d’independènci està trencnt bsolutment tots els motlles. De l’osi ctlà que es dibuixv en èpoc pujolist mb un sèrie de prtits clrment predefinits en un espècie de comprtiments estncs, fins r, hi h hgut cnvis notbles. I vui hem vist com s’h començt culminr el drrer i més importnt de tots: l desprició del que qued de CiU: l Convergènci que v fundr el longeu president de l Generlitt, Jordi Pujol. F només uns nys teníem: Convergènci i Unió (CDC + UDC), el Prtit dels Socilistes de Ctluny (guntnt els equilibris entre les dues ànimes), Esquerr Republicn de Ctluny (el prtit degà, i el que v guntr l’esteld durnt els nys més durs de l trnsició fins conseguir l centrlitt), el Prtit Populr (el prtit rigorosment espnyol per ntonomàsi, el prtit que vetllv perquè Ctluny es governés “muy espñolmente y mucho espñolmente”), i Inicitiv per Ctluny – Els Verds Esquerr Unid i Alterntiv, més nteriorment el PSUC (el clàssic conglomert de prtits brllts eternment entre sí cvll de l’ecologisme, el comunisme, i l’etern lterntivisme sostingut prdoxlment per quotes internes).
Llegir-ne més
Un comentari
Èric Bertran
23 de novembre de 2015 13:55 h
De veritat, Lluis Rabell, els culpables de l'asfixia econòmica de l'Estat als catalans som els independentistes?
L'Estt Espnyol deix diners l Generlitt per pgr polítiques socils, uns diners que per llei j són nostres però que l'Estt no ens els vol donr, sinó deixr per dir que gràcies Espny els ctlns vivim millor. Però més més de que els hi hem de donr les gràcies, encr li hem de tornr els diners i mb uns interessos ltíssims. I un vegd tenim clr ixò és qun surt en Lluis Rbell i diu en un tuit quest cp de setmn: 'Intervenen els comptes de l Generlitt? Amençr de "desconnexió" sense mndt, suport socil ni linces greuj l situció del poble'.
Llegir-ne més
Xevi López i Cadena
23 de novembre de 2015 13:12 h
Recuperem la comunitat?
Qun prlem de millorr l nostr democràci, què volem dir exctment? Que se'ns propos? Personlment, crec que l millor de l democràci no es bs (o no s'h de bsr) simplement en un millor del sistem polític de cire més institucionl (que tmbé), sinó que l societt serà més democràtic si som cpços que sigui menys desigul des del punt de vist econòmic i socil. L construcció de l democràci no és un encàrrec del govern de torn sinó que l ciutdni hi té un pper fonmentl que no podem desmerèixer.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
23 de novembre de 2015 12:15 h
La solució Junqueras
Dos mesos després d’hver dipositt “el vot de l nostr vid”, enlloc d’estr desconnectnt d’Espny i construint l Repúblic ctln, el destí de l nció està en mns d’un ssemble nònim convocd pel prtit més minoritri del Prlment el pròxim dissbte 29-N. No entro vlorr si ixò és democràtic sinó senzillment si és seriós. Amb tot cl reconèixer que l CUP té mèrit. En mes i escig h conseguit el que ni Rjoy, el Borbó, el TC, l UDEF, el CNI, l ptronl, l ultrdret ni l cvern mediàtic espnyol vn conseguir en tres nys: posr Artur Ms contr les cordes.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
23 de novembre de 2015 08:41 h
Els anys negres de la postguerra (23/11/2015)
Els nys negres de l postguerr (23/11/2015) Ahir, en l concentrció de suport les institucions ctlnes i les formcions polítiques que mlden per un pl de trebll conjunt per bstir els fonments de l repúblic ctln, convocd per l’Assemble Ncionl de Ctluny, hom hi podi veure un denomindor comú: l’edt dels ssistents. Ni eren molt joves ni eren molt grns, eren gent d’entre 60 i 70 nys, homes i dones forjts sot un règim de terror espnyol, de mtriu dicttoril, insensible l sofriment dels derrotts i bel·ligernt contr l cus ctln de l llibertt i l democràci.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
23 de novembre de 2015 08:00 h
Desenganyeu-vos
El Prlment v provr hir l creció d'un registre de prelles estbles per fcilitr, entre ltres coses, que si un dels dos es mor l'ltre membre pugui cobrr l pensió de viudett. Això, bns, j er possible Ctluny: ni tn sols cli que l prell fos de fet, només cli creditr un temps de convivènci en comú. Però result que quest mner de fer ctln v ser tombd per un sentènci del Tribunl Constitucionl i, per tnt, perquè un prell estble pugui tenir els mteixos drets que un de csd hn d'estr inscrites en un registre cret expressment.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 de novembre de 2015 22:22 h
Una manifestació que no passarà a la història
L sturció de dies històrics en els últims nys no h ugmentt quest diumenge, tot i l mnifestció orgnitzd per l'ANC per reclmr l unitt dels prtits polítics. No més de 3.000 persones s'hn concentrt l Prc de l Ciutdell de Brcelon per dir Junts pel Sí i l CUP que pctin d'un vegd per totes. Un quntitt de gent ben escrrnsid comprd mb l mobilitzció del 19 d'octubre de l'ny psst, qun 110.000 persones vn omplir el Psseig de Gràci i Plç de Ctluny per reclmr unitt ls prtits sobirnistes per tirr endvnt el 9N mlgrt el TC.
Llegir-ne més
Xavier Diez
22 de novembre de 2015 18:10 h
La CUP enfront la cruïlla
Qun el 27 de Setembre les urnes vn emetre el seu veredicte, el meu primer pensment v ser el de “plnyo en Bños”. L’ritmètic jugv un ml pssd l pís, perquè si bé el suport l independènci és indiscutible, l’mbigüitt de les xifres posv en greus contrdiccions un pís que, com tots és complex i no sempre coherent. Plnyo en Bños perquè l’he trctt en lgun ocsió, és del meu brri, i sé que és plenment conscient que el pes de l històri s’h bront en contr sev. Mlgrt que l CUP és llò que es podríem qulificr com OPDI (Objecte Polític Difícil d’Interpretr), i que les decisions sern fruit de tensos debts, és conscient que els objectius el tenen enfoct i que qulsevol decisió que es prengui es trduirà inextricblement en un pluj de crítiques i gesticulcions.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
22 de novembre de 2015 13:06 h
Qui determinarà quins són els bons i els mals mestres?
Avui tothom s’treveix opinr sobre qulsevol tem, encr que no se’n tengui ni l més remot ide. Un di d’quests vig hver de llegir un diri en un introducció d’un periodist sobre l’elborció per prt del filòsof José Antonio Mrin del llibre blnc de l professió docent, que l’rticulist digués el següent: “L’educció es trob desconnectd del món rel i el seu mjor problem és l flt de qulitt del professort”. Llvors v clrir que ixò er un de les conclusions d’un Cimer Mundil d’Educció.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 de novembre de 2015 13:06 h
Una UEFA molt arbitrària
Com és possible que un orgnisme, teòricment seriós, com és l UEFA compri el cs de les esteldes mb Kosov, Plestin, Albàni o Xipre ? No hi h dubte que l burocràci futbolístic de l UEFA, forç corrupt, està molt ml informd, j que l’esteld, per dmunt de tot, és un símbol de pu, llibertt i justíci lliberdor. A més, l’esteld és un bnder perfectment legl, reconegud oficilment pel Prlment de Ctluny. No s’entén que l UEFA vulgui plicr l Brç un mult de 40.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs