Adam Casals
19 de març de 2018 13:00 h
SANT TORNEM-HI AMB EL TRAMVIA
L’lcldi de Brcelon, víctim d’un mnc de visió de ciutt durnt els drrers nys, h decidit r, qun s’cb el mndt, obliddes les súper-illes i mb l impossibilitt d’cbr temps l urbnitzció de les Glòries, d’brndr l mteix qüestió que v fer perdre les eleccions ls seus ntecessors: un nov i fllid reform de l Digonl. El di plujós que hi vig hver d’rriscr l vid per primer cop, tot cminnt mb el bstó per dmunt de les incòmodes i relliscdisses rjoles de full d’rbre, vig entendre que les senyores de l’Upper Digonl s’hi clvrien els tcons i mi més tornrien votr Tris.
Llegir-ne més
4 comentaris
Xavier Guarque
19 de març de 2018 12:39 h
Una pregunta repetida masses vegades
Millor seguir l presó, no sigui que, l persistir en l sev mner de pensr i no tenir cp intenció de cnvir, puguin tornr fer sortir l crrer mes de dos milions de borregos, l toc d’un xiulet, vj com el “ por ellos” que des de tots els estments i mitjns es don com l cos més norml, però, en quest cs, és clr, incidint l violènci, i l’odi, que qun no hi h cp bse sòlid per tipificr un delicte, i se li h de donr quest cire, v l mr de bé. Com si els més de dos milions de ciutdns que hem nt sortint l crrer mssivment, i de l mner més pcífic i cívic possible, fóssim tnt imbècils com per deixr-nos portr i induir per l dèri d’un o dues persones.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
19 de març de 2018 09:04 h
Per a Espanya és més important formar govern autonòmic a Catalunya que la protecció dels drets humans (19/3/2018)
Per Espny és més importnt formr govern utonòmic Ctluny que l protecció dels drets humns (19/3/2018) L suspensió de drets fonmentls només està previst leglment mb l declrció de l’estt d’excepció o de setge, mb lgunes precisions, tot plegt l mrge de les diferents ctucions que l’estt determini en relció mb les ctucions de bndes rmdes o elements terroristes. Tnmteix, l’estt espnyol està usnt potestts públiques que tempten contr questes premisses legls i escomet registres i controls sense motivció ni justificció suficient l mrge de l judictur, condicion l llibertt de reunió i d’informció, trspss el límits de l sobirni populr i del dret de prticipció polític, i entre moltes ltres vulnercions de drets fonmentls, ctu per omissió instignt l’ctivitt de grups qusi pr militrs per temorir l dissidènci ciutdn dels postults derivts del ncionlisme espnyol.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
18 de març de 2018 23:15 h
L’independentisme aterra amb força a Ginebra
El punt neuràlgic de l interncionlitzció del conflicte entre Ctluny i Espny durnt uns dies s’h mogut de Brussel·les Ginebr. L ciutt suïss llotj quests dies diversos ctes sobre utodeterminció i independènci mb el cs ctlà com tem destct. Crles Puigdemont j és l municipi helvètic i h pres prt en un debt i un rod de prems en el mrc d’un festivl de cinem sobre drets humns. L’cte h comptt mb uns 900 ssistents, un xifr meritòri que demostr l’interès que el persontge rrosseg. És difícil fer creure que hi h un govern de l Repúblic funcionnt Brussel·les, però l tsc d’interncionlizr sí que l pot fer.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
18 de març de 2018 21:51 h
Mobilitzacions i classes mitjanes proletaritzades
En quest mrç de 2018 sembl que les mobilitzcions socils, i de reivindicció cívic ctln, s’hn multiplict. J er hor que l gent sortís l crrer. Que l ciutdni, en generl, hgi dquirít cert consciènci.Ar i quí cl monilitzr-se i reivindicr l justíci socil en els diversos àmbits : contr l precriett lborl, fvor d’unes pensions dignes i perquè Ctluny pugui utogovernr-se de debò i slvr l sev llengu; tmbé mençd pel mlèvol rticle 155 de l CE .
Llegir-ne més
Joan Lladonet
18 de març de 2018 11:17 h
En un estat autoritari, l'autonomia elimina la sobirania
Els unionistes retreuen ls dirigents independentistes que hn volgut fer deptes, forç de dir mentides. Per exemple diuen que és mentid que l'utonomi hgi frcsst. I ixò és ben clr que és un relitt. L'Estt sempre h volgut dir l sev, fins i tot en els deprtments en què no teni competències, o que només les teni l'utonomi. Qun no h pogut fer-ho, h recorregut ls tribunls on hi hvi gent digitd o persones pertnyents l prtit o que hi hvien pertngut en un temps no mss llunyà, que hn tengut molt fàcil coincidir mb el pensment del seu exprtit, que hvien bndont segurment per ccedir l càrrec.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
17 de març de 2018 23:14 h
Elisenda Paluzie s’enduu la victòria als comicis de l’ANC més il·legítims
Després de crregr-se el principl spirnt l presidènci de l’ANC, Antonio Bños, mb un mniobr bstnt brroer i sectàri per prt de l’ctul nucli dur de l’entitt, l’Assemble h disputt vui l btll entre els teòrics dos fronts el de Dvid Minoves i el d’Adrià Alsin ( qui moltes veus situen com un dels grns culpbles de l’exclusió de Bños), i l victòri h estt per... Elisend Pluzie. L’economist, més, h gunyt rrsnt mb un diferènci de 2.000 vots respecte el segon clssifict, l’mic Jon Cndell.
Llegir-ne més
Jordi Matas i Dalmases
17 de març de 2018 20:19 h
Una monarquia potes enlaire
Acb un septimn horribilis pel rei Felip VI. Dilluns, el ple municipl de Giron v desestimr per àmpli mjori el recurs contr l declrció del monrc com “person non grt” l ciutt de l qul ell en v ser príncep durnt 37 nys, és dir, que els representnts del poble gironí (els de CiU, ERC, PSC i l CUP) consideren Felip VI person indesitjble i no benvingud. El mteix dilluns, un jutjt contenciós-dministrtiu v condemnr l’Ajuntment de Brcelon penjr l Sló de Plens i en un “lloc preferent i d’honor” l foto del rei Felip VI, i tots sbem que qun són els tribunls els que, en contr de l voluntt de l mjori socil, obliguen utilitzr els símbols, vol dir que quests estn sot mínims.
Llegir-ne més
Joan Guerola
17 de març de 2018 09:50 h
Contes d'en Jan Bosch 189 Digues-me, que fas aquí? 8
Digues-me, que fs quí? 8 Vuiten prt SEC 18 ‑ INTERIOR / CASA D’EN TONI / MIG MATI En Guillem pss forç temps en l sev hbitció. Algun di ni s’ixec del llit per nr clsse. Mirei (enrbid) Es pots sber que et pss. Tens febre i estàs engript? Podries dir-me que tens; si et f ml el cp o si tens dolors en qulsevol prt, t’hem de portr l’hospitl de seguid. Més d’ixò, res se m’cut. Si no judes, noi, po que podré ps fer res. Guillem Ai, prou. No tinc grip ni em f ml res.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
17 de març de 2018 09:49 h
Tiempos de la inquisición
Hoy, mi rtículo del blog lo escribiré en cstellno pr que los no ctlnoprlntes puedn leerlo sin necesidd de insultos (no todos insultn porque hy de todo en este mundo) hci nuestr cultur. Me cuerdo cundo en el colegio, en clse de histori, nos dieron uns pincelds de lo que er l Snt Inquisición. Creo que se fundó sobre el siglo XII y su misión er cstigr los herejes en Frnci. Años más trde se implntó en Espñ, cundo todví er Reino de Argón pr psr todo el territorio de l penínsul y en el siglo XV.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs