Josep Maria Loste
28 d'agost de 2016 23:00 h
Una feina, cívica i social, que no es pot perdre
Trilingüísmes bnd,utilitzr l llengu com rm per dividir el ctlns polític i culturlment i norrer el ctlà és l’objectiu, girebé únic, de Ciuddnos .Cl recordr l frse d’lguns dels ideòlegs i funddors del prtit de Riber : “entre todos devolveremos el ctlán su situción nterior 1978” . No podem oblidr que retornr un situció d’bns de 1978 implic crregr-se completment l normlitzció lingüístic. Cl tenir molt en compte que l normlitzció lingüístic és un men de pquet, de contenidor , que està formt per l TV3, Ctluny Ràdio, l immersió lingüístic l’escol i l prems de proximitt ( l prems comrcl i locl).
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Lladonet
28 d'agost de 2016 17:14 h
L'augment de l'espoli incrementarà el sentiment independentista, també a les Illes Balears
J en temps del Conde Duque de Olivres, fvorit de Felip IV, es vren començr estrènyer les corretges ls territoris que no formven prt del regne de Cstell. Qusi er l meitt del segle XVII, qun depeni de l monrqui l Coron d'Argó, formd pel regne d'Argó, el principt de Ctluny, el regne de Vlènci i el regne de Mllorc. Des de Cstell j començv hver-hi un clim d'espolició. Er qun el Conde Duque v pronuncir questes prules: “Ahor que os hemos simildo y no tendréis de gstros dinero en luch contr nosotros, prece rzonble que nos pguéis con impuestos”.
Llegir-ne més
Joan Guerola
28 d'agost de 2016 14:36 h
Contes d'en Jan Bosch 108 Qui està lliure de què? 3
Qui està lliure de què? 3 (experiment de nrrdor càmer) Tercer prt Un pret pintd de clç de l seu del Prtit de Dlt té forts cus dels tirotejos. No queden diligències militrs en el poble. Dones de dol que, mocdor l cp, esperen i xerren en l font per omplir càntirs. Altres, per portr el p coure l forn, cminen per les voreres de dvnt de fçnes velles. Uns homes mjors trebllen els horts del voltnt del poble. Altres, mb les esptlles ensopides i decigudes i el cp bixt, venen mb els mtxos i les burres pels cmins mb l muntny l fons.
Llegir-ne més
Jordi Vàzquez i Mir
28 d'agost de 2016 12:49 h
Rússia reclou a un manicomi el cap de la minoria tàtara de Crimea
El president del prlment tàtr de Crime o Mejlis, Ilmi Umerov, h estt tnct un psiquiàtric pel govern rus de Vldímir Putin. Rússi es v nnexr Crime l'ny 2014. A l penínsul hi viuen un mjori russ i ucrïnes i un minori tàtr, l'únic utòcton de l zon i vui reduïd un 15 % de l poblció. Els tàtrs constituïen el 98 % de l poblció de Crime el segle XVIII. L Rússi tsrist v envir-hi colons fins que, el 1897 hvi reduït els tàtrs l 35 %. Tot i ixí continuven essent l mjori front el 33 % de russos i el 11 % d'ucrïnesos.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
28 d'agost de 2016 11:02 h
Actituds
Com conseqüènci d'un tuit que vig fer sobre Edurdo Mendoz Grrig, vig rebre l respost d'un senyor, l qul, v provocr un grpt de repliques. Pel que f l'escriptor, l crític nv dirigid l sev prticipció en l dit Societt Civil ctln on defensrà el bilingüisme: Vig dir que només el iios es deixen engnyr mb el bilingüisme, j que només vol dir llengu cstelln i, em preguntv qunts llibres en ctlà hvi escrit. Això v fer que un senyor fes un respost on ell es dei frnquist i m'cusv de fer escrn l'escriptor o de persecució d'ell.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
27 d'agost de 2016 22:03 h
Per què no hi ha tant nerviosisme per omplir el carrer aquesta Diada?
L mnifestció de l’Onze de Setembre j h rribt l xifr dels 100.000 inscrits, un dd forç pessimist jutjr per les ddes d’ltres nys. A finls d’gost de l’ny psst j eren un qurt de milió de registrts per omplir l Meridin, mentre que l’ny nterior per les mteixes dtes eren 300.000, cinqunt mil menys que el 2013, qun mb l cden humn es v desfermr un il·lusió i un tremper independentist mi més recuperd. En qulsevol cs, l’ANC tmpoc està donnt tnts senyls de desesperció per omplir com ltres nys –mb rodes de prems cridnt l crrer, vídeos d’últim hor o múltiples ssjos i ccions de voluntris-.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
27 d'agost de 2016 00:00 h
Gobierno con Referéndum
L izquierd, si quisier, podrí formr gobierno en Espñ. Un Gobierno de colición entre ls izquierds esttles y los prtidos sobernists ctlnes lo hrín posible. Tn solo hrí flt estr de cuerdo en un cos: EL Referéndum. Pero el problem está en ls spirciones y los plntemientos de l cúpul de los socilists sobre Ctluñ. Es precible, si tenemos en cuent l tryectori cd vez más centrlist, cundo no directmente espñolist, de l formción encbezd por Pedro Sánchez. Pero si lo mirmos con ciert perspectiv históric, pr el PSOE deberí resultr sumible.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 d'agost de 2016 22:53 h
Catalanofòbia assimilacionista
És denigrnt que el prtit “Ciuddnos” vulgui fegir en les seves negocicions esttls espnyoles mb el PP l qüestió de l immersió lingüístic; és dir, crregr-se, de totes totes, l normlitzció de l llengu ctln. De fet, el prtit del Sr. River és molt més extremist i, sobretot, ssimilcionist que no ps un PP forç ultrconservdor. És fstigós que els dos prtits de l dret espnyolist només es puguin posr d’cord per tl d’nihilr l mil•lenàri llengu ctln.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
26 d'agost de 2016 20:31 h
JxSí i la CUP ultimen el pacte pel RUI i la independència en un any
Avui, girebé de cop, tot sembl indicr que Govern i CUP j s’hn post d’cord per tirr endvnt Qüestió de confinç, mb un cord en les línies mestres per uns pressupostos que incloguin un prtid per l fmós RUI, el Referèndum Unilterl d’Independènci. L cupire Gbriel Serr, més, j h sondejt un possible dt: el juny de 2017. Això ens port l clu de volt de tot l’tzucc ctlà: l DUI. Si comencem pensr en l’estiu vinent com moment preferent per celebrr quest referèndum, serà relment unilterl o bé vindrà posteriori del moviment que l comunitt interncionl esper: l Declrció Unilterl, o l’provció de les lleis de trnsitoriett jurídic, que vénen tenir el mteix efecte? Ctluny sembl que tir cp quí i podri voler resoldre l’tzucc en el termini d’un ny.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
26 d'agost de 2016 08:41 h
Hi ha assumptes, i assumptes
Que voleu que us digui ?. A mi hi h coses que em preocupen més del molt que em poden preocupr d’ltres. Un d’questes “top” seri, sense cp men de dubte, el deute públic perquè, més més de l mev generció, fect i condicion les properes, l dels meus fills i l dels meus néts. Qun cu les meves mns lgun rticle que s’hi refereixi son dels que no costumo deixr pssr sense llegir-lo detingudment. Doncs be, cbo de llegir-ne un, el drrer publict, l Dirio Público, que rtific el que j es sbi però r ben nlitzt l’ssumpte.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs