Xavier Guarque
9 de desembre de 2015 12:33 h
El sentit de les paraules
Estblerts en l'escenri del debt per l independènci, vist fred i relment, no es pot deslligr independènci de supervivènci, tot i l dures de les posicions, sobretot de qui te el poder que és qui huri de procurr solucionr el problem. L,ltre prt f el que pot fer, i com pot fer-ho, per defensr el que més de dos milions de ctlns demnen per tots els sistemes l,bst... Dos milions d'espnyols que son ignorts pel que és, per r i tn, el seu Estt i que veuen com és invlidt el seu vot les urnes d'un mner humilint i vergonyos.
Llegir-ne més
Cap comentari
Francesc Bonastre i Santolària
8 de desembre de 2015 20:55 h
Catalunya en el moment actual
El pís en el qul vivim, lguns el consideren nció sense estt i, ltres, un regió, encr que uns diuen peculir, ltres diferencid, etc. Aquest text són un ntecedents de l històri recent, unes reflexions sobre el pcte de govern busct, uns comentris sobre què hem d'nr fer l Congrés i, unes conclusions. Antecedents: Després de les eleccions del 27-S, ens trobem, que Junts pel Sí, no v conseguir l mjori bsolut i, necessitv com mínim el suport de dos diputts de l CUP per tenir un president i un govern en ctiu.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de desembre de 2015 20:12 h
Un debat decisiu, però aliè
El pont de l Constitució i sobretot l cmpny electorl per les eleccions del 20D hn fet desvir per fi l’tenció de les negocicions Junts pel Sí – CUP sobre l investidur i el nou govern uns dies. J tocv, perquè com més s’exposen les converses ls mitjns, pitjor vn. A més, fins els voltnts del di 27 els nticpitlistes no donrn mostres definitives de cnvi de rumb en els seus posicionments. Amb l’rticle de Dvid Fernàndez sobre l tul, tot el que es digui bns del 27 serà soroll. Així doncs, l’tenció s’h girt les eleccions espnyoles de ple cus del debt electorl que s’h celebrt quest dilluns l nit.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de desembre de 2015 19:47 h
Un projecte col•lectiu de llibertat i oportunitats
El 20-N són unes eleccions espnyoles, j ho sbem -quelles que bns nomenàvem com eleccions generls- però, lhor, no són unes eleccions normls: són unes eleccions excepcionls, en què cl implementr els resultts del 27-S. J ho veieu; quests comicis estn mrcts per dos fets cbdls molt diferents, per un bnd, pel descord entre les forces independentistes -mb perspectives de solució stisfctòri, perquè és urgent vnçr cp l’espernç i l’optimisme- i, per ltr bnd, per l consttció que l’Estt espnyol no té cp pl B o tercer vi preprd ( ni creu, de cp de les mneres, en l vi democràtic britànic) per “grdr” un mic els ctlns, tes l respost fulminnt del Tribunl Constitucionl Espnyol, tot nul•lnt de form unànime i corre-cuit, l resolució del Prlment de Ctluny del 9-N d’enguny.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
8 de desembre de 2015 10:34 h
Nova assignatura
Tot i que l Generlitt te competències exclusives en l'àmbit eductiu i podrà decidir si inclou questes mtèries en el currículum escolr, els lumnes de primàri i ESO estudirn els símbols ncionls espnyols, com l bnder, l'escut, l'himne, ixí com sern instruïts sobre l missió de les Forces Armdes i els compromisos que l'Estt te mb orgnismes interncionls per l segurett i l pu. El ministre de Defens i el d'Educció hn signt un conveni perquè els nens d'vui es puguin ssemblr ls seus vis l sev edt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de desembre de 2015 22:04 h
La reforma de la CE : una via morta
Això de l reform de l CE és un grn engny, és un fru polític en mjúscules; j que el “problem” no és jurídic sinó polític. Per ltr bnd l "sgrd" -per segons quines mtèries- CE j es v reformr d'un mner mgd i poc ortodox. Això v succeir mb un pcte secret entre el PSOE i el PP, per imposició de l Sr.Merkel i l Comissió Europe, el setembre de 201, en què es v cnvir l'rticle 135 de l dit CE. Amb quest reform “encobert” el TC no hi v dir res de res i ,lhor, és v lligr en curt el control del dèficit de les comunitts utònomes (es v començr desnturlitzr l’utonomi ctln).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 de desembre de 2015 21:02 h
Els sis minuts de la vergonya
Aquest mtí hem visulitzt l inoperànci i l'bsurditt d'un Estt espnyol en plen decdènci TV3. L Junt Electorl Centrl, trvés d'un petició del PP, h impost TV3 les quotes de representció (els fmosos blocs electorls) per primer vegd tmbé les entrevistes. I ixí hem vist com l'entrevist de Núri Solé l republicà Gbriel Rufián només h pogut durr l vergonyos xifr de 6 minuts. A l'ltre extrem, Crme Chcón podrà gudir de més de 20 minuts de convers. Espny es desfà i l desesperció els duu l imposició.
Llegir-ne més
Stella Firinu
7 de desembre de 2015 19:38 h
Oportunisme i presumpció d’innocència o de culpabilitat segons les necessitats del govern barceloní
Encr que, per motius obvis, no tregui les simpties de bon prt dels ctlns, l Constitució Espnyol preveu un principi fonmentl, originàriment propugnt per Montesquieu i r reconegut en qulsevol estt de dret modern, i és l presumpció d'innocènci. En prticulr, l'rticle 24.2 CE estbleix que "tothom té dret (...) l presumpció d'innocènci" i, l'empr d'quest norm, ningú no pot ser considert culpble fins l condemn mb sentènci definitiv, és dir, fins que un jutge – trvés d'un procés que tingui les crcterístiques imposdes per l mteix Constitució i per les convencions interncionls–, no hgi comprovt l responsbilitt de l'cust.
Llegir-ne més
Josep Huguet
7 de desembre de 2015 18:14 h
TRANSICIÓ ENERGÈTICA
L'ssistènci de Rjoy l Cimer del Cnvi Climàtic il·lustr sobre el nivell de confinç que es pot esperr de líders com ell, que f pocs nys firmv que el cnvi no existi perquè li hvi explict el seu cosí. Em temo que només l pressió dels electors en les democràcies nòrdiques més vnçdes i les revoltes populrs l Xin i l'Índi contr els efectes devstdors de l contminció entre l sev poblció obligrn un tomb. I qun es produeixi, després de molts desstres irreversibles, i les potències orientls descobreixin les virtuts del cnvi de model, l'Occident més retrògrd en quest cs, encpçlt pels lobbies nglosxons, hurà de córrer l drrer.
Llegir-ne més
David Minoves
7 de desembre de 2015 10:20 h
I si després de París ho fem diferent?
Un cop pssdes les primeres setmnes i reccions emocionls després dels terribles temptts de Prís huríem de reflexionr un mic sobre què podríem fer diferent del que hem fet fins r. És dir, deixnt de respondre mb tcs militrs indiscrimints, enduriment de les lleis d’estrngeri, tncment de fronteres o limitcions de les llibertts en benefici d’un supost ugment de l segurett. Modestment, proposo sis línies d’ctució que fins r no hem provt. Gràcies ls informes de l secretri d’Estt dels EUA, entre d’ltres, sbem que pïsos com l’Aràbi Sudit, Kuwit, els Emirts Àrbs Units i Qtr finncen grups terroristes, i sbem que els nostres governs, empreses i entitts esportives hi tenen relcions comercils, convenis de col·lborció militrs o relcions preferents de diversos tipus.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs