20 d'octubre de 2017 16:38 h
LA MARXA DE LA SAL Sot el lem #LForçDeLGent les entitts fvorbles l Repúblic Ctln hn cridt quest divendres un primer ssig de lluit ctiv i pcífic que superI l fse de l revolució dels somriures dels drrers set nys. Aquest fse, tnt treblld i que h empès cp un mple mjori socil per l Repúblic, v tenir un punt d’inflexió l’entorn de l’1 d’Octubre. L’Estt h mostrt l sev violènci i l sev vulnerció reiterd i sistemàtic dels drets humns més elementls: llibertt d’expressió, inviolbilitt de l correspondènci, llibertt de prems, dret l mnifestció, dret vot, dret l integritt físic etc Per ixò, l primer cció de form intel·ligent, h estt centrd en donr un toc d’tenció l bnc que configur els fonments del règim corrupte i repressor.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 10:00 h
Les drreres setmnes i els drrers mesos, en motiu del procés d'utodeterminció que impuls el Govern de l Generlitt conjuntment mb l societt civil, l celebrció del referèndum el proppsst 1 d'octubre, les càrregues policils de les Forces i Cossos de Segurett de l'Estt el di de l convoctòri i, en grn mesur, els dies previs l cit, hn suscitt multitud d'inquietuds jurídiques que gràcies ls professionl del món del dret, l'ssocició Drets.ct ixí com un infinitt d'operdors jurídics especilitzts, hn nt posnt llum multitud d'ombres que, òbviment, existeixen en l mjori de ciutdns i ciutdnes que no disposen de coneixements jurídics.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 00:14 h
L’estt de l qüestió El Govern de l Generlitt es trob en un situció complex de gestionr, però ho té millor que molts ltres pïsos que tmbé s’hn independitzt: no té els cnls oficils que tenen els Estts Sobirns per poder-se comunicr mb ltres estts, però té un xrx de delegcions mb delegts molt potents l cpdvnt; no té l cpcitt de dominr el seu territori mb l’eficàci que pot tenir un exèrcit, però té el poble, els mossos d’esqudr i les entitts civils. En definitiv, el Govern d’quest pís no ho té fàcil, però si sumem els ctius i pssius del moment, en tenim suficient per ser un pís lliure.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 20:12 h
Ar f tot just cent nys, l’leshores Imperi rus pti un revolució definitiv que substituï en dos temps (l revolució de febrer i l d’octubre) el règim tsrist, per un repúblic soviètic. Com j sben, quest és l’embrió de l’URSS, un règim que v entrr en col·lpse les drreries del segle XX provocnt un explosió finl que fri néixer un munt de repúbliques noves, i el nixement de l Rússi ctul. Curiosment, en el centenri d’quest revolució, Europ és testimoni del que podri ser l segon i definitiv explosió d’un ltre dels grns imperis de l històri de l humnitt: l’espnyol, mb l revolució d’octubre dels ctlns.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 19:18 h
Les «Mdres de l plz de Myo» que cd dijous reclmven l dictdur militr rgentin on eren els seus fills despreguts són un bon exemple de què podem fer per reclmr l llibertt de Jordi Sánchez i Jordi Cuixrt. Ens huríem de concentrr dvnt dels jutjts de cd poblció ctln ens podem un di l setmn, de mner silencios, per protestr pel seu empresonment. No es trct de pressionr cp jutge, sinó de denuncir l dependènci polític de l justíci, en especil els nivells més lts de l judictur i del Consell Generl del Poder Judicil.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 12:42 h
En un prul: L’Estt no pot cceptr que fets que son motiu d’orgull i reconeixement interncionl, succeïts l seu territori, portin un segell que no sigui el de l “Mrc Espñ”. Fixem-nos, si no, com l’dmirble gestió, resolució i comunicció del detestble tc terrorist de Brcelon i Cmbrils, dut terme pels cossos de segurett i ordre propis de Ctluny, lluny de merèixer l’pludiment tmbé intern h estt torpedint des del primer moment, fins el punt d’un obsessiv persecució del seu cp, buscnt el que sigui que pugui donr lgun rgument per prtr-lo del seu càrrec, pot ser de l sev crrer i, fins i tot, privr-lo de llibertt.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 12:41 h
En un món sense respostes, Ctluny emergeix lliure (19/10/2017) Les spircions democràtiques ctlnes (convocr un referèndum i plicr el seu resultt, donnt l veu l poble) hn genert un relitt totlment nov no sols nivell espnyol si no tmbé rreu d’Europ, on l democràci requereix de grns inversions en cmpnyes electorls i tot qued medititzt pels grns grups de comunicció. Ar, més que mi, l’escenri de l independènci ctln és un relitt del tot vible, llevt que l vulguin complicr fins extrems surrelistes les utoritts espnyoles, les quls, en qulsevol cs, hurn d’ssumir els grns costos econòmics, en form de recessió que quest tncment governmentl centrlist pugui ocsionr.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 00:34 h
No hi entenc res de res; des de 1979, per molts es ve gudint d’un reltiv democràci , que molts j sbíem des d’un principi , que er de conveniències el document que es v signr com Constitució espnyol el 1978. Aquest Constitució , s’h intentt debtre moltes vegdes l sev rectificció , sense entes , però sí que es v modificr en menys de 48 hores , qun l PP i l PSOE els v convenir, que de ben segur els mes entenimentts que jo i d’ltres, recorden el per que.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2017 21:01 h
Qun flten només hores perquè l'ultimàtum definitiu del govern de Mrino Rjoy expiri, l'Estt s'h tret del brret d'últim xnttge, en vistes que l'executiu de Puigdemont no pens dir que no v declrr l independènci el 10 d'octubre: eleccions Ctluny. Segons comenten vui els mitjns, l Monclo estri disposd turr l imminent plicció de l'rticle 155 si Crles Puigdemont dissol el Prlment ctlà i convoc comicis vnçts. Tot un xnttge trmpós. És dir, li exigeixen que 'de fcto' suspengui ell l'utonomi per intentr estlvir-se l ml imtge que ixò pot portr l'Estt.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2017 17:32 h
Espny h recupert quell trdició tn rreld l sev històri de l’empresonment ideològic, r fins i tot preventiu. En quest cs l’plic uns senyors que no hn fet més que convocr el poble per mnifestr pcíficment el seu rebuig mesures injustes fins i tot l llum de l pròpi legislció espnyol, interpretd busivment per jutges i fiscls l servei d’un prtit polític per motius igulment ideològics. Vostè, senyor guàrdi civil (o polici ncionl, que pel cs tnt li f) està convençut d’estr l costt dels bons, dels ptriotes, dels espnyols que senten llò que tot espnyol huri de sentir, i potser li surt de ben endins, perquè ixí li hn inculct, l convicció que els qui no senten d’quest mner no mereixen més que el pitjor, sense drets, proporcionlitts ni mtisos.
Llegir-ne més