5 de gener de 2020 20:44 h
Acuerdo pr l creción de un mes entre el gobierno de Espñ y el govern de l Generlitt de Ctluny pr l resolución del conflicto político. Punt 1. “Superndo l judicilizción del mismo”. No s’h supert. Hi h persones l presó, l’exili i, pendents de judici. Continuen els procediments judicils. Punt 2. “Actur sin más límites que los principios que rigen el ordenmiento jurídico democrático” Quin és el principi fonmentl? L Constitució! “Se comprometen impulr los cuerdos trvés de los procedimientos oportunos”.
Llegir-ne més
5 de gener de 2020 12:15 h
Començm l’ny i ens trobm en temps d’investidur. S’investirà el cndidt i president en funcions Pedro Sánchez? Sembl que si depèn d’ERC serà investit. Serà ixò un trïció l’independentisme? No seré jo qui ho firmi, encr que seri molt senzill fer-ho. Mi en els meus rticles no he fet prediccions. No m’grd fer-ne perquè no en sé. L’únic que sé i entenc és que l’Estt espnyol té l necessitt de tenir un president que pugui posr-se dministrr el pressupost corresponent.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2019 21:42 h
Ctluny és, r mteix, un pís l deriv. Un deriv tràgic d’idees on sembl que ningú –ni polítics ni ideòlegs– vulgui ps enfilr cp propost que no sigui improvisr remolc d’un repressió implcble. No estic dient que tornem l feliç èpoc dels fulls de rut volubles i poc plusibles. Sobretot en quells csos en què les propostes no encixen mb l voluntt dels promotors. Sempre he cregut que obr i pensment formen un vincle indestrible. L’esperit de l veritt i un form de copsr el món depèn que l intenció –llò que es vol– sigui sostenible –i relitzble– en el temps i tmbé en l’espi.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2019 11:52 h
Perquè hem de suposr que quest esborrny no és de MÉS. Si ho fos, podríem plegr. Per redctr quest Llei, i especilment l’prtt del model lingüístic, un vegd punt de consumir l primer cinquen prt del segle XXI, es podien tenir en compte els 40 nys d’ensenyment duits terme prtir de l Llei de Normlitzció Lingüístic, l’experiènci obtingud de tnts i tnts de docents, el coneixement dquirit trvés dels diferents tipus d’ensenyment, el resultt obtingut per prt dels i de les lumnes que hn fet l’ensenyment en ctlà i dels que l’hn fet en cstellà, és dir, prtir de l pràctic; o prtir de les proclmes de l dret i de l’extrem dret mb l’objectiu de no tenir oposició prtidist ni prlmentàri.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2019 23:59 h
No es pot ser pobre Brcelon demn l’Estt que circulr en vehicles contminnts comporti l retird de punts del crnet M’colloneix que hi pugui hver cp ctlà mb quest mentlitt tn discrimintòri ,i tnt poc respectuos mb els que no tenen l possibilitt de posr-se l di mb els problemes que cd di sorgeixen per culp del cpitlisme, imposnt un polític de consum en que no tothom hi pot ccedir, però que no es pot escpolir. Qun el Sr. Ndl v esmicolr grn prt de l provínci de Giron mb l seu nell de les gvrres, jo j vig criticr el seu project suggerint que quest nell teni de ser ferroviàri , ho si, tornr posr en funcionment els trens que en el seu ml moment es vren eliminr, qun es tenien d’hver renovt i millort tn en funcionment, com en recorregut ; es teni de comunicr totes les Ciutts mes importnts per cpcitt de poblció , per induir ls ciutdns fer mes us del trnsport públic .
Llegir-ne més
8 de desembre de 2019 13:23 h
Sembl que no, o com mínim ixò és el que es pot llegir per les xrxes socils, on surten cudits sobre el tem. He prlt d’un mjori de ctlns, perquè és el que crec, i l’únic mner de sber-ho és fer un referèndum. El qui no vol fer quest referèndum és perquè es trob en minori. Si pensssin que són mjori no tendrien cp inconvenient fer-lo. El nombre és bo de comprovr. Sempre que es convoc els independentistes o els que volen utodeterminr-se mnifestr-se, es compten per milers i centenrs de milers, i el di 6 de desembre, el di que segons els espnyols és el de l Constitució, s’h convoct un mnifestció d’unionistes per celebrr l Constitució, i es comptven per centenrs els ssistents.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2019 10:55 h
L culpbilitt ssumid i l presumpció d’innocènci (4/12/2019) “No pssri res però millor triem l’esteld”, “J v bé si no esmentem que som ctlns i que ens toc exigir l independènci”, “Prlem de tot sense esmentr res polític que molestrà” són frses recurrents en el di di dels ctlns, sobretot des de l’empresonment dels presos polítics, qun es v dir que el debt no er l independènci sinó l mnc de drets fonmentls. Aquest situció f que, en generl, els ctlns se sentin culpbles just qun encr ni hn plntt l cny.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2019 10:55 h
L culpbilitt ssumid i l presumpció d’innocènci (4/12/2019) “No pssri res però millor triem l’esteld”, “J v bé si no esmentem que som ctlns i que ens toc exigir l independènci”, “Prlem de tot sense esmentr res polític que molestrà” són frses recurrents en el di di dels ctlns, sobretot des de l’empresonment dels presos polítics, qun es v dir que el debt no er l independènci sinó l mnc de drets fonmentls. Aquest situció f que, en generl, els ctlns se sentin culpbles just qun encr ni hn plntt l cny.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2019 09:37 h
Des del moment en què Ctluny hi h delegcions de l'Estt, comissries de l policí ncionl, csernes de l guàrdi civil, l bnder rojiguld les més nostrdes institucions, oficines d'Hisend i l mjor prt dels impostos que pguem mrxin cp Mdrid, no cl engnyr-se, ni vl engnyr-nos, ixò és Espñ. I el que pugui representr Ctluny i, en conseqüènci, el ctlà, es podrà reivindicr, però mi pssrà de l'àmbit i trnscendènci "locl" i subordind. I j se'n cuidrà el Ministre d'Exteriors de torn perquè segueixi ixí.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2019 13:53 h
No sé si és veritt o no que si es repeteix un mentid moltes vegdes, rrib semblr que és veritt. En el meu cs em referesc si s’utilitz un concepte grmticl equivocdment, quedrà per sempre el nom incorrecte com correcte. El fet és que sempre es diu ensenyment mb immersió lingüístic de mner equivocd. Es diu immersió lingüístic qun s’huri de dir ensenyment en ctlà, i no crec que sigui cp estrtègi per vendre l moto, o per colr quest tipus d’ensenyment ls que voldrien ensenyment en cstellà i res més.
Llegir-ne més