25 d'octubre de 2017 14:34 h
A veure si ens clrim, des dels prtits que entre els tres no sumen el que vn sumr el 2015 les cndidtures independentistes, es demnen unes noves eleccions, per ells legls, utonòmiques l Prlment de Ctluny. Les drreres fetes en quest context, per ells r exigit, les del 27-09-2015, vn votr un totl de 4.130.196 ciutdns (el 74,95% de l’electort), que vn donr com gunydor l cndidtur de JxSI, mb 1.628.714 (39,59%) que, mb els vots de l CUP, 337.794 (8,21%), torgven, mb 72 diputts (62 + 10, sobre 135) un mjori totl per trebllr per l independènci, prioritt en els seus progrmes i pels que vn ser votts.
Llegir-ne més
25 d'octubre de 2017 13:18 h
Decín que no hbí existido ningún referéndum. Decín que no hbí existido ningun declrción de independenci. Por hor, que sep ningún miembro del Gobierno h sido condendo por ningun ileglidd. Pero todos los principles medios mesetrios (incluyendo cs Ferrers y El Pís) dmiten críticmente que er necesrio restblecer l leglidd, como si estuviérmos en un situción permnente de ileglidd, y en consecuenci, un plicción del rtículo 155 que no puede ser más dur (unque debe ser lo más proporciond posible) está plenmente justificd.
Llegir-ne més
25 d'octubre de 2017 09:23 h
Un cnvi de cicle, un finestr l futur: l Repúblic (25/10/2017) Un successió de fets, viscuts mb més o menys intensitt per uns o ltres, fins i tot pssionment, s’hn succeït des de l sentènci del TC de 27 de juny de 2010, en el que s’h noment “el procés”. Només l prul, vist des de for, j revel que el que s’h fet no es fruit d’un quimer ni d’un revenj, ben l contrri, és el fruit d’un mdurció col·lectiv, de tipus ncionl, però bàsicment ciutdn, segons l qul Ctluny i Espny poden tenir moltes coses en comú però hn de tenir sistemes de govern diferents, sense que ixò sigui cp trum per ningú ni un visió de fronteres o divisions com el PP i Ciutdns hn predict de form insistent en tots quests nys.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2017 23:43 h
J som l nit del dimrts. Demà serà dimecres i hurem rribt l preludi del grn moment. No és el primer moment que verblitzem quest firmció. L drrer vegd v ser f poc menys de quinze dies. Aleshores l declrció independentist v quedr en pper mullt. Aquest setmn, mb l guillotin del 155 ctivd sembl que el president h entomt el repte i hi hurà plicció dels resultts de l’1 d’octubre. El grn moment espert per tntes i tntes genercions de ctlns huri rribt finlment quest divendres, si l’plicció dels resultts vol dir declrr l independènci.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2017 15:37 h
J hn psst 23 dies d’ençà del referèndum del 1-0, en què mlgrt l repressió policil i judicil, mlgrt l brutl ofensiv colonitzdor -per terr, mr i ire- dels nous “Condes Duques de Olivres”, el primer d’octubre de 2017 el poble de Ctluny v votr i v expressr -d’un form diàfn- el seu desig col•lectiu d’esdevenir un estt lliure i independent. Doncs bé, hn psst més de tres setmnes d’quell jornd històric i l indignitt, ixí com l ignomíni hn continut fent cmí.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2017 11:07 h
Reconec que les meves nocions sobre polític son les que són… Per explicr-me el que veig, més vit cp ni un, però hi h un detll que encr és cpç de sorprendrem i fer-me prr veure si puc entendre-ho: L imminent implntció, j oficil, del j fmós rticle 155 de l Constitución Espñol, diuen que comport l intervenció immedit de l Generlitt, si més no, en quest cs, de les conselleries més sensibles mb l identitt pròpi -què és el que es vol restringir i delimitr- i, tnt des del PP com, encr mb més sny, des de Ciuddnos, implic unes eleccions nticipdes -les del 2015 vn ser, i són, vigents- de cràcter, segons ells, legl.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2017 09:36 h
L’hor dels funcionris s’cost mb l Declrció d’Independènci (24/10/17) Les càrregues de trebll del funcionrit ctlà, en comprció mb l’espnyol, són ltíssimes. Les estructures de l’dministrció ctln són justdes i limitdes. Les espnyoles sobredimensiondes i extrineficients. Per ixò, el repte de l Declrció d’Independènci no sols és un qüestió de tenir clr el mndt legl l qul sotmetre’s sinó sobretot de poder i voler ssumir els reptes d’orgnitzció i flexibilitt que l nov situció polític, de llibertt i creció, ens torgrà tots els ciutdns ctlns, però en especil ls seus servidors públics.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2017 22:09 h
No tot està escrit en el guió del que h de pssr quest setmn. De fet, r mteix sembl que poques coses estiguin escrites i que encr hi hgi terreny l sorpres. L junt de portveus del Prlment h convoct el ple de respost l 155 per dijous. L ide és discutir sobre l idoneïtt de les mesures que Mrino Rjoy executrà. El ple se suspendri fins divendres i seri llvors qun es votrien les conclusions del ple, entre les quls hi huri declrr l independènci del pís. I què respon quest clendri? A que el Sent espnyol votrà fvor del 155 el divendres.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2017 23:40 h
Negre. Així és com veiem molts ctlns el futur més immedit del nostre pís, Ctluny. En menys d'un setmn, l nostr utonomi serà ixfd, cos que inclou el govern, el Prlment, les empreses públiques, els mitjns de comunicció públics, tots els funcionris del pís -podrn ser comidts si ixí ho consideren necessri-, els Mossos d'Esqudr i les finnces de l Generlitt. Això se sum les mences l llengu ctln i ls presos polítics que l'Estt j f sis dies que té Soto del Rel. Tot plegt f que el retrocés de l situció polític l pís sigui de 40 nys com mínim.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2017 22:10 h
Crònic d’un visit per declrr l csern de l Guàrdi Civil pels fets de l’1-O Aquest divendres vig ser citt com testimoni l cus generl del jutjt número 13 de Brcelon contr el procés independentist. Ho vig fer l csern de l Guàrdi Civil de l Trvesser de Gràci de Brcelon i no en seu judicil espnyol. Després d’un petit esper, un supost membre del cos militr de l GC em v compnyr fins un sl d’esper, com j sbi que sent testimoni no tens dret dvoct hi vig nr sense. No v ser el cs del director d’El Punt-Avui, Xvier Xirgo, que v ser cridt declrr dvnt meu, i el seu dvoct i el conseller delegt de l empres editor que l’compnyven es vn hver de quedr sseguts l negr-los l’entrd l’interrogtori, mlgrt les protestes de l’dvoct.
Llegir-ne més