El Dietari del Procés
10 de desembre de 2015 20:12 h
Rufián, l’anticandidat
L cmpny electorl pel 20D continu el seu curs mb un ugment progressiu de les picbrlles entre els cndidts, que volen esmenr els seus ppers en el debt d’quest dilluns. En especil el PSOE de Pedro Sánchez començ tenir l sensció que s’està desinflnt últim hor després d’un ny hvent guntt les pèssimes expecttives electorls que v deixr Rublcb. Per contr, Pblo Iglesis creu que l remuntd que busc és un relitt i j es veu com mínim tercer fent un sorpsso ls socilistes. Albert River, l seu torn, creu que el seu sorpsso prticulr mb el PP tmbé és prop.
Llegir-ne més
Un comentari
ISIDRE PALMADA BADIA
10 de desembre de 2015 19:52 h
EL PRINCIPI DE REALITAT I LA CUP
Les enquestes detecten que els votnts de l CUP s’llisten per ideologi. Concedim-ho. No obstnt ixò, són mss utòpics. Existeix un bisme entre el món idel que propugnen i el rel. No hi h enlloc, ni Europ, cp règim socilist il·lusionnt. L CUP ho huri d’inventr qusi tot. I ells són un ill, un poder de tres-cents mil votnts. I prou. Mss il·lusió, mss impuls. Molt nimós, gi, vlent, intrèpid, però… mss il·lusió. L’escenri socilist mb Espny és impossible i contr Espny, un quimer.
Llegir-ne més
Èric Bertran
10 de desembre de 2015 13:53 h
Sembla que el poder mediàtic ja ha decidit el resultat del 20D
Les eleccions espnyoles semblen un joc de ciènci ficció. Cd di hi h titulrs senscionlistes sobre qui guny i remunt com si d'un di per l'ltre pogués cnvir gire l prtid d'esccs. Els grns poders espnyols j f setmnes que hn decidit el resultt. Aproximdment es clr. O ixò creuen o ixò intenten els lobbies econòmics i mediàtics. Sinó lguns d'on hn tret tnts diners per fer cmpny? Com s'entén que prtits polítics extrprlmentris puguin finnçr cmpnyes de publicitt semblnts l de prtits que f nys que governen? Com s'entén que dirigents polítics sense representció tinguin ccés tnts pltós de televisió? I, com s'entén, que l debt d'Anten 3 hi hguessin prtits sense representció i no es convidés prtits polítics que en tenen? I mlgrt tot l'escenri encr està prou obert perquè hi h un boss d'indecisos molt grn questes lçdes.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
10 de desembre de 2015 12:51 h
Trau la llengua! 83 anys de les Normes de Castelló
Aquest pròxim dissbte di 12 Cstelló tornrà omplir els crrers d'ctivitts per reivindicr el dret poder viure plenment en l nostr llengu. L Pltform Cstelló per l Llengu ens convoc com cd ny commemorr l signtur de les conegudes Normés de Cstelló en el seu 83 niversri. Des de l recent cred Assemble Cstellonenc pel Dret Decidir volem convidr l prticipció ciutdn ls ctes progrmts, ixí com prendre un posicionment clr en fvor de l nostr llengu en tots els àmbits públics, reclmr els nostres drets lingüístics per encrr el futur com llengu comun i de cohesió per ls vlencins i vlencines.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
10 de desembre de 2015 09:35 h
El so d'una cançó coneguda
Jo no vig veure el «debt» de l Sext, primer perquè no em resultv trctiu perquè si el que es voli és donr l imtge de «totl» no ho er de totl, i desprès perquè que hi intervinguessin tres líders, dos dels quls no tenen representció prlmentàri, i el qurt s'mgués drrer de l vice-president m'cbv de fer el pes. El que si que he fet desprès és llegir el que m'h semblt «instructiu» de l'espectcle i un de les coses que em sorprèn més és l propost del PSOE de trslldr el Sent Brcelon.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
10 de desembre de 2015 08:24 h
Raons de família (10/12/2015)
