9 de desembre de 2015 19:15 h
Espny és el segon estt del món en nombre de “despreguts” després de Cmbodj, mb 114.226 homes i dones que romnen en fosses comunes, lgunes mb més de mil persones dins, sense hver estt identificts i enterrts dignment per les seves fmílies. L’Estt espnyol h rtifict totes les resolucions i convencions sobre l desprició forçd que s’hn plntejt en l’Assemble de l’ONU, ixí com les convencions dirigides l’erdicció dels despreguts. En l trnsició vn existir comissions l Congrés i l Sent sobre els despreguts espnyols Xile i l’Argentin, però les víctimes de l dictdur frnquist, un de les més snguinàries del món, segueixen l’esper d’lgú que trenqui el pcte de ferro de l trnsició, on el nou règim borbònic v grntir l impunitt ls criminls frnquistes.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2015 18:00 h
H començt l cimer de Pris per turr les conseqüències dels cnvis climàtic custs per l'ctivitt humn contminnt, sobretot l'ús de combustibles fòssils que s'hurien d'bndonr ràpidment perquè l vid (tl i com l coneixem) és possible només fruït d'equilibris climàtics que si s'lteren, com està pssnt les drreres dècdes, les condicions de vid l plnet Terr es tornrn inhbitbles. Les conseqüències del cnvi climàtic h dont ps fenòmens que mencen de ple les condicions de vid de les persones i d'ltres nimls escol mundil i cusen greus dnys l slut i l'entorn, que limiten l'ccés béns i serveis de primer necessitt.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2015 13:59 h
En èpoc de cmpny electorl es norml escoltr promeses d'uns i ltres. N'hi h de tot tipus i per tots els gustos. Però sincerment estnt les lçdes del procés d'independènci en les que estem, després d'hver fet unes eleccions plebiscitàries i hver gunyt clrment el SI, podrien ser un mic mes trctius o originls. Aquestes eleccions les podrien utilitzr per intentr ser un mic seductors mb els ctlns, però no en sben. Fixeu-vos que des de l polític espnyol només ens proposen dues coses.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2015 12:33 h
Estblerts en l'escenri del debt per l independènci, vist fred i relment, no es pot deslligr independènci de supervivènci, tot i l dures de les posicions, sobretot de qui te el poder que és qui huri de procurr solucionr el problem. L,ltre prt f el que pot fer, i com pot fer-ho, per defensr el que més de dos milions de ctlns demnen per tots els sistemes l,bst... Dos milions d'espnyols que son ignorts pel que és, per r i tn, el seu Estt i que veuen com és invlidt el seu vot les urnes d'un mner humilint i vergonyos.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2015 20:55 h
El pís en el qul vivim, lguns el consideren nció sense estt i, ltres, un regió, encr que uns diuen peculir, ltres diferencid, etc. Aquest text són un ntecedents de l històri recent, unes reflexions sobre el pcte de govern busct, uns comentris sobre què hem d'nr fer l Congrés i, unes conclusions. Antecedents: Després de les eleccions del 27-S, ens trobem, que Junts pel Sí, no v conseguir l mjori bsolut i, necessitv com mínim el suport de dos diputts de l CUP per tenir un president i un govern en ctiu.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2015 20:12 h
El pont de l Constitució i sobretot l cmpny electorl per les eleccions del 20D hn fet desvir per fi l’tenció de les negocicions Junts pel Sí – CUP sobre l investidur i el nou govern uns dies. J tocv, perquè com més s’exposen les converses ls mitjns, pitjor vn. A més, fins els voltnts del di 27 els nticpitlistes no donrn mostres definitives de cnvi de rumb en els seus posicionments. Amb l’rticle de Dvid Fernàndez sobre l tul, tot el que es digui bns del 27 serà soroll. Així doncs, l’tenció s’h girt les eleccions espnyoles de ple cus del debt electorl que s’h celebrt quest dilluns l nit.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2015 19:47 h
El 20-N són unes eleccions espnyoles, j ho sbem -quelles que bns nomenàvem com eleccions generls- però, lhor, no són unes eleccions normls: són unes eleccions excepcionls, en què cl implementr els resultts del 27-S. J ho veieu; quests comicis estn mrcts per dos fets cbdls molt diferents, per un bnd, pel descord entre les forces independentistes -mb perspectives de solució stisfctòri, perquè és urgent vnçr cp l’espernç i l’optimisme- i, per ltr bnd, per l consttció que l’Estt espnyol no té cp pl B o tercer vi preprd ( ni creu, de cp de les mneres, en l vi democràtic britànic) per “grdr” un mic els ctlns, tes l respost fulminnt del Tribunl Constitucionl Espnyol, tot nul•lnt de form unànime i corre-cuit, l resolució del Prlment de Ctluny del 9-N d’enguny.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2015 10:34 h
Tot i que l Generlitt te competències exclusives en l'àmbit eductiu i podrà decidir si inclou questes mtèries en el currículum escolr, els lumnes de primàri i ESO estudirn els símbols ncionls espnyols, com l bnder, l'escut, l'himne, ixí com sern instruïts sobre l missió de les Forces Armdes i els compromisos que l'Estt te mb orgnismes interncionls per l segurett i l pu. El ministre de Defens i el d'Educció hn signt un conveni perquè els nens d'vui es puguin ssemblr ls seus vis l sev edt.
Llegir-ne més
7 de desembre de 2015 22:04 h
Això de l reform de l CE és un grn engny, és un fru polític en mjúscules; j que el “problem” no és jurídic sinó polític. Per ltr bnd l "sgrd" -per segons quines mtèries- CE j es v reformr d'un mner mgd i poc ortodox. Això v succeir mb un pcte secret entre el PSOE i el PP, per imposició de l Sr.Merkel i l Comissió Europe, el setembre de 201, en què es v cnvir l'rticle 135 de l dit CE. Amb quest reform “encobert” el TC no hi v dir res de res i ,lhor, és v lligr en curt el control del dèficit de les comunitts utònomes (es v començr desnturlitzr l’utonomi ctln).
Llegir-ne més
7 de desembre de 2015 21:02 h
Aquest mtí hem visulitzt l inoperànci i l'bsurditt d'un Estt espnyol en plen decdènci TV3. L Junt Electorl Centrl, trvés d'un petició del PP, h impost TV3 les quotes de representció (els fmosos blocs electorls) per primer vegd tmbé les entrevistes. I ixí hem vist com l'entrevist de Núri Solé l republicà Gbriel Rufián només h pogut durr l vergonyos xifr de 6 minuts. A l'ltre extrem, Crme Chcón podrà gudir de més de 20 minuts de convers. Espny es desfà i l desesperció els duu l imposició.
Llegir-ne més
