26 d'agost de 2016 20:31 h
Avui, girebé de cop, tot sembl indicr que Govern i CUP j s’hn post d’cord per tirr endvnt Qüestió de confinç, mb un cord en les línies mestres per uns pressupostos que incloguin un prtid per l fmós RUI, el Referèndum Unilterl d’Independènci. L cupire Gbriel Serr, més, j h sondejt un possible dt: el juny de 2017. Això ens port l clu de volt de tot l’tzucc ctlà: l DUI. Si comencem pensr en l’estiu vinent com moment preferent per celebrr quest referèndum, serà relment unilterl o bé vindrà posteriori del moviment que l comunitt interncionl esper: l Declrció Unilterl, o l’provció de les lleis de trnsitoriett jurídic, que vénen tenir el mteix efecte? Ctluny sembl que tir cp quí i podri voler resoldre l’tzucc en el termini d’un ny.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2016 08:41 h
Que voleu que us digui ?. A mi hi h coses que em preocupen més del molt que em poden preocupr d’ltres. Un d’questes “top” seri, sense cp men de dubte, el deute públic perquè, més més de l mev generció, fect i condicion les properes, l dels meus fills i l dels meus néts. Qun cu les meves mns lgun rticle que s’hi refereixi son dels que no costumo deixr pssr sense llegir-lo detingudment. Doncs be, cbo de llegir-ne un, el drrer publict, l Dirio Público, que rtific el que j es sbi però r ben nlitzt l’ssumpte.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2016 20:12 h
I mentre uns discuteixen sobre l necessitt d’ssistir l mnifestció de l Did i mlden per convèncer l ciutdni ctln que continuï espernt fins que L Monclo permeti un referèndum d’utodeterminció, els qui relment toquen cuix estn intentnt rribr un cord per dinmitr l immersió lingüístic Ctluny. Ciuddnos i Prtit Populr porten uns dies fent el pperot de reunir-se per intentr rrencr el sí dels tronges en l investidur de Rjoy. I en quest context, Albert River h post sobre l tul un ‘pquete ctlán’, que inclou l insturció del model trilingüe les escoles en detriment de l immersió lingüístic i tmbé forçr l Generlitt complir les sentències judicils que dilueixen el sistem ctul de preservció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2016 18:48 h
Tl com j hem vist en ltres ocsions, el sector de les opcions binàries s'estén mb ps ferm en el món sencer. Ho f trvés de tot tipus de novetts que tenen l'objectiu d'conseguir que per tot tipus de persones els noms més reconeixibles del sector de les binàries resultin més fmilirs. Per quest motiu estem veient com poc poc els brokers estn fent-se un buit en l vid de les persones. I ixò vol dir l importànci de relitzr ptrocinis que tinguin un doble utilitt. D'un bnd resulten molt beneficiosos per gunyr vlor de mrc i de l'ltr juden donr-se conèixer entre un nou públic.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2016 20:12 h
El dolor de l pèrdu de Jordi Crbonell encr és intens, però r l'impcte inicil j començ deixr ps l reflexió i dmirció després de redescobrir el ptiment, l lluit i l fermes d'un home mb uns idels i determinció que posv per sobre de tot. És equiprble l sorpres que tmbé ens enveix qun ens donem que difícilment vui en di trobríem un dirigent polític igul d'insubornble, ferm i mb conviccions clres que Crbonell, en l mrge de politiqueries brtes -si bé r, mb moltes més llibertts que f 45 o 50 nys, ens ho podem permetre més-.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2016 08:36 h
A Ctluny l cos v de debò. L renovció dels prtits i de les opcions polítiques està sent més que profund, tnt que dels prtits “de tot l vid”, només qued ERC mb prou forç. Tmbé és cert que en tot quest btibull regenerdor l dret clàssic ctln -que encr hi és- h perdut el seu estendrd, un pèrdu mss sensible i vluos dont que no h sorgit cp forç ni grup per seguir collint-l, si més no des d’quell «ctlnisme» més pur. Tot qued en el que el PDC mntingui de CDC. Per ltr bnd, des del punt de vist de pís r tot sembl més clr, més coherent.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2016 23:16 h
No cl que ens nem l 1714 per entendre que hi hgi tnt gent que sigui independentist, sobretot qun prlem de persones que vn pssr l sev infànci ptint dues dictdures, com v ser el cs de Jordi Crbonell, el mític dirigent d’ERC i referent en el cmp de l filologi ctln i els estudis de pís. Ahir trspssv ls 92 nys després d’un vid dedicd l lluit independentist, mb el mteix ànim que nosltres hem reprès vui l lluit: el de construir un pís millor, un Repúblic lliure on no hàgim de dependre de les decisions d’un Estt que encr dón cobertur l feixisme.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2016 23:02 h
A les portes del mes de setembre, començ el xou. Avui ens hem despertt mb unes declrcions d’Ad Colu que hn encès l’ecosistem dels comuns. L’lcldess de Brcelon h dit, sense concretr més, que hi h més motius per nr l Did (ls ctes que orgnitz l’ANC es referi), que motius per no nr-hi. Això no vol dir utomàticment que hi vgi, però h deixt les portes obertes, com tmbé les h deixdes Crles Puigdemont, el president de l Generlitt. Inicitiv, que hvi gft les regnes de l representció públic dels comuns en bsènci de Colu, h escltt.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2016 17:55 h
Al Pís Vlencià, d’ençà les eleccions utonòmiques i municipls del mig del 2015, no hi h dubte que s’h fet un ps gegntí. Fer for el PP de les principls institucions i democrtitzr l societt, ni que fos mínimment, er un necessitt vitl. De fet, bon prt de les propostes polítiques dels prtits leshores l’oposició tenien més veure mb l’ide d’limentr quest imginri col·lectiu de rebutjr el que teníem que no ps oferir un veritble progrm de cnvi que nr més enllà de denuncir i eliminr l corrupció del PP.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2016 23:53 h
A poques hores perquè l flm olímpic s’pgui durnt un llrg trvessi de qutre nys més –en què tmbé hi hurà un grn pgd informtiv de l mjori d’esports i dels seus especilistes-, l’orgull de l prems espnyol respir mb trnquil·litt perquè, després d’uns primers dies discrets, l delegció de l ‘rojiguld’ h conseguit igulr l mrc de 17 medlles olímpiques de f qutre nys. Aquest vegd, però, mb set ors, un registre que només s’hvi supert Brcelon 92. Molts sobirnistes Ctluny s’hn legrt dels metlls conseguits per lguns esportistes sot l bnder espnyol, mb el pretext que eren mèrit de mner totl o prcil de ctlns.
Llegir-ne més