Rons de fmíli (10/12/2015) En l societt ctln cd di hi h menys fmílies intergenercionls sot un mteix sostre. El que hvi estt un universitt de l tolerànci i l convivènci, r j no interess ningú. El model mpli d’vis, pres i fills en un mteix espi de vid h quedt liquidt, pel que f ls vis, i tmbé ho està essent pel que f ls fills. Els vis molesten i suposen un càrreg psicològic de dimensions tràgiques dins l mner de fer contemporàni, i els fills, en prt tmbé, i result cd di més comú, gràcies ben trobdes excuses com l d’prendre idiomes, envir-los col·legis estrngers o residències intensives.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
9 de desembre de 2015 20:12 h
La República es construeix en segon pla i a les esquenes d’una Espanya desbocada
Junts pel Sí i l CUP s’hn post d’cord –segons firmen els segons- per redoblr esforços i constituir d’quí l 22 de desembre l tul únic de negocicions per rribr j l’cord post electorl que impulsi institucionlment el procés cp l independènci de Ctluny. Els 72 diputts, trvés de l representció en l tul de negocicions, trebllen mb dues dtes de referènci: l del 27 de desembre, on l CUP celebrrà l’ssemble vinculnt –el primer mtch-bll rel d’quest nov etp del procés- i, sobretot, si se sobreviu l 27D, el 10 de gener, dt en l qul si no hi h president investit es convocrn utomàticment noves eleccions l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
Gustau Navarro Barba
9 de desembre de 2015 19:15 h
Cambodja i Espanya són els estats amb més “desapareguts”, un nou èxit de la marca Espanya
Espny és el segon estt del món en nombre de “despreguts” després de Cmbodj, mb 114.226 homes i dones que romnen en fosses comunes, lgunes mb més de mil persones dins, sense hver estt identificts i enterrts dignment per les seves fmílies. L’Estt espnyol h rtifict totes les resolucions i convencions sobre l desprició forçd que s’hn plntejt en l’Assemble de l’ONU, ixí com les convencions dirigides l’erdicció dels despreguts. En l trnsició vn existir comissions l Congrés i l Sent sobre els despreguts espnyols Xile i l’Argentin, però les víctimes de l dictdur frnquist, un de les més snguinàries del món, segueixen l’esper d’lgú que trenqui el pcte de ferro de l trnsició, on el nou règim borbònic v grntir l impunitt ls criminls frnquistes.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
9 de desembre de 2015 18:00 h
La PDaD del PV davant la cimera de Paris i el canvi climàtic
H començt l cimer de Pris per turr les conseqüències dels cnvis climàtic custs per l'ctivitt humn contminnt, sobretot l'ús de combustibles fòssils que s'hurien d'bndonr ràpidment perquè l vid (tl i com l coneixem) és possible només fruït d'equilibris climàtics que si s'lteren, com està pssnt les drreres dècdes, les condicions de vid l plnet Terr es tornrn inhbitbles. Les conseqüències del cnvi climàtic h dont ps fenòmens que mencen de ple les condicions de vid de les persones i d'ltres nimls escol mundil i cusen greus dnys l slut i l'entorn, que limiten l'ccés béns i serveis de primer necessitt.
Llegir-ne més
Èric Bertran
9 de desembre de 2015 13:59 h
No volem el Senat espanyol. Volem institucions pròpies!
En èpoc de cmpny electorl es norml escoltr promeses d'uns i ltres. N'hi h de tot tipus i per tots els gustos. Però sincerment estnt les lçdes del procés d'independènci en les que estem, després d'hver fet unes eleccions plebiscitàries i hver gunyt clrment el SI, podrien ser un mic mes trctius o originls. Aquestes eleccions les podrien utilitzr per intentr ser un mic seductors mb els ctlns, però no en sben. Fixeu-vos que des de l polític espnyol només ens proposen dues coses.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs