Stella Firinu
7 de desembre de 2015 19:38 h
Oportunisme i presumpció d’innocència o de culpabilitat segons les necessitats del govern barceloní
Encr que, per motius obvis, no tregui les simpties de bon prt dels ctlns, l Constitució Espnyol preveu un principi fonmentl, originàriment propugnt per Montesquieu i r reconegut en qulsevol estt de dret modern, i és l presumpció d'innocènci. En prticulr, l'rticle 24.2 CE estbleix que "tothom té dret (...) l presumpció d'innocènci" i, l'empr d'quest norm, ningú no pot ser considert culpble fins l condemn mb sentènci definitiv, és dir, fins que un jutge – trvés d'un procés que tingui les crcterístiques imposdes per l mteix Constitució i per les convencions interncionls–, no hgi comprovt l responsbilitt de l'cust.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Huguet
7 de desembre de 2015 18:14 h
TRANSICIÓ ENERGÈTICA
L'ssistènci de Rjoy l Cimer del Cnvi Climàtic il·lustr sobre el nivell de confinç que es pot esperr de líders com ell, que f pocs nys firmv que el cnvi no existi perquè li hvi explict el seu cosí. Em temo que només l pressió dels electors en les democràcies nòrdiques més vnçdes i les revoltes populrs l Xin i l'Índi contr els efectes devstdors de l contminció entre l sev poblció obligrn un tomb. I qun es produeixi, després de molts desstres irreversibles, i les potències orientls descobreixin les virtuts del cnvi de model, l'Occident més retrògrd en quest cs, encpçlt pels lobbies nglosxons, hurà de córrer l drrer.
Llegir-ne més
David Minoves
7 de desembre de 2015 10:20 h
I si després de París ho fem diferent?
Un cop pssdes les primeres setmnes i reccions emocionls després dels terribles temptts de Prís huríem de reflexionr un mic sobre què podríem fer diferent del que hem fet fins r. És dir, deixnt de respondre mb tcs militrs indiscrimints, enduriment de les lleis d’estrngeri, tncment de fronteres o limitcions de les llibertts en benefici d’un supost ugment de l segurett. Modestment, proposo sis línies d’ctució que fins r no hem provt. Gràcies ls informes de l secretri d’Estt dels EUA, entre d’ltres, sbem que pïsos com l’Aràbi Sudit, Kuwit, els Emirts Àrbs Units i Qtr finncen grups terroristes, i sbem que els nostres governs, empreses i entitts esportives hi tenen relcions comercils, convenis de col·lborció militrs o relcions preferents de diversos tipus.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
6 de desembre de 2015 21:42 h
Reformar la Constitució? Per què?
F 37 nys que Espny v confirmr un cop de timó definitiu per llunyr del tot el règim del militr Frnco, que fei tres nys que hvi mort. Un pcte de conveniènci, de necessitt, moltes concessions bnd i bnd sense relment creure en les propostes de les ltres prts que s’nven cceptnt. Però no hi hvi més remei. Ar, just 37 nys més trd, i en plen cmpny electorl, l mjori de formcions que es presenten l 20D demnen un reform de l Crt Mgn – excepció del PP, que és qui gunyrà, i el seu tlp Ctluny, Unió Democràtic.
Llegir-ne més
Josep Huguet
6 de desembre de 2015 10:08 h
20 D
Això és el principi de l fi d'un règim. H començt un deriv polític i les plques continentls s'estn trencnt i recomponent mb un cert velocitt. L'utonomisme mjoritri dptt l Trnsició s'h esquerdt. Un prt molt importnt d'quest s'h fusiont mb l'independentisme. Un ltr h derivt cp l'unionisme federlist, plc molt disminuïd per l sev erosió tmbé en dues direccions: l'espnyolist rdicl i l independentist. L dret s'h esberlt entre conservdors i pseudoliberls; i l'esquerr, entre reformistes i pseudorevolucionris.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
6 de desembre de 2015 08:09 h
Portbou, el civisme i el voluntariat
Portbou trvess moments difícils. Portbou necessit plegr el màxim de tlent i de forç per poder tirr endvnt inicitives que fcin reviure el poble. Aquest encisdor loclitt situd l nord-est de l comrc de l’Alt Empordà, on les Alberes rriben fins el mr, tot crent un pistge mervellós i un pu suprem, necessit més unitt i entes per seguir btegnt. A hores d’r Portbou li f flt impulsr el civisme i, sobretot, que l sev gent s’punti fer de voluntris en tsques diverses. Portbou, en els drrers temps, té plntejts uns reptes que fn imprescindible l implicció del màxim nombre de persones.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
6 de desembre de 2015 01:53 h
Exèrcit o filosofia?
Diuen que l'estt espnyol promourà el coneixement de l'exèrcit primàri i l'ESO. El ministeri d'educció i el de defens vn signr un conveni. El ministeri de defens h elbort mterils didàctics pels lumnes d'ESO. Aquests «coneixements» es difondrn en les ssigntures de vlors socils i cívics en primàri i, vlors ètics en secundàri. Pel que es veu, és un deure l defens d'Espny, i per ixò cl sber el significt dels símbols ncionls com l bnder, l'escut, el dret l segurett i el repte de les noves mences.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
5 de desembre de 2015 20:11 h
El president ignífug
Mentre l cmpny per les eleccions l Congrés f les primeres psses, el procés segueix en un segon pl. Bé, un segon però primer pl, perquè Ctluny és un dels eixos principls de l que podri ser l drrer cmpny dels nostres comptriotes l pís veí. Avui Ann Gbriel i Julià de Jòdr hn volgut posr el contrpunt l punt d’optimisme que s’h viscut quest setmn després de l bon nov de l’rticle de Dvid Fernández, que h esdevingut un espècie de fr en l boir. És cert, l’ssemble serà qui decideixi finlment sobre l investidur o el pcte en globl cp l independènci.
Llegir-ne més
Jordi Vàzquez i Mir
5 de desembre de 2015 18:10 h
Campanya contra la retallada del 95 % de la TV en gal·lès
Cynghrir Cymunedu Cymreg / Allince of Welsh Lnguge Communities, és un grup de bse de Cernrfon mb brnques vint zones de Gl·les. El seu objectiu és rectivr l llengu tots els nivells. En quest sentit v relitzr un primer trobd ncionl el 12 de gener Aberystwyth. El veterà moviment ncionl de defens de l llengu, Cymdeiths yr Iith Gymreg, l'h dott de recursos per ctivr un cció continud. CCC/AWLC h llençt r l cmpny #LoveS4C, en gl·lès @#CruS4C. L'objectiu és oposr-se les retlldes l televisió en llengu gl·les, l'únic llengu celt que no està mençd.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
5 de desembre de 2015 17:13 h
“La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya va ser un cop d’estat”
Mentre s’h entrt en èpoc electorl per no cnvir gire el Govern ctul de l’Estt, el meu interès continu centrt en el procés constituent d’un nou Estt ctlà, procés que em sembl indeturble en el temps, encr que ningú no és cpç de predir els nys que es necessitrn. M’interess sber per què no f tnts nys els independentistes no rribven un 10%, i r, j estn sobre el 50. Pens que el comportment dels governnts del PP hi tenen molt veure. Això que pss l Principt, podrà pssr ltres territoris, si s’entossudeixen negr l multincionlitt i no respectr les llengües i les cultures existents l’Estt, que són tn dignes com l cstelln.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs