ISIDRE PALMADA BADIA
17 d'agost de 2016 09:26 h
RUI?
L gent d’En-Comú-Podem i l CUP comprteixen un mteix simpti, un clim. Neix d’un nàlisi similr. L’odi l processisme. Les dues formcions respiren el mteix rebuig l full de rut de JxSí. I no tnt perquè quest vi vgi més enllà de les solucions pctdes i no deixi obert l’entes polític mb els espnyols. Allò que rebutgen del processisme és el lidertge del PDC. Ms suposv l’herènci del pujolisme, l Ctluny elitist, burges, lid l grn cpitl, subordind l poder finncer europeu, l del peix l cove, l de les retlldes, en contr els serveis públics, fvor del liberlisme i l privtitzció, etc.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
16 d'agost de 2016 20:37 h
El PSOE més cupaire i el Podemos més monàrquic
Rs i curt, vui el PSOE h respost l pressió que està rebent per terr, mr i ire de tot tipus de poders fàctics i ntics dirigents trvés d’un ofensiv ben trvd per Miquel Icet: el líder del PSC ctlà h dit vui que el PSOE es podri obrir fcilitr l investidur si el Prtit Populr cnvi de cndidt. L propost no pot ser més cupire: si Ms pleg, us votem l investidur. L diferènci és que Espny, quest clsse de negocicions potser no són tnt efectives. L repetició de les eleccions h reforçt Mrino Rjoy que h millort l xifr d’escons que ostent l sev formció.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 d'agost de 2016 21:40 h
El turisme de la Costa Brava està esgotat
El model turístic inicit l’espi geogràfic de l Cost Brv (mb moltes diferències entre el nord, el centre i el sud) ls nys seixnt del segle psst s’està esgotnt, està rribnt l sev fi. Al principi del mes d’gost d’enguny, en el punt àlgid de l tempord, hn succeït dos fets molt significtius que posen de mnifest l crisi greu d’un model que j f un pil d’nys que no funcion de cp de les mneres ( bé, funcion per un minori de privilegits, tot molestnt l grn mjori).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 d'agost de 2016 20:12 h
Per alguns, mai serà el moment
Tothom record l fugid d’estudi d’Ad Colu qun es v hver de decntr per defensr o combtre l’dhesió de Brcelon l’Associció de Municipis per l Independènci en l cmpny electorl dels comicis municipls de l’ny psst. L llvors lcldble v evitr posicionr-se, gfnt el relleu de l desespernt mbigüitt d’Inicitiv, i v dir que impulsri un consult populr perquè l ciutdni prlés. Així, en un Ple municipl uns mesos després Brcelon en Comú es v bstenir emplçnt-se per l suposd votció. Doncs bé, 14 mesos després que Ad Colu es fes mb l vr d’lcldess, ni rstre de l promes electorl.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
15 d'agost de 2016 11:50 h
Aquests ho han de decidir ?
L Constitución del 1978 v concebre el Sendo com un ens independent per reflexionr sobre les decisions de l cmbr bix, Congrés, podent reconsiderr-les, modificr-les o fins i tot oposr-s’hi. Tmbé com lloc de representció territoril encr que, en quest punt concret, si l mjori bsolut llí l te un prtit mb un sentit territoril tnct pny i forrellt perd tot el seu sentit, però ixò seri digne d’un reflexió temàtic, que no ve l cs. Qun es veuen imtges de les bncdes del Sendo un te l rr impressió de que està veient cres j vistes en ltres llocs, en ltres bncdes, en ltres desptxos.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
14 d'agost de 2016 23:01 h
Més fets i menys victimisme
Molts pobles de Ctluny es troben de fest quests dies, mb l menor punt d'ctivitt polític, i l'esper del lte summer, que estrà mrct per l mnifestció de l'11 de setembre, l Qüestió de Confinç, l'provció de l llei de l Hisend Ctln, i l possible recció de TC contr Crme Forcdell. En un di tn tebi com quest, en el que hem vist estmpes tnt difícils de qulificr i d'oblidr com l de Mrino Rjoy mb un polo vermell cminnt i movent els brços com si corrés, tmbé trobem rguments per l Independènci: vui h estt un ltr jornd còtic pels milers d'usuris que hn fet el trjecte ferroviri direcció Snt Vicenç de Clders l'ltur de Clfell.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
14 d'agost de 2016 20:29 h
Des del 1983 ençà una minoria es dedica a paralitzar la normalització lingüística de la llengua catalana
No tn sols intenten prlitzr l normlitzció de l llengu ctln, sinó que estn en contr de l Llei de Normlitzció Lingüístic (són els mteixos que defensen les lleis de mner ferrissd sempre que els convé). Són un minori l Principt, i bstnts més l Pís Vlencià i les Illes Blers, j que quests indrets el prtit que defens quest posició, el Prtit Populr, és mjoritri. “Ciuddnos” v néixer per intentr conseguir el que no hvi pogut fer el PP, i r per diverses crmboles de l ctlnofòbi es trob, sense donr-se'n, mb l possibilitt de fer ministres lguns dels seus dirigents i de prcticr les mles rts de l cst, que ells tnt vren criticr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
13 d'agost de 2016 21:12 h
Els motius per no anar (i alhora anar) a la manifestació de la Diada
Cp estiu dels últims cinc hi hvi hgut menys mbient per un mnifestció independentist de l Did. L’ANC h trigt més que mi convocr oficilment l mobilitzció, per primer vegd s’h fet diversos llocs i no només un (l Vi Ctln v convertir tot el pís en un sol indret), i mitjns d’gost mi hi hvi hgut tn poques inscripcions. L’últim dd, 50.000, és molt menor les qutre ocsions nteriors. I per què? És evident que no es pot mntenir l mteix tensió independentist durnt cinc nys, però... Se li està demnnt tnt l poblció, només de dedicr un trd l’ny l cus? Potser no, però l ciutdni sobirnist h d’guntr embolics diri, cnvis de rumb, xocs entre suposts lits, prules i més prules, mentre no es percep cp venç significtiu.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 d'agost de 2016 13:55 h
El ferrocarril convencional i el model colonial
És un vergony en mjúscules el ml funcionment de l líni del tren convencionl R-16, entre Brcelon i Tortos –Ulldecon. Aquest és un exemple més que l’Estt espnyol no li interess fer l necessàries inversions que si que es fn en d’ltres territoris, de mtriu cstelln, de l’Estt espnyol. De fet, l líni R-16 té molts problemes de mnteniment, d’inversions i de mnc de personl d’ADIF (ixò ho hn denuncit els treblldors, els sindicts del sector), però el problem de fons és tot el tren convencionl de Ctluny, en què ADIF i RENFE, són els que tenen les competències.
Llegir-ne més
Joan Guerola
13 d'agost de 2016 09:50 h
Contes d'en Jan Bosch 106 Qui està lliure de què? 1
Qui està lliure de què? 1 (experiment de nrrdor càmer) Primer prt Polseguer d’explosions de bombes i sorolls d'rmes en el front de l guerr civil. Ferits i cdàvers en terr. —Atenció, trop, retird, r! —-diu el cpità en veu lt enèrgic i ctitud ferm. Els soldts republicns es retiren mb les metrlletes sobre l'esptll. Jume, àlies Beniht, no f cs i segueix disprnt mb el fusell des de l trinxer. Les bles xiulen i li pssen molt prop del csc però mi el toquen. Se senten crits de dolor.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs