22 d'octubre de 2017 15:42 h
Després que per obr i gràci de l Constitució i de l'plicció reglmentàri de l'rticle 155, fet que supos perdre l'utonomi i que un conctenció de judicis dugui l presó tot el Govern de l Generlitt, custs de rebel·lió, i mb centenrs d'nys l'ombr, demnts pel fiscl existent, i segurment noment dit pels governnts espnyols, després d'quest nunci fet pel president del Govern, senyor Rjoy, que no es mterilitzrà fins d'quí un setmn, després que s'hgi provt l sent, cmbr on el PP hi té mjori bsolut; r l'encr Govern del Principt té un setmn exctment per dur terme l DI (Declrció d'Independènci) i fer que cd estt independent tengui les seves pròpies lleis i que no vulguin des de Mdrid engrjolr el Govern del Principt, i que quest deixi de tenir problemes pendents mb l constitució dels ltres.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 23:30 h
Poc després d’un qurt de dues del migdi, Mrino Rjoy h compregut en rod de prems després del Consell de Ministres Extrordinri per nuncir de mner oficil que elev l Sent l propost i les mesures d’plicció del temut rticle 155 de l Constitució, com tothom prevei. Bàsicment, les mesures nuncides representen l’esqurterment polític de Ctluny, un ctució cor obert molt proper ls efectes que vn tenir les dictdures del segle XX, j que se substitueix el Govern legítim i, en conseqüènci, se suspèn de fcto l’utonomi de Ctluny.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 22:56 h
LA MARCHA DE LA SAL Bjo el lem #LForçDeLGent ls entiddes fvorbles l Repúblic Ctln hn llmdo este viernes un primer ensyo de luch ctiv y pcífic que superr l fse de l revolución de ls sonriss de los últimos siete ños. Est fse, tn trbjd y que nos h llevdo hci un mpli myorí socil por l Repúblic, tuvo un punto de inflexión l entorno del 1 de octubre. El Estdo mostró su violenci y su vulnerción reiterd y sistemátic de los derechos humnos más elementles: libertd de expresión, inviolbilidd de l correspondenci, libertd de prens, derecho l mnifestción, derecho voto, derecho l integridd físic etc Por ello, en l nuev fse, l primer cción de form inteligente, se h centrdo en dr un toque de tención l bnc que configur los fundmentos del régimen corrupto y represor.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 19:11 h
Els ntics sofistes grecs deien que l veritt és un creció de les persones i, com elles, cb sent reltiv. Entre ltres coses, el filòsof Protàgores recordv que sobre totes les coses sempre hi h dos punts de vist i l veritt només és un opinió. Considerem, per exemple, els números 6 i 9: és el mteix signe, però el seu significt cnvi segons com se’l mir. Segons l posició des d’on el mires, hi pots veure un 6 o bé un 9. L veritt és un punt de vist. Recordem-nos-ho cd cop que expressem un opinió com si fos un veritt bsolut o qun titllem de mentid o ximpleri un opinió diferent de l nostr.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 16:55 h
L'Estt espnyol sempre f bon l'estrtègi del Govern de l Generlitt. Tenim un Govern ctlà el qul cp jutge h determint que hgi comès cp il·leglitt. Tmpoc és que el poder judicil tingui cp credibilitt (el TC és polític, el CSPJ tmbé, decreten presó provisionl responsbles pcifistes tergiversnt els fets d'un mner sense precedents...). Però mlgrt l flt de credibilitt d'quest, el Gobierno espnyol no h espert cp men de sentènci judicil i h impulst vui un cop d'Estt, destituint ( flt del tràmit del Sent) un poder executiu democràticment elegit.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 12:30 h
Consttem. Allò que represent el PP, com v derivr de Alinz Populr cred el 1976 pel frnquist Frg Iribrne, els vincles fmilirs i/o ideològics dels seus polítics mb l Flnge, mb l dictdur frnquist, mb militrs, jutges i ministres que vn servir fidelment l dictdor i vn continur exercint mb bsolut normlitt l llrg de l Trnsició, de com l monrqui és un llegt del colpist Frnco, de com mi no es v fer net mb el frnquisme, ni mb els seus criminls, ni mb les seves institucions, com r l Audienci Ncionl que no és més que el Tribunl de Orden Público mb un ltre collr, de com el feixisme, el colpisme i el neofrnquisme són protegits per l’ctul règim judicil, policil i polític espnyol, de com es subvencionen ssocicions que vnglorien el dictdor, o l División Azul, o es condemnen persones per fer cudits de criminls feixistes mentre es condecor qui en f pologi.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 00:00 h
Acb l semn con un horizonte cd vez más incierto. Se esperb que el gobierno espñol ctur con desesperción y sin dilogo, pero no con l impunidd morl con l que está llevndo cbo su represión contr Ctluny. Ahor pretende tmbién humillrl. En los prámetros ctules si no hy un cto de constricción por prte del Govern de últim hor, l plicción del Art. 155 se d y por hech. Pero lo que no se divin es si l Generlitt tiene pln B de choque, con los vientos que están soplndo en contr. L clm, si no hy mre o corrientes, no te llev puerto.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 23:27 h
Testimoni de l destrucció 1 (conte en futur fent experiment entre el relisme màgic i l fntsi) “Through these fields of destruction Bptisms of fire I've witnessed your suffering As the bttle rged high And though they did hurt me so bd In the fer nd lrm You did not desert me My brothers in rms” Mrk Knofler Primer prt En Miquel serà un gldidor mb csc, xrxes, punyls, cuirsses i espses, les quls btzegdes tllrn trossos d'ire d'on es frn crmels en el circ romà.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 23:00 h
Intervenció de l presidènci de Ctluny, dels Mossos d'Esqudr i de l televisió públic ctln. Tot, per convocr eleccions des de Mdrid l gener de 2018. Aquest és el pl que h destpt el PSOE vui per l'plicció de l'rticle 155. Mrino Rjoy no ho h confirmt, però si els socilistes hn rribt nuncir ixò, què serà cpç d'nuncir i cordr el govern espnyol demà després del consell de ministres? El que h deixt clr el president és que no s'h post un límit temporl d'plicció de 155.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 16:39 h
En quest conflicte obert entre Ctluny i Espny, sovint es f servir de referènci un obr clàssic en el món de l’estrtègi militr, L’rt de l guerr, del xinés Sun Tzu, però jo diri, si em permeten, que nosltres estem més propers un obr forç més recent, L teori del prtisà, de Crl Schmitt. El llibre d’Schmitt h obert forç debts i s’h pres com un gui per interpretr els moviments irregulrs de resistènci ncionl i populr. Si volem donr-li quest lectur, no seri incorrect. Al meu entendre, però, seri incomplet i mgri el que en relitt firm Schmitt.
Llegir-ne més