3 de juliol de 2020 09:34 h
En principi, el nom d'un prtit polític h de tenir com mínim dues qulitts: definir l posició del prtit dins de l'espi polític, i tmbé tenir un nom fàcil d'identificr i de recordr. Un senzill cop d'ull ls prtits polítics ctuls de Ctluny permet de consttr que cp de les dues qulitts s'h rrelt. Potser mb l'excepció de ERC, j que dir-se Esquerr, Republicn i de Ctluny permet definir bstnt clrment l sev posició dins del pnorm dels prtits. El PSC, com Prtit, Socilist i de Ctluny tmpoc pos mss dubtes.
Llegir-ne més
28 de juny de 2020 18:14 h
Durnt el mes de juny hem continut sbent que hi hvi hgut persones ctlnoprlnts que hvien estt gredides verblment pel fet d’hver escomès el seu interlocutor en l sev llengu, l llengu ctln. Els rguments d’mbdues persones no solen vrir mss dels que s’usven f un qurnten d’nys. No debdes som el producte d’un persecució que j f 305 nys que dur i j s’hn instl·lt en el cervell les rons o els motius de l’ctució de cdscú. Els rguments de qui h ust l llengu ctln són els mteixos d’ençà que el món és món.
Llegir-ne més
21 de juny de 2020 11:31 h
Cd di sent més vergony en sentir l prul espnyol. Això que tmbé vig viure quell temps en què crèiem que tot el que es s fei ls ltres indrets er millor. Si el que comprves no er espnyol ixò voli dir que er millor. Es trctv de dir un lloc molt importnt: ixò és suís, belg, jponès, etc., l qüestió er que no fos espnyol. Sembl que totes quelles genercions hgin cret les genercions ctuls que creuen que esser espnyol és un de les coses millors que es poden ser en quest món.
Llegir-ne més
19 de juny de 2020 14:14 h
O lterntivment: “ Algú vol l Monrquí?". L veritt és que les dues preguntes fn prt d'unes inquietuds que vn en ugment, gràcies l „col·lborció" de l fmíli Borbó. Ctluny, r per r dins de l nció espnyol, h intentt en lgun moment desmrcr-se de Mdrid, i nr per lliure, com s'costum dir. No tots el prtits ctlns tenen l mteix vocció independentist, encr que segur que tothom voldri un menor dependènci de Mdrid. L “ Ley de Sucesión en l Jeftur del Estdo" de l'ny 1947, junt mb ltres qutre lleis, orgnitzv els poders de l'Estdo durnt el frnquisme.
Llegir-ne més
14 de juny de 2020 11:27 h
José Rmón Buzá er un ml governnt. V fer molt de ml en tots els spectes ls ciutdns de les Illes. Però quest sí sbi o lgun dels seus consellers sbi què s’hvi de fer per fer desprèixer el ctlà. Tmbé podri ser que fos l FAES l que li fes fer el que v fer. Però li v fer tnt de ml que el v estormir, i des de llvors ençà encr no h reviscolt. Per tnt, no entenc que si quell governnt sbi com hvi de de fer l substitució del ctlà pel cstellà, que els governnts ctuls no sàpiguen o no vulguin sber què hn de fer per restituir-lo l seu lloc.
Llegir-ne més
12 de juny de 2020 09:08 h
L cden de supermercts més grn de Suïss (Migros) h decidit eliminr de l vend un producte de pstisseri mb vuitnt nys de trdició. Es trct dels noments “Cps de moro" ( Mohrenkopf), mb un bse de p de pessic, mb un centre de mereng i envoltt de xocolt. Aquest eliminció es bs en l negtiv del productor de cnvir el nom del producte mlgrt certes pressions de consumidors que el troben rcist. El fbricnt diu que f molts nys que comercilitz els Cps de moro (uns 10 milions l'ny!) i que mi, fins r, h tingut opinions negtives cus de nom.
Llegir-ne més
7 de juny de 2020 15:47 h
Avui, dissbte, 6 de juny, dos dies bns d’entrr en l fse 3, he berent d’un cfè mb llet i un ensïmd. Mentre estv fent ixò ssegut un tul que ocupv l’prcment de cotxes d’bns de l pndèmi, he observt el que pssv l meu voltnt. És ben curiós, és com si vivissis les peripècies d’un sèrie de Netflix. Pssv per dmunt l vorvi un home que h estossegt i no dui el tpmorros post i jo li ho he reclmt. M’h contestt mb cert superioritt que el dui dins l boss, però que com que estv més de dos metres.
Llegir-ne més
7 de juny de 2020 12:13 h
El di 7 de juny del 1970, r f cinqunt nys, Suïss es v votr un inicitiv destind reduir el nombre d'estrngers d'un mner rdicl. Com que l problemàtic dels estrngers segueix ctul tnt Suïss com l rest de pïsos europeus, vl l pen recordr l'niversri i treure'n lgunes conseqüències. L inicitiv del 1970 v ser llnçd per un polític suís de nom Jmes Schwrzenbch, de mner que finlment v quedr com „Inicitiv Schwrzenbch" en totes les memòries dels que l vàrem viure de prop.
Llegir-ne més
5 de juny de 2020 11:57 h
(...) que es tingui dvnt el fet ncionl de Ctluny des del govern de l’Estt, un ctitud generos i obert, que es vegi que l Constitució que vm fer en el seu moment, qun prl de ncionlitts i regions no prl de vguetts i d’entelèquies, sinó de relitts concretes, de l’existènci de fenòmens ncionls diferencits en el territori de l’Estt espnyol. I entre ells un de fonmentl, un de molt importnt per l sev històri, pel seu pes, per les seves prticulrs crcterístiques, que és el fet ncionl ctlà.
Llegir-ne més
3 de juny de 2020 23:59 h
Avnttges del coronvirus. L pndemi prt d,hver enriquit ls impulsors i ls proveïdors de l hospitl de cmpny IFM, fet netej de l,tmosfer, fet netej de m d,obr de les empreses mb problemes i encrrilt l solució l problem del cpitlisme provoct per l,espernç de vid que repercuteix ls pensionistes, que j s,hn publict ddes d’estlvi, tmbé s’h descobert l’estt de moltes residències de gent grn i s,hn reduït els ccidents de trànsit i de ben segur que ugmentrà l ntlitt.
Llegir-ne més